Sortim d’aquesta bella població en direcció a la Llacuna del Prao de la Paül. Prenem l’ascensor que ens baixa al nivell de la carretera i seguim tot recte pel carrer en terra que comença just davant nostre. Ens encaminem directament a la llacuna i, en arribar a ella, la voregem prenent a la nostra dreta. En arribar al final de la llacuna, prenem el camí de terra que s’allunya en direcció a la carretera. El nostre destí és la llacuna anomenada de Carravalseca. Girem a la nostra esquerra i després a la dreta fent una Z per arribar a la carretera A-124 i creuar-la. A pocs metres a la nostra esquerra veiem una carretera i uns cartells que assenyalen “Cellers Ubide” i “Llacuna del Musco”: prenem aquesta carretera asfaltada, que seguirem durant els propers 3,3 km. Deixem a la dreta les Bodegues Ubilde i seguim per la carretera asfaltada, sense agafar cap desviació. Se’ns uneix per la nostra dreta una altra carretera asfaltada. No l’agafem. Seguim recte. Una carretera de terra creua la nostra. Seguim sempre per l’asfalt i anem vorejant la Laguna de Carravalseca.

A 500 m. de l’estany trobem una bifurcació. Agafem la de la dreta (a la carretera de la dreta hi ha una casa. No hem d’agafar aquesta direcció). En 1,5 km arribem a una nova bifurcació i aquest cop deixem l’asfalt i agafem la carretera de terra que queda a la nostra dreta. Seguirem sempre per aquesta mateixa carretera sense desviar-nos per cap secundària que la pugui creuar o surti d’ella mateixa. En aproximadament 3 km. ja podem veure el poble de Labarca i ens hi dirigim pel carrer del Diezmo.

Sempre de cara pel nostre camí ample i ben definit, arribem a Lapuebla de Labarca. Travessem el poble fins arribar a la església, que és a prop de la llera del riu Ebre Baixem fins a la carretera al costat del riu, perquè hem de creuar pel pont, en direcció al polígon industrial de la Estación.

Seguim de cara per la carretera (LR-251). Ens apropem al túnel del tren, que podem passar per un segon túnel a la nostra dreta. Tornem a la carretera LR-251 i ens apropem al Càmping Fuenmayor. Seguim per la LR-251 i en 800 metres girem a l’esquerra per entrar al Camí de les Hortes. Arribem a una bifurcació i seguim a la dreta, a tocar d’una depuradora d’aigües. Som a l’antic camí que unia Lapuebla amb Fuenmayor, un cop travessat el riu Ebre amb la barcassa. Segur que Ignasi va passar diverses vegades per aquest camí que remunta el rierol. Sempre de cara, no tenim cap pèrdua. Arribem a Fuenmayor i per la mateixa carretera asfaltada, arribem a la plaça Major i a l’església de Santa Maria.

Travessem la població per buscar la carretera nacional-232 en el seu encreuament amb la Carretera de Navarrete. En arribar a aquesta cruïlla, després d’haver creuat, hem de prendre cap a la nostra esquerra, per anar a buscar un camí de terra que va paral.lel a la carretera de Navarrete, però ens estalvia el trànsit. El nostre camí es troba a 150 m de l’encreuament i el reconeixem perquè està al costat d’un canal d’aigua. L’agafem a la nostra dreta i el seguirem tot de front, sense desviar-nos-en. Un pal indicador ens diu “Camino Viejo a Navarrete”.

Anem caminant sempre mantenint el canal d’aigua a la nostra esquerra en paral.lel. Arribem al final: l’autopista AP-68 ens obliga a girar a la nostra dreta, per arribar a la carretera i passar per sota del pont. Passat el pont, a 250 m prenem a l’esquerra un camí de terra que ens acosta a les barreres de peatge de l’autopista. Passem al costat de les barreres, que deixem a la nostra esquerra i seguim de front pel camí de terra.

