Des del centre del poble, sortim pel carrer de la Balsa del Tejar, que està a la plaça del costat de l’església. Deixem les piscines municipals a la nostra dreta i seguim endavant, guiats per la N-II que queda a la nostra esquerra. Entrem en la “Cañada Real”, asfaltada al principi, i després de terra.

Un pont ens ajuda a creuar l’AP-2 o Autopista del Nord-est. A la nostra esquerra veiem l’Hotel Cruzanzana. Seguim en paral·lel a la N-II, que queda a la nostra esquerra. A 3 km del pont, creuem la N-II per un túnel i pugem a la dreta per trobar un camí i seguir paral·lels a la N-II, però ara deixant-la a la nostra dreta. Seguim així, sempre endavant, allunyant-nos més o menys de la N-II, però tenint-la sempre a la vista. Passem junt a una gasolinera i seguim recte. Una línia de pals d’electricitat ens serveix de guia.

Arribem al final de l’altiplà  i Fraga ens espera a la vall del riu Cinca. Seguim pel lateral de la N-II. Passat el restaurant El Ventorrillo, prenem un camí a l’esquerra que ens alunya de la N-II i ens manté en l’altura de l’altiplà, deixant que la N-II s’enfonsi cap a la vall del Cinca. El nostre camí es bifurca: agafem el de la dreta, deixant el de l’esquerra al costat d’un pal d’electricitat. El camí ens ofereix una vista magnífica de la vall i passada una edificació en pedra, de nou una bifurcació, al peu d’un pal elèctric, que agafarem a la dreta, en descens. Una fletxa groga a l’esquerra ens recorda la nostra direcció a contracorrent.

Seguim el nostre camí en fort descens. Gairebé a l’arribada al pla, el camí desemboca en un altre, que hem d’agafar a la nostra esquerra. El seguim uns 200 m i girem a la dreta en un altre camí que comença aquí i que es dirigeix directament a la baixada cap a Fraga. Uns senyals vermells i blancs ens ajuden a seguir el camí correcte, però alerta amb no oblidar-nos de girar a la dreta, que les pistes blanques i vermelles també segueixen recte, cosa que no hem de fer.  El camí descendeix directe a Fraga. Arribem a la carretera i girem a la dreta. A 100 m trobem una rotonda que ens indica “N-II a Lleida”. Entrem a la ciutat per la N-II, que es converteix en la bonica Avenida de Aragón. Tot recte, arribem al riu Cinca. El Camí Ignasià continua passat el riu, en el barri vell, al costat de l’Ajuntament.

CANDASNOS

Taxi Carlos (Bujaraloz) . Tel: 608 782 616 (taxi de 5 y 8 plazas)

FRAGA

Ayuntamiento . Ayuntamiento Tel: 974 470 050. Amb un certificat de pelegrí que es pot rebre a la parroquia (Tel: 974 470 183 / 974 470 865) hi ha la possibilitat d’allotjar-se a l’Hostal Trébol amb una reducció.

Hostal Aribau . Avenida de Madrid 25, Tel: 974 471 887

Hostal Oasis . Ctra. Nacional II km 442, Tel 974 470 654

Hostal Trébol . Avenida de Aragón, 9. Tel: 974 471 533

Pensión Olles . Avenida de Madrid 33, Tel: 974 453 834

Taxis: 693 359 450

Seguim en la mateixa línia de les etapes anteriors, però amb l’esperança de trobar-nos amb el riu Cinca i deixar enrere les difícils etapes dels Monegros.

FRAGA: Amb els seus més de 13.000 habitants, és la població més important del baixo Cinca. D’origen ibèric, amb vestigis romans en les seves rodalies, i amb un clar protagonisme en la història de la reconquesta aragonesa, Fraga és ciutat per concessió de Felip V en el 1709. La Torre de los Frailes, ben restaurada, fou construïda pels templers el 1128. És remarcable la seva església dedicada a Sant Pere, d’estil romànic (s. XII), edificada sobre una primitiva mesquita. El traçat urbanístic de Fraga respon a la concepció àrab de la construcció, amb  cases de tova, que encara es poden contemplar en algunes zones. En el barri de las Atarazanas hi va haver unes drassanes de baques per al riu Cinca. Són particularment evocadors els edificis de la casa de Junqueras, el palau del governador, el dels escolapis, i molts altres de caràcter gòtic, corresponents als segles XVI y XVII. També és digne de ser visitat el museu de la ciutat, situat en el Palacio Moncada (c. Sant Josep de Calassanç, 12. Tel: 974 472 533), un edifici del segle XVII renovat recentment. En aquesta ciutat podem trobar tot el que necessitem: restaurants, supermercats, centres de salut, bancs, tallers de bicicletes, farmàcies i oficina d’informació (Tel: 974 470 050).

