Palau d'Anglesola Verdú
24,7 Kms
Fes-ho tot sense esperar elogis, però fes-ho tot de manera que no puguis, amb justícia, ser culpat.
A partir de la Plaça Major, girem en angle recte a la dreta i uns 500 m després ens desviem a l’esquerra pel carrer Nou. Ja som als afores del poble: creuem un canal de reg per un pontet i girem a la dreta pel primer camí que trobem just després del pont i d’una casa.
El camí segueix en paral·lel el canal que transcorre a la nostra dreta. A 400 m prenem la bifurcació a mà esquerra. Ens allunyem del canal de reg. Ja som al camí que va del Palau d’Anglesola a Castellnou de Seana. Després de caminar 600 m travessem una carretera, i 1 km més tard, en travessem una altra.
Anem seguint el nostre camí tot recte i sense agafar cap trencall. A vegades el camí sembla confondre’s amb altres, però nosaltres seguim recte. A 1,7 km hem de travessar una altra carretera. Aquí atenció: després de creuar la carretera, no hem de prendre el primer camí que hi ha a la dreta, sinó el segon, que queda més al davant respecte la nostra posició.
El seguim i aviat deixem tres naus agrícoles a mà esquerra. Continuem tot recte. Castellnou de Seana ja treu el cap davant nostre. El camí es bifurca abans d’arribar al poble: tirem pel de l’esquerra i així ens estalviem la rotonda i estem més orientats al carrer Major i a la plaça de l’Església. L’Ajuntament és a prop.
Per sortir de la població, a partir de l’edifici de l’ajuntament i les escoles, agafem el carrer del Calvari. Quan arribem a la bifurcació seguim recte pel mateix carrer del Calvari. No el deixem fins que haguem sortit del poble (no sortir pel carrer de Màrius Torres). El nostre camí asfaltat va sempre recte passant per camps i naus agrícoles. Deixem una cantera de pedra i arena a la nostra esquerra i ens anem apropant al pont que creua l’autovia A-2. La creuem i descendim pel nostre camí en direcció a les vies del tren.
Caminem paral·lels a les vies, fins que a uns 800 m. aproximadament passem per damunt d’un pont. Just passat el pont, descendim a l’esquerra seguint la corba de l’asfalt fins que passem el mateix pont per sota. Durant aquest petit tram seguirem les rajoles del camí de Sant Jaume que hi ha al terra. L’entrada a Bellpuig és ben a prop. A la primera rotonda que trobem girem a l’esquerra. La segona rotonda a la dreta per entrar per l’Avinguda d’Urgell que seguim tot recte fins arribar a la Plaça de Ramon Folch. Passem pel costat del monument al Mil·lenari de Catalunya per arribar a la Plaça de Sant Roc i després al carrer Major. Al final del carrer Major girem a l’esquerra. Som al carrer Balmes. No deixem el carrer Balmes fins que sortim del Bellpuig (no hem d’agafar l’avinguda de Preixana que quedarà darrera nostre, ni tampoc hem d’anar cap a l’església que la veiem al davant).
Sortim del poble pel camí asfaltat que seguim sempre recte fins arribar a una carretera de dos carrils que creuem i seguim recte pel mateix camí per on anàvem. Seguim sempre per aquest camí sense agafar-ne cap altre. A 1,5 km d’haver creuat la carretera deixem a la nostra esquerra el Circuit de Motocros de Catalanya. Seguim sempre pel mateix camí fins arribar a una granja que té dos contenidors d’aliment, un marcat amb el nom de TEGAPOL. El camí de terra que seguim està a la nostra dreta seguint la valla metàl·lica de la granja. Seguim pel mateix camí fins arribar a un pont sobre el canal que creuem i seguim tot recte.
El camí de terra es transforma en asfalt a l’arribar a una granja catalana i a la carretera que indica la direcció a Preixana. Seguim tot recte deixant la casa a la nostra dreta. A 1,3 km de la casa girem a la dreta a un camí de terra que en uns 100 metres gira cap a l’esquerra. Seguim recte pel mateix camí sense agafar cap desviació ni a la dreta ni a l’esquerra. En uns metres deixarem una cantera d’arena a la nostra dreta i seguim recte. Arribem a la carretera LV-2021. A la nostra dreta hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Remei. Creuem la carretera i seguim recte pel nostre camí de terra. Arribem a una cruïlla de cinc camins i agafem el segon de la nostra esquerra, que és força ample. El seguirem fins arribar a la carreters C-14. La creuem i seguim recte direcció a Verdú.
