Alfaro Tudela

25,6 Kms

Des de les seves enlairades muntanyes fins a les planes properes al riu Ebre, la Comunitat Foral de Navarra té alguns dels  indrets més bells de la Península Ibèrica. A la tradició ignasiana, Navarra té, a més, una especial  rellevància com a bressol de la família de sant Francesc Xavier, company d’Ignasi de Loiola, gran pelegrí, com ell mateix.

Els vascons, que van habitar la Navarra dels primers segles d. C. van ser sempre independents i diligents per defensar els seus drets i els seus interessos. Amb la descomposició de l’Imperi Romà, les tribus vascones es defensaren amb èxit de les incursions militars visigòtiques, que intentaven consolidar la seva influència política al nord de la península. Posteriorment serien els francs els qui van amenaçar la seva independència des del vessant nord dels Pirineus. La batalla de Roncesvalles contra Carlemany, l’any 778, va suposar el fre de les pretensions de la poderosa monarquia franca en aquesta banda del Pirineu. L’episodi següent el protagonitzaren els musulmans, que van ocupar la conca de l’Ebre l’any 714. Tanmateix, si exceptuem  la  Ribera navarresa, la presència musulmana no va aconseguir arrelar políticament o socialment. Ben aviat va sorgir un nucli cristià d’oposició a la presència musulmana, liderat pels “Íñigos”, la primera dinastia navarresa. 

La història continua fins al 1521, en què trobem Ignasi de Loiola defensant la ciutat de Pamplona, on caigué ferit davant l’exèrcit invasor francès i els seus aliats navarresos. Aquí hi apareix l’Ignasi orgullós, lleial i lluitador que, poc després va posar la seva vida al servei d’un altre Senyor molt més gran que el Rei de Castella.

Si un home vol reformar el món, ja sigui per raó de l’autoritat de la seva posició o pel deure del seu càrrec, ha de començar sempre per si mateix.

Ens posem en marxa a partir de l’Alberg dels pelegrins, prenent el carrer de les Pozas cap a la Plaça d’Espanya i d’allí cap a la Plaça Noia i pel carrer Araciel i Castejón, sortim per la Porta de Castejón, seguint l’Avinguda de Navarra. Ens trobem amb l’estàtua dels dos pelegrins: el jove ignasià i el vell jacobeu.

Ens allunyem d’Alfaro per la carretera LR-288, que ens condueix directament al següent poble, Castejón, ja a la Comunitat Autònoma de Navarra. La via del tren ens acompanya, sempre a la nostra esquerra. Travessem la rotonda de la N-113 i entrem a Castejón, tot recte pel carrer de Sant Josep.

Travessem Castejón gairebé en línia recta, primer per Sant Josep i després pel carrer de Sarasate. Seguint tot recte, arribem al final del poble i en angle recte a la nostra Esquerra veiem una pujada cap al pont però no el creuem, sinó que baixem per la carretera la dreta que ens porta paral·lels a la via del tren.

Seguim la via, que tindrem sempre en paral·lel a la nostra esquerra. Un quilòmetre més endavant, passem per dessota  l’autopista AP-15. El nostre camí no té pèrdua possible si ens mantenim al costat de la via del tren. A 5’5 km del pont de l’autopista, la nostra carretera passa per sobre  la via del tren i aquí hem de decidir si  prenem la variant del Camí ignasià més curta (2 km menys, però per l’asfalt) o la més pintoresca (camí agrícola a prop del riu Ebre). L’opció de la carretera és clara i sense pèrdua: seguir tot recte fins arribar a Tudela. L’opció que ens aproxima a l’Ebre i que passa pel lloc conegut com Sotos d’Ebre, ens fa transitar per camins de carro; cal vigilar per no perdre’ls.

