Etapa de transició: Barcelona – Sutri

El salt de la Mediterrània ho podem fer amb avió, per estalviar temps. Íñigo de Loyola ho va fer amb vaixell, des del port de Barcelona fins al port de Gaeta, al sud de Roma, però fer la ruta amb vaixell ens porta un dia sencer i, a més, el port de destinació serà Civitavecchia, el que tampoc és històric. Així, prenem l’avió com a alternativa moderna.

Des de Barcelona ens dirigim a l’aeroport de Fiumiccino. En aquest aeroport els pelegrins poden decidir anar a Roma i des d’allà dirigir-se a Sutri, amb el tren primer i l’autobús de línia després, o bé des de Fiumiccino agafar un taxi o un minibús privat i dirigir-se a Sutri. Després d´un trajecte de 80 km i d´una hora de viatge (2 hores i mitja si s´opta per tren i bus) s´arriba a Sutri.

A partir de Sutri seguirem la Via Francigena, una tradicional ruta de pelegrins molt ben senyalitzada i que recorren els pelegrins que venen des de Canterbury i França, seguint allò que el bisbe d’aquell lloc va fer l’any 990.

Sutri és un petit poble, de cases de pedra i carrers estrets. Hi ha allotjaments per als pelegrins, alguna botiga i alguns restaurants, que acullen els pelegrins sempre amb els braços oberts. La credencial del pelegrí ignasià serveix tant com la de la Via Francigena, així que cal no oblidar seguir posant segells de totes les localitats per on es passa, i rebre a Roma el certificat de pelegrí que es concedeix al Vaticà.

SUTRI

La Casa dei Libri – Via Furio Camillo 77 – Tel: +39 3494559282 – [email protected] – https://libri.bedsandhotels.com/#rooms

Casa Vacanze Salza – Via Ronciglione 38 – Tel: +39 338 8601088- [email protected]  

L’Accoglienza di Casa Vacanze Salza nel Borgo– Via Garibaldi 47 – Tel: +39 3388601088 – [email protected]  

L’Archetto – Piazza Cavour, 11 – Tel: +39 393 6660474 – [email protected]  

Casa del Pellegrino – Via dei Saturnali, 10 – Tel: +39 3384181886 // +39 3333447870 – [email protected]

Platea Cavour – Piazza Cavour. 12 – Tel: +39 3292136615- [email protected]

Nerone’s B&B – Via XXIV Maggio, 57 – Tel: +39 338 3935121 – [email protected]  

Maison San Francesco – Via Ponzio Aquila, 26 – Tel: +39 3358441683 – [email protected]

Maison della Cattedrale – Via Ponzio Aquila, 26 – Tel: +39 3358441683 – [email protected]

Le Terrecotte B&B – Strada Vicinale Pian Porciano snc – Tel: +39 0761 600879/ +39 0761 696576 – [email protected]

B&B il Seminario – Piazza del Comune, 37- Tel: +39 0761600751 – Tel: +39 3203119320 – [email protected]

Casa Vacanze Notti d’Oriente – Piazza dei Pisanelli, 25 – Tel: +39 3394651955 – +39 3284225196 – [email protected]

La Torretta Via Giovanni Andrea dell’Anguillara n.50 – Tel: +39 3387319488 – [email protected]  

Hotel Antico Borgo di Sutri S.s. Cassia, Km 46,700- Tel: +39 0761 586988 – [email protected]

Radici Etrusche Via Statilio Tauro, 35 – Tel: +39 3496496823 – [email protected]

Platea Oche. Piazza Dell’ Oca, 8. Tel: +39 375 592 4998. [email protected] – https://www.plateaoche.com/

Hotel Sutrium. Piazza S. Francesco, 1. Tel: +39 076 1600 468. https://www.sutriumhotel.it/

Goose house. Piazza dell’Oca, 12. Tel: +39 392 0649 298 // +39 327 8988 694. [email protected]

Transport d’equipatges a la Via Francigena Viterbo Roma

Bags Free https://www.bb-booking.com/book/ Booking Bags Free [email protected]

Associazione Mediterraid Cammina. [email protected]  

Francigena Taxi (en italiano: +39 338 2868402; en inglés +39 331 6004 982)

www.viafrancigena-viterbo-roma.it

SUTRI

Sutri és un encantador poble ubicat a la província de Viterbo, a la regió del Laci, Itàlia. Amb una població d’uns 3.000 habitants, Sutri se situa a uns 50 quilòmetres al nord de Roma i és conegut per la seva rica història i el seu impressionant patrimoni cultural. Segons les llegendes, va ser fundada pel déu romà Saturn, del qual procedeix el nom. Es troba en una ubicació molt pintoresca: un petit turó envoltat de congostos.

