Aspectes pràctics

Alguns preparacions senzilles augmentaran en molt les possibilitats de fer una caminada més feliç, un pelegrinatge sense dolor. Concretament: Caminar! Fem algunes caminades de llarga distància usant el mateix calçat que usarem durant el pelegrinatge, per assegurar-nos que les sabates per caminar són prou flexibles. A les caminades, dur la motxilla carregada amb el pes aproximat que portarem durant el pelegrinatge. No hauríem de dur més del 10% del nostre pes corporal. Assegurem-nos que realment és aquest el màxim, i no oblidem incloure el pes substancial d’una ampolla d’aigua plena en aquest límit màxim del 10%. Pensem que tindrem un munt de botigues per comprar el que necessitem al llarg del nostre pelegrinatge.

No ens podem preparar per a tota eventualitat, i encara que intentéssim preparar-nos per a tot, ens carregaríem amb tanta ferralla que ho deixaríem estar al primer dia. El truc rau en prendre les decisions més sensates dintre del possible i acceptar l’esperit del pelegrinatge, és a dir, confiar! Les solucions arribaran. El més important és el calçat per caminar. Comprem sabates que siguin lleugeres però que proporcionin una protecció suficient. Hem de tenir en compte l’estació de l’any que haguem elegit per al pelegrinatge: l’hivern serà fred i humit a la regió de Loiola, mentre que l’estiu serà molt càlid i molt sec a Saragossa – Lleida.

Algunes motxilles estan dissenyades per carregar el màxim en distàncies curtes. Nosaltres volem el contrari: desitgem una motxilla lleugera que estigui ben dissenyada per distribuir el pes cap a la cintura (no només les espatlles). Parem atenció als diversos compartiments. Algunes motxilles estan innecessàriament abarrotades, amb més compartiments que una nau espacial: mai no serem capaços de trobar allò que busquem. Altres motxilles estan tan mal dissenyades que et sentiràs com si estiguessis buscant a dins d’un cau o en el fons d’un pou fosc. No oblidem de dur un ponxo de pluja que ens cobreixi a nosaltres i a la nostra motxilla. És bo comprar un model lleuger, que ocupi poc espai quan estigui plegat.
Ponxo de pluja, suficientment gran com per cobrir la motxilla.

que no ocupi massa espai a la motxilla i que s’eixugui de pressa.

que no ocupi massa espai en la motxilla i que s’assequi ràpid.

el sol d’Espanya pot ser un amic molt “calent,” i algunes parts del Camí Ignasià no tenen gaire ombra. També és bo dur un bàlsam per als llavis.

per protegir-nos del sol, orelles incloses.

protegeix el coll del sol i eixuga la suor.

protegeixen del sol.

una mica de material per tractar les butllofes (tipus “segona pell”). Cal embenar així que notem un punt de frec i una possible butllofa que s’estigui fent. No esperem a tenir una butllofa de debò! És convenient dur una petita quantitat de qualsevol analgèsic genèric, com l’ ibuprofè. De tota manera, descobrirem que, a Espanya, hi ha farmàcies a tot arreu. També és recomanable dur alguna cosa per tapar-nos les oïdes per prevenir les llargues nits de roncades als “refugis.” Ampolla d’aigua, indispensable.

indispensable

per llevar-se aviat al matí i no molestar les altres persones. Per caminar de nit. Per llegir quan s’apaguen els llums!

sempre és útil, i més si pensem que alguna nit tocarà passar-la a la llum dels estels!

tan lleugeres com sigui possible. Cal pensar en l’estació de l’any en què fem el nostre pelegrinatge: pot ser que sigui massa freda per a un calçat tipus xancleta.

Novament, una elecció complicada que dependrà de l’estació elegida per al pelegrinatge i el tipus d’allotjament. Si es fa en pensions o hotels, està clar que hi haurà llençols i mantes. Alguns pelegrins porten les seves pròpies fundes de coixí. Depenent del clima, es pot usar només una bossa de folro de llana per dormir, en lloc d’un sac.

tres (un per usar, un altres per canviar-se, i un altre per si el primer no s’ha eixugat a temps!).

tres (una per usar, una altra per canviar-se, i una altra per si la primera no s’ha eixugat a temps! Intentem trobar samarretes que s’eixuguin de pressa! La màniga llarga és útil per protegir la pell del sol.

dos. Si caminem a l’estiu, és bo tenir un pantaló llarg per protegir les cames del sol (ajustable amb cremalleres). També és recomanable dur un pantaló lleuger, com a “vestit de nit” i una samarreta a conjunt.

per penjar i assecar la roba a l’estenedor o a la motxilla mentre es camina.

Quelcom lleuger però suficient per entrar en calor. Un cop més cal tenir en compte el temps, si es fan a l’hivern les travessies per les muntanyes del País Basc o per la freda regió dels Monegres.

dentifrici i raspall de dents, una pastilla de sabó (un sabó dur, com el de coco i que duri), desodorant… però, recordem que la norma és dur el mínim i el més lleuger! Podem comprar de tot a les ciutats espanyoles.

plat, got d’aigua, forquilla, cullera, ganivet. Tot ha de ser molt lleuger. Un drap normal o de cuina sempre és útil. Convé dur una ampolla petita de sabó líquid per rentar la roba.

pot ser molt útil per recolzar-s’hi, estendre la roba, fer fugir els gossos indesitjables…

Es recomana portar les fotocòpies de les etapes que es vulgui caminar. És interessant dur un diari personal per escriure les nostres reflexions i una Bíblia (la versió més petita!).

Una targeta de telèfon o un telèfon mòbil internacional.

El passaport i altres documents d’identitat personal.

localitzar al nostre web els llocs on es poden obtenir aquests “passaports” per als pelegrins.

Una de petita i senzilla.

La nostra música preferida ens pot ajudar a acabar els últims cinc quilòmetres de l’etapa, sota el sol rogent. Però ens hem de fer un favor a nosaltres mateixos: no portem cap d’aquests aparells si som uns obsessos de l’ipod/MP4. Si ens passem cinc hores diàries escoltant música, haurem fet malbé el nostre pelegrinatge, que potser era una oportunitat única en la vida d’escoltar amb generositat i amb atenció el nostre cor, en lloc d’estar plens del soroll del món.