Diem adéu a la Mare de Déu de Montserrat i prenem el mateix camí dels Degotalls pel qual vam arribar al Monestir. Desfem el camí fet a la vigília, tornem a la mateixa carretera d’ahir, però ara la prenem a l’esquerra, ja que ens dirigim altra vegada a l’ermita de Santa Cecília, que ja coneixem. Caminem per un sender paral·lel a la carretera i, després de passar per la dreta del túnel, veiem l’ermita que queda alta, al costat de la carretera.

Arribem a l’ermita i prenem un camí asfaltat que baixa a la dreta. Un indicador assenyala «GR 4 a Sant Cristòfol» i el seguim. Deixem l’ermita a l’esquerra i anem baixant pel camí asfaltat. El nostre camí va paral·lel a la carretera, però per sota. Passem les torrenteres que baixen de la muntanya.

Els pelegrins que van en bicicleta serà millor que segueixin el camí veïnal de terra que va baixant, fent llaçades, en direcció a unes granges, que deixarem sempre a l’esquerra. A cada nova pista, prenem sempre la que surt de la nostra dreta, baixant tota l’estona cap a la dreta. Hem d’arribar fins a la riera i travessar-la, per a pujar pel camí de terra i trobar-nos, al final del camí veïnal (uns ferros encreuats n’indiquen el punt), amb els pelegrins que van a peu i que han baixat directament pel vessant de la muntanya.

Els pelegrins a peu seguiran sense possibilitats de perdre’s les indicacions del GR 4 que ens porta a Sant Cristòfol. Així ens ho indica un senyal situat en un revolt tancat del camí veïnal. Prenem un sender de muntanya que baixa fort. Seguim les marques vermelles i blanques del GR 4 i arribem a una pista ampla de terra: la prenem a la dreta. Els pelegrins en bicicleta s’uneixen a nosaltres. Fletxes grogues, en direcció contrària.

Entrem a la urbanització de Can Prat, pel carrer de les Agulles. Seguim les marques vermelles i blanques. Sempre recte pel mateix carrer. A vegades els senyals, sobretot els que hi ha als pals de la llum, estan coberts amb pintura rosa, però no ens podem despistar. Arribem a un revolt molt tancat a la dreta on hi ha un indicador que assenyala el camí cap a Manresa, a l’esquerra. Atenció, perquè hi ha dos camins: en el correcte hi ha una pista vermella i blanca del GR 4, en una pedra al costat dret del camí. És el camí més perpendicular a la carretera per on venim.

Seguim els senyals vermells i blancs del GR-4. Senyal vertical cap a Sant Cristòfol de Castellbell. En aquest punt ens podem desviar 2 km a la dreta, seguint els senyals, per visitar el poble i el Pou del Miracle de Sant Ignasi. També podem seguir recte, seguint la direcció cap a Sant Jaume de Castellbell. Seguint cap a Sant Jaume arribem a una cruïlla i prenem a l’esquerra, deixant Sant Cristòfol a la nostra esquena. Descendim cap a un torrent, guiant-nos per les marques del GR-4. Creuem la riera i deixem una casa a l’esquerra. Nova bifurcació: tirem a la dreta, seguint els senyals vermells i blancs del GR.

Arribem a la carretera asfaltada i la seguim cap a l’esquerra, per baixar fins al pont. Prenem la direcció de Castellbell i el Vilar. En passar el pont i al costat del restaurant prenem un camí a l’esquerra que ens fa pujar. Un indicador ens assenyala la direcció de Manresa.

El camí de terra s’uneix a un altre que ve per la dreta. Continuem recte i ens trobem amb una granja de grans dimensions, que deixem a l’esquerra. Just en passar els edificis de la granja, arribem a una bifurcació: tirem a l’esquerra seguint un senyal. Deixem les pistes del GR 4 (vermelles i blanques) i ara seguim les marques de colors blau i blanc. Una altra bifurcació: tirem a la dreta. Es camí ens porta a creuar una riera i, just després de creuar-la, prenem un camí a la dreta, cap a Castellgalí i Manresa (indicador vertical).

El nostre camí en travessa un altre, que agafem a la dreta. Més endavant deixem un camí a l’esquerra. Arribem a les primeres cases de Castellgalí: un indicador antic de la Unió Excursionista ens anuncia que ens falten dues hores fins a arribar a Manresa. Prenem el primer carrer a l’esquerra, seguint les pistes blanques i blaves. Som al carrer del Camí de Montserrat que seguim sempre recte.

