Avui seguirem les fletxes del Camí de Santiago en direcció contrària. Ens posem en marxa a partir de l’alberg de pelegrins, agafant el carrer de la Cruz, que segueix la corba que el poble sencer fa al voltant d’un turó que el corona. Arribem a la carretera de Burgos, que creuem, i anem a buscar una pista asfaltada que s’inicia a la nostra dreta, després d’una corba.

Arribem a les ruïnes de l’antic hospital de pelegrins de Sant Joan d’Acre (1185). Un cartell ens explica la ubicació de l’església de l’hospital. Un pont nos ajuda a passar l’autopista AP-68. Seguim sempre el camí que ens duu a creuar la carretera de sortida de l’autopista A-12 a Navarrete. Seguim endavant fins trobar la carretera de Burgos, que prenem a la nostra esquerra.

A 250 m podem deixar la carretera i passar a una pista asfaltada que va paral·lela a la carretera i ens estalvia la pressió dels cotxes. Anem sempre paral·lels a l’autopista, fins que arribem a un punt on se separa per fer-nos donar una petita volta, vorejant els camps. Seguim la senyalització cap a Logroño. Just a l’entrada al parc de La Grajera, girem a l’esquerra en el camí de terra: hi ha una font i uns bancs per descansar. Anem avançant per un camí de terra que va serpentejant i ens porta fins al llac artificial i a l’Alto de la Grajera.

Un bar-restaurant ens atén generosament. Seguim recte, continuant en la direcció d’on veníem, fins que trobem un camí de carro que voreja el llac. El prenem a la nostra dreta i contemplem el llac. Les fletxes del Camí de Santiago ens recorden que anem “a contracorrent”. Arribem a una carretera que prendrem cap a la nostra esquerra, però només 100 m, fins a la corba següent. En aquesta corba, prenem el camí situat davant nostre, que està vorejat per una filera ordenada d’arbres.

Un pont ens passa a l’altre costat de la carretera i al cap d’una estona ens fa passar l’autopista per un túnel. A l’altre costat, seguim a la nostra dreta per un parc fins arribar al primer carrer (Prado Viejo) que creuem per continuar recte amunt pel parc de San Miguel.

Seguint la senyalització del parc, busquem la gran Avenida de Burgos que hem d’agafar a la nostra dreta i que al llarg de 2 km ens portarà en línia recta a través de Logronyo. El nom canvia a carrer del Marqués de Murrieta, però no la direcció. Travessem la Gran Via de Juan Carlos I. Arribem a la Plaza de los Alféreces Provisionales i ens endinsem al carrer de Los Portales fins a la catedral de Santa María la Redonda (s. XV), amb les seves torres barroques. Pel carrer de las Herrerías, arribem al carrer Travesía del Palacio, que prenem a l’esquerra. L’alberg de pelegrins es troba a uns 100 m escassos (a 200 m de la catedral).

LOGROÑO

Albergue de peregrinos. (100 plazas). C/ Rua vieja, 32. Tel.: 941 248 686.

Albergue de Peregrinos Albas. Plaza Martínez Flamarique, 4 bajo Tel: 941 70 08 32

Albergue de Peregrinos Check in Rioja. C/ Los Baños, 2 Tel: 941 27 23 29

Albergue Logroño. C/ Capitán Gallarza, 10 Tel: 941 25 42 26

Albergue parroquial de Santiago. C/ Barriocepo, 8, 1º Tel: 941 20 95 01

Albergue Santiago Apóstol. C/ Ruavieja, 42 Tel: 941 25 69 76 / 670 993 560

Asociación Juvenil Ayedo. Plaza Alférez Provisional, 1. Tel.: 941 229 014.

Ayuntamiento . Tel.: 941 277 000

Hostel Entresueños. C/ Portales, 12 Tel: 941 271 334

Hotel La Numantina. C/ de Sagasta, 4. Tel.: 941 251 411.

Pensión El Camino. C/ Industria, 2. Tel.: 606 735 862 / 941 206 314

NAVARRETE

Taxi Navarrete. Tel: 656 684 950

LOGRONYO: Amb els seus més de 130.000 habitants és la gran capital de La Rioja. Nucli de confluència del Camí de Santiago Francès (que veníem seguint des de Navarrete) i del Camí de Santiago de l’Ebre (que seguirem a partir d’ara). En una visita a l’oficina de turisme obtindrem la informació de tots els monuments i llocs d’interès per visitar (Edifici Escuelas Trevijano. c/ Portales, 50. Tel. 941 273 353). A remarcar l’església de Sant Bartomeu (s. XII-XIII restaurada en el s. XV) amb la seva volta de canó, clàssica del romànic. La façana és gòtica i la torre, d’estil mudèjar. L’església de Santa Maria del Palacio es va construir sobre un palau donació d’Alfons VII de Castella, pel que també rep el nom de “La Imperial”, i va ser la primera seu de l’orde del Sant Sepulcre a Castella. El retaule major és d’Arnau de Brussel·les, escultor espanyol renaixentista. L’església gòtica de Santa Maria de la Redonda està fundada sobre les restes d’una església romànica del segle XII i va ser proclamada “concatedral” el 1959. Són remarcables les torres bessones de Martin de Berriatúa que l’enquadren, d’estil barroc. Logronyo ens ofereix taller de bicicletes, restaurants, farmàcies, centro de salut, supermercats, bancs.

