Respirant el Camí

(cf. X.Melloni.”El deseo Esencial”) 

La respiració és la base de la nostra vida. L’oxigen és al cos el que la consciència és a la ment i el que l’esperit és l’ànima: la font de la seva energia vital. Sense oxigen la nostra vida es va contaminant lentament de toxines que acaben amb nosaltres. Respirem per viure i respirem perquè és la nostra vida. Així ho han expressat multitud de tradicions espirituals, com la cristiana.

En els quatre moments de la respiració, experimentem la metàfora del dinamisme essencial de la vida: inspiració, retenció, expiració, buit. Fent el nostre camí ens podem fer conscients d’aquesta presència de la vida en nosaltres, a través de la respiració. La inspiració ha de ser profunda i l’expiració més llarga que la inspiració. Els moments de pausa en la retenció primera de l’aire inspirat i en el punt de buit després de l’expiració, poden ser més o menys llargs segons com caminem però hem de ser conscients que hi són presents.

Aquestes quatre fases són una metàfora del sentit de la nostra existència: rebre i donar, prendre consciència del que hem rebut i sentir-nos necessitats, suplicants, en haver-nos donat generosament. La inspiració és el moment de rebre el que som: la nostra vida i la nostra existència històrica. Rebem i prenem consciència que som receptors de vida. El Camí ens fa receptors de la nostra vida. Ens sentim humils, en reconèixer que hem estat “rebuts” d’altres i de l’ALTRE. En la inspiració ja hi ha un primer moment d’admiració que ens situa en la Presència de l’Essència Divina.

La retenció de l’aire inspirat ens dóna un instant per prendre consciència del que hem rebut, de gaudir-ne, de sentir que la vida està en nosaltres. Es tracta d’unir l’exterior i l’interior, de sentir com allò que estava fora de nosaltres ara forma part del nostre mateix ésser.

L’exhalació, expiració, és el moment de la donació, d’abandonar-nos a aquesta existència que estava abans de nosaltres i que seguirà després. Expirar és aprendre a desprendre’s. L’expiració llarga i profunda ens porta a experimentar que el nostre sentit últim no està en nosaltres sinó en l’acte de compartir-nos. L’aire rebut ha pres quelcom del nostre ésser i ara el compartim amb l’univers. Ens sentim part del Tot, col·laboradors d’una plenitud que també hem rebut.

El quart temps de la respiració, el buit que segueix a l’expiració, ens convida a experimentar el desig de trobar la plenitud que se’ns ha promès i que esperem. Des del nostre buit ho desitgem tot amb anhel. El buit és la condició del rebre. En el buit prenem consciència de com n’estem de necessitats i la humilitat ens acompanya en el nostre Camí Ignasià.

Consells per al Camí

Aspectes pràctics, les credencials, certificats, mitjans de transport, allotjament…

el Camí Ignasià

La seva història, peregrinant pel passat, per l’Espanya Ignasiana, agraïments…

L'Oficina del Pelegrí

Experiències, activitats, agències, credencials, associacions, camí del respecte…