Ens aixequem amb ganes de pujar muntanya, i sortim a partir de l’estació del tren. Mirant la façana principal de l’edifici, tirarem a la nostra dreta, per buscar la carretera GI-3771 o carrer de Ipeñarrieta. Anem seguint aquest carrer fins a la sortida del poble. Passem per sota el pont que creua sobre les vies del tren. Nosaltres sempre en paral·lel amb les vies del tren, que ens queden a l’esquerra.

Passem un pont sobre el riu Urola. Seguim al costat de les vies del tren. Al cap d’1,5 km el nostre camí asfaltat resta tallat; tirem a la nostra dreta, en angle recte, per dirigir-nos a la carretera GI-2630. En arribar-hi, girem a l’esquerra per entrar a la vila de Legazpi. Seguim sempre pel mateix carrer, ple de fàbriques, i de cases amb jardí més endavant. Arribem a una bifurcació, que hem de prendre a la dreta, pel carrer Nagúsia i en direcció a l’església parroquial de Legazpi.

Seguim cap el carrer Aizkorri i sortim del poble. Trobem el camp de futbol i pistes esportives a la nostra dreta. Arribem a una rotonda que creuem i agafem el camí asfaltat que segueix paral·lel a les vies, sempre a l’esquerra. El nostre camí va entre el riu i les vies del tren. Anem passant fàbriques i cases. Seguim sempre tot dret, sense creuar el riu en els ponts que trobem.

Arribem a una zona esportiva, amb un bonic “Frontó” per jugar a la “pilota basca”. El frontó és peculiar perquè té les parets de ferro. Som al parc de Mirandaola, on diu la tradició que els treballadors del ferro se’ls va fondre el material que estaven treballant per convertir-se en una creu. Aquest miraculós esdeveniment va succeir el 1580 i es celebra cada 3 de maig. Un pal indicatiu ens indica el camí a Telleriarte, a la nostra esquerra. El camí ens porta fins a la carretera GI-2630; però no l’agafem, sinó que seguim el camí asfaltat que comença a la nostra esquerra i ens mena ​a l’interior de la petita població de Telleriarte.

Sempre de cara, anem seguint la carretera asfaltada que va paral.lela a les vies del tren i ens porta a Brinkola. Passem per sota el pont que duu a l’estació del tren. Seguim tot dret i travessem la població pel mateix carrer, fins a desembocar a la carretera GI-3511; Un pal indicatiu GR-120 ens indica com pujar fins a l’embassament de Barrendiola (Barrendiola – Aizkorri).

Un cop a l‘embassament, el creuem. A l’altre costat, seguim un camí de terra que voreja l’embassament. El camí està marcat pels senyals blancs i vermells del GR-120. Arribem a una bifurcació; prenem el camí lde la dreta, que puja cap a una zona arbrada. El camí es refugia entre els arbres del bosc. Seguim sempre els senyals del GR-120. Arribem a unes cabanes per ovelles que deixem a la nostra dreta. Seguim pujant, seguint els senyals que ens porten a fer ziga-zaga (Z) per a superar la costa. L’arbreda ja s’ha acabat. Segurament que a l’hivern, hi trobarem neu.

Arribem al port de Biozkòrnia i la muntanya Arriurdin (1.273 m) ens saluda. Li agraïm el bon repetjó que ens ha ofert. Un pal ens indica la direcció d’Aràntzazu. Seguim sempre els senyals, que a l’hivern i amb la neu poden ser una mica difícils de trobar. El camí està desdibuixat, com és habitual en l’alta muntanya. Passat el port, una mica de descans i comencem el descens cap al santuari. Topem amb un refugi de muntanya de forma cilíndrica.

Ens deixem portar pel descens. Si seguim el camí de terra a partir del refugi, arribarem a Aràntzazu. De tota manera, si volem estalviar-nos una volta bastant llarga, en arribar a una corba de 90 graus a la nostra dreta, hem de seguir tot recte i prendre el sender (senyals GR) que surt en direcció a una massa arbrada i a unes poques cases al seu darrera. Arribats a les cases, seguim per la dreta on trobarem altres cases, a uns 150 m i, un cop allí, enfilarem els camins que aniran sortint a la nostra esquerra. Anem baixant cap a Aràntzazu, situat, ara, a un 1 km de distància. Seguim sempre les senyals del GR-120

ARANZAZU

Hostal “Goiko Benta Ostatua” . Tel: 943 781 305
Hotel Santuario de Arantzazu*** . Tel: 943 781 313
Hotel Sindika* . Tel: 943 781 303
Oficina de Turismo . Tel.: 943718911 / 943796463 [email protected]
Albergue Turístico (Pelegrins benvinguts. Només Microones. Possibilitat de càtering per grups. 56 llits) Tel: 943 780 500

Taxi Berasategui. Tel: 699 445 403

LEGAZPI

Hotel Mauleon** . C/ Nafarroa, 16. Tel: 943 730 870
Oficina de Turismo del Alto Urola (Lenbur) . Tel: 943 730 428 Ayuntamiento Tel: 943 737030
Taxis . Tel: 943 73 00 21

TELLERIARTE

Casa rural Pastain . Tel: 943 730 672 (capacidad 12 personas)

ZUMARRAGA

Taxi Ivan Molina . Tel: 620 511 533
Taxi X. Gaztañaga . 679 443 483 / 943 725 912

Etapa dura per la forta pujada a partir de Brinkola. A l’hivern cal tenir molta cura amb la neu i el fred intens.

