Logronyo Alcanadre

30,6 Kms

Els treballadors, a la vinya del Senyor, han de tenir un peu a terra i l’altre a punt per seguir el seu viatge.

Avui ens allunyem del Camí de Sant Jaume francès i entrem en el Camí de Sant Jaume de l’Ebre, sempre en direcció contrària.

Des del refugi de pelegrins del carrer Rua Vieja, 32 ens dirigim al carrer San Francisco, per darrera de l’Hospital de la Rioja. Seguim tot recte pel carrer de la Madre de Dios. Després de passar per l’autovia A-13, girem a l’esquerra i després a la dreta per creuar el parc i apropar-nos a un pont sobre el riu Iregua. Passat el riu girem a l’esquerra i seguim l’Ebre a la nostra esquerra. Som al barri de Varea. 

A Varea s’hi localitzava el port romà des del que sortien o arribaven les barques que aprofitaven l’Ebre com a via de transport. Ens deixem portar pel camí asfaltat, sense agafar cap desviació. Seguim els senyals indicadors del GR-99.  Arribem a una cruïlla amb una altra carretera asfaltada; veiem una granja de bestiar a la nostra esquerra. La cruïlla se supera buscant la continuació del nostre camí, just al nostre davant, però uns metres a l’esquerra.

No abandonem el nostre camí asfaltat, fins arribar a un revolt obligat per un canal de reg. Hem deixat enrere un petit magatzem a la nostra esquerra. Creuem sense problema el canal i seguim pel camí asfaltat que ens acostarà a la via del tren en uns moments, passant abans sota l’autovia. Passem un altre túnel sota l’autovia i prenem a la dreta. Arribem a la carretera que prenem cap a la nostra esquerra, deixant la pujada cap al pont a la nostra esquena. Aquí ja no seguim el GR-99.

Ens apropem a una base militar: hem de seguir la carretera només 400 m. i girar a la dreta per creuar la via del tren en un pas a nivell per entrar a la carretera N-232, que hem d’agafar a la nostra esquerra. Per desgràcia no podem prendre un altre camí i en aquesta desagradable carretera nacional hem de transitar els pròxims 2,6 km, fins arribar al pont sobre el riu Leza. Entrem al poble de Recajo i seguim sempre per la N-232.

Passem el pont sobre el riu Leza i deixem finalment la carretera nacional. Just després del pont, prenem un camí asfaltat a la nostra esquerra, que ens allunya de la N-232. L’asfalt ens porta a passar sota la via del tren. Seguim sense pèrdua pel mateix camí fins a trobar-nos l’ermita de Nostra Senyora dels Dolors: com que anem “a contracorrent”, la porta principal no està en el nostre sentit de la marxa… i la visible fletxa de Santiago ens recorda que el Camí el tenim al darrere. De nou trobem els senyals del GR-99

Entrem a Agoncillo. Caminem pel carrer de La Ermita. Arribem al centre del poble, un gir d’angle recte a la nostra esquerra per trobar-nos amb el majestuós castell de Las Aguas, molt restaurat i amb una ampla plaça que remarca la seva bellesa.

Passem pel costat de l’església de Nostra Senyora la Blanca, a la nostra esquerra i girem a la dreta en l’ampla avinguda de darrere de l’església. Seguim en la mateixa direcció fins arribar al final del poble, on trobem un bon camí de carro que prenem a la nostra esquerra. Serpentejant entre granges i camps, el camí és travessat dues vegades per altres camins en perpendicular: seguim sempre recte en cada cruïlla. A 3,5 km de la sortida d’Agoncillo, el camí acaba en un altre. El poble d’Arrúbal està devant nostre. Passem pel pont i pugem cap a l’església d’Arrúbal.

Travessem el poble pel carrer del Calvari. Sortim de la població per un camí asfaltat que circula paral·lela a un canal de rec, que veiem a uns 60 m a la nostra esquerra. Seguim la pista que gira cap a la dreta per dur-nos a la via del tren. Més endavant deixem unes cases a l’esquerra i un túnel a la nostra dreta. Seguim endavant.

