Sortim d’aquesta entranyable localitat des de l’església de Santa Maria de Verdú. Agafem el carrer de la Font per sortir del poble i trobem un camí que comença davant nostre, fa baixada cap a unes cases ja enmig de camps de conreu. El camí de terra en què entrem es diu camí de Verdú a Tàrrega, poble que és el nostre proper objectiu.

El nostre camí és més ample i més ben delimitat que les alternatives que anem trobant. No hem d’agafar desviacions, sinó que ens mantenim en el bon camí de terra. Entrem a Tàrrega, pel mateix camí que arriba al carrer on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil. Prenem el carrer a l’esquerra i el seguim tot recte, fins al riu d’Ondara. El creuem per una passarel·la, i seguim recte pel carrer de Sant Agustí. Arribem a la plaça de Sant Antoni i prenem a la dreta el carrer Major, per entrar a la plaça Major, on trobem l’església de Santa Maria de l’Alba.

Mirant la façana de l’església, agafem el carrer de la dreta, que es diu d’Agoders. Seguim recte, pel carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, que es transforma en l’avinguda de la Generalitat. Seguim l’avinguda, tot recte i finalment sortim de la ciutat pel camí de Tàrrega al Talladell.

Passem al costat de l’església del Pedregal, que deixem a l’esquerra. Seguim recte pel nostre camí i entrem al Talladell. Sempre recte, travessem el poble i a la sortida hem de prendre el camí que segueix recte, deixant-ne d’altres a l’esquerra.

Som de nou en l’anomenat camí ral, probablement el veritable Camí Reial que va trepitjar Ignasi en el seu viatge a Montserrat. Passem per davant del cementiri, que ens queda a l’esquerra. Hem de seguir la marxa en línia recta; tot i que en algun moment el camí gira bruscament a la dreta, nosaltres sempre recte. Ens anem atansant a la petita població de Fonolleres, que queda enlairada i en la qual no entrem, sinó que la deixem a l’esquerra.

Continuem en la mateixa direcció. Més endavant, a 900 m de Fonolleres, veiem a la dreta, una mica ensorrada, la casa torre Saportella. Seguim endavant pel camí, ara una mica més ample i ben marcat. Altres camins s’hi encreuen, però nosaltres com si res… fidels al nostre.

El camí acaba al costat de les ruïnes de l’ermita de Santa Magdalena. Prenem la carretera asfaltada que hi ha a l’esquerra i pugem a Cervera. Seguim la carretera uns 700 m i, en arribar a les primeres cases al costat de la carretera, a la dreta, veiem l’esglesiola de Sant Magí. Girem en angle recte a la dreta, per entrar a Cervera per aquest carrer.

Som al carrer del Castell, que ens fa pujar fins a les ruïnes de l’antic castell. Girant a l’esquerra un altre carrer ens va conduint cap al centre antic de la ciutat. Arribem a l’església de Santa Maria.

CERVERA

Ayuntamiento . Tel: 973 530 002.

Colegio Residencia – Albergue de peregrinos Sagrada Familia . c/ Sabaters 6 (entrada junto a c/ Mayor, 51). Tel: 973 530 805.

Hostal Bona Teca . Avinguda Mil·lenari de Catalunya, 49, 25200 Cervera Tel: 973 53 19 16

Hostal Bonavista Cervera*** . Av. Catalunya, 14. Tel: 973 530 027

Hostal la Savina . Camí dels Horts 2, Tel:973 531 393

Hostal Universitat . Plaça Universitat, 21. Tel: 973.107.394 / 661.786.477 / 661.786.483

Taxi Miquel. 606.463.308

TÀRREGA

Ayuntamiento . Tel: 973 311 608.

Hotel Ciutat de Tàrrega*** . C/ Sant Pelegrí, 95. Tel: 973 314 737

Hotel Pintor Marsà . Av. Catalunya, 112. Tel: 973 501 516.

