Fraga Lleida
33 Kms
Catalunya.
Entrem en aquesta Comunitat Autònoma, tot just després de deixar el riu Cinca i la ciutat de Fraga darrera nostre.
Catalunya ens rep amb els braços oberts i amb el regal d’una guia segura per al nostre Camí Ignasià: la Generalitat de Catalunya ha situat pals indicadors a tot el Camí de Santiago català i els seus senyals ens ajuden a seguir la nostra peregrinació, camí de Montserrat i de Manresa.
Seguim el nostre itinerari per aquesta Catalunya que va oferir recer, ajuda i amistat al pelegrí Ignasi de Loiola.
El superior ha de tractar els seus súbdits de tal manera que se sentin alegres, lliures de tristesa i puguin servir Déu amb una ment serena.
Sortim de Fraga des de la plaça de l’Ajuntament, la plaça d’Espanya. Des del passeig de Barrón Segoñe, mirant de cara a l’ajuntament, a l’esquerra puja el carrer Obradores Revolt, que en forta pujada ens porta fins a la carretera N-II. Un cop hi hem arribat, podem tornar al punt blanc que ens porta al cementiri i des d’allà, seguint el carrer, paral·lels a la N-II, anem pujant per la carretera i allunyant-nos de Fraga. També podem seguir paral·lels a la N-II, però pel costat dret, tot recte, sense canviar de costat.
Sigui per la dreta de la carretera Nacional, sigui per l’esquerra, arribem a un cartell que ens indica una pista asfaltada que puja a la nostra esquerra: «Campo de Tiro las Acacias». Aquí podem triar seguir per la carretera Nacional II o bé agafar la pista. L’avantatge d’allunyar-nos del trànsit o el cansament de les cames (ens espera una bona pujada i baixada, que la carretera salva amb un simple túnel de 80 m), ens farà decidir.
Si seguim recte pel lateral de la N-II, hem de caminar dos quilòmetres, sempre en la mateixa direcció de la circulació i, després d’un petit túnel, agafar la «via de servei» que anuncien els cartells de la carretera. No s’ha d’entrar a l’autovia A-2. Al pont que travessa l’A-2 hi trobem uns senyals de pintura vermells i grocs. Baixant pel pont arribem fins a una rotonda. Tirem a la nostra esquerra, per passar per sota el túnel de l’A-2. Un cartell ens indica «Zona industrial» i el seguim. Entrem a la zona industrial i prenem el primer carrer a la dreta. El seguim tot recte. Al final del carrer, després d’un gir a l’esquerra i un altre a la dreta, ens trobem amb una rotonda. Aquí arriben també els que han decidit pujar pel camí del «Campo de Tiro las Acacias».
Si hem decidit pujar, seguint la indicació del «Campo de Tiro las Acacias» i les fletxes grogues de l’asfalt, en arribar a dalt, hem de seguir l’asfalt a la nostra esquerra, per baixar fins a un punt en el qual la carretera es bifurca. A la dreta veiem els pals grocs de la companyia ENDESA GAS. Els seguim i ens condueixen a un polígon industrial. Entrem al polígon i prenem un dels seus carrers que en 2 km ens deixa en una rotonda. Anem sempre en paral·lel a l’A-2, que ens queda a l’esquerra. A la rotonda final, ens trobarem amb aquells que hagin triat seguir per la carretera N-II.
Entrem a la rotonda per la nostra dreta i prenem la segona pista asfaltada, marcada com a «Vía de Servicio». Un senyal d’STOP pintat sobre l’asfalt ens indica el camí que hem de prendre i que ens porta a la part del darrere d’un hostal restaurant. En arribar-hi, ens apropem a la via de servei de l’A-2 i l’agafem a la nostra esquerra. Dos senyals d’STOP vermells ens indiquen, un cop més, que no anem bé. Sempre a contracorrent!