Sutri té orígens que es remunten a l’època etrusca, i la seva ubicació estratègica el va convertir en una cruïlla important de camins al llarg dels segles. Durant l’època romana, Sutri va ser un assentament pròsper conegut pel seu teatre i la seva muralla. Al llarg de l’Edat Mitjana va passar per diverses mans, incloses les del Papa i diferents famílies nobiliàries. La ciutat va ser també un important centre religiós, amb nombroses esglésies i convents construïts al llarg dels segles.

Sutri és famosa per diverses atraccions turístiques:

1. Teatre Romà: Restes d’un antic teatre romà que data del segle I dC, on se celebraven representacions i esdeveniments.
2. La Necròpolis Etrusca: Un fascinant lloc arqueològic on es poden veure tombes etrusques excavades a la roca.
3. Església de Santa Maria del Parto: Una església medieval amb una arquitectura impressionant i frescos que daten del segle XII.
4. Castell de Sutri: Ruïnes d´un castell que ofereixen vistes panoràmiques de l´entorn.
5. La Concatedral de l’Assumpció de Maria es remunta a l’edat mitjana i el seu interior és d’un marbre impol·lut amb detalls d’or. Endinsa’t-hi fins a descobrir un lloc molt evocador: la cripta de la catedral.

Més informació a l’oficina de turisme. [email protected]

Seguint l’esquema de les etapes del Camí Ignasià a Espanya, oferim aquí uns breus apunts de pregària per centrar el dia en la presència del Senyor Jesús, camí cap a Roma.

Notes: Iniciem la nostra meditació centrant-nos en l’objectiu del nostre pelegrinatge amb la pregària d’inici: «Que totes les meves intencions, operacions i accions s’ordenin a mostrar la glòria de Déu i la meva vida s’orienti només cap a la lloança i el servei del meu Senyor». Desitgem orientació, volem ordenar-nos al millor bé.

Petició: Senyor que accepti les contrarietats, els obstacles en el meu camí, i que aprengui a confiar només en Vós.

Reflexió: Considereu aquí la dificultat d’un viatge cap al desconegut. Ignasi, el Pelegrí, no sap què passarà, com superarà els obstacles que la malaltia no para de plantejar-li. Les portes tancades, la documentació insuficient, vivint com un indocumentat, la manca de diners… i tot i així, seguir caminant. La vida com a pelegrinatge constant. Som pelegrins. Jesús camina per Terra Santa de Galilea a Judea i torna a començar diverses vegades. En caminar troba problemes, dificultats, rebutjos… fins i tot de la seva pròpia gent. Només la confiança posada en el seu Pare el manté al Camí. Com visc jo la meva vida de pelegrinatge? Com enfronto les dificultats? Què em manté al Camí?

Escriptura:

Mateu 13, 54-58. Jesús no és acceptat i el rebuig el bloqueja a la seva missió.

Mateu 20, 17-28. Jesús no amaga les dificultats del camí. Els deixebles no entenen: busquen la recompensa final, després de passar totes les dificultats del pelegrinatge. Només els que es posen al servei dels altres oblidant-se a si mateixos, els humils, podran assolir la meta final.

Marc 4, 35-41. La por ens bloqueja i no desitgem seguir caminant a la incertesa, no ens fiem de Déu. Jesús, com un nen als braços de la seva mare, dorm confiat.

Col·loqui final: Ignasi ens convida a aprofundir l’amistat amb Jesús. Com un amic parla amb un altre, comenta amb Jesús els dubtes, pors i dificultats que sents al teu interior. També agraeix i mostra la teva alegria per tot allò que ara veus i comprens. Acabar amb un Parenostre.

Autobiografia

Seguim amb el nostre pelegrinatge ignasià, ara amb Sant Ignasi caminant per Itàlia. Seleccionem aquí alguns episodis de la seva vida en aquestes terres, que ell mateix va explicar, recollits a la seva Autobiografia.

Van tenir vent tan fort en popa, que van arribar des de Barcelona fins a Gaeta en cinc dies amb les nits, encara que amb molta por de tots per la molta tempesta. I per tota aquella terra es temien de pestilència; més ell, com va desembarcar, va començar a caminar per a Roma. (…) I arribats a una ciutat que era a prop, la van trobar tancada; i no podent entrar, van passar aquella nit en una església que allà estava, ploguda. (…) Al matí no els van voler obrir la ciutat; i per de fora no trobaven almoina, encara que van anar a un castell que semblava a prop d’allà, en el qual el pelegrí es va trobar feble, així del treball de la mar, com de la resta etc. I no podent més caminar, s’hi va quedar; i la mare i la filla se’n van anar cap a Roma. Aquell dia van sortir de la ciutat molta gent; i sabent que hi venia la senyora de la terra, se li va posar davant, dient-li que només estava malalt de feblesa; que li demanava li deixés entrar a la ciutat per buscar algun remei. Ella ho va concedir fàcilment. I començant a pidolar per la ciutat, va trobar molts quatrins, i refent-s’hi dos dies, va tornar a prosseguir el seu camí, i va arribar a Roma el Diumenge de Rams.