Ens apropem al nucli del poble i veiem l’església enlairada, davant nostre. Ens hi dirigim pel carrer de Sant Antoni, i aquí deixem les marques blaves i blanques i el Camí de Sant Jaume català, ja que el nostre Camí ignasià continua recte i passa per davant la façana de l’església. Seguim sempre recte, i al final de les cases del poble comença un camí de terra al costat d’un  pal de l’electricitat. Indicador: entrem en l’antic camí dels pelegrins de Manresa a Montserrat, del segle X. Comencem una forta baixada, en direcció a la carretera C-55. Baixem fins a la carretera, que agafem a l’esquerra. Seguim un camí pel bosc, paral·lel a la carretera uns 500 m i, passat el pont sobre la riera, després del camp de golf a la nostra esquerra, prenem a l’esquerra un camí mig asfaltat. Un monument recorda el martiri de dues religioses en aquest lloc. Bifurcació: tirem a la dreta per evitar creuar la riera. Arribem davant de la masia de can Cornet i agafem el camí que segueix a la dreta i que ens fa pujar fins a una antiga pedrera. El nostre camí va pujant amb força fent ziga-zagues. Grans pedres en el camí ens fan tenir present la pedrera, que no arribem a veure, ja que el camí segueix pujant sense passar-hi. En arribar gairebé a dalt de tot, davant uns camps de conreu, el camí gira a l’esquerra. En uns 200 m acaba en un altre camí, que prenem a l’esquerra. En pocs metres podrem ja veure la ciutat de Manresa.

Fidels sempre al nostre camí, tot recte, sense deixar-nos temptar per cap altre que surti a dreta o esquerra, ens dirigim al castell d’Oller del Mas. Passats 1,5 km se’ns uneix un camí per l’esquerra i en uns metres més arribem a uns 100 m. de la porta del castell. Girem a la dreta i passem al costat d’una columna que ens indica que estem damunt l’antiga calçada romana que Ignasi segurament va agafar per arribar a Manresa. Deixem un camí que baixa a la nostra dreta i seguim cap a unes cases, que les passem deixant-les a la nostra esquerra.  Després d’una curta baixada, arribem a l’entrada d’una altra casa i en aquest punt agafem el camí de l’esquerra que baixa cap a la riera. Baixem i la creuem per un petit pont.

Un cop travessada la riera, girem a la nostra dreta uns 50 m i pugem per un camí que seguirem al costat d’un mur de pedra. Un cop dalt, agafem l’esquerra i ens dirigim cap a unes cases que passem de llarg i seguim recte fins a una nova cruïlla., amb uns pals d’electricitat molt visibles. A la cruïlla agafem la nostra dreta, allunyant-nos del barri del Xup.

Seguim recte. Girem bruscament a la dreta per entrar en una granja, però nosaltres seguim recte, per un camí antic, no gaire ben marcat que passa entre els camps de cultiu. A uns 200 m. es bifurca. Agafem el camí estret que segueix recte a la nostra dreta.

El nostre sender creua un camí asfaltat. Seguim recte en direcció a la torre de Santa Caterina, una antiga torre de guaita; anem de dret a Santa Caterina. Un pàrquing a l’esquerra ens fa planer el camí per a arribar-hi.

Arribats a la torre tenim ja davant nostre Manresa, amb la Seu i la Casa d’Exercicis Espirituals de la Cova de Sant Ignasi. A baix, al riu, veiem el Pont Vell, que hem de travessar, com va fer Ignasi de Loiola fa gairebé cinc-cents anys.

Baixem de la torre per un camí que surt just al davant en direcció a la Cova. Una baixada forta ens porta a prop del peu de l’ermita de la Verge de la Guia, que ens queda a la dreta. Diu la tradició que quan Ignasi va arribar en aquest punt, el poble estava celebrant una romeria a la Mare de Déu, així que molt probablement Ignasi degué apropar-se a la Verge de la Guia perquè l’ajudés en el seu amí. Agafem la carretera a l’esquerra i així creuar el pont sobre les vies del tren. Baixem fins a la carretera que va al costat del riu Cardener i girem a la dreta per encarar-nos al pont Vell.

Creuar-lo produeix l’emoció de qui sap que està arribant a un lloc de gran densitat simbòlica. Davant nostre l’edifici de la Cova de Sant Ignasi. Al peu del pont, una mica a la nostra esquerra surt un carrer que puja cap a la Cova.

