Una etapa sense grans desnivells, amb bonics paisatges, camins entre camps d’avellaners i amb el preciós regal de les cascades de la Muntanya Gelada, que ens refresquen la mirada. Peregrinant a la primavera, les flors grogues, blanques i vermelles són molt abundants, cosa que contrasta amb el verd dels camps ben regats per l’abundant pluja. No cal comptar amb trobar fonts, així que és millor omplir les ampolles en passar pels pobles.

La sortida des de Sutri es fa seguint la carretera, passant a la nostra dreta la necròpolis etrusca. Som a la Via Cassia que va a Roma. Els senyals que marquen la Via Francígena són força clars. Hem de tenir molt de compte amb la carretera: els cotxes van molt ràpid i no hi ha un camí segregat per als pelegrins, així que hem de vigilar molt en aquests 600 metres de carretera. Després d’un semàfor, seguint els senyals de Via Francigena, girem a la dreta en una carretera secundària, que tampoc no té camí segregat per a caminants, però que no té gaire trànsit. Després d’1,5 km de carretera asfaltada, girem a l’esquerra per un camí de terra, que en menys d’1 km desemboca a un altre, que prenem a l’esquerra. Els camps d’avellaners són omnipresents. Seguim per aquest camí de terra, tot recte, sense desviar-nos, durant 3 km més, fins arribar a una font a la nostra dreta, a l’entrada al Golf Nazionale. Seguim les indicacions de la Via Francigena, girant a la nostra dreta, per seguir a la carretera asfaltada. Sempre per la mateixa carretera, a 700 m deixem a la dreta una bifurcació que no prenem. Més camps de cultiu i d’avellaners ens acompanyen en un camí sense trànsit rodat. Seguim 2,3 km més fins arribar al poble de Monterosi, on els pelegrins poden descansar, segellar la credencial i preparar-se a la segona part d’aquesta etapa.

Sortim de Monterosi girant des de la Via Roma a la nostra esquerra a la Piazza Garibaldi. Passem pel costat de la Chiesa di San Giuseppe i ens dirigim cap a l’autopista, que creuem pel pont, a 300 m. En 300 m més trobem un camí de terra segregat de la carretera, que prenem per evitar entrar a l’autopista. Els senyals de la Via Francigena ens ajuden. A 500 m girem 90 graus a la nostra esquerra per un camí que no allunya de l’autopista i ens porta pels camps i una zona residencial. Sempre recte pel mateix camí, a 3 km creuem una carretera asfaltada i seguim cap a l’Agroturisme Il Cascinone. El camí puja i baixa en petites ondulacions que ens ajuden a veure millor el paisatge. Camps d’herba que es cobreixen de flors grogues, vermelles i violetes en arribar-hi la primavera. A 2,2 km el nostre camí acaba en un altre que prenem a la dreta. 600 m després, tornem a girar a la dreta, en direcció al parc de la Vall del Treja i les Cascades del Monte Gelato. Val la pena baixar fins al riu i contemplar les cascades, que refresquen el Camí.

Tornem a la carretera asfaltada i seguim les indicacions de la Via Francigena. A 400 m trobem una bifurcació i prenem a l’esquerra. A 800 m s’acaba el nostre camí, després d’anar pujant progressivament, i girem a la dreta. Tot el que puja, baixa i tornem a pujar, però sense massa pendent. El nostre camí acaba a 1 km i tornem a girar a la dreta, seguint la carretera. En 3 km, sempre al mateix camí, arribem a prop de la depuradora d’aigües de Campagnano, i el poble ja es pot veure dalt d’un turó. Ara sí que tenim una forta pujada de 600 m fins a les primeres cases del poble antic.

Per uns estrets carrers ens dirigim cap a la parròquia, església de Sant Giovanni Battista, i seguim contemplant les boniques cases de pedra fins arribar a la plaça Major i la Comune di Campagnano di Roma. Algunes botigues i restaurants en aquesta part antiga del poble poden ser lloc per aturar-se. Si voleu, es pot seguir caminant 1 km per dins del poble, fins al Centre Parroquial i Oratorio di San Giovanni, que allotja el refugi de pelegrins parroquial.

MONTEROSI

Le 3 Sorelle – Via Ernesto Capponi, 28- Tel: +39 3339258622 [email protected]

La Campana – Via Roma, 5 – Tel: +39 3333999639- [email protected]

CAMPAGNANO

Case nel Borgo – Via di Sant’Andrea, 65 – Tel: +39 3316004982 – [email protected]

The Smiling Oak – Strada del Sorbo, 1 – Tel: +39 069042137 – [email protected]

Ristorante Albergo Benigni – Via della Vittoria, 13 – Tel: +39 069042671 – [email protected]

Domus Francigena – Via zuccari, 35 – Tel: +39 069041632/ +39 3284483064 – [email protected]

Al Corso – Corso Vittorio Emanuele 49- Tel: +39 3428082215 – [email protected]

Ostello per pellegrini – Via di Sant’Andrea, snc – Tel: +39 3316004982 – [email protected]

Parrocchia S. Giovanni Battista. Via Dante Alighieri 7. +39 06 90 41094 /// +39 333 93 81576 // Virginio: +39 366 895 2478 (gratuito, pero se pide una aportación económica voluntaria)

Transport d’equipatges a la Via Francigena Viterbo Roma

Bags Free https://www.bb-booking.com/book/ Booking Bags Free [email protected]