Arribem al canal d’aigua que creuem en direcció a Verdú i l’ermita de Sant Miquel a l’entrada del poble. Seguirem tot recte per endinsar-nos a la població. Seguint el carrer de Sant Miquel, arribem a la cruïlla i seguin tot recte, trobarem el carrer de Sant Pere Claver. Al principi del carrer, a mà esquerra, s’hi troba el “Santuari – Casa natal de Sant Pere Claver”.
BELLPUIG
Ayuntamiento . Tel: 973 320 408.
Hostal Agustín Martín Mingot. av. Catalunya, 32. Tel: 973 320 076
Hotel Stop ** . Tel. 973 320 865 (a 1 km del pueblo por la carretera N-II)
Refugio de Peregrinos . (8 camas) Tel: 973 320 408 (llamar con 2 días de antelación o escribir a oficinaturisme@bellpuig.cat)
CASTELLNOU DE SEANA
Ayuntamiento . El Ayuntamiento ofrece refugio para 8 peregrinos. Tel: 973 320 705 de dilluns a divendres de 8 a 15 hi 663 139 226 fora d’aquest horari. En el Cafè Modern se puede recabar información (c/ Sant Blai, 23. Tel: 973 320 843 / 642 046 776).
Casa Rural Olivé . Tel: 973 321 373.
Taxi Segarra . Tel: 630 538 180
VERDÚ
Refugio de Peregrinos de Sant Pere Claver . Calle de Sant Pere Claver, 30 Tel. 616 893 602 – 30 plazas (Asociación de Amigos de San Pedro Claver) Email: refugipelegrinsverdu@gmail.com.
Apartamentos turísticos Cal Senyor Joan . Plaça Major, 21, tel. 636 990 493
Ayuntamiento . Oficina de Turismo Tel. 973 347 216. El Ayuntamiento también puede ofrecer información sobre el albergue de trabajadores del campo. Tel: 973 347 007.
Casa rural Ca N’Aleix . Arquebisbe Terés, 10, tel. 973 311 393 / 678 640 343.
Casa Rural L’Era de Can Roger . c/ Sant Miquel, 34 Tel: 973 311 393 / 678 640 343.
CASTELLNOU DE SEANA: Petit poble que no arriba a 1.000 habitants; ens ofereix, però, restaurant, supermercat, farmàcia, centre de salut i banc.
BELLPUIG: Població de prop de 5000 habitants, ens ofereix per a contemplar el sepulcre de marbre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola (1525) a l’església parroquial dedicada a Sant Nicolau (s. XVI). Aquest sepulcre és una peça destacada del renaixement català. L’escalinata d’estil barroc d’accés a l’església va ser construïda el 1792. El castell de Bellpuig es va construir el 1079 i durant el s. XII es va adaptar per ser residència dels barons de Bellpuig. El 1472 es va renovar de nou i va ser fortificat durant la guerra de Successió espanyola. Part de l’edifici va ser destruït durant la guerra d’Independència. Podem trobar-hi restaurants, supermercats, farmàcia i banc. Ajuntament Tel: 973 320 408.
VERDÚ: Població (1000 habitants) amb gran significat per la Companyia de Jesús a Catalunya, ja que aquí va néixer i créixer Sant Pere Claver conegut com el sant defensor dels esclaus negres del port de Cartagena d’Índies (Colòmbia). Encara que petita, l’Associació d’Amics de Sant Pere Claver, acull els pelegrins amb els braços oberts. Visiti el Santuari. El monument religiós més important de la població és l’església parroquial de Santa María (s. XIII) amb la seva portada romànica. Al seu interior hi ha una talla gòtica de la Mare de Déu del s. XV en pedra policromada i la de Sant Flavià, patró de la localitat; a la nau de l’esquerra hi destaca un retaule barroc en fusta policromada de l’Agustí Pujol, considerada l’obra més important de l’escultura catalana del s. XVII així com l’altar major pintat al fresc per Jaume Miguell. Al costat de l’església hi ha el Castell (s. XII). Verdú va néixer al seu voltant. Sota la influència del Monestir cistercenc de Poblet es va convertir en residència dels seus abats quan estaven de visita a Verdú. Al soterrani del Castell hi ha una bodega i un molí d’oli. L’altre edifici religiós és l’ermita de Sant Miquel (s. XIV) d’estil gòtic. La plaça Major està envoltada de cases dels segles XVII i XVIII. La ceràmica que es produeix a Verdú és ben coneguda pel seu característic color negre. Ens ofereix restaurants, supermercat, farmàcia, centre de salut i banc.