LEGAZPI:

Població de més de 8.700 habitants. La seva vida gira al voltant del ferro i la seva transformació. Posseeix un Museu del Ferro. Pròxim a l’ajuntament trobarem la bella església de la Mare de Déu de l’Assumpció, del segle XIV, i el palau Bikuña, edificat al segle XVI. Hi ha restaurants, supermercats, farmàices i bancs.

TELLERIARTE:

Petita població de cases disseminades. Passat el poble, junt al riu Urola trobem la casa-torre “Palau Elorregi”. L’ermita i el palau daten del s. XVI i la ferrería del 1384

BRINKOLA:

Petita població de cases disseminades. No ofereix serveis als pelegrins.

ARÀNTZAZU:

Un dels centres espirituals nuclear d’Euskadi, referència obligada del nostre Pelegrinatge ignasià. Els religiosos franciscans han guardat durant segles la tradició segons la qual la Verge es va aparèixer a un pastor en aquest lloc sobre un arç. Tot meravellat, exclamà: “Arantza zu?” (Tu en un arç?). A partir d’aquesta experiència, el lloc es va convertir en un centre de devoció mariana i peregrinació, com Ignasi recull en la seva autobiografia. Entre els segles XVI i XIX el santuari va ser reconstruït tres vegades, a causa de múltiples incendis. El 1959 es va decidir construir una basílica nova. Les portes de ferro són de l’escultor Eduardo Chillida. Per a més informació, consulteu el lloc web del santuari. La Posada Goiko Benta Ostatua ja era un hostal en temps d’Ignasi (l’edifici és de 1500) i els vells expliquen que va ser aquí on Ignasi es va allotjar quan va visitar Aràntzazu. Ho trobarem restaurants.

Anotacions:

Insistim en l’oració preparatòria, objectiu fonamental de la nostra peregrinació interior. Recordem que si es troba “fons” en alguna paraula o en algún moment, és millor no anar més lluny, sino quedar-se en aquest mateix lloc espiritual, deixant que la seva profunditat ens parli. Avui s’aconsella passar una bona estona de pregària un cop arribats al monestir d’Aranzazu, igual que Ignasi va fer. Pregar amb agraïment per tota la nostra vida, els dons que hem rebut fins ara i no oblidar l’últim, que no és petit, el fet de ser aquí!

Petició:

Desitjo, Senyor, que em concedeixis la gràcia de sentir internament el teu Amor a la meva vida, amb una profunda acció de gràcies.

Reflexions:

Mentre ens apropem al Santuari de Nostra Senyora d’Aranzazu, dediquem un segon dia per aprofondir la pregària en la nostra història de felicitat. Caminant i pregant, recordarem moments de la nostra història de gràcia i bondat, sobretot aquells que ara veiem en la vida como a punts d’inflexió. Hi ha hagut moments en els quals juntament amb la presència de Déu hem pres decisions importants o moments de gran tribulació superats amb Ell? Potser hi ha hagut moments en els quals sentíem que Déu era absent? Moments que no podíem creure que Déu pogués ser-hi present? Però Ell sempre hi va ser, com el millor Amic, com un Pare segur, como una tendra Mare. Guardem al cor tots aquests moments i sentim que el cor se’ns omple de gratitud vers les persones i els esdeveniments de la nostra vida passada: Déu hi és sempre, treballant al nostre voltant. Per què no presentar aquests moments i totes aquestes persones a Déu i donar gràcies a tots per ser les Seves mans i els Seus braços?

Textos:

Lluc 1, 46-55. La meva ànima magnifica el Senyor.

Lluc 12, 22-34. Tu coneixes, Senyor, totes les meves necessitats .No m’he de preocupar.

Col·loqui final:

Fer un resum del que hem meditat a l’estona de pregària, parlant amb Maria com un fill o una filla ho fa amb la seva mare. Ara que arribem aprop del seu Santuari, sincerem-nos amb ella sobre els punts trobats en aquesta estona de camí fet.

Ignasi no vol fer mal a la seva família, que es preocupa pel seu futur, cal però que ell iniciï la seva nova vida, la qual cosa es revela ja en aquesta primera parada a l’ermita d’Aranzazu.

«Muntat, doncs, en una mula, un altre germà el volgué acompanyar fins a Oñate i ell el persuadí de fer una vetlla a Nostra Senyora d’Aranzazu. Aquella nit hi feren oració per adquirir noves forces per al camí; va deixar el germà a Oñate, a casa d’una germana que anava a visitar, i ell féu via cap a Navarrete.»

Què pensaria el seu germà en separar-se d’Ignasi a Oñate? Què va parlar Ignasi amb la Mare de Déu d’Aranzazu aquella nit de pregària? Un nou camí s’obria davant d’ell, guiat només pel seu desig d’un més gran servei a nostre Senyor. Aprofitem nosaltres per a demanar també una guia segura per al nostre Camí i la protecció que ens cal per a anar descobrint la presència de Déu tot peregrinant amb nosaltres. Demanem protecció per a tots els que estimem, com segurament va fer-ho Ignasi, bo i encomanant tota la seva família a la Mare de Déu.