Els pelegrins haurien dirigir-se primer a l’antic col·legi dels jesuïtes a Manresa, al carrer de Sant Ignasi 36, per poder segellar la seva credencial i obtenir el seu certificat final a l’Oficina d’Acollida del Pelegrí. Per arribar-hi, passat el pont vell, pugem al costat de l’ermita de Sant Marc, per la via de Sant Ignasi, deixant a la part alta la basílica de la Seu a la nostra esquerra. En 400 m arribem a la Plaça de Sant Ignasi i a l’ermita del Rapte. L’Oficina del Pelegrí de l’Ajuntament de Manresa està a escassos metres.

CASTELLGALÍ

Albergue de peregrinos. 689.00.83.59 Reserva:  https://www.refugipelegrinscastellgali.com/inicio

Ayuntamiento. Tél.938 330 021

CASTELLBELL I EL VILAR

Asociación Taxistas del Valle . 938 28 24 75

MANRESA

Alberg del Carme . Pl. Milcentenari, s/n. Tél. 938 750 396 A los peregrinos ignacianos se les aplica un 10% de descuento presentando la credencial

Apartamentos Somiarte . http://www.somiarte.com/#!bb/ctac / somiartetaller@gmail.com / Tel: 630 538 838

Apartaments Grup Urbi . C/ Codinella, 9. Entresol 2ª. Tel: 93 876 82 41 – 606 99 35 37

Apartaments la Farola . C/ Canyelles, 5 Tel: 938 73 13 00

Apartaments Manresa . Tel: 660 551 333

Apartaments Turístics . www.manresaapartments.com / rentals@manresaapartments.com / Tel: 660551333

Casa d’Exercicis, La Cova de Sant Ignasi . Passatge de la Cova, s/n Tel: 938 720 422. Es indispensable llamar para reservar habitación y fijar el número de días de alojamiento disponibles. Tan sólo en 2009 pasaron 32.000 personas por la Cova y 5.000 participaron de sus actividades: ¡no contemos con encontrar habitación fácilmente!

Hostal Turó de la Torre . C/. Sallent, s/n Polígon Els Dolors Tel. 93 873 32 86

Hotel 1948 . Carretera de Santpedor 54 – 58, Tel. 938 748 216.

Hotel Els Noguers** . Avinguda Països Catalans, 167, Tel. 938 743 258.

Pensión La Masia . Plaça Sant Ignasi, 22, Tel. 938 724 237

Pensión Roser Manila Sant Andreu . Carrer Sant Andreu, 9, Tel. 938 725 908.

Radio Taxi Manresa . Tel: 938 744 000

Taxi Manuel Artero . 630 91 89 00

Taxis Manresa . Tel: 938 770 877

MONTSERRAT

Taxi Marcel . 607 329 946

Una etapa de pocs quilòmetres, de baixada i de final del camí «exterior». El Camí Ignasià «interior» ha de continuar i amb més energia que la ja experimentada fins aquí. L’alegria per aconseguir una meta externa ens impulsa a buscar «més lluny i més alt». A Manresa ens esperen els jesuïtes i la comunitat de laics que acompanyen la Cova, que ens acolliran en tot allò que puguin perquè el nostre pelegrinatge tingui continuació.

CASTELLGALÍ: Petita població de 1.700 habitants, però de gran tradició pelegrina. Els seus orígens també són molt antics i es remunten fins als ibers, per la seva ubicació privilegiada dalt d’una muntanya amb vigilància sobre la vall del riu Cardener. Els pobladors romans van donar a aquest assentament el nom de Boades. A l’Edat Mitjana, amb l’afluència de pelegrins que transiten pel camí ral i que es dirigeixen al Monestir de Montserrat, Castellgalí era conegut pels seus hostals i pels seus ferrers. Amb tota seguretat, el pelegrí Ignasi de Loiola va passar diverses vegades per Castellgalí en les seves anades i tornades a Montserrat, durant la seva llarga estada a Manresa. Ja molt a prop del nostre destí final, aquesta població ens ofereix restaurants, supermercats, farmàcia, banc.

SANTA CATERINA: Torre de guaita.

MANRESA: Aquesta ciutat ignasiana va acollir els primers jesuïtes l’any 1602. Des de llavors la ciutat ha mantingut una presència ignasiana constant, que avui rep un nou impuls amb l’arribada dels pelegrins ignasians. Val la pena estar-s’hi un temps per a poder visitar els diversos llocs ignasians i també altres racons monumentals (consulteu el web de turisme). El Santuari de la Cova és un lloc ideal per a acabar el nostre camí de pelegrinatge, recollir la nostra experiència interior i discernir les llums i ombres que segurament haurem experimentat durant el nostre Camí Ignasià. No hem de tenir pressa a marxar d’un lloc tan emblemàtic per a l’espiritualitat ignasiana. A la Cova hi trobarem tota la informació necessària per a planificar el nostre temps (consulteu el web). La ciutat de Manresa ens ofereix restaurants, supermercats, farmàcies, centre de salut, taller de bicicletes, bancs i oficina d’informació (tel. 93 878 40 90).