Anotacions: Mantenim el mateix ànim alegre, perquè ara estem en la contemplació de la Vida de Déu en la seva plenitud: ja no hi ha res que ens pugui detenir en el nostre camí a la llibertat i la felicitat eterna, en l’amor de Déu. Vivim l’última setmana, plena de gràcia plena de llum. Ens alegrem en cada petita flor, l’ocell, el somriure, la mà estesa. No oblidem l’oració introductòria abans d’entrar en la contemplació i també al llarg de tot el dia. Recordem el col·loqui final: ens acostem a aquell coneixement intern de Jesús ressuscitat, que ens ajuda a complir el nostre compromís amb la vida per sempre. Ho discutim amb el nostre “amic” en el col·loqui al final de la pregària i durant el dia. En aquesta etapa, cal mirar la pista ignasiana que fa referència a Sant Pere Claver. Pere Claver va ser deixeble de Jesucrist i missioner jesuïta a Amèrica, anomenat pels seus companys “l’esclau dels esclaus”.
Petició: Demanem al Pare aquest do: ser capaç d’entrar en l’alegria del Ressuscitat i el Crist victoriós. Ser capaç de contemplar la Vida Plena que Jesús ens ha aconseguit. Alegrar-me profundament amb Crist i ser enviat al món per continuar la seva missió.
Reflexions: La gràcia d’estar viu, la gràcia de tenir dins teu la resurrecció, no és només un regal per a tu, sinó una gràcia per compartir amb els altres i energia per posar al servei de la Missió de Jesús: difondre la Bona Nova del Regne de Déu. Avui ens sentim renovats, però alhora ens sentim compromesos amb el nostre millor “amic” per ajudar-lo a realitzar la seva missió a la terra. El Pare segueix vessant l’Esperit de Crist en els cors dels homes i dones del nostre temps. Ell encara ens consola, i ens envia amb la missió de consolar els que pateixen, els pobres i tots els que desitgen la salvació. Com està escrit: “Envies el teu esperit i tot és creat, així renoves la faç de la terra.” (Salm 104:30). Demanem avui al Senyor de poder entrar en el goig i ser acceptats en la missió consoladora de Jesús, ja en la seva vida ressuscitada.
A l’evangeli de Mateu ens trobem amb Jesús demanant als deixebles que vagin a Galilea perquè l’ajudin. Els deixebles eren els pecadors que Ell havia convidat a ser els seus companys, aquells mateixos que van ser traïdors a l’últim moment. Ara estem amb ells, com a deixebles, en el nostre pelegrinatge cap al Regne. Estem junts amb altres, més pecadors o més fidels que nosaltres. Però no importa gaire, perquè la nostra força i saviesa és Crist, així que no hem de tenir por a respondre a la seva crida. Som a la muntanya, el lloc de trobada entre Déu i el seu poble. Per a nosaltres pot ser un barri, un laboratori, una església, una clínica, una oficina, una sala, una escola. Jesús ens dóna la nostra missió: anar al món, batejar, ensenyar, estimar i comunicar la compassió de Déu per reconciliar a la humanitat. Se’ns demana complir la missió a cada moment, en cada circumstància de la vida. I Jesús ens diu unes paraules meravelloses: ens promet que estarà sempre amb nosaltres, en cada moment d’alegria o de dolor. Malgrat que potser no et sentis digne de rebre la seva presència, Ell sempre es mantindrà a prop; encara que siguis pecador, infidel, limitat. Ell ens oferirà el seu Esperit per transformar qualsevol situació humana en una experiència de creixement.
