Diem adéu a la Verge d’Arantzazu tot seguint les pistes vermelles i blanques. El Santuari queda a la nostra dreta i ens n’allunyem per la carretera que puja cap a les últimes cases. Seguim les indicacions a Urbia. Seguim pujant  sempre, recte amunt. Arribem a una confluència de tres camins, amb una font a prop. Agafem el camí del centre (amb un senyal que indica la pujada cap a Urbia) deixant el de la dreta i el de l’esquerra. Mes endavant, després d’uns minuts per una bonica pujada entre els arbres, arribem a la font d’Erroiti, situada a l’esquerra,  que marca el lloc on la llegenda parla de l’aparició de la Verge d’Arantzazu al pastor Rodrigo de Baltzategi (1468).

El camí va fent ziga-zagues tot pujant cap al coll d’Elorrola. Hem d’anar seguint les marques vermelles i blanques de la Gran Ruta. Arribem al port i veiem agraïts el descens. Arribem a l’Ermita d’Andra Mari d’Urbia (1924), que deixarem a l’esquerra per seguir pel camí de terra i arribar fins al refugi de Urbia, on a l’estiu, podem prendre un bon refresc al Bar del refugi.

Sense desviar-nos, seguim el camí de terra ampla que està clarament marcat. Més endavant passem entre algunes cabanes de pastors al costat del camí. Aquí podem seguir les fletxes taronges que surten de la carretera principal que va dins del bosc a la nostra dreta o simplement continuar en el camí de terra. El camí d’herba camina en paral·lel a la carretera, però mantenint el mateix nivell, mentre que el camí de terra descendeix abruptament abans que pugi un cop més per aconseguir el mateix sender al bosc dos quilòmetres per davant. Les dues opcions són boniques, però el camí del bosc és més fàcil. Passem prop del monòlit de Zorrotzari i del bonic refugi de muntanya de Perusaroi amb el sostre ple de vegetació. El sender i el camí de terra es reuneixen de nou i seguim les fletxes taronja i els senyals GR a l’esquerra deixant la carretera. Després d’un temps arribem al camí de terra i una mica més endavant tenim dues opcions: podem seguir el camí de terra ampla i continuar fins Araia o anar a l’esquerra, seguint el sender que està marcat amb senyals GR.

El camí del bosc és bo per als pelegrins a peu. Primer ens porta cap les esteses elèctriques i després, travessant boscos, ens enllaça amb el Camí de Sant Jaume des del Tunel de Sant Adrià. Poc després enllaça de nou amb la carretera de terra, seguint les fletxes grogues de Santiago.

Si seguim sempre pel camí ample de terra, ens trobem en un punt amb les mateixes senyals grogues del Camí de Sant Jaume, que no ens porten a Araia sinó a Zalduondo. Sens dubte, el camí ample és el millor per a bicicletes i per a persones amb problemes de genolls.

Arribem a la carretera asfaltada i deixem a la nostra esquerra la petita esplanada anomenada de Zumarraundi. A la nostra dreta comença la carretera asfaltada que ens condueix directament a Araia (hi ha indicacions en la nostra esquerra que assenyalen camins cap a Araia per la muntanya, però no els aconsellem perquè tenen desnivells i no són tan directes com la carretera). Anem baixant i arribem finalment a una bifurcació asfaltada en la qual hem d’anar a l’esquerra. Seguim i deixem a la nostra dreta el camí cap al caseriu Gartzabal. Seguint sempre per la carretera asfaltada, entrem en Araia, després de passar pel complex de piscines. Seguint de front en la direcció que portem, arribem a l’església i l’ajuntament.

ALBENIZ

Refugio casa de la Iglesia . Tel: 945 261 676 (a l’etapa següent, però només per a grups de més de 10 pelegrins)

ARAIA

Korta-Alberg de pelegrins. C/ Andra Mari, 23, https://acortar.link/japVMT

Ayuntamiento Tel: 945 304 006 / 945 314 566.

Hotel Andamur San Roman ** . A 2 km de Araia, seguint per la carretera a Sant Romà. Tel.: 945 31 47 83

Taxi Berasategui . Tel: 699 445 403

EGUINO

Casa de Pregària Haiztur. (fora del Camí a uns 5 km d’Araia) San Esteban Kalea, 1. Tel: 945 31 46 37 e-mail: mercedariase@yahoo.es

IBARGUREN

Casa Rural Legaire Etxea . C/San Martín, 2. Tel: 626 895 798. (fuera del Camino, pero no lejos)

SAN ROMÁN

Hotel Andamur . (en la etapa siguiente, Polígono Okiturri) Carretera N-I, Tel: 945 314 783
Pensión El Ventorro . Al otro lado de la gasolinera Andamur. Tel: 945 304 372.