Si vas en bicicleta no és gaire aconsellable anar en direcció contrària per una carretera sense andana. Per aquest motiu, una possible opció seria retrocedir uns 200 metres, creuar un pont sobre la A-2 i agafar el primer camí a mà esquerra. Si el seguim durant uns quilòmetres, sempre al costat de la A-2 arribem finalment a l’alçada de Soses on ens tornarem a unir al traçat marcat en el mapa.
Passem sota un pont que creua l’A-2. Seguim recte, per la mateixa via de servei, fins a una rotonda. En aquest punt sortim de l’Aragó i entrem a Catalunya. Un pal ens indica el camí. Des d’ara i fins a arribar a Montserrat, aquests senyals de la Generalitat de Catalunya ens ajudaran força. Prenem la segona carretera asfaltada a l’esquerra, estreta i amb força pendent. Una llacuna mig amagada ens queda a la dreta i seguim pujant pel camí que la voreja.
En arribar a dalt, la nostra pista desemboca en una altra d’asfaltada, que prenem a l’esquerra. Però només 100 m, perquè de nou girem a la dreta per un camí de terra. Els indicadors del Camí de Sant Jaume ens ho indiquen clarament. Girem a la dreta i més tard a l’esquerra, per dirigir-nos a una torre d’alta tensió i una zona arbrada. Comencem una forta baixada. Seguim el nostre camí, que sinuosament va girant a dreta i a esquerra, fins a arribar a una carretera asfaltada, que seguim i que ens condueix de nou a una rotonda de l’autovia A-2.
No hem d’entrar a la rotonda, sinó que continuem recte i ens adrecem a un pont proper que ens passarà a l’altre costat de l’A-2. Tot just començar el pont, trobem un cartell que ens recorda que som en el «camí ral», pel qual va transitar Ignasi de Loiola mentre anava cap a Montserrat i Manresa. Un cop hem creuat el pont i arribats a la rotonda, girem a l’esquerra i ens dirigim a l’A-2, perquè ens interessa prendre la via de servei que va paral·lela a l’autovia. Uns metres més enllà, passem per l’Hostal Catalunya i Aragó i la gasolinera CAMPSA queda a l’altre costat de l’A-2, a la nostra esquerra. Seguim per la via servei i trobem un altre pont, que passem per sota.
Continuem per la via de servei i, després d’una baixada, arribem a una ampla rotonda que prenem a la dreta. Som al km 488 de la N-II. Seguim pel voral de la carretera N-II, que ens separa de l’A-2 i ens condueix a unes naus industrials. En una rotonda passem al costat d’una escultura moderna feta de ferro (amb un sol al capdamunt), al costat de la fàbrica CEMESA. A 150 m de la rotonda de CEMESA on som, surt una pista a mà dreta, que hem d’agafar. Un senyal vertical ens indica el camí a Lleida. La pista es torna de terra i arribem a la carretera que es dirigeix a Torres de Segre. La prenem 250 m a la dreta i després prenem la pista asfaltada a l’esquerra, que ens duu a Alcarràs. Indicadors de la Generalitat ens confirmen el camí.
Seguim pel mateix camí, sense prendre desviacions, portats només per les giragonses de la pista. Arribem a Alcarràs pel carrer de Clamor. Seguim per la Travessia Clam i creuem la carretera Nacional II. Tot recte pel carrer Jacint Verdaguer i prenem la primera a la dreta. Seguim recte pel carrer Joan XXIII fins arribar al carrer Dr. Castells que prenem a la dreta. Si ens hi fixem, darrere nostre queda l’església d’Alcarràs. Anem pel carrer del Passeig del Riu i al primer encreuament girem a l’esquerra per anar a l’avinguda de l’Onze de Setembre.
Quan arribem al final d’aquesta avinguda, un senyal ens porta cap al poble de Butsènit. Prenem la pista asfaltada a la dreta i aviat girem a l’esquerra per la pista que continua, just al davant d’unes naus agrícoles. Seguim aquesta pista sempre recte, sense prendre cap dels camins que en surten. Seguim els indicadors. Prenem la pista en angle recte a l’esquerra. Anem seguint recte la pista que ens condueix de nou a la N-II. Hi arribem a l’altura d’un túnel, però no la prenem, sinó que girem a la dreta i seguim paral·lelament la carretera N-II. Deixem unes grans naus comercials a la dreta i arribem a una altra rotonda. Un indicador ens convida a prendre una pista asfaltada que surt a la dreta.