Passem un canal d’aigua i en la bifurcació prenem a la nostra dreta. Seguim de front i ens acostem a un pont, que s’eleva a l’autovia A-12. Passem per sota i seguim tot de front, per acostar-nos a Navarrete. Arribem per fi a aquesta localitat tan vinculada a l’experiència de l’Ignasi.

FUENMAYOR

Ayuntamiento . Tel: 941 450 014.
Hostal Labranza** . Avenida de la Estación, 1. Tel: 941 451 028
Pensión Fuenmayor . Avenida de la Ciudad de Cenicero, 7. Tel: 941 450 152
Pensión Úbeda . Calle Úbeda nº15, Tel: 663 77 96 29 (preu especial per als pelegrins 15 – 18 €)

LAPUEBLA DE LABARCA

Refugio de Peregrinos. 8 camas. [email protected] Ayuntamiento . Tel: 945 607 051.
Casa Rural Barkero Etxea . (capacidad 10 personas) C/ Mayor, 25 Tel: 945 627 218
Casa Rural Kandela Etxea . Mari Cruz Saenz Diaz, 14 Telf: 669 217 711

NAVARRETE

A Posada Ignatius . Plaza del Arco, 4, tel: 941 124 094
Albergue Asociación Riojana de Amigos del Camino de Santiago . 941 260 234 / 941 239 201.
Albergue Buen Camino . C/ La Cruz, 2 Tel: 681 252 222 / 941 44 03 18
Albergue La Casa del Peregrino . C/ Las Huertas nº 3 Tel: 630 982 928
Albergue municipal . (40 plazas). C/ de la Cruz s/n. Tel: 941 440 776
Albergue Pilgrim’s. C/ Abadía, 1 Tel: 941 44 15 50
Alberque Turístico El Cántaro . (capacidad 12 personas) C/ Herrerías, 16. Tel: 941 441 180.
Ayuntamiento . Tel: 941 440 005
Hostal Villa de Navarrete* . C/ la Cruz, 2. Tel: 941 440 318.
Hotel Rey Sancho*** . Calle Mayor Alta 5, Tel: 941 441 378
Hotel San Camilo *** . Carretera de Fuenmayor 4, Tel: 941 441 111
Taxi . 656 684 950

Etapa molt fàcil, que ens acosta ja al riu Ebre, el nostre gran company de camí a partir d’aquest moment i durant moltes etapes. Essent una etapa curta, podem gaudir tranquil.lament de la bellesa de les poblacions per les quals passarem.

LAPUEBLA DE LABARCA: Amb més de 850 habitants, és una població de fundació recent (1369) i que té l’origen a la barca que creuava el riu Ebre per connectar les dues ribes, Navarra amb Castella. A l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció (s. XVI) li corresponien tots els ingressos del pas de la barca en diumenge i en festes de la Verge. L’antiguitat de la cultura del vi a la zona s’aprecia en el barri de Les Coves, on els cellers dels segles XVII i XVIII foraden el turó que s’eleva a l’oest del poble. Ens ofereix possibilitat de restaurants, farmàcies, supermercats i bancs.

FUENMAYOR: Sembla que el seu origen es troba en una torre-castell que vigilaria la distribució d’aigües per als regs i la cabalosa font que donaria nom a la població: la font major. En 1363 Fuenmayor era ja una població assentada, que tenia església pròpia i una certa població. En aquest any, el monestir de Santa Maria la Real ven a Navarrete el poble de Fuenmayor, amb els seus 27 veïns (famílies). En 1521, durant la batalla de Pavia, Carles V derrota al rei francès Francisco I. Un tal Antonio de Leiva, de Fuenmayor, és qui fa presoner al rei francès, la qual cosa suposa nous privilegis per a la Vila. Terra de bons vins, com es pot veure en el seu monument al raïm, davant de l’església de Santa Maria (s. XVI). La torre de l’església va ser destruïda i reconstruïda en 1981. Passem pel Palau Fernández Bazan (s. XVIII) amb un bonic escut d’armes a la façana. Ens ofereix possibilitat de restaurants, farmàcies, supermercats i bancs.