Sense cap mena de dubte el camí de terra ens porta a les millors vistes sobre l’Ebre. El camí de carro que hem de seguir a la nostra esquerra, es troba fàcilment després d’haver passat el pont sobre la via: apareix fent un pronunciat revolt a la nostra esquerra i enviant-nos en direcció contrària a la que portàvem respecte a la carretera. Ens en separem; el camí de terra ens porta fent un ampli gir cap a la dreta i ens acostem al riu Ebre. Un cop hi hem arribat, el seguim en el seu curs descendent, deixant-lo a la nostra esquerra. El camí presenta bifurcacions i camins alternatius que duen als camps regats per les aigües de l’Ebre Continuem sempre buscant la proximitat al riu i guardant la línia paral·lela amb ell. Passem per darrera d’unes cases que queden a la nostra dreta. A la següent cruïlla seguim recte. Arribem a uns corrals abandonats que deixem a la nostra esquerra. Seguim recte. A la següent bifurcació agafem la nostra Esquerra. Veiem Tudela. Arribem a unes naus industrials i a la carretera que havíem deixat uns kilòmetres abans. 

Un cop a la carretera, la seguim cap a la nostra esquerra; ens acompanya la via del tren a la nostra dreta i el riu Ebre a la nostra esquerra. A la nostra esquerra veiem una petita resclosa al riu. A 300 m d’aquest punt, podem prendre a la nostra esquerra un camí de terra que transita paral·lel a la carretera; ens estalviem asfalt i cotxes. Aquest camí ens condueix directament a l’entrada de Tudela, acompanyats per la carretera.

Entrem a Tudela. Ens espera l’església romànica de Santa Magdalena. Pel carrer del Portal ens acostem a la Catedral, a l’Ajuntament i a l’oficina de turisme. L’Alberg dels pelegrins es troba a un 1,2 km cap a les afores de la ciutat, seguint l’avinguda de Saragossa i el carrer de la Caritat.

ALFARO

Taxis Javier Gil . Tel: 626 310 612

Taxis La Esperanza . Tel: 678 617 029

CASTEJÓN

Taxi . Tel: 636 471 672

TUDELA

Albergue juvenil . Hay que llamar y reservar. C/ Camino Caritat, 17. Tel.: 670 824 490.

Ayuntamiento . Tel.: 948 417 100

Hostal Remigio . Gaztambide 4 (junto a la Plaza de los Fueros. Hacen descuento a peregrinos). Tel.: 948 820 850.

Hotel AC Ciudad de Tudela*** . Calle de la Misericordia. Tel.: 948 402 440.

Hotel Ñ Tudela Momentos de Navarra*** . Mañeru, s/n. Tel.: 948 413 413.

Hotel Santamaría*** . San Marcial, 14. Tel.: 948 821 200.

Hotel Tudela Bardenas*** . Avenida de Zaragoza, 60. Tel.: 948 410 778 / 948 410 802.

CASTEJÓN: Nus ferroviari important, la vila té un museu dedicat al ferrocarril. La moderna Església de Sant Francesc Xavier (1944) ens recorda que estem ja a Navarra, Regne en el qual el sant jesuïta ha deixat una empremta profunda que s’expressa en múltiples esglésies navarreses. Ofereix serveis de restaurant, farmàcia, centre de salut, supermercats i bancs. Ajuntament. Tel: 948.844.002.

TUDELA: Capital de la Ribera de Navarra, va ser fundada l’any 802 pels musulmans i és una de les ciutats d’origen musulmà més importants de la Península. És digna de ser visitada la Catedral (1168), d’estil romànic de transició al gòtic; va ser construïda en el lloc de la mesquita principal i ha estat recentment restaurada. Passant per darrere trobarem la famosa Porta del Judici. A la Plaça dels Furs (1687), l’Ajuntament del segle XVI. Un passeig cap a l’Ebre ens portarà al pont, que té els seus orígens en el segle IX. Molts edificis monumentals i històrics estan a l’abast del pelegrí, com l’església de santa Maria Magdalena (s. XII) a prop de l’Ebre. Passar per l’oficina de turisme serà de gran utilitat (Plaza de los Fueros Tel : 948.848.058). Ofereix serveis de taller de bicicletes, restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats, bancs i oficina de turisme.