Seguim sempre el camí asfaltat. Trobem un indicador que ens indica que agafem un camí a l’esquerra que ens porta cap al costat del riu. Passem per un pont estret i continuem a l’esquerra per dirigir-nos a una granja de vaques. Prop de la porta de la granja hi ha un sender indicat a la dreta. El prenem i arribem a unes naus agrícoles. Estem ja entrant al poble de Butsènit. Continuem i, en arribar a la carretera d’entrada al poble, girem a la dreta i hi entrem. Passem una escola de primària i arribem a l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció. Girem en angle recte a la dreta, per prendre un camí que baixa fort, just al costat del pati de l’escola.
El camí ens porta directe al riu Segre. Seguirem el riu, que ens quedarà sempre a la dreta. Si és l’època i fa bon temps, el caminant tindrà la bona companyia de cigonyes, ànecs i cignes. Seguim els meandres del riu. Passem per sota les vies del tren. Sempre recte, caminant en paral·lel al riu Segre, arribem a una carretera asfaltada i la prenem a la dreta. Indicador. Finalment arribem a la ciutat de Lleida, la capital. Seguim paral·lels al riu Segre, pugem el pont sobre la carretera N-II i entrem per l’avinguda de l’Alcalde Areny.
Encara que no gaire visible, ja que es troba als baixos d’un edifici, hi ha la parròquia de Sant Ignasi, acompanyada pels jesuïtes. La trobarem a l’esquerra només a 400 m del pont que acabem de passar, seguint el riu (pregunteu, si cal, després de passar la «Passarel·la dels Maristes»).
Caminem tot recte per l’avinguda de l’Alcalde Areny i arribem a l’Estació d’Autobusos de Lleida. Girant a la nostra esquerra, seguim per l’Avinguda de Catalunya i prenem a la dreta al carrer Sant Antoni. Seguim recte per aquest carrer i arribem a la Catedral de Lleida, a l’Oficina de Turisme i l’Ajuntament de Lleida. Final d’etapa.
ALCARRÀS
Ajuntament . Tel: 973 790 004. Alberg de pelegrins: trucar a Elena de centre cultural, Tel: 973.795 700. L’alberg està a 2 km de la vila: no hi ha botigues a prop. Veure: http://tiny.cc/pilgrimsshelter Policia local. Tel: 639.793.035.
Hotel Can Peixan . Av de Catalunya, 78 Tel: 973 791 012.
Hotel Restaurant Casa Miquel . A 2km del poble en direcció a l’autopista A-2, Carretera Valmanya, Km. 2, Tel: 973 791 627.
FRAGA
Taxi Fraga 24h . Tel: 931 780 030
Taxi Romera SL . Tel: 974 471 673
LLEIDA
Albergue de Sant Anastasi . Rambla d’Aragó, 11. Tel: 973 266 099 (precio de temporada baja para los peregrinos acreditados).
Hotel Catalonia Transit*** . Tel: 973 230 008.
Hotel Goya . c/ Alcalde Costa 9 Tel: 973 266 788
Hotel Real Lleida*** . Avinguda de Blondel, 22. Tel: 973 271 031
Tele Radio Taxi Lleida . Tel: 973 203 050 / 680 203 050
ALCARRÀS: Petita població que ens ofereix, però, restaurant, supermercat, farmàcia, centre de salut i banc. Ajuntament, tel. 973 790 004.
BUTSÈNIT: Molt a prop de Lleida, ens ofereix restaurant i supermercat.