NAVARRETE: Ciutat famosa per les seves tallers de ceràmica i escenari de batalles entre castellans i navarresos. Pujada a un turó, les cases amb els seus escuts d’armes ens indiquen la importància de la vila, en la qual els Ducs de Nájera hi tenien un palau. El rei Alfons VIII de Castella va demanar als vilatans que es reunissin al voltant de la fortalesa per protegir-se i així defensar les seves fronteres del regne de Navarra. En 1482 els Reis Catòlics van concedir el títol nobiliari del Ducat de Nájera al pare del Duc Antonio Manrique de Lara (també Virrei de Navarra de 1515-1535), que va conèixer bé a Ignasi. En el seu palau a Navarrete, Ignasi de Loiola va venir a arreglar algun compte pendent amb el Duc, camí de Montserrat. L’església parroquial de l’Assumpció és una construcció en cadirat de tres naus i coberta amb “crucerías”. Es va començar la seva construcció l’any 1553 a càrrec de Juan Vallejo i Hernando de Mimenza, i hi van intervenir picapedrers de la talla de Joan Pérez de Solarte o Pere de Aguilera, que la van concloure en 1645. Podem veure un retaule de Sant Francesc Xavier al braç del creuer, obra del madrileny fra Matias de Irala, pintat en 1720. Ens trobem a Navarrete amb els pelegrins jacobeus de l’anomenat “Camí Francès”. Ofereix possibilitat de restaurants, farmàcies, supermercats i bancs.

Més dades sobre el jove Iñigo de Loiola a Navarrete.

Anotacions: Seguim en la consideració de la presència del mal a les nostres vides, però avui de manera més personal. Novament intentem prendre  consciència de les nostres faltes i Ignasi ens aconsella experimentar un cop més  un “dia trist”, en  descobrir aquesta realitat de pecat a la nostra  vida. Mantinguem  aquest estat d’ànim afligit  durant la meditació, per ajudar-nos a entrar millor en aquesta  consideració del mal.

Petició: Conscient del fi per al qual he estat creat i de la vocació a la que Déu em convida, el prego , Senyor Jesús, em concedeixis  comprendre en profunditat la presència en mi del pecat i de les tendències desordenades a la meva vida, perquè sentint vergonya i  confusió, pugui jo així  obtenir el guariment i el  perdó.

Reflexions: Ahir vam pregar per  la gràcia de comprendre més profundament la realitat d’un món pecador, avui meditem sobre la nostra maldestra i  incòmoda realitat: El meu propi pecat. Que som pecadors és veritat, no som dels criminals més reprovats, sino que cadascú de nosaltres és un pecador, començant pel  Papa i baixant als pobres desgraciats que ocupen les notícies de successos d’aquest matí. Cadascú de nosaltres té patrons habituals de rebel·lió contra el pla de Déu: Quin és el meu? El salm proclama: “El Senyor escolta el clam dels pobres.” I nosaltres? Hi ha molts cops en què hem mostrat ser habitualment sords als “necessitats” amb els qui ens trobem: els pobres, la gent gran, els “amics” poc populars, els marginats, etc. Hi ha maneres de fer en nosaltres en què utilitzem i abusem d’altres persones i situacions per satisfer les pròpies necessitats, per  cridar l’atenció, per obtenir diners bruts, abusar amb el nostre sexe, comprar aprovació, buscar de manera egoista la comoditat, l’abandonament, la no implicació?

Avui demanem la gràcia de comprendre la nostra pròpia pecaminositat. Amb massa freqüència, la nostra  cultura ens “anestesia” perquè no assumim la responsabilitat del nostre mal. Aristòtil, una vegada va dir  que “la vida no examinada no val la pena ser viscuda.” Amb això ens referim a la necessitat de examinar avui els nostres defectes i errors habituals, aquests racons foscos de la nostra vida, fins i tot els defectes que ja són un hàbit  “normal”, que ens arrosseguen cap avall i ens impedeixen retornar i viure  en correcta relació amb Déu, amb els altres, i el món de Déu. Podem demanar a Déu que ens ofereixi la  valentia d’enfrontar-nos a   nosaltres mateixos  i als nostres punts cecs, de manera que els puguem descubrir i rebutjar.

