Deixem l’alberg i ens adrecem a la Catedral, per passar el riu Cidacos, que, si hi ha sort, portarà aigua. Passat el riu i a uns 150 m, girem a la nostra esquerra per una carretera asfaltada que duu al poble d’Azagra (LR-486) i al cementiri de Calahorra. La seguim fins que ens fa passar per sota de la via del tren. A 150 m del pont del tren, deixem la carretera per agafar una altra pista asfaltada que surt a la nostra dreta i que va a trobar-se amb la via del tren. Com ens ha anat passant, i seguirà sent així al llarg de moltes etapes, la via del tren ens acompanya de poble en poble.

Passem per sobre les aigües del Canal de Lodosa i seguim per la carretera, allunyant-nos de la via del tren. Bifurcació: prenem a l’esquerra. Després de 4,5 km de carretera asfaltada i al costat d’una casa en runes, agafem el camí de terra que comença a la dreta. Seguim sempre recte pel camí, sense desviar-nos a cap dels camí que es van obrin . Ens apropem a la via del tren i la seguim en paral·lel fins arribar a Rincón del Soto. Passem un pas a nivell que deixem a la nostra dreta. Seguim de front, tot recte, fins arribar a un segon pas a nivell que si que creuarem. A 100 m agafem el camí de l’esquerra i que seguirem sempre recte, paral·lels a la via del tren, fins arribar a Rincón.

Entrem a Rincón de Soto i creuem la via per dirigir-nos a l’Avinguda de la Rioja per seguir recte, girar a la dreta i arribar a l’Ajuntament.

Sortim de Rincón per l’Avinguda del Príncep Felip i arribem a un encreuament amb un pas a nivell sobre les vies. Agafem la nostra esquerra per l’Avinguda del riu Alfaro. El carrer va girant cap a la dreta i ens porta cap a un pont que eleva la carretera sobre un canal de reg. Seguim tot recte per l’asfalt, deixant el canal a la nostra esquerra.

Passem per sota la carretera i seguim paral·lels al canal per poc temps. La carretera, Camino del Esportal, ens portarà al llarg de 6 km en paral·lel amb la via del tren i la carretera N-232. Seguim sempre amb el mateix camí, sense pèrdua. En una corba de 90 graus a la dreta, pugem per passar un petit pont sobre un canal de reg, creuar la via del tren i arribem a la carretera N-232, que seguirem a la nostra esquerra, per arribar a Alfaro.

En direcció a Alfaro, ens trobem l’ermita del Pilar, imponent en un petit  promontori sobre la carretera. Ens endinsem en la població, fins una rotonda que travessem en línia recta, per passar sobre el riu Alhama i  arribar a l’Estació d’Autobusos i després a la Plaça de Toros. Voregem la Plaça, tenint-la a nostra esquerra i seguint per aquesta avinguda que fa un gir a la dreta, arribem a un passeig arbrat, que apareix a la nostra esquerra i que és el Passeig de la Florida, on es troba l’Alberg de pelegrins.

ALFARO

Albergue de peregrinos. 12 places i gratuït. C/ Passeig de la Florida, 23. Horari: de 13 a 22. Tel: 666 041 958 // 601 278 521. email: [email protected] Oficina de turisme: Tel: 941 180 133.

Albergue juvenil Alhama . C/ Puerta de Milagro. Tel.: 941 291 100.

Ayuntamiento . C/ Las Pozas 14. Tel.: 941 180 133.

Hotel HM Alfaro* . C/ San Antón, 32. Tel.: 941 180 056 (descuento del 12% para peregrinos)

Hotel Palacios** . Ctra. Zaragoza, 57. Tel.: 941 180 100. Reducción de precio para los peregrinos con credencial. Menu del peregrino en el restaurante.

CALAHORRA

Taxis . Tel: 941 130 016 / 618 019 156

RINCÓN DE SOTO

Ayuntamiento . Tel: 941 160 013

RINCÓN DE SOTO: Església de Sant Miguel (segle XVI amb restauracions posteriors). Ofereix possibilitat de restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

ALFARO: La Col·legiata de Sant Miguel Arcàngel (segles XVI-XVII) s’imposa majestuosa, amb els seus més de 3.000 m². Segons l’època, serà fàcil distingir les seves cigonyes coronant l’edifici. Monument nacional des del 1976, val la pena visitar el seu interior, amb el retaule barroc de l’Altar Major (XVIII), un altre retaule del mateix temps de la Dolorosa i l’escultura de “la Verge pelegrina”, senyal del pas de tants pelegrins per aquesta ciutat de la Rioja, i el Crist gòtic a la capella de Sant Josep. En una altra església, la de Sant Francesc, es guarda un gran llenç barroc relatant l’aparició de l’apòstol Sant Jaume a la batalla de Clavijo. Segons l’època de l’any en que ens trobem és fàcil distingir cigonyes coronant els edificis més importants: la ciutat és ben coneguda com el “paradís de les cigonyes”.  Amb una població de 10.000 habitants, Alfaro acull els pelegrins amb els seus restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats, bancs i oficina de turisme (Plaza de España, 1. Tel: 941 180 133. Oberta de dimarts a dissabtes, matí i tarda. Diumenges, només matí).

