Deixem l’estació de tren a la nostra dreta i ens adrecem al carrer De los Pilares. Seguim recte aquest carrer, que fa una lleugera corba a l’esquerra i després a la nostra dreta. Així travessem el poble fins arribar a la carretera LR-260, que passem en perpendicular. Se’ns acaba l’asfalt i entrem en un camí de carro. Seguim sempre per aquest camí, tot recte al costat d’un magatzem que deixem a la nostra dreta.

Passem una central de plaques solars a la nostra dreta. A 1,3 km d’aquest punt i arribats al punt més alt del camí trobem una bifurcació: agafem el de la dreta, que ens ve més de cara. El camí gira a la dreta i el seguim, sense agafar cap altre camí lateral.

Passem l’autopista AP-68 pel pont elevat i, just a la baixada, girem a l’esquerra, agafant el camí de terra que segueix paral·lel a l’autopista. Seguim paral·lels sense pèrdua. La N-123 ens talla el camí. Creuem seguint a la dreta i més enllà de la corba d’entrada de l’autopista tornem a entrar al camí. Seguim paral·lels a l’autopista fins a trobar un túnel que ens permet de passar a l’altra banda. Girem a la dreta i seguim fins trobar la via del tren, que aviat passarem per un pont. Just després del pont, agafem un camí de terra a la nostra dreta. El camí ens manté sempre paral·lels a la via del tren. Arribem al Canal de Lodosa i seguim a la dreta.

Arribem a un camí asfaltat, que passem en perpendicular. Agafem la pista asfaltada al davant nostre. Seguim pel camí de terra fins arribar a una cantera de pedra–arena. A la cruïlla, agafem la continuació del nostre camí, quasi davant nostre. El camí de terra desemboca a una carretera, que agafem a la dreta, i que ens porta l pont que passa la via del tren.

Ja no deixem la carretera asfaltada fins arribar a Calahorra. Travessem una rotonda i seguim recte. Entrem per la Carretera de Murillo i després agafem a l’esquerra el carrer de San Millán, cap a la Plaza Diego Camporredondo. Seguim tot recte pel carrer Ruiz y Menta fins arribar al Paseo del Mercadal, que prenem a la nostra dreta. Al final del passeig, tombem a l’esquerra pel carrer dels Mártires, que després es transforma en el carrer Grande y després en el carrer Mayor. Travessem la singular Plaza del Raso i més endavant, a uns 300 m, al costat de la Plaza de la Dra. García es troba el convent i l’església de Sant Francesc, emplaçament del modern Alberg de pelegrins.

ALCANADRE

Taxis Pachicho. Tel: 948 693 055

Taxis Pradejon. Tel: 619 964 141

CALAHORRA

Albergue de Juventud  (para grupos a partir de 15 personas). Paseo de las Bolas s/n. Tel.: 941 105 071. Es obligado hacer una reserva en la Oficina Local de Juventud. Tel.: 941 146 511.

Albergue de peregrinos San Francisco. C/ Rasillo de San Francisco s/n. (18 plazas), al lado del convento de San Francisco. Tel.: 941 590 511 / 637 736 108

Ayuntamiento. Tel.: 941 105 050

Ciudad de Calahorra. C/ Maestro Falla, 1. Tel.: 941 147 434.

Hostal Gala. (descuento del 10% para peregrinos con credencial). Avenida de La Estación, 7. Tel.: 941 14 55 15.

Parador de Calahorra****. Paseo del Mercadal, s/n. Tel.: 941 130 358.

CALAHORRA: Ciutat bimil·lenària, nou punt de trobada amb la calçada romana d’Asturica a Tarraco. Anomenada Calagurris pels romans i Kalakoricos pels celtibers. A la Plaza del Raso es trobava l’antic Fòrum Romà. Per als cristians, lloc de record del martiri de dos legionaris romans, Celedoni i Emeteri (any 300). Calahorra va ser seu episcopal des del s. IV, fet que li va permetre exercir una gran influència sobre l’ampla extensió del seu episcopat durant varis segles. L’any 714 fou conquerida pels musulmans, que van deixar la seva petjada a l’agricultura i l’urbanisme. Ciutat de gran tradició pelegrina, com ho demostra la pila baptismal de la Catedral de Santa Maria (segle XVI), recoberta de petxines, carbasses i la imatge de Sant Jaume. També mereix ser esmentada la capella del Crist de l’Agonia i la del “Crist de la Pilota”. Població molt important amb més de 23.000 habitants. Ofereix possibilitat de restaurants, taller de bicicletes, farmàcies, centre de salut, supermercats, bancs i oficina de turisme (C/Ángel Olivan, 8. Tel: 941 105 061. Oberta de dimarts a dissabtes, matí i tarda. Diumenges només al matí).

