Els posem en marxa des del centre del poble, arribant a la “calle Baja” i passant per davant del santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia. Seguim cap a la carretera N-II. Hi anirem paral·lels deixant-la a la nostra dreta, caminant endavant per un camí rural asfaltat. Unes naus industrials queden a la nostra esquerra. Anirem tot recte, endavant.

Seguim sempre en línia recta el nostre camí, prescindint de les cruïlles que apareixen amb certa freqüència. A 3 km de Bujaraloz, el camí es bifurca i prenem el de la nostra esquerra, el de la dreta s’enfila cap a dalt. Al costat d’una granja, que ens queda a l’esquerra, el nostre camí desemboca en un altre, que el prenem a la dreta. A 250 m el camí es bifurca: tirem pel de l’esquerra. A 2 km més endavant, ens trobem amb la carretera A-2213, que prenem a la nostra dreta, per uns pocs metres, perquè de seguida agafarem la pista asfaltada que comença a la nostra esquerra.

L’asfalt es converteix en terra. Baixem i al final de la baixada agafem un camí a la dreta que es dirigeix al poble de Peñalba, que es veu al final del camino. Anem descendint tot recte fins al carrer de Joaquin Costa i prenem a l’esquerra cap a la plaça de l’ajuntament i l’església. Seguim descendint pel carrer Ramón i Cajal. Arribem al canal d’aigua i creuem el pont. Passat el pont, girem a la nostra dreta, per seguir paral·lels al canal en direcció al pont de la carretera N-II.

Passem per sota i seguim de cara fins un camino asfaltat que agafem, sempre sense passar el canal. Seguim de cara i l’asfalt es canvia per una pista de terra. A la nostra esquerra unes granges, i una silueta d’un toro negre a dalt d’una petita muntanya. Seguim sempre endavant per terra. Passem una llacuna que deixem a la nostra dreta. Aviat, quan arribem a un pal de l’estesa elèctrica, prenem el camí que apareix a l’esquerra i que puja a dalt de la muntanya. Uns pals elèctrics pugem el camí amb nosaltres.

Finalment arribem dalt i també a la N-II. No la travessem sinó que agafem un camí de terra paral·lel, a la nostra dreta que ens fa baixar un tram petit i després torna a pujar de nou per una zona arbrada. El nostre consell pels ciclistes és que evitin aquest últim tram de pujada perquè no està bé per fer-lo en bicicleta. Es pot evitar si un cop baixat el primer tram, s’agafa la N-II per fer la pujada. Són uns 500 metres que caldrà fer amb molta precaució perquè hi circulen molts camions. Un cop acabada la pujada, hi ha una àrea de pic-nic a la dreta amb una botiga de fruita al costat. En aquest punt, es pot incorporar de nou al camí lateral que hauran seguit els pelegrins a peu, i que sempre transcórrer junt la N-II. Les fletxes grogues ens guien a contracorrent. Arribem a un petit pont sobre la riera. El passem i seguim, sempre en paral·lel a la N-II. Molt a prop de Candasnos ens dirigim a la carretera que ens fa entrar al poble.

BUJALAROZ

Taxi Carlos . Tel: 608 782 616 (taxi de 5 i 8 places)

CANDASNOS

Ayuntamiento . Tel: 974 463 001.

Hotel Cruzanzana** . A 2 km saliendo del pueblo, según el itinerario de la siguiente etapa, Tel: 974 463 044. No ofrece alojamiento.

Pensión El Pilar . (cierran los domingos). Tel: 974 463 017. Trucar sempre abans.

PEÑALBA

Casa Rural El Balsetón . c/ Carmen 24. Tel: 649 545 450

Allotjament: Hi ha la possibilitat d’agafar l’autobús (parada d’autobús a prop de l’església) a les 16:00 (www.agredasa.es) i dirigir-se a Fraga, saltant-se per la següent etapa. Aquesta línia d’autobús arriba a totes les poblacions entre Saragossa i Lleida, resultant molt útil per als pelegrins.

Un cop més, no trobarem arbres ni ombres que ens ajudin.

PEÑALBA: Petita població, que ens ofereix restaurants, supermercat, farmàcia i banc.