Oller del Mas: 500 anys d’història van acollir a Íñigo l’1522. La Heretat Oller de Mas avui té més de 1.000 anys d’història, i, per això, ja en 1522 la família va poder acollir al seu castell a Iñigo, durant el seu temps a Manresa. Testimoni de la devoció de la família a sant Ignasi és la capella familiar de segle XVII dedicada a el sant. Generacions s’han succeït al castell, però la capella s’ha mantingut en el mateix lloc. Els pelegrins ignasians passen al costat de el castell, que obre les seves portes per convidar-los a prendre una copa de vi, si disposen de temps per assaborir-lo.

Anotacions: L’alegria ens acompanya en aquesta última etapa del pelegrinatge “exterior”. La tan anhelada meta de Manresa està al l’abast de la mà! No oblidem la “pregària introductòria” ni el col·loqui al final de la pregària i durant el dia. Deixem que el nostre cor s’ompli de la força de l’Esperit i que la seva força ens acompanyi en aquest dia que ha de marcar una fita en la nostra vida. La pista ignasiana d’avui ja ens introdueix en la possible continuació del nostre pelegrinatge interior. No hem d’oblidar el nostre darrer temps de meditació a La Cova de Manresa.

Petició: Demano a Déu que em doni un coneixement intern dels molts dons rebuts, i que ple de gratitud per tots ells, pugui en tot estimar i servir a la Divina Majestat.

Reflexions: El Pare, el Fill i l’Esperit Sant estan sempre atents a la nostra realitat “compartint-se” amb nosaltres. Aquest intercanvi ens capacita per ser contemplatius en l’acció, és a dir, a trobar Déu en totes les coses. Els jesuïtes van dir , en la seva Congregació General 32 que «cada membre de cada comunitat jesuïta és conscient del que diu Sant Ignasi sobre l’amor, que consisteix en compartir el que un té, el que un és, i és així com s’estima». Dediquem la nostra meditació d’avui a aquest concepte de amor com a  intercanvi del que un és i posseeix amb l’estimat.  En els Exercicis Espirituals, Ignasi ens convida a contemplar com l’Amor ens és donat i compartit generosament des de la bondat de Déu i que a aquesta cascada de dons i gràcies, nosaltres hem de respondre de manera també generosa i amorosa. Seguirem les indicacions d’Ignasi, deixant que el nostre cor s’expandeixi en l’Amor de Déu. Els passos adaptats d’aquesta contemplació ignasiana són:

CONTEMPLACIÓ PER ASSOLIR AMOR

Primer, convé adonar-se de dues coses:

La primera és que l’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules.

La segona, que l’amor consisteix en comunicació de les dues parts, és a dir, en donar i comunicar l’amant a l’amat el que té o del que té i pot, i així, també al contrari, l’amat a l’amant; de manera que si l’un té saviesa, la dóna al qui no la té, o honors, o riqueses, i així sempre entre ells.

Després: torno a la pregària introductòria i demano que tot sigui ordenat a la voluntat de Déu.

A continuació, em situo en la contemplació que faré. Imagino que estic davant de Déu Pare, de Jesús el Fill,  i de l’Esperit d’Amor que m’ha creat en la meva humanitat.

Segueixo fent conscient el desig d’avui: Demano a Déu que em doni un coneixement intern dels molts dons rebuts, i que ple de gratitud per tots ells, pugui en tot estimar i servir a la Divina Majestat.

I començo la contemplació. El primer punt és fer memòria dels beneficis rebuts de part de Déu, sigui pel fet d’haver nascut, sigui per haver estat salvat per Jesús, sigui per dons particulars en la meva persona, ponderant amb molt d’afecte quant ha fet Déu nostre Senyor per mi i quant m’ha donat del que té i és en Ell mateix. I, amb això reflexionar en mi mateix, considerant amb molta  raó i justícia el que jo, per part meva, haig d’oferir i donar a sa divina Majestat, és a dir, totes les meves coses i a mi mateix amb elles.