Anotacions: Seguim caminant amb Jesús, acompanyant-lo en els seus darrers moments i els deixebles baixant el seu cos i enterrant-lo. No oblidem “l’oració preparatòria”: un cop més hem de demanar orientar la nostra vida a la voluntat de Déu, única font de felicitat i Resurrecció. Insistim en el col·loqui final: ens posem al costat de Jesús que pateix, demanant que ens doni forces per seguir el nostre compromís de vida. Fer-ho en el col·loqui al final de la pregària i durant el dia.

Petició: Demano al Pare el do de ser capaç de sentir dolor amb Crist en el seu dolor, angoixa en l’angoixa de Crist, i fins i tot l’experiència de les llàgrimes i el dolor profund per totes les afliccions que Crist ha de suportar per mi al final de la seva vida.

Reflexions: La Creu, penjada sobre l’altar de cada església catòlica, ens recorda que la missa és un record i un tornar a sentir el lliurament de Jesús per nosaltres, vessant la seva vida fins a la mort. A vegades, hem superintel·lectualitzat la crucifixió, raonant sobre el misteri teològic de la mort de Jesús. A vegades hem canviat la crucifixió per una “creu d’or”, fins i tot amb pedres precioses. Avui ens proposem viure la Passió “en la seva crua realitat”: utilitzant la contemplació imaginativa, passem temps amb el Jesús humà, que va patir una mort dolorosa i lenta, així com humiliant, penjat entre dos criminals. Passem un temps amb la seva mare, que va haver de veure morir al seu fill. Nosaltres, els cristians del segle XXI, sabem que aquest drama acaba amb la resurrecció de Jesús; Maria no ho sabia. En la nostra contemplació ignasiana, acompanyem Maria, la Mare de Jesús, allunyant-se de la tomba, novament cap a la casa on s’allotjava. Ens quedem amb ella, esperem amb ella, l’escoltem compartir amb els presents totes les coses que ella meditava en el seu cor des que Jesús era un nen. Escoltem els seus records del seu Fill. Plorem amb ella, esperem que alguna cosa passi com ella espera. I li diem qui som: seguidors del seu Fill.

Ignasi ens convida a identificar-nos el més estretament possible amb Jesús, experimentant nosaltres mateixos “el dolor amb Crist en dolor; un esperit trencat amb Crist tan trencat i un patiment interior degut als grans patiments que Crist va suportar per mi…” Tinguem present, també, la soledat de Nostra Senyora junt amb el seu profund dolor i el cansament interior; igualment, contemplar el cansament dels deixebles. Tot ha acabat. És el final.

Crist nostre Senyor i Rei continua amb la seva missió al nostre món per salvar tots els homes i les dones. Ell segueix sent torturat en els seus germans i germanes. Ell segueix sent portat a la creu. Dediquem uns moments de meditació sobre la situació de la nostra humanitat i demanem al Pare que ens col·loqui al costat de Crist crucificat en el món d’avui.

Textos:

Mateu 27,1-66. “Crucifiqueu-lo!” “Per què? Quin mal ha fet?” “Crucifiqueu-lo!”

Salm 22. “Déu meu, Déu meu, Per què m’heu abandonat?”

Salm 31. “En tu, Senyor, he trobat refugi.”

Isaïes 50,4-9. “El Senyor és el meu ajut.”

Col·loqui final: Igual que en la pregària d’ahir, la nostra presència avui al costat del Jesús que pateix es més important que les nostres paraules vacil·lants o accions maldestres. Seguim incloent en el nostre col·loqui la profunditat del sentiment, l’amor i la compassió, que ens permet el “només” estar acompanyant Jesús. Acabar amb el Parenostre.