Per sortir de la ciutat seguim el riu Segre, cap a l’Est. Caminant pel passeig del riu, amb el Segre a l’esquerra, passem sota el pont de la via del tren i després per sota del pont de Pardinyes. Passat el pont, unes escales ens ajuden a pujar al nivell del carrer. Unes fletxes taronges i un pal indicador ens indiquen que anem per la via correcte cap al nostre destí. Seguim paral·lels al riu Segre agafant l’antic camí de Granyena.

Girem 90º a la dreta i després de creuar el canal, de nou girem a l’esquerra. Ens apropem a les comportes del riu que queden a la nostra Esquerra. Seguim recte uns 500 m. i girem a la dreta. Creuem la via del tren. Arribem a l’Avinguda de la Indústria que agafem a l’esquerra fins arribar al carrer de l’Enginyer Mies que ens desvia cap a la nostra dreta. El seguim uns 750 m. i després de passar un pont sobre la carretera, ens trobem a la sortida del polígon i de nou envoltats de camps de cultiu.

Som al Camí d’Alcoletge. Seguim la carretera, i passem al costat d’una pedrera de pedra i sorra. Seguim de front, sense prendre cap desviació. Bifurcació del nostre camí: prenem a la dreta. Arribem a un pont per creuar l’autovia A-2. Un cop travessat el pont, girem a la nostra dreta en angle recte i seguim uns 200 metres fins a trobar el camí de terra que gira a l’esquerra. El prenem i seguim de front.

A la nostra dreta hi queden unes naus agrícoles allargades. A l’arribar a la torre elèctrica, el nostre camí de terra desemboca a un altre camí, però seguim recte. Ens creua un altre camí. Seguim recte fins que trobem un camí asfaltat que agafem a la dreta. El nostre camí segueix a l’esquerra. Arribem a una bifurcació: agafem el camí de la dreta.

Creuem un camí perpendicular al nostre. Seguim sempre recte sense agafar camins adjacents. Arribem a un encreuament i seguim en direcció a Mollerussa. Arribem a un pont sobre l’A-2. El creuem i ens allunyem de la carretera A-2. El nostre camí desemboca en un altre, que agafem a la nostra dreta i que ens porta a Bell-lloc d’Urgell.

El camí acaba al carrer Vilanova de la Barca: a 100 metres, a la dreta, hi ha les vies del tren. Girem a la dreta per anar a creuar les vies. Seguim recte pel carrer de la Mina, travessant en diagonal la plaça. Girem a la dreta pel carrer de Pau Casals i després a l’esquerra pel carrer Urgell. Arribem al final del carrer i ens trobem amb la carretera N-II. L’església de Sant Miquel està a la dreta i seguim recte. Al costat del restaurant Bòria es troba la font pública. En arribar a una rotonda, la creuem tot recte i entrem en un camí de terra, deixant la carretera asfaltada a la dreta. En la primera i segona bifurcació prenem a l’esquerra les dues vegades i ens acostem a la via del tren. Creuem la via i seguim recte apropant-nos a l’autovia A-2. Ens unim a un camí cap a la dreta que va paral·lel a l’autovia i ens dirigeix cap a una granja agrícola (El Molinet) i a un pont per superar l’A-2.

Passat el pont girem a la dreta i en el primer camí tornem a girar a la dreta. A la bifurcació, de nou a la dreta. Seguim sempre recte per aquest camí que ens porta cap a una central d’energia solar. Sempre recte deixem les plaques solars a la nostra esquerra i al següent encreuament prenem a la dreta. En pocs metres girem a l’esquerra i arribem al canal d’aigua d’Urgell, que creuem i seguim tot recte. Al següent encreuament prenem a l’esquerra i ja estem arribant a El Palau d’Anglesola. Sempre de cara, arribem a una rotonda, que creuem amb un petit angle cap a la nostra esquerra, i ja estem a El Palau d’Anglesola. Hi entrem per l’avinguda de Sant Roc, que es converteix en el carrer de la Font i que ens porta fins a la plaça Major.

ALCOLETGE

Refugio de Peregrinos . c/ Mayor 19. Tel: 973 196 011

BELL.LLOC D´URGELL

Ayuntamiento . Plaza Mayor, s/n Tel: 973 560 100. Ofereixen un refugi.

Taxi Miquel Bosch . Tel: 636 213 070

PALAU D´ANGLESOLA

Ayuntamiento . Tel: 973 601 314.

Eurotaxi Albert . Tel: 619 605 805

Pensión Sant Antoni** . C/ Sant Antoni, 7. Tel: 973 602 158.

Refugio Peregrinos . Amics del Camí, [email protected] Telf. 629 68 40 63 http://amicsdelcami.elpalaudanglesola.cat/

BELL-LLOC D’URGELL: Petita població on podem trobar restaurant, supermercat, farmàcia, centre de salut i banc.

