Diem adéu a Fuentes de Ebro, i avui ens acomiadem del Camí de Santiago de l’Ebre: el nostre Camí Ignasià segueix el Camí Reial que va prendre Ignasi de Loiola, en peregrinació fins al monestir de Montserrat i que coincideix, en sentit invers, amb el Camí de Santiago Català.

A partir de la porta de l’església, prenem el carrer major, enfront nostre, que seguirem fins arribar al carrer Ramón i Cajal, que comença a la nostra esquerra i que va en descens. Al carrer Major, a la nostra dreta i gairebé en l’asfalt, una fletxa groga ens recorda que anem en direcció contrària. Arribem a la carretera nacional i la creuem, seguint enfront, pel carrer que es bifurca: prenem la de la dreta, Avinguda de Lorenzo Pardo. Atenció perquè en 250 m hem de girar a la dreta, pel Carrer del Bany. Sempre de cara pel mateix camí fins arribar a un túnel sota la via del tren de Alta Velocitat. Atenció perquè a l’arribar a una cantera trobarem una bifurcació: agafem la dreta per anar cap a les vies del tren de l’AVE (el camí de l’esquerra ens porta a un túnel sota les vies de tren convencional).

Passat el túnel, el camí ens porta a un pont sobre la via del tren Saragossa – Barcelona. El travessem i girem a la dreta per agafar el camí paral·lel a les vies del tren convencional. Anirem sempre recte al costat de les vies en els pròxims 3 km. En uns metres passem sota un pont i més endavant deixem un pas a nivell a la nostra dreta. Seguim sempre recte.

Un camí se’ns uneix per la dreta però nosaltres seguim girant a l’esquerra. En 100 m tornem a girar a l’esquerra, entrant en un nou camí i girem de nou a l’esquerra en pocs metres. Tot recte arribem al riu Ebre i seguim pel seu marge, girant a la nostra dreta.

Seguim recte. Arribem a la carretera A-1107 i girem a l’esquerra per passar sobre el pont. Aquí ens separem del Camí de Sant Jaume de l’Ebre per endinsar-nos en el Camí de Sant Jaume Català. Entrem a Pina, creuant el pont sobre el riu Ebre i ens acomiadem d’ell.

Just després del pont, entrem a Pina de Ebro buscant la plaça de l’església, que queda a la nostra dreta, a prop del riu. Aquí és necessari recuperar forces en algun dels múltiples bar-restaurants de la plaça. Cal agafar reserves d’aigua pel tram que ens queda avui i potser que fins i tot per la següent etapa.

Per sortir del poble hem de buscar el carrer de Ferran el Catòlic, sortint de la plaça pel carrer de l’església. Agafem el carrer de Ferran el Catòlic a la nostra esquerra i sortim del poble per trobar-nos a la mateixa carretera, en direcció a la Nacional II. Una gran nau agrícola de la cooperativa de Pina d’Ebre ens serveix d’orientació: el rètol COOPINA és ben visible. En 1,5 km som a la Cooperativa Agrícola i prenem el camí de terra que va paral·lel a la carretera.

Passem la Cooperativa i deixem a la nostra dreta el cementiri del poble. L’ermita dedicada a Sant Gregori apareix a dalt, a la nostra dreta. El nostre camí arriba fins a un canal de rec i ens separem de la carretera, prenent la pista de terra senyalada com “Mirador de San Gregorio”. Pugem per la pista de terra, però no agafem la desviació a San Gregorio, sinó que seguim fins a trobar l’asfalto del carrer del polígon industrial. Prenem el carrer cap a la nostra dreta, baixant. El primer carrer girem a la nostra esquerra i el seguim, anant cap a unes grans torres elèctriques. Veiem fletxes taronges en els pals de la llum del carrer.

Arribem a una cruïlla de carrers, al costat d’una torre elèctrica d’alta tensió. Un camí de terra comença a la nostra dreta, al costat de la torre, i l’agafem. Uns pals elèctrics ens acompanyen en el camí i la figura d’un gran toro negre ens saluda al nostre davant. Ens anem acostant al toro negre. Seguim endavant fins arribar a la carretera N-II, la nostra nova companya de camí.