Tot i que la nostra fe és petita, Jesús compta amb nosaltres. Tomàs ha de reconèixer la seva falta de fe abans de ser enviat al món. Preguem perquè escoltem la crida de Jesús, que ens convida a seguir-lo a la platja i a estar amb Ell. Ens unim als deixebles en la recepció del nostre compromís i rebent la seva benedicció.
Textos:
Mateu 28:16-20. “Jo estaré sempre amb vosaltres, fins a la fi del món”.
Joan 20:24-29. Així com Jesús fou tolerant amb la foscor i la incredulitat de Tomàs, també ho és amb mi avui i es complau a consolar-me amb el do de la fe renovada. En la seva presència amorosa, jo també dic: “Senyor meu i Déu meu!”
Joan 21:1-17. El moment de l’Alegria – “És el Senyor!” El moment de la companyia – “Veniu a menjar amb mi.” El moment d’intimitat i decisió – “M’estimes?” El moment de la missió – “Pastura les meves ovelles.”
Col·loqui final: En aquesta etapa del nostre pelegrinatge interior, ja estem acostumats a caminar amb el nostre amic y Senyor Jesucrist, parlant-hi lliurement, com un amic fa amb l’altre. Honestament, si sents la força i la gràcia interior, no perdis l’ocasió de demanar-li que t’accepti sota la seva senyera per construir el Regne de Déu al seu costat. Acaba amb el “Parenostre”.
Avui no parlem d’Ignasi, sinó d’un jesuïta català, patró de la Companyia de Jesús a Catalunya. L’extraordinària figura de Sant Pere Claver la podem resumir al voltant de tres frases:
1.- Fou batejat el 26 de juny del 1580, segons consta en el llibre registre de baptismes que es conserva a l’Arxiu Parroquial. El bon rector va acabar la inscripció amb aquestes paraules “Déu lo faça un bon cristià”. I així va ser.
Volia ser sacerdot i se’n va anar a Barcelona amb 17 anys, on conegué els jesuïtes, a l’Estudi que tenien a la Rambla. Va entrar a la Companyia als 22 anys. Posteriorment va passar tres anys al Col•legi de Palma de Mallorca. El porter, amb fama de santedat va ser per a ell un mestre i amic, que va marcar profundament la seva vida i l’animà a treballar als territoris d’Amèrica, descoberts un segle abans. Pere salpà de Sevilla el 15 d’abril del 1610 i fondejà a Cartagena d’Índies, a l’actual Colòmbia
2.- La vida de Pere Claver ens endinsa en una època fosca de la història ennegrida per l’esclavitud. El 3 d’abril del 1622 va fer el seu compromís solemne, que rubricà amb aquestes paraules: “Esclau dels esclaus per sempre”. Ho va signar i ho va complir.
Oferí l’exemple inequívoc d’un amor humà i evangèlic envers els seus estimats negres esclaus. Els considerà sempre com un ésser humà digna de tota atenció. Anava al port quan arribava un vaixell negrer i els acollia amb el cor obert i el somriure als llavis, mentre els distribuïa roba, menjar, beguda i dolços. Ell mateix escriu en una carta que els parlava, no amb la llengua, sinó amb les mans i les obres. Era endebades parlar-los d’una altra manera. S’agenollava al costat dels malalts i els rentava i procurava amanyagar-los amb tantes mostres d’afecte com pot fer la naturalesa humana per alegrar un malalt. Realitzava el seu treball des de l’amor i respecte a la dignitat de la persona humana. Tenia cura material dels negres, els instruïa en la fe i els batejava. Sempre des del convenciment de servidor, “esclau dels esclaus”.
3.- El Papa Lleó XIII que el canonitzà, va dir que “després de la vida de Crist cap altra l’havia commogut tan profundament com la de Pere Claver”.
Visqué lliure i pobre sobre la terra fins els 74 anys, sofrent amb els sofrents, blanc entre els negres, sempre com esclau dels esclaus. Fou un català curt de paraules i pròdig d’heroisme.
Bicicletes fàcil
Palau d'Anglesola : Km 0.
Castellnou : Km 8.
Bellpuig: Km 12,5.
Verdú: Km 24,7.
Deixa un comentari