EL PALAU D’ANGLESOLA: Té uns 2.000 habitants. El seu nom li ve d’un palau àrab que va passar a mans cristianes l’any 1085. El castell palau va ser reformat el segle XVII. Al poble hi podem trobar restaurant, supermercat, farmàcia, banc i centre de salut.

Anotacions: Al llarg d’aquesta “quarta setmana” dels Exercicis Espirituals mantindrem el mateix ànim alegre, perquè ara estem en la contemplació de la Vida de Déu en la seva plenitud: ja no hi ha res que ens pugui detenir en el nostre camí cap a la llibertat i la felicitat eterna, en l’amor de Déu. Vivim l’última setmana, plena de gràcia i plena de llum. Ens alegrem en cada petita flor, l’ocell, el somriure, la mà estesa. No oblidem l’oració introductòria abans d’entrar en la contemplació i també al llarg de tot el dia. Recordem el col·loqui final: ens acostem a aquell coneixement intern de Jesús ressuscitat, que ens ajuda a complir el nostre compromís amb la vida per sempre. Ho discutim amb el nostre “amic” en el col·loqui al final de la pregària i durant el dia. 

Petició: Demanem al Pare aquest do: ser capaç d’entrar en l’alegria del Ressuscitat i el Crist victoriós. Ser capaç de contemplar la Vida Plena que Jesús ens ha aconseguit. Alegrar-me profundament amb Crist, Maria i tots els seus deixebles.

Reflexions: Avui seguim la nostra contemplació sobre la meravella de la Resurrecció: els deixebles vam necessitar molts dies per tenir aquesta experiència de Vida Completa de Jesús. Acostem-nos a Maria Magdalena, la dona que estimava profundament Jesús. Mirem la seva angoixa i tristesa. Intentem sentir el mateix que ella, ara que ha perdut l’únic sentit de la seva vida. Y estiguem allà amb ella en el moment del seu descobriment: Jesús ha ressuscitat! El món s’alegra amb ella. Sentim la por i la culpa dels deixebles quan Jesús ressuscitat torna a aquell lloc on solien estar junts. Vegem el lloc i siguem un d’ells. Gaudim de les meravelles de la Resurrecció.

Jesús ve avui a la nostra desesperació personal, a la sala fosca on hem tancat els moments més difícils. Ell vol guarir totes les nostres morts i dur-nos a la vida. Jesús no accepta més que patim: Ell és la vida i Ell ens demana que sortim fora de la nostra tomba. Escoltem la veu de Jesús: ens crida a sortir, com Llàtzer. Siguem conscients de la seva presència caminant al nostre costat i demanant-nos: “desperta de la teva mort… perquè estic viu!”

Com sempre, Ignasi ens convida a posar-nos en aquestes escenes increïbles. Deixem que aquestes històries familiars de la resurrecció es desenvolupin en nosaltres, i posem-nos en l’escena. Utilitzem totes les belleses de la naturalesa per ajudar-nos en l’experiència d’alegria profunda. Quan Ignasi va escriure els seus Exercicis Espirituals, bé podia haver recordat els dies més agradables del seu pelegrinatge a Montserrat, les coses que veia i que li donaven alegria de viure: en aquesta quarta setmana “m’ajudaré de la llum o les característiques agradables de la temporada, com la frescor refrescant de l’aigua a l’estiu o el sol i la calor a l’hivern, perquè penso o espero que això m’ajudarà a alegrar-me en Crist, el meu Creador i Redemptor”.

Textos:

Joan 20:11-18. Amb Maria Magdalena escolto el meu nom i responc amb alegria.

Joan 20:19-23. La por, la culpa i la confusió dels deu companys de Jesús a la sala em resulten familiars. En algun moment els he sentit. La meva sala tancada és un d’aquests llocs on Ell vol i ha de venir. Li dono la benvinguda i em disposo a rebre els seus dons: la pau, l’alegria, la missió, esperant sempre en el seu Esperit i comptant amb la seva misericòrdia.

Joan 11:17-44. Jesús diu: “Jo sóc la resurrecció i la vida…  Ho creus, això?” Jesús cridà: “Llàtzer, surt a fora!” Llàtzer va escoltar que li cridava de la mort a la vida, d’estar lligat a ser lliure. Assegut al llindar de la tomba em plantejo les meves pròpies petites morts i tot el que està limitant la meva llibertat.

Col·loqui final: En aquesta etapa del nostre pelegrinatge interior, ja estem acostumats a caminar amb el nostre amic i Senyor Jesucrist, parlant-li lliurement, com fan els amics. Honestament, si sents la força i la gràcia interior, no perdis l’ocasió de demanar-li que t’accepti sota la seva senyera per tal de  construir el Regne de Déu al seu costat. Acaba amb el “Parenostre”.