Pares Jesuïtes: a la parròquia de la nostra Senyora de Lourdes podem trobar els pares jesuïtes que hi treballen i que amablement ens segellaran la credencial, sempre que arribem en hores de servei parroquial. Arcs Escribano, 34 Tel: 948.820.297.

Anotacions: recordem que l’objectiu d’aquestes meditacions de segona setmana és veure Jesús més clarament, estimar-lo més profundament i seguir-lo més de prop. No oblidem la “pregària preparatòria”, que és el fruit final de tota l’experiència.

Petició: Demanaré al Pare tres coses que necessito i només Ell pot concedir: un coneixement més íntim de Jesús, que s’ha fet un de nosaltres; una experiència més personal del seu amor per a mi perquè l’estimi amb més tendresa, i una més estreta unió amb Jesús en la seva missió de portar la salvació a la humanitat.

Reflexions: En cap moment durant els primers trenta anys, Jesús va deixar el seu treball i la seva llar per a començar el seu ministeri públic. Intentem imaginar quins pensaments podien córrer pel seu cap durant aquells anys de la seva vida.

La vida pública de Jesús va començar amb un viatge, en una espècie de pelegrinatge. Va sortir de la seva casa a Natzaret i va caminar cap al riu Jordà, on va ser batejat per Joan Baptista. El ministeri de Joan havia consistit a exhortar els pecadors al penediment. Joan era conegut i respectat: sens dubte Jesús coneixia el seu missatge, com un profeta de Déu enviat al poble jueu. Jesús era conscient d’allò que feia. Ponderem el que significa que el missatge de Jesús, l’home sense pecat, decideixi començar el seu ministeri posant-se a la fila dels pecadors. El simbolisme d’aquesta acció recollida en els primers versos dels Evangelis ens evoca imatges riques d’un pelegrinatge interior cap a una nova forma de vida. El ministeri de Joan Baptista es va presentar amb unes paraules d’Isaïes: “Prepareu el camí al Senyor…”.

Joan exhorta els pecadors al penediment i a la “conversió”, paraula amb arrels que suggereixen un “gir”. Joan ens convida a girar-nos cap a una nova direcció i a seguir un nou camí a la vida. En algun moment, Jesús fa una elecció conscient i deliberada que el porta a començar el seu ministeri i a deixar la seva tranquil·la vida a Natzaret: imaginem el que podria haver-li passat pel cap, allò que ell veia al seu voltant i que li feu veure que era el moment oportú. Considerem també com decideix iniciar el seu ministeri, no amb un discurs o amb un miracle, sinó amb un pelegrinatge per a ser batejat per Joan. I considerem també l’experiència de Jesús al Jordà, el seu descobriment, el seu prendre consciència de la missió que el Pare li ha encomanat dur a la plenitud.

Podem demanar al Pare que ens posi amb Jesús, el seu Fill, en la cua de Joan el Baptista. Imaginem que som un dels seus companys i que estem just darrere seu, perquè vol que el coneguem millor, l’estimem més i així ser més fidels al seu servei a la humanitat. Intentem contemplar l’escena de l’evangeli. Què ens diu Joan?

Textos:

Romans 6,3-4. Crist va ressuscitar dels morts per la glòria del Pare, així també nosaltres caminarem en la vida nova.

Lluc 3,1-22. “Així, doncs, que hem de fer?”. En el moment del seu baptisme Déu confirma la filiació i la missió de Jesús.