On tots els qui li parlaven, sabent que no portava diners per a Jerusalem, li van començar a dissuadir l’anada, afirmant-li amb moltes raons que era impossible trobar passatge sense diners; més ell tenia una gran certesa a la seva ànima, que no podia dubtar, sinó que havia de trobar manera per anar a Jerusalem. I havent pres la benedicció del papa Adriano sisè, després es va partir per a Venècia, vuit dies o nou després de pasqua de resurrecció. Portava encara sis o set ducats, els quals li havien donat per al passatge de Venècia a Jerusalem, i ell els havia pres, vençut una mica dels temors que li posaven de no passar d’una altra manera. Mes dos dies després de ser sortit de Roma va començar a conèixer que allò havia estat la desconfiança que havia tingut, i li va pesar molt d’haver pres els ducats, i pensava si seria bo deixar-los. Mes per fi es va determinar de gastar-los llargament en els que li demanaven, que ordinàriament eren pobres. I ho va fer de manera que, quan després va arribar a Venècia, no duia més que alguns quatrins, que aquella nit li van caldre.

Encara per aquest camí fins a Venècia, per les guardes que eren de pestilència, dormia pels pòrtics; i alguna vegada li va succeir, aixecant-se al matí, topar amb un home, el qual, veient-lo tan malament, amb gran espant es va posar a fugir, perquè sembla que li devia veure molt descolorit. Caminant ansí va arribar a Choza, i amb alguns companys que se li havien unit va saber que no els deixarien entrar a Venècia; i els companys van determinar anar a Pàdua per prendre allà cèdula de sanitat, i ansí va partir ell amb ells; però no va poder caminar tant, perquè caminaven molt fort. Deixant-lo, quasi nit, en un gran camp; en el qual estant, li va aparèixer Crist de la manera que li solia aparèixer, com hem dit a dalt, i ho va confortar molt. I amb aquesta consolació, l’altre dia al matí, sense adquirir la cèdula de salut, com (crec) havien fet els seus companys, arriba a la porta de Pàdua i entra, sense que les guardes li demanin res; i el mateix li va passar a la sortida; de tot això es van espantar molt els seus companys, que venien de prendre cèdula per anar a Venècia, de la qual ell no es va procurar.

Es mantenia a Venècia pidolant, i dormia a la plaça de Sant Marc; més mai no va voler anar a casa de l’ambaixador de l’emperador, ni feia diligència especial per buscar que pogués passar; i tenia una gran certesa en la seva ànima, que Déu li havia de donar manera per anar a Jerusalem; i aquesta li confirmava tant, que cap raons i pors que li posaven li podien fer dubtar. (…) Un dia li va topar un home ric espanyol i li va preguntar què feia i on volia anar; i sabent la seva intenció, el va portar a dinar a casa seva, i després ho va tenir alguns dies fins que es va aparèixer la partida. Tenia el pelegrí aquest costum ja des de Manresa, que, quan menjava amb alguns, mai no parlava a la taula, si no fos respondre breument, més estava escoltant el que es deia, i agafant algunes coses, de les quals prengués ocasió per parlar de Déu; i, acabat el menjar, ho feia.

I aquesta va ser la causa perquè l’home de bé, amb tota la casa, tant es van aficionar a ell, que el van voler tenir, i van forçar a quedar-s’hi; i el mateix hoste el va portar al Duc de Venècia perquè li parlés, és a dir, li va fer donar entrada i audiència. El Duc, com va sentir el pelegrí, va enviar que li donessin embarcació a la nau dels governadors que anaven a Xipre. Encara que aquell any eren vinguts molts pelegrins a Jerusalem, els més eren tornats a les seves terres pe la noticia que havia arribat de la presa de Rodes. Encara n’hi havia tretze a la nau pelegrina, que va partir primer, i vuit o nou quedaven per a la dels governadors; la qual estant per partir-se, li ve al nostre pelegrí una greu malaltia de febre; i després d’haver-lo tractat malament alguns dies, li van deixar les febres, i la nau es partia el dia que ell havia pres una purga. Van preguntar els de casa al metge si podria embarcar-se per a Jerusalem, i el metge va dir que, per allà ser sepultat, bé es podria embarcar; més ell es va embarcar i va partir aquell dia; i va vomitar tant, que es va trobar molt lleuger i va anar del tot començant a curar.