VERDÚ

Taxi Jaime Font (Tàrrega) . Tel: 973 311 567

Una altra etapa curta, però la importància de la ciutat on som i la possibilitat d’allotjament que hi trobarem justifica aturar-s’hi.

TÀRREGA: Ciutat d’uns 16.000 habitants, capital de la comarca de l’Urgell, famosa per la seva Fira de Teatre al Carrer, que se celebra al setembre i en la qual multitud d’artistes es congreguen per mostrar les seves produccions. Ens ofereix tota mena de serveis: restaurants, supermercats, farmàcies, centre de salut, bancs, taller de bicicletes i oficina d’informació (c. d’Agoders, 16, tel. 973 500 707).

CERVERA: Amb més de 9.000 habitats, guarda petjada de l’esplendor viscuda en el passat amb els seus edificis i muralles (algunes reformades recentment). L’església de Sant Antoni és de l’Edat Mitjana i a l’Església de Sant Bernat es van signar els capítols matrimonials dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran. Impressionant plaça Major, amb els edificis de la Paeria (s. XVII-XVIII) i l’església de Santa Maria, una església gòtica de gran valor. Per motius polítics, Felip V hi va fer construir una universitat, l’única que funcionava a Catalunya durant el segle XVIII. Ens ofereix restaurants, supermercats, farmàcies, centre de salut, bancs, taller de bicicletes i oficina d’informació (tel. 973 534 442 / 973 530 025).

Anotacions: Encara que avui meditem sobre l’episodi de les temptacions de Jesús, mantenim el mateix bon humor, perquè encara estem en la contemplació de la Vida de Déu en la seva plenitud: no hi ha res que ens pugui detenir en el nostre camí a la llibertat i la felicitat eterna en l’amor de Déu. No oblidem la “pregària introductòria” i el col·loqui al final de la pregària i durant el dia. I visquem l’alegria de la Resurrecció de Crist! La llum, les flors, l’aigua i els amics són benvinguts!

Petició: Prego a Déu poder alegrar-me profundament amb Crist Ressuscitat, ara que he estat enviat al món, servint a la seva missió. Prego ser capaç de reconèixer els enganys del mal i saber guardar-me’n, com ho va fer Jesús, confiant plenament en l’amor de Déu.

Reflexions: Ahir vam ser cridats a tornar a Galilea, a la nostra “vida normal”, de retorn als vells costums. Tenim una missió: treballar pel Regne. Avui considerarem l’inici de la missió de Jesús i el discerniment que va haver de fer abans de tornar a treballar. El propòsit d’aquesta meditació és tornar a rebre algunes intuïcions sobre les estratègies de Jesús i del Mal, que ja havíem vist en la nostra segona setmana de pelegrinatge, sabent que estem cridats a treballar pel Regne en les nostres vides quotidianes i “mundanes.”

Com utilitzarem les nostres relacions de poder, els nostres dons, talents i recursos? Aquesta és la qüestió fonamental en l’episodi de les temptacions de Jesús en el desert. Se’ns diu que el Mal li va mostrar a Jesús tots els regnes del món i li va dir: “Tot això et donaré, si et postres en terra i m’adores.” La resposta va ser: “Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només el serviràs a Ell”. Aquest  moment de crisi en el desert és també la crisi a la que tots ens enfrontem constantment. Podem contenir els nostres desitjos i necessitats lascives de lloança, d’adulació, de poder o de comoditat? Usem en la nostra vida els nostres poders per servir-nos a nosaltres mateixos o construïm les nostres vides amb l’orientació de contribuir a la societat i al món que hem heretat? Portem a la ment les temptacions que ens afligeixen. Poden ser realment vergonyoses, però considerem que també Jesús, sent completament humà, podria haver sofert una d’aquests temptacions. La solució de Jesús a la temptació va ser el reconeixement de la confiança plena en Déu; nosaltres també podem aportar avui a Jesús les nostres temptacions i confessar la nostra confiança plena en Déu. Preguem perquè ens trobem tan a prop de Jesús que vulguem elegir el que Ell vulgui.