No la travessem, sinó que ens desviem per un camí a la nostra dreta, que ens allunya de la N-II per un temps. Anem pujant cap a l’altiplà dels Monegros. Seguim de cara pel nostre camí de terra, que va serpentejant pels camps. No agafem cap desviació. A 2,8 km de la N-II arribem a dalt de l’altiplà dels Monegros i trobem uns estables de ramat bastant grans a la nostra esquerra. En arribar-hi, el camí es bifurca: anem a la nostra esquerra i seguim endavant.

En 1 km, una altra bifurcació, que ara seguim a la nostra dreta. Tot endavant, durant 1,8 km fins a una altra bifurcació, que prenem a l’esquerra. En 1 km, una nova bifurcació, que ara seguim a la nostra dreta per pujar en pendent el nostre camí . Anem endavant pel nostre camí, que és el principal, sense entrar en els laterals que van i venen dels camps adjacents. Ens anem acostant a la N-II. El camí ens du a la Venta de Santa Lucía, on arribem per darrere.

FUENTES DE EBRO

Taxi Sonia Rubio . Tel: 627 574 290

PINA DE EBRO

Ayuntamiento . 976 165 007

Pensión Los Valles . Magisterio Nacional, 7. Tel.:976 165 553 / 675 721 711.

Alojamiento Julián Laga, Tel: 625 527 652

Taxi José M Franco . 618 54 37 67

Venta de Santa Lucía . No hay posibilidades de alojamiento. Consultar autobuses AGREDA con parada en Venta de Santa Lucía y Bujaraloz: autobus diario a las 15:30.

www.agredabus.es 

Comencem una sèrie d’etapes que no són les més fàcils del Camí Ignasià. Les etapes properes a Loiola, al País Basc, van ser dures pels seus marcats desnivells i el fred a l’hivern. Ara ens enfrontem al anomenat “desert dels Monegros”. Hem de parar compte de no caure a la trampa de voler-los passar “corrent”, el més de pressa possible. Són trams durs, que s’han de fer al seu ritmo: ni més ràpid ni més lent del necessari. Si en alguna etapa del Camí Ignasià un pot desitjar dormir romànticament al ras, en el “desert dels Monegros” serà quasi obligat. Igualment, l’aigua no abunda: serà difícil mantenir la dutxa diària! A cada pelegrí li toca elegir el seu camí.

En aquesta etapa deixem l’anomenat Camí de Santiago de l’Ebre i iniciem el Camí de Santiago Català o Camí de Sant Jaume. Com ja és habitual en nosaltres, seguim “a contracorrent”. Nosaltres acabem aquesta etapa al restaurant Venta de Santa Lucía, perquè 29 km ens semblen suficients. Existeix la possibilitat de continuar el camí afegint 11 km més i arribar a la benzinera el Ciervo, però no hi ha allotjament disponible en aquest antic hostal.

PINA DE EBRO: És l’últim poble del Camí de Santiago Català. El convent franciscà de San Salvador (s. XVI-XVII) segueix l’estilo mudèjar que ja hem vist abans d’arribar a Saragossa. No hi ha possibilitat d’allotjament. Poble de més de 2000 habitants, ens ofereix restaurant, farmàcia, supermercat i banc. Ajuntament: 976 165 007.

VENTA DE SANTA LUCÍA: Restaurant. No hi ha possibilitat d’allotjament. Ctra. Nacional – II, Km 372,3. Tel: 976 162 001. El més prudent és trucar des de Pina de Ebro al restaurant per assegurar-se que està obert i que podran oferir aigua i sopar. En el cas de no obtenir cap resposta, el millor és comprar aliments i beguda a Pina, disposats a sopar i a esmorzar a l’aire lliure. Es pot agafar l’autobús en Venta (a les 15:35, www.agredabus.es) i dirigir-se a Bujaraloz, saltant l’etapa següent. Aquesta línia d’autobús cobreix totes les localitats entre Saragossa i Lleida, per la qual cosa és molt convenient per als pelegrins.

Anotacions: No oblidem “l’oració introductòria”. Estem ja a la “tercera setmana” dels nostres exercicis espirituals. Ignasi ens demana que siguem conscients de las dificultats amb les que, cada vegada més, Jesús s’enfronta en la seva “peregrinació de la vida.” Entrem així en una part més “àrida” de la nostra peregrinació, tractant de tenir en compte l’esforç generós de Jesús per nosaltres. Mantenim en el nostre cor un “estat d’ànim trist” a mesura que caminem amb Jesús cap a Jerusalem, ja per últim cop a la seva vida. Al nostre col·loqui final seguim avançant en el coneixement intern de Jesús, que va patirà la mort en creu, malgrat ser innocent. Aquesta tristor la dialoguem amb el nostre ”amic”, en el col·loqui al final de l’oració i també durant el dia.