Asegurem-nos de parlar amb Déu i amb  Jesús. El sentir-se abandonats en el notre pecat és exactament el contrari de la gràcia que busquem pel dia d’avui. La consciència dels nostres pecats no ens ha de deixar rebolcar-nos en l’autocompassió o la depressió, sino que demanem la  gràcia contrària: un sentiment d’admiració i agraïment vers  Aquell que ens “va estimar essent pecadors», tan estimats per Déu que va creure que valia  la pena lliurar el seu Fill unigènit. Jesús de tal manera ens va estimar que, tot i saber que som  pecadors, el seu desig de col·laborar amb la voluntat del Pare va ser total. Ignasi ens convida  a experimentar una autèntica vergonya del nostre pecat, juntament amb la meravella de ser encara vius aquí: la meravella de sentir-se pecador, estimat i redimit. Busquem  el guariment interior, sabent que som pecadors estimats.

Textos:

Lluc 15:1-7. Jesús és l’home que rep els pecadors i menja amb ells.

Lluc 5:1-11. Jo dic a Jesús: Allunya’t , Senyor, deixa’m, pecador de mi!

2 Corintis 12:8-10. Quan sóc feble, llavors sóc fort.

Col·loqui final: «Imaginant a Crist nostre Senyor davant penjat a la creu, fer un col·loqui; com de  Creador és vingut a fer-se home,i de vida eterna a mort  temporal, i així a morir pels meus pecats. També mirant-me a mi mateix, el que he fet per Crist  , el que faig per  Crist, el que he de fer per  Crist; i així veient-lo, penjat a la creu, estar atent al que se li ofereixi. El col·loqui es fa parlant, com un amic parla a unaltre, o un servent al seu Senyor; demanant alguna gràcia, culpant-se per una cosa mal feta, o comunicant les seves coses,i demanant consell en elles;  dir un Parenostre.»

Ignasi vol canviar de vida i per això no-res més adient que deixar tots els comptes clars i ben tancats. I malgrat que escassejaven els diners, el Duc de Nájera no dubtarà a mostrar el seu amor cap a Ignasi concedint-li tot el que demanava.

Recordant-se que a casa el duc li devien uns quants ducats, cregué bo cobrar-los i així va escriure una cèdula al tresorer. Aquest deia que no tenia diners; però, en saber-ho el duc, digué que, de diners podien faltar-ne, però per a Loiola no en faltarien pas. Volia donar-li un bon càrrec, si estava disposat a acceptar-lo, considerant el nom que havia guanyat en el passat. Ell va cobrar els diners i manà que es repartissin a certes persones amb les quals se sentia obligat i una part a una imatge de la Mare de Déu que es trobava en mal estat, perquè la restauressin i adornessin bé. Així, doncs, havent acomiadat els criats que l’acompanyaven, marxà tot sol en la seva mula de Navarrete cap a Montserrat. Des del dia que sortí de la seva terra cada nit es deixuplinava.»

No són els calers allò que importa a Ignasi, ja que els acaba repartint-los en obres de caritat i a aquells als quals considerava que devia alguna cosa. Arreglar la imatge de la Mare de Déu li sembla un gest important. La transformació interior d’Ignasi segueix el seu camí i és normal que ho exterioritzi en els símbols religiosos. I també en les pràctiques de penitència,tot fuetejant-se cada nit. No ens han d’estranyar les penitències pels errors passats i com a preparació per a rebre més bé el do de la nova vida que Déu l’ofereix. Seguim Ignasi en el seu procés: potser també nosaltres som convidats a iniciar una nova vida.