LLEIDA: Una de les capitals catalanes, amb força museus i edificis singulars per a visitar. És obligatori passar per l’oficina d’informació turística on, si ho desitgem, ens suggeriran un bon pla de visita (c/Major, 31 bis. tel. 973 700 319). D’orígens ibers, ben coneguda pels romans que li donaren el nom d’Ilerda, va passar gairebé quatre segles sota el domini musulmà; la ciutat fou reconquerida pel comte Ramon Berenguer, a mitjan segle XII. La Seu Vella, començada al segle XIII i dedicada a santa Maria, es construeix seguint una planta romànica i en el mateix lloc que estava situada la mesquita de la ciutat. L’església romànica de Santa Maria de Gardeny i la seva torre conserven restes del monestir dels Cavallers Templers del segle XII. Molt a prop es troben les ruïnes de l’antiga muralla que una vegada va envoltar la ciutat i algunes parets de la Suda, una fortalesa àrab del segle IX, que va ser reconstruïda el segle XIII pel rei català Jaume I. L’edifici romànic de l’ajuntament a la plaça de la Paeria és del segle XIII. A la plaça de la Catedral, la Seu Nova o Catedral Nova (s. XVIII) i prop d’ella l’Hospital de Santa Maria, un antic convent amb un pati interior impressionant en estil gòtic flamíger del segle XV. També val la pena visitar l’església romànica de sant Llorenç (s. XII-XIII) i l’església de sant Martí (s. XII). Altres punts destacats: el Casino Principal (s. XIX) i el Palau Episcopal. Per al pelegrí té un interès especial trobar al carrer Major la capella en la qual es recorda una llegenda sobre l’apòstol Jaume. Diu la llegenda que mentre anava d’un lloc a l’altre predicant l’Evangeli, sant Jaume es va clavar una punxa al peu que li impedia seguir caminant. A més era fosc i no veia on tenia clavada la punxa. Per sortir de la situació baixaren del cel uns angelets que amb llums encesos li permeteren treure’s la punxa i seguir caminant. Cada 24 de juliol, els nens de Lleida passegen pels carrers del nucli antic, amb fanalets encesos, en honor de l’apòstol Jaume.
JESUÏTES A LLEIDA: La Parròquia de Sant Ignasi es troba a la plaça d’Espanya, 4 (tel. 973 271 099). Dins l’horari parroquial (de 18 a 21 h), ofereixen orientació i atenció espiritual al pelegrí, i segellen les credencials.
Anotacions: Estem entrant en l’última etapa del nostre pelegrinatge: la “quarta setmana” dels Exercicis Espirituals. Canviem d’ànim, perquè ara entren en la contemplació de la Vida de Déu en la seva plenitud, sentint amb Jesús i els deixebles que l’última porta s’ha obert, i ja no hi ha res que ens pugui detenir en el nostre camí vers la llibertat i la felicitat eterna, en l’amor de Déu. L’última setmana, plena de gràcia i plena de llum. Ens alegrarem en cada petita flor, l’ocell, el somriure, la mà estesa. No oblidem l’oració introductòria abans d’entrar en la contemplació i també al llarg de tot el dia. Recordem el col·loqui final: ens acostem a aquell coneixement intern de Jesús ressuscitat, que ens ajuda a complir el nostre compromís amb la vida per sempre. Ho discutim amb el nostre “amic” en el col·loqui al final de la pregària i durant el dia.
Petició: Demanem al Pare aquest do: ser capaç d’entrar en l’alegria del Ressuscitat i el Crist victoriós. Ser capaç de contemplar la Vida Plena que Jesús ens ha aconseguit. Alegrar-me profundament amb Crist, Maria i tots els seus deixebles.
Reflexions: Avui i en els dies que segueixen, Ignasi ens convida a “demanar la gràcia de ser feliç i alegrar-me intensament per la gran glòria i l’alegria de Crist nostre Senyor,” que ha ressuscitat d’entre els morts. Ningú no podia imaginar el que havia de passar, tot i que el profeta Isaïes ja havia anunciat que “el meu servent tindrà èxit, serà elevat a l’honor, alt i sublim.” Però els últims dies de Jesús eren tan difícils de suportar i la seva mort era tan incomprensible que pensar que Déu estava amb nosaltres, era impossible. Tothom estava perplex i desmoralitzat. Més d’una vegada. a la Bíblia, increïblement una dona estèril i d’edat avançada havia engendrat un nadó, malgrat tot. Les Escriptures ens recorden que “per a Déu no hi ha res impossible”, però, així i tot, encara és difícil creure. Tan impossible que, malgrat que els guàrdies ho van explicar als principals sacerdots i els ancians, ningú no ho va acceptar. Però avui creiem que la resurrecció és la veritat última de l’extraordinari poder i bondat de Déu. Déu té el poder d’alliberar-nos de la mort, de tot tipus de mort.