Petició: Demano al Pare que m’atregui a Jesús perquè jo pugui escoltar i entendre el seu desafiament , sentir l’emoció de la seva aventura i un ardent desig de servir-lo a Ell i al seu poble, compartint la seva sort i el seu patiment.

Reflexions: A l’evangeli, Jesús va en peregrinació des de Galilea a Jerusalem, on va a celebrar l’últim sopar i sotmetre’s a la seva passió i mort. Ha passat gairebé tres anys en companyia dels seus deixebles, per contra, aquest viatge final li demostra que encara no ha aconseguit transmetre totalment el seu missatge. Els deixebles discuteixen, per exemple, quin serà el més gran en el regne de Déu. Una cop més Jesús tracta de fer-los comprendre que el lideratge en el regne de Déu consisteix en servir als altres. Ells no ho entenen – o, potser, no es decideixen a escoltar i acceptar – que el camí de Jesús implica un cert patiment, un sacrifici: negar-se un mateix. Amb  la imaginació contemplativa ens veiem peregrinant en aquest llarg viatge a Jerusalem amb Jesús. Presentem-li les nostres pròpies preguntes, i preguem perquè els nostres ulls s’obrin per veure el seu missatge amb més claredat i que les nostres orelles s’obrin cada cop més a escoltar la seva crida.

En el seu caminar, Jesús se sent feble i cansat. Els deixebles van a buscar aigua i aliments, però Ell es queda fora del poble. El sol està alt i fa calor. Samària. L’evangeli de Joan ens parla de l’arribada d’una dona samaritana. Hi havia una enemistat profunda entre els jueus i samaritans. Jesús es troba al costat d’un pou per treure aigua, però no té amb què. Necessita ajut. Jesús té set, demana a la dona que li ofereixi aigua, i així a la conversa que segueix, la samaritana arriba a descobrir qui és Jesús i l’accepta com el Crist. Malgrat veure’l en un home cansat i feble, que necessita aigua.

Qui sóc jo? Qui és Jesús? En l’encontre amb Jesús, Déu ens ajuda a comprendre’ns més profundament a nosaltres mateixos, i, en el procés, també comprendre Déu més profundament. El Camí Ignasià passa a través de “Los Monegros”, una regió propera a la climatologia desèrtica a Espanya. Caminant per aquesta regió calorosa, de paisatge àrid i polsegós, ens podem imaginar com n’era d’important l’aigua a la realitat i la imaginació dels que escoltaven Jesús. Sense menjar ni aigua, no hi ha vida. Ens trobem així amb una de les imatges simbòliques més importants dels evangelis: Jesús és l’aigua de la vida eterna, el brollador que mai s’asseca, l’aigua abundant. La transformació personal és conseqüència inevitable de la veritable trobada amb Jesús: de la mateixa manera que va canviar la vida de les persones amb discapacitats, així ha canviat la vida d’aquesta dona en parlar amb ella. Apropem-nos a Jesús al pou, como va fer aquesta dona samaritana: Qui sóc jo realment? Qui és Jesús? Què em diu Jesús? Què li responc jo?

Textos:

Marc 10, 32-45. “Si algú vol ser el primer, que sigui l’últim de tots i el servidor de tots”.

Joan 4:6-15. “Tot el qui begui d’aquesta aigua tornarà a tenir set, però el que begui de l’aigua que jo li donaré, mai més tindrà set.”

Joan 6:30-44. Crec que Jesús és el pa viu, l’aigua que dóna vida i li demano al Pare que m’apropi més a Ell perquè, menjant i bevent, pugui tenir una nova vida.

Col·loqui final: Fer un resum del que he meditat a l’estona de pregària, parlant amb Jesús com un amic ho fa amb un altre. Sincerar-se amb Ell sobre els punts trobats en aquesta estona de camí fet. Si així ho sentim, podem demanar a Jesús el ser acceptats sota la seva bandera.