Pelegrinatge pel passat

Algunes pistes cronològiques

1491: Naixement d’Ignasi de Loiola (País Basc).

1521: Maig. Batalla de Pamplona, recuperació i conversió.

1522: Experiència d’Ignasi a Manresa.

1523: Experiència d’Ignasi a Jerusalem.

1524–1527: Estudis a Barcelona, Salamanca i Alcalà.

1528–1535: Ignasi fa estada a París. Primers companys jesuïtes.

1537: Juny. Ordenació sacerdotal d’Ignasi a Venècia.

1540: Reconeixement de la Companyia de Jesús pel Papa Pau III.

1548: Aprovació pel Papa Pau III dels Exercicis Espirituals.

1553–1555: Ignasi explica part de la seva vida als seu secretari i s’escriu l’Autobiografia.

31 de juliol de 1556: Roma. Ignasi de Loiola acull la Pau Eterna en el Senyor.

Ignasi va néixer, probablement el 1491, en una família de nobles d’importància menor en el País Basc. El 1521, amb vàries autoritats locals espanyoles rebel·lant-se contra el seu rei, uns deu mil soldats francesos van aprofitar el caos intern d’Espanya per envair el regne de Navarra. Severament delmats, els defensors espanyols amb Ignasi de Loiola entre ells, van resistir inútilment les forces invasores. Ignasi va ser ferit por un tret de canó a l’últim bastió de la ciutat, abans de ser envaïda. Els vencedors el van respectar com a “valent cavaller” i va ser transportat a la seva casa d’Azpeitia. Allà es va sotmetre a doloroses operacions en el seu cos i també hi va rebre la gràcia d’una profunda experiència de conversió durant la seva convalescència llarga i dolorosa.

Va decidir convertir-se en pelegrí i dur a terme un pelegrinatge a Terra Santa, tenint com a primera etapa el Santuari de Nostra Senyora de Montserrat. Va començar el seu viatge en algun moment de finals de gener o principis de febrer de 1522, arribant a Montserrat el 21 de març. La seva breu autobiografia dedica només vuit punts a aquesta primera etapa espanyola del seu pelegrinatge, narrant, entre altres incidents, el d’una trobada casual amb un musulmà i la discussió entre els dos homes sobre qüestions de fe. Aquest notable episodi de “diàleg interreligiós” gairebé acaba malament quan Ignasi s’ofèn respecte a la comprensió d’aquell musulmà de la persona de Maria.

Ignasi va acabar la part espanyola del seu pelegrinatge cap a Terra Santa, amb una estada de més de deu mesos a la ciutat de Manresa, narració que ocupa la major part de la seva autobiografia. Les vivències i les intuïcions clau dels seus Exercicis Espirituals van ser experimentades durant aquest període de Loiola i Manresa, i aquests “exercicis”, ja practicats per milions de cristians durant quasi cinc segles. En les seves múltiples formes segueixen sent una de las pràctiques espirituals més famoses i influents de la cristiandat catòlica. No estem exagerant la importància d’aquesta fase de la vida d’Ignasi. Com ell mateix explica a l’Autobiografia “de manera que en tot el discurs de la seva vida, fins passats seixanta-dos anys, repassant totes aquelles ajudes que hagi tingut de Déu, i totes aquelles coses que ha sabut, encara que les ajuntés totes en una, no li sembla haver assolit tant, com aquella sola vegada.”

Context històric: Ignasi de Loiola i el seu pelegrinatge el 1522

Entrar en l’experiència d’Ignasi

Per desgràcia, ningú que transiti al llarg del Camí ignasià pot comptar amb rebre les mateixes il·luminacions que va tenir Ignasi. No obstant, els viatgers poden comptar en admirar i caminar pels mateixos llocs que el sant, cosa que consolarà i encisarà molts caminants. És força probable (tot i que no segur) que Ignasi visités la major part d’elements arquitectònics i esglésies construïts abans del segle XVI i identificades al nostre web. Ignasi va ser un pelegrí religiós en una cultura religiosa. En ciutats petites, amb només dues o tres esglésies, Ignasi les podia haver visitat totes i assistir a misses, resar davant d’un altar d’importància local o escoltar el cant de la Litúrgia de les Hores dels frares.

Ignasi s’hauria detingut a la plaça central de la ciutat a comprar provisions, confirmar la distància que separava del llogarret següent o senzillament per xerrar. El pelegrí no trobarà una indicació tipus “Ignasi de Loiola va dormir aquí” a Logronyo, Saragossa, Tudela o Lleida. Però, en centenars de punts de la ruta, es pot suposar que Ignasi “va pregar aquí” o “va comprar en aquesta plaça mercadal” o “caminava per la riba d’aquest riu” o “va pujar el turó fins a aquest santuari o monestir”, o “va contemplar meravellat aquest mateix paisatge”.

Els llocs de pelegrinatge havien proliferat al llarg de l’Edat Mitjana cap als destins considerats sagrats, fos per alguna associació amb el sant o per la presència divina. Els pelegrins deixaven casa seva i es posaven en camí per tota mena de raons. Alguns buscaven favors i molts buscaven guarir-se. El temor a l’infern estava relacionat amb la pràctica del pelegrinatge essent aquesta una característica important del món d’Ignasi i de la seva visió de l’època que vivien. Representa una diferència important amb la mentalitat moderna. Avui pelegrinar ens pot semblar exòtic i una empresa estranya; fins i tot pot ser que persones religioses no coneguin ningú que hagi viatjat en peregrinació. Tanmateix la peregrinació era un fet comú a la vida medieval. Molts europeus feien peregrinacions curtes a santuaris menors a prop de casa seva. Uns pocs tenien el privilegi de fer una vegada a la vida el seu pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, a Roma o a Terra Santa. Els peregrins del segle XXI hauran de fer algunes adaptacions imaginatives per apreciar l’abast, les pràctiques i la teologia d’un pelegrinatge en temps de Sant Ignasi, però val la pena intentar-ho! No us perdeu aquest punt en la vostra peregrinació!

Consells per al Camí

Aspectes pràctics, les credencials, certificats, mitjans de transport, allotjament…

Peregrinant en la nostra vida

Els Exercicis espirituals i la peregrinació en el Camí Ignasià, l’opció de quatre setmanes, guia per al Camí, respirant el Camí, l’oració introductòria, el Camí espiritual…

L'Oficina del Pelegrí

Experiències, activitats, agències, credencials, associacions, camí del respecte…