Com ja hem dit, Jesús no escull “homes i dones perfectes” perquè es converteixin en deixebles seus. Ell ens coneix molt bé. Tenint en compte el tipus de persones que Jesús va escollir, Ignasi ens convida a pensar, primer, que provenien d’una condició de la vida més aviat ruda i humil, però que, en segon lloc, pensem en la dignitat a la que així eren cridats amb suavitat. Aquest és el nostre misteri: venim de molt avall, però se’ns demana un alt servei. La temptació és a la nostra porta. Això és normal!

Ignasi planteja una reflexió sobre els tres tipus de respostes a la invitació que ahir vam rebre de Jesús, en la nostra pregària, de continuar la missió. Ignasi ens planteja el repte de pensar sobre el que significa de veritat ser espiritualment lliures de pelegrinar amb Jesús en la seva missió. Parlem de la veritable llibertat, la llibertat que duu a l’acció de Déu en el món. Tots sentim atraccions que es poden interposar en el camí del nostre servei a Déu i al món; així podem estimar els diners, el sexe, el poder, la nostra imatge, anar ben vestit i ser lloat, tenir grans cotxes o altres coses. Algunes persones tenen bones intencions, però no arriben mai a actuar per canviar d’estil fins al dia abans de morir-se. Altres, en el fons, saben que alguna cosa no va bé, però segueixen posant excuses i racionalitzacions per seguir fent el mateix i aconseguir que Déu mateix ho comprengui. Altres, finalment, són lliures: així poden acceptar ser rics i ben situats socialment, si aquesta és la voluntat de Déu i és per a major servei de Déu, però també poden ser feliços sent pobres i deixant el que altres busquen desesperadament, com honors i béns. Aquests són els que poden acceptar graciosament el prestigi en la mesura que ajuda a la missió de servir al regne, però alhora no fugen de la persecució i el desprestigi, si s’obté d’aquesta manera un major bé, i fàcilment poden viure sense les posicions de poder. És totalment humà tenir i experimentar “hams” que ens roben la llibertat; potser seria suficient pe a la meditació d’avui demanar amb sinceritat el desig de ser més lliure d’aquests “hams nocius”, per no caure en les temptacions del mal. Demanem a Déu il·luminació.

Textos:

Mateu 4,1-11. Les tàctiques de l’adversari no són convidar Jesús a fer el mal, sinó proposar-li de ser un Messies amb possessions, prestigi i poder, guanyant en eficàcia i èxit, en lloc d’un Messies solidari en la pobresa, la persecució i la impotència, com el Pare el va cridar a ser.

Eclesiastès 3:1-22. Els éssers humans no poden entendre els camins de Déu. Serà millor que estem a prop d’Ell. Tot té el seu temps. Haig de mantenir els temps de Déu en la meva vida.

Proverbis 3:1-12. Mantinguem la nostra lleialtat i la fe en Déu i mai no errarem.

Saviesa 3:1-12. Aquells qui han dipositat la seva confiança en Déu saben que Ell és veritable, i els fidels obtindran l’amor de Déu.

Mateu 6:24-34. Ningú no pot servir a dos senyors, perquè o avorreix a un i estimarà a l’altre, o es dedicarà a un i menysprearà a l’altre. No podeu servir Déu i les riqueses materials o els vostres petits ídols.

Col·loqui final: En aquesta etapa del nostre pelegrinatge interior, ja estem acostumats a caminar amb el nostre amic i Senyor Jesucrist, parlant  lliurement com un amic ho fa amb l’altre. Honestament, si sents la força i la gràcia interior, no perdis l’ocasió de demanar-li que t’accepti sota la seva bandera per tal de construir el Regne de Déu al seu costat. Acaba amb el “Parenostre”.