A més, si ho desitjo, podria considerar que aquell que desitgi ser més conseqüent farà l’oferiment següent: Preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la meva memòria, el meu enteniment i tota la meva voluntat, tot el meu haver i el meu posseir; Vós m’ho donàreu, a Vós, Senyor, us ho torno; tot és vostre, disposeu-ho a tota la vostra voluntat; doneu-me el vostre amor i la vostra gràcia, que aquesta em basta.

Acabat el primer punt, Ignasi ens proposa un segon: el mirar com Déu habita en tota la Creació sencera: les criatures vivents, en els elements naturals donant-los el ser, en les plantes vegetant; en els animals donant sentits, en els humans donant enteniment; i així també en mi donant-me ser, animant-me, donant-me sentits, i fent entendre; igualment, fent-me temple de Déu sent creat a semblança i imatge de sa divina Majestat; de la mateixa manera, pensant en mi mateix, en la manera com jo habito en allò que faig i al servei de qui ho poso. En acabar aquest punt, tornar a l’oferiment del punt anterior: Preneu, Seny i rebeu…

El tercer consisteix en considerar com Déu treballa i malda per mi en totes les coses criades sobre la terra. Així com en els cels, elements, plantes, fruits, ramats, etc., donant l’ésser, conservant, vegetant i donant sentits, etc. Després pensar en mi mateix i en el que jo puc fer a canvi d’aquest amor. Acabar també aquest punt tornant a l’oferiment del punt anterior: Preneu. Senyor, i rebeu…

El quart: mirar com tots els béns i dons descendeixen de dalt, així com la meva força prové del poder infinit de Déu, i així també la justícia, la bondat, la pietat, la misericòrdia, i totes les altres coses bones que sóc capaç de percebre en mi i en el món, tal i com del sol descendeixen els raigs, de la font les aigües, etc. Després de considerar l’origen de tots els béns, acabar pensant en mi mateix, la forma com jo retorno tot el que rebo de dalt. Acabar aquest punt tornant a l’oferiment del punt anterior: Preneu, Senyor, i rebeu…

Acabar amb l’habitual col·loqui i un Parenostre.

Col·loqui final: En aquesta etapa de nostra peregrinació interior, ja estem habituats a caminar amb nostre amic i senyor Jesucrist. Parlem confiadament amb Ell com un amic ho fa amb un altre. Acabar amb el Parenostre.

I ja de camí cap a Manresa, amb un nou vestit exterior i un gran desig interior de fer-ho tot a major glòria de Déu … però bo i prenent consciència d’una forma brusca que les coses mai no són fàcils, fins i tot quan es fan amb un bon cor de debò.

«A trenc d’alba marxa per no ser conegut. I no se n’anà pel camí recte de Barcelona on hauria trobat molts que el coneguessin i honoressin, sinó que es desvià cap a un poble que es diu Manresa, on determinà d’estar-se en un hospital uns dies, i també anotar algunes coses en el seu llibre que portava molt guardat i amb el qual anava tot consolat. I quan ja havia fet una llegua des de Montserrat, l’atrapà un home que venia tot de pressa al seu darrera i li preguntà si havia donat uns vestits a un pobre, com deia el pobre. I, havent respost que sí, se li negaren els ulls de llàgrimes de compassió del pobre al qual havia donat els vestits, perquè comprengué que el molestaven creient que els havia robat.

I encara que ell defugia molt l’estimació, no pogués estar molt a Manresa sense que la gent digués coses grans. I l’opinió venia d’allò de Montserrat. Després va augmentar la fama més del que era: que havia deixat tantes riqueses, etc.

A Manresa captava cada dia, no menjava carn ni bevia vi encara que li’n donessin. Els diumenges no dejunava, i si li donaven una mica de vi el bevia. I, com que havia estat primmirat amb la seva cabellera, va determinar abandonar-la al seu natural, sense pentinar-se, ni tallar-se-la, ni cobrir-se-la amb res ni de nit ni de dia. Igualment es deixava créixer les ungles dels peus i de les mans, perquè també en això havia estat primmirat.»

Els “uns dies” que Ignasi pensava passar a Manresa es van convertir en més de deu mesos de creixement personal. Déu no tenia pressa amb ell i, gràcies a Déu, Ignasi tampoc no va tenir massa pressa a deixar aquesta ciutat que el va acollir amb els braços oberts malgrat algunes excentricitats seves. Probablement el pelegrí ignasià també voldrà imitar quelcom  d’aquest cavaller convertit, així i tot, potser ja sigui temps de passar pel barber i fer-se una bona tallada de cabells.

A La Cova de Manresa s’ofereix al pelegrí un petit fulletó amb la continuació d’aquesta interessant història personal i elements propis per a la seva experiència a Manresa.