Anotacions: no oblidem la “pregària preparatòria”, que és el fruit final de tota l’experiència. Aquesta “segona setmana” de pelegrinatge interior es caracteritza per la intimitat: volem conèixer millor nostre Senyor i Rei, per seguir-lo més de prop. La intimitat és imperativa! Intentem de trobar aquesta gràcia de la intimitat amb Jesucrist.

Petició: Demanaré al Pare tres coses que necessito i que només Ell pot concedir: un coneixement més íntim de Jesús, que s’ha convertit en un de nosaltres; una experiència més personal del seu amor perquè l’estimi amb més tendresa, i una més estreta unió amb Jesús en la seva missió de portar la salvació a la humanitat.

Reflexions: el company/a de Jesús creix en la consciència d’allò que el Rei és, perquè s’implica, sap quins són els seus enemics i quines les seves aspiracions i projectes. Un/a creix en la intimitat en experimentar la presència amorosa d’aquest Rei que crida, ensenya, cura, desafia, accepta i alimenta els seus seguidors tal com són. El company/a de Jesús, el Rei, anhela passar amb Ell tots els mals, els abusos i la pobresa, si és això el que cal per a la comunió íntima amb Ell. El company/a sap que mai està sol en la tasca. Es troba en constant comunió amb el Rei en el treball, la pregària i el descans. El seguidor/a de les accions del Rei entra totalment en la seva missió: portar la bona notícia de la salvació, l’alliberament, la justícia i la pau a tots els pobles. Prenem consciència que la crida de Jesús és tan forta que ningú no pot predir on ens portarà el pelegrinatge de la vida: els canvis en la carrera i les relacions, les morts inesperades o la fortuna inesperada. No sabem gaire més del nostre camí al costat de Jesús d’allò que sabem en referència a qui ens trobarem al final de l’etapa d’avui. Per tant, se’ns convida a unir-nos a Jesús amb generositat i fe.

Aquesta gran generositat i la relació d’unió íntima són també el desig profund de Déu cap a la humanitat. Déu mira la humanitat i sent per ella desig. L’encarnació és la resposta a aquest desig de Déu d’intimitat generosa. Ignasi ens convida a contemplar la Santíssima Trinitat, que mira la humanitat, i compartir així la seva visió: “Veure les persones de la faç de la terra, en tanta diversitat, tant en llur manera de vestir com en els gestos, uns blancs i altres negres, uns en pau i altres en guerra, uns plorant i altres rient, uns sans i altres malalts, uns naixent i altres morint, etc.” [106]. Després, veuré i consideraré les tres Persones Santes, assegudes en el tron reial de la seva Divina Majestat. Miren la rodonesa de la terra, i veuen la ceguesa enorme de tots els pobles, i com estan sofrint i morint en l’absurd del pecat… “Escoltar el que diuen les persones divines, a saber: fem redempció del llinatge humà, etc.”.

Hem reflexionat sobre la realitat del pecat i la rebel·lió contra el pla de Déu. Ara reflexionem sobre la lliure i compassiva elecció de Déu respecte a aquest món pecador: Jesús vindrà a la nostra història humana per a mostrar-nos una nova manera de ser, redimir-nos i omplir d’amor el nostre cor de pedra.

Textos:

Lluc 1,26-38. Déu ens convida a col·laborar com Maria en el misteri de l’Encarnació. Tot i poder dir “no”, Maria va dir lliurement “sí”. Sentim l’esperança i la meravella present en l’escena: tot és possible per a Déu, Elisabet va pensar que era estèril i ja està en el més set d’embaràs, perquè res és impossible a Déu. Si Déu pot portar a terme això en el món, què és el que Déu pot fer?

Filipencs 2,5-11. Em situo en la imatge de la presència de la Trinitat, que determinen que el Fill sigui un de nosaltres, i en contemplar Jesús present en el ventre de Maria, aquest antic himne expressa el misteri meravellós de Déu que el ser infinit es fa finit, l’esperit il·limitat i pur en ésser humà encarnat.

Joan 1,1-14. Preguem amb el pròleg de l’Evangeli de Joan i deixem que Déu ens ompli d’admiració i sorpresa davant el do de si mateix per a mi i per a tot el seu poble.

Lluc 1,39-55. Contemplant la visita de Maria a Isabel intentem d’estar alerta al drama humà i diví que suposa la trobada. Estiguem particularment atents a Jesús, present ja en el ventre de Maria. La humanitat en Joan Baptista dóna la benvinguda a Jesús el Fill de Déu.

Col·loqui final: fer un resum d’allò que s’ha meditat durant la pregària, parlant amb Jesús com un amic parla amb un altre. Sincerar-se amb Ell sobre els punts que han sortit durant aquest tros de camí. Acabar amb el Parenostre.