Mateu 3:13-17. Jesús, després d’haver meditat en el seu cor el misteri de la paternitat de Déu i la missió que Ell li encomana, decideix abandonar Natzaret. Contemplem l’escena. Intentem d’estar presents al costat d’Ell i veure com arriba a aquesta decisió, la comparteix amb la seva mare, s’acomiada i deixa tot allò que l’ha configurat com a ésser humà adult i responsable. Caminem amb ell cap al riu Jordà i ens quedem a la vora del riu, contemplant el seu baptisme Què escoltem? Què hem d’entendre?

Col·loqui final: fer un resum d’allò que hem meditat en l’estona de pregària, parlant amb Jesús com un amic ho fa amb un altre. Sincerar-se amb ell sobre els punts trobats en aquesta estona que hem fet de camí. Acabar amb el Parenostre.

Coratjós i esforçat cavaller, Ignasi no pensa en límits: si un sant havia destacat per una penitència o un servei a nostre Senyor, ell havia d’igualar-los i superar-los. Tenim aquí una experiència interior que aquell al qual molt se li ha perdonat, està disposat a molt donar. La intensitat de l’esforç reflecteix la consciència interior d’haver estat realment salvat per la misericòrdia divina.

«En el camí li va passar un fet que convé referir perquè s’entengui com es comportava Nostre Senyor amb aquesta ànima que encara era cega, a desgrat dels grans desigs de servir-lo tot el que sabia. Perquè feia grans penitències no mirant ja tant de satisfer pels seus pecats, sinó de complaure i donar gust a Déu. [Tenia un avorriment tan gran dels pecats passats i un desig tan viu de fer coses grans per amor de Déu que, sense prejutjar que els seus pecats fossin perdonats, amb tot no es recordava molt d’ells en les penitències que es posava a fer.] I quan recordava alguna penitència que havien fet els sants, proposava fer-la ell també i encara més gran. Tota la seva consolació es trobava en aquests pensaments i no considerava cap cosa interior, ni sabia què era humilitat, ni caritat, ni paciència, ni discreció per a ordenar i mesurar aquestes virtuts, sinó que tota la seva intenció era de fer aquestes coses grans exteriors, perquè els sants les havien fetes per a glòria de Déu, i no mirava cap altra circumstància més particular.»

Com diu J.M. Rambla, sj. en el seu llibre “El pelegrí”, el “MÉS” és una nota clau de la simfonia ignasiana. L’amor sempre ens porta a un dinamisme d’excés i sense mesura. L’amor no es contenta amb l’equilibri fred del que és just i correcte. L’amor sempre busca “més “, lliurar-se “més “, ser-ne “més “, créixer “més “. El conegut lema ignasià “Ad majorem Dei gloriam” expressa bé aquest dinamisme creixent propi de l’amor compromès. Tot i així, Ignasi reconeix aquí que en aquell moment de la seva vida també li mancava la discreció “per reglar i mesurar les virtuts” que experimentava amb tot el seu cor. Aquesta discreció que sant Pau identifica com a una virtut que en qualsevol circumstància de la vida ens permet “trobar la voluntat de Déu, és a dir, allò que és bo i agradable a Déu i perfecte” (Romans 12,2). A força d’observació personal i coneixement de la presència de Déu, Ignasi anirà aprenent a viure des de la discreció, i així ho trametrà als seus companys jesuïtes. La “major glòria de Déu” es realitzarà amb bones dosis de “amor a Déu” i d’acció decidida “al servei de Déu.” Ignasi signaria allò que sant Irineu va dir molt de temps abans: “La glòria de Déu és que l’home visqui !”, i en això Ignasi empenyoraria la seva vida.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Bicicletes fàcil

Alfaro: Km 0.
Castejón: Km 5,7.
Cruïlla ferrocarril:: Km 12,3.
Tudela: Km 25,6.

Ruta

Esquema de l'etapa

Altimetria

El temps en Tudela

Tudela
22°
nuvolositat variable
humidity: 49%
H 26 • L 22
27°
Thu
29°
Fri
31°
Sat
31°
Sun