El camí segueix paral·lel a la via del tren, sempre a la nostra dreta, i el riu Ebre se’ns acosta en un dels seus freqüents meandres. Caminem entre el riu, a la mà esquerra, i el tren. Just en un punt en el que el riu sembla voler entrar a la via del tren, trobem un pas per travessar la via i situem l’Ebre i el tren a la nostra esquerra. Paral·lels a la via, arribem a una pista asfaltada que gira a la nostra dreta en angle recte i en la que, a 100 m, veiem amunt la blanca Ermita d’Aradón. Amb tota seguretat veurem els voltors que nien a les Peñas de Aradón.

En aquest punt descendim per passar per sota les vies del tren. Seguim el camí marcat pel GR-99. Després d’una corba ben traçada en el camí de terra, el GR continua recte, però nosaltres hem de seguir el nostre camí de terra que ens manté al costat de la via del tren. Des d’aquest punt anirem sempre amb la via del tren a la nostra dreta fins arribar a l’estació d’Alcanadre, que també és el refugi de pelegrins.

Un cop som al poble, al primer carrer que puja cap al poble, després d’unes escales hi ha una font i seguin recte arribem a l’església.

AGONCILLO

Ayuntamiento. Tel.: 941 431 007
Hostal El Molino. Ctra de Zaragoza. Km 12. Tel.: 941 431 316.

ALCANADRE

Albergue Municipal de Peregrinos. CERRADO – EN OBRAS. Ctra. Estación (8 plazas), en el mismo edificio de la estación de tren.

Ayuntamiento Tel.: 941 165 004. Si todo falla, siempre se puede coger el tren hacia Logroño o Calahorra o insistir en el ayuntamiento y obtener un permiso para usar el polideportivo.

Casa Rural. La Casa Azul, C/Trasera de Pilares, 29 Tel. 686 730 187 // 669 461 501
Hostal Cedipsa . Carretera de la Estación, 0. Tel: 948 693 183

ARRÚBAL

Albergue de peregrinos. junto a la iglesia (30 plazas). Tel: 941 431 223

Ayuntamiento. Tel.: 941 431 103.

LOGROÑO

Taxi Logroño – Francisco Javier Saenz . Tel: 660 590 912

Taxi Logroño – Radio Taxi 24h . Tel: 941 505 050

AGONCILLO: Poble petit. Són dignes d’esment el castell de Aguas Mansas, construït en pedra de cadirat entre els segles XIII y XIV i l’església de Nostra Senyora la Blanca. A la porta principal del castell es pot contemplar l’escut de la Creu de Calatrava. Ofereix possibilitat de restaurants, farmàcies, supermercats i bancs.

ARRÚBAL: Poble petit. L’església d’El Salvador és majoritàriament del segle XVI i acabada en el XVII. Ofereix possibilitat de restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

ALCANADRE: Poble de prop de 750 habitants. La seva veu toponímica és d’origen àrab: Al-Cana-Dre, significa «els ponts», «arcs», etc., ruïnes d’un antic pont sobre el riu Ebre, al costat del poble. A l’església de Santa Maria (segles XVI-XVIII) es troba la imatge romànica que estava a l’ermita d’Aradón (segle XII). Típic de la població és l’aqüeducte romà (segle I). Abans d’arribar al poble, es poden veure els voltors que nien a Aradón. Alguns arriben a pesar fins a 8 kg i poden mesurar 2.5 m. Hi ha restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

Anotacions: avui entrem en la “Segona Setmana” dels Exercicis Espirituals (EE). L’entrada principal és a través d’una meditació que ens convida a sentir la crida de Crist Rei a seguir-lo. Com que estem caminant per una ciutat, podem veure les meravelles d’un “regnat terrenal” i imaginar el Regne de Déu. Avui meditem sobre quina és l’orientació de la nostra vida: caminem amb Jesús o darrere d’altres senyors?