Alguns cops la nostra fe és molt dèbil: el Déu que transfigura Jesús de la mort a la vida sens dubte ens pot transfigurar, però sovint ens sentim temptats pel desànim i ens sentim sense esperança, davant dels nostres problemes, dels nostres temors, del pecat que hi ha en nosaltres, o del dolor que s’apodera de nosaltres. Jesús ressuscitat viu transfigurat per sempre, i nosaltres mateixos, per la mateixa obra de Jesús, hem estat interiorment transfigurats. Tenim la llavor de la Resurrecció en nosaltres. Jesús està viu i per sempre és amb nosaltres, tot i que de vegades ens costi creure. Els deixebles d’Emaús reben aquest missatge.
També és aquesta l’experiència de Maria, la mare de Crist. Ella va tenir el coneixement interior que Jesús estava viu des del principi, com ens diu Ignasi: sens dubte ella va ser la primera de rebre l’experiència de la Resurrecció. I des d’aquell mateix moment s’acostarà als deixebles per ajudar-los a superar la seva tristesa i decepció. El Senyor ressuscitat està amb nosaltres tal com ho va prometre, per consolar-nos i oferir-nos els seus dons, perquè nosaltres puguem consolar els qui pateixen en el món.
Quan les dones es van acostar a la tomba buida, incapaces de creure en la possibilitat que Jesús hagués ressuscitat, el “vigilant” els diu senzillament: “Per què busqueu a qui és la vida entre los morts?” El mateix ens diu a nosaltres avui: massa freqüentment ens costa de creure les bones notícies sobre nosaltres mateixos o el nostre món. Una vegada més, Jesús confon les nostres expectatives en molts sentits, però hem de remarcar el fet que no es mostra primer als privilegiats apòstols, com Pere, Mateu o Joan, sinó a les dones, les més valentes i fidels entre els deixebles.
Usem la pregària de contemplació, sentint-nos dintre de l’escena i vivint l’experiència de la gràcia de la resurrecció de la mort. Escolto, observo, parlo, prego, toco… Jo sóc dintre de la història. Preguem per la resurrecció de cada mort en nosaltres i en totes les persones que estimem. Avui Maria ens entén molt bé!
Textos:
Isaïes 52,13-53,12. “Qui hagués cregut el que havien sentit?”
Mateu 28,1-15. “No tingueu por, perquè jo sé que busqueu Jesús el crucificat. Ell no és aquí, ha ressuscitat.”
Lluc 24,13-35. Jesús, el meu company al llarg del pelegrinatge m’ensenya com Ell ha estat part de la meva història i de la meva prehistòria. Consolat interiorment desitjo anunciar a tothom: “El Senyor ha ressuscitat!”, com ho van fer els deixebles d’Emaús.
Col·loqui final: En aquesta etapa del nostre pelegrinatge interior, ja estem acostumats a caminar amb el nostre amic i Senyor Jesucrist, parlant lliurement com un amic ho fa amb un altres. Honestament, si sents la força i la gràcia interior, no perdis l’ocasió de demanar-li que t’accepti sota la seva bandera per construir el Regne de Déu al seu costat. Acaba amb el “Parenostre”.
Bicicletes fàcil
tot i que la sortida de Fraga té una forta pendent i cal vigilar la cruïlla de la carretera.
Fraga: km 0.
Camí Ral: km 13.
Alcarràs: km 19,3.
Butsènit: km 25.
Lleida km 33.
Deixa un comentari