CANDASNOS: Població petita, de 500 habitants. Destaca la seva església dedicada a Santa Maria de l’Assumpció, iniciada en el segle XII en estil romànic, usant com a material la pedra carreu (s’hi poden veure les marques dels picapedrers). En aquest estil romànic es va realitzar la planta única i l’àbsida semicircular, però el que és remarcable d’aquest temple és la transició al gòtic del segle XIV que a mitja alçada del temple comença a construir-se en totxo i, a la zona de l’àbsida, passa del semicercle al polígon, sent les finestres en aquest tram amb arcs apuntats. Ens ofereix restaurant, supermercat i banc.

Es pot agafar l’autobús (parada d’autobús a prop de l’església) a les 16:00 (www.agredasa.es) i dirigir-se a Fraga, saltant la següent etapa. Aquesta línia d’autobús arriba a totes les ciutats entre Saragossa i Lleida, resultant molt útil per als pelegrins.

Anotacions: Seguim caminant amb Jesús, en el seu camí cap a la mort. No oblidem “l’oració preparatòria”: un cop més hem de demanar orientar la nostra vida cap a la voluntat de Déu, única font de felicitat i Resurrecció. Insistim en el col·loqui final: ens posem al costat de Jesús que pateix, demanant que ens doni forces per seguir el nostre compromís de vida. Fer-ho en el col·loqui al final de la pregària i durant el dia.

Petició: Demano al Pare el do de ser capaç de sentir dolor amb Crist en el seu dolor, angoixa en l’angoixa de Crist, i fins i tot l’experiència de les llàgrimes i el dolor profund per totes les afliccions que Crist ha de suportar per mi al final de la seva vida.

Reflexions: Després de l’últim sopar, Jesús agonitza mentre prega a l’hort, desitjant poder evitar haver de passar pel patiment que està ja anunciat. Ha estat traït. És abandonat per amics i deixebles, que havien estat els seus companys més propers en els tres darrers anys. És humiliat públicament. La seva missió a la vida té el fracàs i el ridícul como a punt final. Res d’això és un “acte de ficció”. Els cristians creiem que Jesús, essent Déu, es va encarnà de manera “plenament humana” en el seu naixement, i aquest és el moment en què es desvetlla la plena solidaritat de Jesús amb la nostra condició humana. Cadascú de nosaltres coneix i pateix la humiliació, el rebuig, el dubte, o les nostres agonies privades. Intentem inserir-nos en aquesta tràgica narració. Demanem arribar a experimentar una gran solidaritat amb Jesús i una gran compassió per Ell. Prenguem nota de la fidelitat absoluta i definitiva de Jesús a la seva missió, al seu Pare, i, per extensió, a nosaltres. Jesús és l’únic que roman fidel a allò que Ell està cridat a fer, i que roman fidel a nosaltres en els nostres propis moments de pena, dolor, o d’incertesa.

Utilitzem la contemplació ignasiana i seguim Jesús a Getsemaní, amb els seus deixebles. Quedem-nos amb ells esperant Jesús o potser anem allà on és Jesús i mirem com prega al seu Pare. Volem seguir Jesús en el seu dolor i la seva foscor, en la seva humiliació i els seus dubtes per seguir la voluntat del Pare. Mirem Judes que ve amb orgull o amb sorpresa, sense comprendre realment quin és el paper que està representant. Ens sentim presents a l’escena, al costat de Jesús a casa de Caifàs. Tractem de mantenir els ulls en Jesús: què està sentint? Què està pensant? Què faria en aquest moment? Tractem d’estar a prop d’Ell i mirar la gent que està parlant: què estan dient? Què sents en aquest moment? Anem una mica més enllà i seguim Pere fora de la casa. Mirem Jesús: Ell sabia que Pere també el trairia. Sent el dolor de la traïció amb una mostra d’afecte, la mirada de Jesús a Pere. Ell ha estat negat per aquell a qui Ell havia anomenat “Roca” – aquesta és la sort Jesús, que se’m demana que comparteixi. Aquest és el moment de la veritat a la nostra vida. Com em  sento?

Textos:

Mateu 26:30-75. “Després anà als deixebles i els digué:” Encara esteu adormits? Encara reposant? Ha arribat l’hora! “.

Isaïes 42:1-9. “Aquí és el meu servent, a qui sostinc.”

Salm 54.  Salva’m, Senyor!

Col·loqui final: Igual que en la pregària d’ahir , la nostra presència avui al costat del Jesús que pateix és més important que les nostres paraules vacil·lants o accions maldestres. Seguim incloent en el nostre col·loqui la profunditat del sentiment, l’amor i la compassió, que ens permet el “només” estar acompanyant Jesús. Acabar amb el Parenostre.