Petició: amb totes les meves limitacions i sentint l’amor del Pare en mi, demano la gràcia de sentir-me cridat personalment a caminar al costat de Jesús, com a company i col·laborador seu.

Reflexions: la consciència profunda de l’amor misericordiós de Déu (la gràcia que ahir vam demanar) sovint porta a un desig de respondre a aquest amor. Avui comencem a meditar la invitació de Jesús a caminar al seu costat. En els EE, Ignasi situa la meditació de la crida de Déu a col·laborar amb Jesús, just després de les meditacions que toquen el nostre pecat humà; la juxtaposició és important: Déu ens crida a treballar al seu costat, després de conèixe’ns i estimar-nos tal com som. Som cridats com a pecadors estimats, de la mateixa manera que ho expressa Pau, després d’haver demanat al Senyor reconciliar-se amb ell: «En tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder». Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist” (2 Cor 12,9). Tot i ser pecadors, ens sentim avui cridats a treballar en aquest món tocat pel pecat, i treballar per la pau i la justícia, amb l’amor misericordiós que hem rebut. Creiem en un Déu que és Justícia, perquè Ell és Amor. El camí cap a la justícia en el nostre món  i el camí de la fe són camins inseparables. La fe i la justícia són inseparables en l’Evangeli. Som profundament conscients de la freqüència i gravetat amb què hem pecat contra l’Evangeli, no obstant això, és la nostra ambició  proclamar-ho dignament, és a dir, en amor, en pobresa i en humilitat. Això és el que va dir la Congregació General 32 dels jesuïtes.

En la seva famosa meditació anomenada “La crida del Rei eternal”, Ignasi imagina com seria de convincent la crida d’un rei veritablement digne, algú que treballi en el nostre món guiat només per la fe i la justícia. Després d’aquesta consideració, ens dirigim a Jesús, la crida del qual és encara més valuosa perquè Crist nostre Senyor, el Rei etern, crida cada persona en particular, i diu: “La meva voluntat és conquerir el millor de tot el món i construir el Regne de l’Amor Etern”. Ignasi veu que tot aquell que vulgui anar amb Crist haurà de treballar amb Ell, de tal manera que, seguint-lo en el dolor, se’l pugui seguir també en la glòria d’aquest Regne.

La crida del Rei és la crida a fer-li companyia, per a aprendre més a prop d’Ell, per a experimentar el seu afecte i per estar units a Ell en el servei del seu poble. I aquest Rei ve a nosaltres com un de nosaltres, totalment disposat a compartir la nostra sort. Avui ens centrem en la meravella de ser cridats i en la naturalesa amorosa de la convocatòria; demà podrem començar a centrar-nos en la resposta a aquesta crida.

Textos:

Salm 102. El Senyor és compassiu i benigne.

Lluc 5,27-32. Segueix-me

Miquees 5,1-4 Un poderós rei vindrà a alliberar el seu ramat amb el poder de Jahvé.

Col·loqui final: com un amic parla amb un altre, així ho fem amb Jesús. Recollim les reflexions i emocions de la meditació sobre el Regne i el valor del seguiment. Parlem amb Jesús i, si així ho sentim, li demanem que ens aculli en el seu caminar.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Bicicletes fàcil

però atenció amb el tram de 2.6 km de la carretera N-232 entre Recajo y Agoncillo.

Els pelegrins a peu han d’anar per l’esquerra de la carretera i no han de creuar però les bicicletes han de passar a l’altre costat i creuar no és fàcil. S’ha de buscar la millor forma de fer-ho aprofitant el pas pels pobles

Logronyo: Km 0.
Varea: Km 2,6.
Recajo: Km 9,8.
Agoncillo: Km 14.
Arrúbal: Km 18.
Ermita de Aradón: Km 25,2.
Alcanadre: Km 30,6.

Ruta

Esquema de l'etapa

Altimetria

El temps en Alcanadre

Alcanadre
23°
cel net
humidity: 53%
wind: 2m/s WSW
H 28 • L 24
30°
Thu
32°
Fri
34°
Sat
31°
Sun