ZALDUONDO

Casa rural Aizkomendi . Errotalde Kalea, 5 Tel:679 908 531
Casa rural Arkauzetxea . C/ Errotalde, 5 Tel: 679 908 531
Casa Rural Eikolara, Barrio Arbinatea, 8 Tel: 945 386 898 // 629 407 767

Etapa dura per la pujada a partir de Arantzazu i la forta baixada fins Araia. Estem al parc de la serra d’Aizkorri-Aratz, on hi ha els cims més alts de la carena càntabre-mediterrània (Aitxuri 1.551 m). Cal anar amb compte per les condicions atmosfèriques. Tret que hagi boira, el camí transcorre per amples pistes, exceptuant un moment (a prop del port de muntanya a 1.180 m) en què es converteix en un sender pavimentat amb graveta (en molt bones condicions i visible fins i tot si hi ha boira) justament al lloc en què el camí més ample segueix recte cap endavant. Al cap de dos quilòmetres, hem de fer atenció un altre cop: hem de deixar la pista que baixa clarament a la vall per seguir per un camí poc definit i amb herba, que ens permet d’anar a trobar el Camí de Santiago Basc, que ve del Túnel de San Adrián. Un cop al Camí de Sant Jaume, seguim les seves fletxes grogues fins a la cruïlla que ens duria a Zalduendo o Araia (piscines i poble). Nosaltres anem a Araia, tot girant cap a l’esquerra.

ARAIA: És la població principal del municipi de Asparrena, que agrupa 10 veïnats propers. Amb més de 1.500 habitants, Araia és un centre de serveis per al municipi. L’edifici de l’ajuntament és d’estil barroc, amb l’escut de la Germandat d’Asparrena. L’església de Sant Pere és del segle XV i té un retaule neoclàssic al seu interior. A Araia hi ha restaurant, supermercat, farmàcia i banc.

Atenció: a Alda, final de la pròxima etapa, no hi ha botigues ni restaurants, així que cal ser previsors i prendre menjar per l’endemà.

Anotacions: Insistim en dedicar una bona estona a meditar sobre l’oració preparatòria. Recordem que ens diu Ignasi que “saber i gaudir interiorment” és més important que saber molt, per tant no hem de tenir pressa. Avui entrem  en la consideració del nostre Principi i  Fonament, la consideració del Fi per al qual hem estat creats. Una visió global és imprescindible, per  concretar més endavant.

Petició: Desitjo, Senyor, que em concedeixis la gràcia de sentir internament el  teu Amor a la meva vida, amb una profunda acció de gràcies. Ajuda’m Senyor a descobrir el fonament de la meva vida segons el teu desig.

Reflexions: Comencem recordant que tota la nostra vida ha sigut un camí espiritual. Caminant, dediquem algun temps a recordar novament la nostra pròpia història, és a dir, deixem que la nostra ment vagui a través de la pregària. Recordem i deixem que Déu ens mostri els moments clau del nostre passat, un àlbum de fotos de tot tipus, alguns moments dolorosos, unsaltres alegres: és la història que ens ha portat a aquest moment  del  present  de la nostra vida. Qui sóc? Com he arribat a aquest punt en la meva vida? Quines persones, llocs o moments tenen un espai destacat i van ajudar a moldejar la persona que sóc avui? Que ens acompanyin aquestes imatges que surten a la superfície, juntament amb els sentiments de gratitud o dolor Segurament en contrast amb els bons , hi ha moments, persones o aspectes de la vida que comporten  sentiments de vergonya, moments dels quals voldríem renegar i  que no podem imaginar  Déu acceptant-los. Presentem aquests moments a Déu, demanant créixer en l’acceptació de nosaltres mateixos. No hem de sentir la necessitat de trobar-nos  completament reconciliats o de “solucionar” avui res: la gent, moments i sentiments que apareixen avui es poden convertir en una llavor per al nostre caminar amb Déu, a mesura que anem desenvolupant la nostra peregrinació. Estem vivint el procés de “presentar tota la nostra vida a Déu”, cosa que ens omple d’alegria i agraïment i  també ens pot omplir de penediment o vergonya. Els fruits que busquem seran la gratitud, la comprensió i la acceptació de sí mateix, i també la comprensió de que som acceptats per Déu. Pensem en nosaltres mateixos com si estiguéssim «rentant or» tamisant la nostra vida amb l’ajut de la quantitat d’idees que ens arriben, fins que ens quedem només amb “l’or”, descobrint també els aspectes de la vida en els  que podem aprendre més o fer un creixement, situacions en les quals Déu ens condueix per reflexionar.

Textos:

Osees 11,1-9. El seu amor per mi és un amor ple de tendresa.

Salm 139, 1-14.17-18. Amb temor i reverència recordo com Déu ha tingut cura de mí en moments d’alegria i dolor, en temps d’èxit i de fracàs, en temps de fidelitat i també d’infidelitat.

Exercicis Espirituals, 5. «A qui rep els Exercicis molt aprofita entrar-hi amb gran ànim i lliberalitat amb el seu Creador i Senyor, oferint-li tot el seu voler i llibertat, perquè la seva divina majestat, es serveixi de la seva persona i de tot el que té segons la seva santíssima voluntat” Col·loqui final: : Fer un resum del que hem meditat a l’estona de pregària,parlant amb  Jesús com un amic ho fa amb unaltre. Sincerar-se amb Ell sobre els punts trobats en aquesta estona de camí fet.