Pelegrinatge per l’Espanya Ignasiana

Els contemporanis d’Ignasi viatjaven pels mateixos pobles, i, quan es trobaven, probablement començaven a discutir la distància fins al poble següent, on es podrien allotjar, si es podien trobar bandits en la seva ruta, i així sempre. Al cap i a la fi, Ignasi no duia mapa, la senyalització era pràcticament inexistent i no podia trucar amb anticipació per rebre orientacions.

Ignasi no tenia rellotge i rara vegada coneixia l’hora. Però necessitava refugi cada nit i, per tant, segurament estava més atent que nosaltres al pas diari del sol, mentre feia una estimació de les hores de llum de dia que li quedaven abans d’haver-se d’aturar. Hem de tenir en compte que pocs s’atrevien a viatjar per rutes desconegudes, de nit, en un món sense llums.

Per tant, sens dubte, va conversar amb altres viatgers, recollint informació sobre les ciutats i la possibilitat d’allotjament. És irònic que l’única conversa que Ignasi enregistra és amb un musulmà, tenint en compte que quasi tots els viatgers que es van creuar amb ell havien de ser cristians catòlics. És cert que Martí Luter havia disparat el seu primer tret contra la religió catòlica en clavar les seves 95 tesis a la porta d’una església alemanya el 1517, i també que mentre Ignasi anava lentament en direcció a Montserrat, l’Església Catòlica viatjava a tota velocitat cap a una crisi. Un terç dels seus membres la deixarien per passar a la Reforma (l’Església Protestant) en menys d’una generació.

Però no hi ha tremolors d’aquest terratrèmol llunyà a l’Espanya d’Ignasi, fidel a la tradició cristiana catòlica i que acabava de recuperar la seva independència de les invasions musulmanes. Durant segles Espanya havia protegit multitud de musulmans i tants jueus com a tota la resta d’Europa conjuntament. Però el 1492, l’any després del naixement d’Ignasi, Ferran i Isabel havien donat als jueus quatre mesos per convertir-se o sortir d’Espanya per sempre. Els qui es van convertir i es van quedar, en no voler o no poder desmantellar les seves vides i vendre les seves pertinences en tan pocs mesos, haurien amagat la seva religió d’origen, si això era possible. Els prejudicis calaren fons. Els espanyols s’obsessionaren amb la “puresa de sang.” Als convertits i els seus descendents se’ls negaren oportunitats de treball i no podien entrar en la majoria dels seminaris.

Amb aquests antecedents, es podria imaginar a Ignasi com un fanàtic de mentalitat estreta i aïllada. Però analitzat en el seu context medieval tardà, Ignasi desenvolupà una obertura al món que a voltes sembla extraordinària, àdhuc per als estàndards del segle XXI. Tot i que va créixer en mig de l’hostilitat militant de l’Espanya racista, més endavant ell donarà la benvinguda a la Companyia de Jesús als conversos: També va sorprendre als seus col·legues jesuïtes dient que hauria comptat tenir sang jueva com una benedicció; és a dir, hauria considerat com un privilegio únic posseir un parentesc ètnic amb Jesús a la seva pròpia família terrenal.