oracion introductoria

Seguint Ignasi de Loiola, proposem començar cada temps de meditació amb l’oració següent: «L’oració preparatòria és demanar gràcia a Déu nostre Senyor perquè totes les meves intencions, accions i operacions siguin purament ordenades al servei i lloança de la seva divina majestat.» (Exercicis Espirituals núm. 46)

El text ignasià es pot adaptar a les condicions personals del pelegrí, dient, per exemple «Senyor, que visqui per a tu i no per a mi. Que tot el que faci sigui solament per buscar el teu servei i lloança i no els meus.» O bé «Senyor, que tot el meu ésser s’orienti cap a tu, que no em separi de la teva voluntat ni en la meva consciència, ni en la meva inconsciència. Orienta’m només a tu. Atreu-me completament.»

El que es demana és un do, una gràcia. En realitat estem demanant  conèixer-nos i que, en aquest coneixement, ens orientem a la felicitat que representa viure solament en presència de Déu. Per això demanem que les nostres intencions (desitjos, motivacions), accions (obres exteriors) i activitats  (reflexionar, planificar, preguntar, assaborir) s’orientin vers la Llum de la Vida.

A través de la repetició constant d’aquesta petició, al llarg de tots els Exercicis Espirituals, estem creant un camp magnètic que orienta totes les nostres molècules a l’Únic Veritable, la font de la Felicitat. A poc a poc, pas a pas, el Camí Ignasià es converteix en un Camí vers el nostre Origen, vers aquest Déu que ens impulsa i ens atreu, Inici i Final. L’Esperit intangible exerceix una força d’orientació en l’interior del pelegrí, de tal manera que totes les seves “intencions, accions i operacions” acaben sent “glòria i lloança” de l’Amor.

Un dels fruits dels Exercicis Espirituals serà experimentar la pau del que se sap orientat cap a una felicitat plena, que avui ja experimenta de manera parcial en el seu camí.