Anotacions: l’objectiu d’aquestes meditacions no és el de recollir “fets” de Jesús, sinó “veure’l més clarament, estimar-lo més profundament, seguir-lo més de prop”. No oblidem la “pregària preparatòria”, que és el fruit final de tota l’experiència. En aquesta “segona setmana” Ignasi introdueix un altre tipus de pregària: la contemplació dels misteris de l’Evangeli.

La pregària contemplativa. Ignasi ens demana que ens “exercitem” en la pregària contemplativa, un tipus de pregària imaginativa on tots els nostres sentits estan involucrats. Aquí oferim una petita guia: “Llegim el text de la narració evangèlica i després el deixem a un costat. Comencem a poc a poc a repassar la narració, imaginant l’escena de la manera més completa que puguem. On s’esdevé? Observem totes les coses en i al voltant de l’escena. Qui hi ha? Qui és tota la gent que hi apareix? Quina temperatura fa? Fa fred o calor? Quines olors m’arriben? Llavors ens endinsem encara més en l’escena, convertint-nos en un personatge entre els altres. Imaginem que podríem ser un membre de la multitud o que podríem convertir-nos en un dels personatges principals de la història. Quan m’assegui, llavors deixaré que la narració avanci per on ella vulgui. Una vegada dins l’escena, les paraules i accions no són una repetició gravada del text. Dins l’escena, imaginem amb llibertat i anem allà on desitgem estar, rebent tot allò que la pregària ens vulgui revelar, allò que se’ns mostri en les paraules i els gestos dels personatges de la narració, o simplement podem parlar nosaltres, compartint l’experiència de la nostra pròpia reacció interior. Els detalls del text deixen de ser importants, perquè l’important és l’experiència de la narració, que ara mou el nostre cor. Finalment, acabem amb una pregària, parlant amb Nostre Senyor, de cor a cor, d’amic a amic, de la manera que s’escaigui, expressant la nostra gratitud per les gràcies que acabem de rebre.”

Avui comencem aquest tipus d’exercici amb la contemplació del misteri de l’encarnació. No ens decebem si trobem aquest tipus de pregària una mica difícil: se’ns demana pregar amb la nostra pròpia vida, cadascú té el seu propi camí davant Déu! Però Ignasi trobava aquest tipus de pregària molt útil, o sigui que intentem-ho!

Petició: demanem ser conscients del valor de l’encarnació a través de les persones i la resposta de Maria i Josep. La gràcia de creure i acceptar la notícia increïblement bona que Jesús està entre nosaltres i acceptar com això ens afecta. L’aprofundiment en l’estima de la meravella de Déu d’haver nascut en forma humana.

Reflexions: donem un enfocament actual al misteri de l’encarnació, intentant de fer-lo real en nosaltres. Les representacions del Nadal en les nostres esglésies ens mostren un Jesús angelical,  en un lloc pulcre, que somriu als seus pares i als pastors i reis. Però, la tradició ens diu que Jesús va nàixer després d’un viatge llarg i incòmode, en un lloc que devia estar bastant brut i deixat. Els seus pares, cansats pel viatge, probablement es van sentir abandonats i preocupats per haver de donar a llum en un lloc tan malsà i sense el suport de ningú de la família. El Príncep de la Pau es va fer present entre nosaltres, però no de la forma que nosaltres haguéssim imaginat. Jesús experimenta, des de bon principi, les dificultats de ser home. Nosaltres podem sentir també ara les tribulacions, pelegrins com som, viatgers com ho fou la família de Jesús. I si em perdo? I si alguna cosa no va bé? Hi haurà un allotjament adequat? Què passa si emmalalteixo? Multipliquem totes aquestes tribulacions nostres per cent, en un temps i en un lloc com en els que Jesús va venir al món. Ignasi ens convida a: “Veure les persones, a saber, veure nostra Senyora i Josep, i la serventa, i el nen Jesús després de ser nat, fent-me jo un pobret i indigne esclauet, mirant-los, contemplant-los i servint-los en llurs necessitats com si present m’hi trobés, amb tot acatament i referència possible…” [114] I després “mirar i considerar el que fan, així com és caminar i treballar, per tal que el Senyor sigui nat en summa pobresa, i, al cap de tants treballs, de fam, de set, de calor i de fred, d’injúries i afronts, per morir en creu, i tot això per mi…” [116].

Textos:

Mateu 1,18-25. Contemplant el misteri de l’encarnació, entrem en els sentiments de Josep i la seva lluita personal entre la llei i l’amor.

Lluc 2,1-20. Maria va donar a llum el seu fill primogènit, el va embolcallar i el va ajaçar en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells en cap hostal. Amb pau interior, presents en el seu naixement, rebo Jesús amb alegria i gratitud com un do del Pare per a mi i per al seu poble.

Col·loqui final: “Finalment, acabem amb una pregària, parlant amb Nostre Senyor, de cor a cor, d’amic a amic, de qualsevol manera que se’ns ofereixi, expressant la nostra gratitud per tot allò que acabem de rebre”. I acabar amb un Parenostre.