Pares Jesuïtes: a la parròquia de Sant Ignasi podem trobar els pares jesuïtes que hi treballen i que amablement ens segellaran la credencial, sempre que arribem en hores de servei parroquial. Carrer Huesca, 39 (a prop del carrer dels Duques de Nájera i la plaça del Primero de Mayo). Tel: 941 203 504.

Anotacions: Seguim en la consideració de la presència del mal en nostres vides, però avui d’unaltra manera totalment diferent: avui ens obrim a  la misericòrdia del nostre Pare. Ignasi ens convida  a experimentar la sorpresa que ens produeix el fet de  trobar-nos  de cara amb la misericòrdia infinita de Déu en la nostra pròpia realitat de pecat. Avui la nostra actitud en el Camí és la del pecador penedit, però sobretot la del pecador immensamente estimat.

Petició: Estimat Pare, et demano el do de conèixer internament el meu pecat i així  poder experimentar també el teu profund amor, un desig creixent  de conversió i un entusiasme renovat per seguir  Jesús.

Reflexions: Hem reflexionat sobre la realitat del pecat humà i  el nostre propi pecat. Avui  reflexionem sobre la increïble presència de la misericòrdia de Déu: som estimats  i perdonats completament. “Penediu-vos i creieu en la Bona Nova.” Els dos van de la mà, és  a dir, primer acceptar la realitat del nostre pecat, el penedir-se veritablement d’haver introduït la discòrdia i el desordre en la nostra vida i en el món. I després rebre la bona notícia: Déu  és misericordiós, sempre ho ha sigut i  sempre ho será. El que importa no és  la nostra fidelitat a Déu (ningú de nosaltres és capaç de tenir una plena fidelitat), sino la fidelitat de Déu vers nosaltres. És el mateix Déu que ens acompanya: en els moments de més orgull quan  tots ens aplaudeixen i en els  moments més vergonyosos quan sabem que tots ens recriminen amb raó. Nosaltres no podem guanyar l’amor de Déu: i no ho hem de fer! L’amor de Déu es dóna lliurement, tan lliurement que ens sembla impossible! El pare de la paràbola, malgrat tenir  totes les raons per estar enrabiat, no conserva cap  ressentiment: el fill ha ofès el pare i ha malgastat el que ell havia acumulat treballant molt durament. Es gairebé impossible per  nosaltres els éssers humans acceptar la seva rebuda. De fet, el fill gran no pot aceptar la bondat del pare.

En la  nostra vida de pecat, no estem sols. Som perdonats. Som estimats. I això és el que ens porta al penediment, a la voluntat de corregir-nos. Però hem de demanar la gràcia de Déu per proposar-nos les correccions adequades: no es tracta de triar sols la manera correcta. Demanem-la a Jesús. Preguem demanant voler acceptar plenament el que Déu ens ofereix amb tanta llibertat: el perdó. Molts de nosaltres pasem per la vida carregant  amb culpes que ens paralitzen. Déu ens demana que caminem en  el seu Amor i que experimentem la llibertat que ens ofereix.

Textos:

Lluc 15: 11-32. Aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut l’he retrobat.

Lluc 5: 17-26. En veure Jesús la fe que tenia li va dir: “Home,  els teus pecats et són perdonats.”

Joan 8: 2-11. I Jesús va dir : “Tampoc jo et condemno. Vés, i no pequis més.”

Romans 5: 1-8. Déu mostra  el seu amor per  nosaltres en què essent encara pecadors, Crist va morir per nosaltres.

Col·loqui final: Parlant amb Jesús com un amic ho fa amb unaltre, experimentar amb creixent afecte la meravella d’estar viu en aquest moment, de sentir-se viu en un món  cridat a  salvar-se en l’Amor de Déu. En  contemplar la creació i la història, després de meditar sobre la destrucció del pecat, parlar amb Jesús sobre la gràcia del perdó rebuda. És un col·loqui de misericòrdia, raonant i donant gràcies a Déu nostre Senyor perquè ens  ha donat vida fins ara, proposant-nos esmena d’ara endavant amb la seva gràcia. Acabar amb  un sincer Parenostre.