Associazione Mediterraid Cammina. [email protected] 

Francigena Taxi (en italiano: +39 338 2868402; en inglés +39 331 6004 982)

www.viafrancigena-viterbo-roma.it

MONTEROSI

Pujat al turó, el poble antic és una joia a la província de Viterbo, a la regió del Laci per la qual estem caminant. Amb una població aproximada de 4.500 habitants, Monterosi combina l´encant d´un petit poble amb la rica història i bellesa natural de la regió. La història de Monterosi es remunta a temps antics, amb arrels que es poden rastrejar fins a l’època etrusca, com Sutri. No obstant això, el seu desenvolupament significatiu va començar durant l’Edat Mitjana, quan es va convertir en un punt estratègic a la Via Francígena. Alguns llocs d’interès:

1. Església de Santa Croce: Aquesta església és un bell exemple d’arquitectura religiosa, amb elements que reflecteixen l’estil romànic i gòtic. El seu interior acull valuoses obres d’art sacre.
2. Llac de Monterosi: Aquest petit llac proper al poble és un oasi de tranquil·litat i bellesa natural, ideal per a passejades relaxants i observació d’aus.
3. Palazzo Patrizi: Un palau històric que ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments significatius al llarg dels segles. L’estructura i la decoració reflecteixen l’opulència de la noblesa local.

CAMPAGNANO

Campagnano di Roma és un pintoresc municipi situat a la regió del Laci, ara ja a la província de Roma. Amb una població aproximada de 11.000 habitants, aquest poble combina la serenitat de la vida rural amb la proximitat a la vibrant ciutat de Roma. Origen etrusc i creixement important a l’Edat Mitjana, com els altres pobles pels quals hem passat. Al segle XIII, l’àrea va passar a formar part del domini de la família Orsini, una de les famílies nobles més poderoses d’Itàlia. Al llarg dels segles, Campagnano ha preservat la seva rica herència cultural, reflectida a la seva arquitectura i tradicions. Algun dels llocs d’interès:

1. Chiesa di San Giovanni Battista: Aquesta església, construïda al segle XV, és un exemple excel·lent d’arquitectura religiosa medieval i alberga diverses obres d’art sacre.
2. Palazzo Venturi: Un majestuós palau renaixentista que ofereix una visió fascinant de l’esplendor nobiliària de l’època.
3. Centre Històric: Passejar pels carrers empedrats del centre històric és com viatjar en el temps cap a l’Edat Mitjana, amb encantadores places, edificis antics i una atmosfera medieval autèntica.

Seguint l’esquema de les etapes del Camí Ignasià a Espanya, oferim aquí uns breus apunts de pregària per centrar el dia en la presència del Senyor Jesús, camí cap a Roma.

Notes: Iniciem la nostra meditació centrant-nos en l’objectiu del nostre pelegrinatge amb la pregària d’inici: «Que totes les meves intencions, operacions i accions s’ordenin a mostrar la glòria de Déu i la meva vida s’orienti només cap a la lloança i el servei del meu Senyor». Desitgem orientació, volem ordenar-nos al millor bé.

Petició: Senyor, que sàpiga mantenir-me fidel al desig de seguir-te i estimar-te, encara en les dificultats del Camí, en les circumstàncies de la vida.

Reflexió: Els nostres plans no sempre es compleixen. Els desitjos de vegades queden truncats i cal cercar alternatives. La flexibilitat s’imposa com a element bàsic en el camí de la vida. Per mantenir el compromís, cal saber estar sempre a l’escolta de la realitat i de la Paraula que ens arriba a través d’ella. Què ens vol dir avui Déu al nostre Camí? Com es manifesta amb nosaltres com a guia i acompanyant? Els primers jesuïtes van fer vots de viure una vida simple, en pobresa, desitjant posar el seu futur a la providència de Déu. Els semblava que només podrien ser lliures si es feien servidors del Regne. Encara que fossin perseguits, si es mantenien al costat del Senyor, no tenien res a témer. Viure pel Regne, posar tota l’energia en el seguiment de Crist, que Ignasi descriu com a “pobre i humil”. Posar-se al servei dels altres, consolar els malalts, confortar els qui pateixen, reconciliar allò que s’ha dividit o trencat. Com em veig jo en aquest model dels primers companys? Què té de cridaner o rupturista aquest model de vida que els primers jesuïtes inicien juntament amb Ignasi?

Escriptura:

Mateu 12, 1-15. En caminar, Jesús inicia un nou estil. Ell és el model: “Aquí hi ha algú més gran que el temple”.

Mateu 19, 16-29. No podem assegurar les nostres vides en la confiança que ho tenim tot o ho fem bé. La veritable vida només es guanya caminant al costat del Senyor. Abandonar-nos a la mà del Senyor.

Lluc 5, 36-39. La Vida nova cal posar-la en persones noves.

Lluc 6, 27-49. Viure allò quotidià emmarcats per la Paraula del Senyor que ho reconcilia tot. Pels fruits se sap si l’arbre és bo.

Col·loqui final: Ignasi ens convida a aprofundir l’amistat amb Jesús. Com un amic parla amb un altre, comenta amb Jesús els dubtes, pors i dificultats que sents al teu interior. També agraeix i mostra la teva alegria per tot el que ara veus i comprens. Acabar amb un Parenostre.

Seguim amb el nostre pelegrinatge ignasià, ara amb Sant Ignasi caminant per Itàlia. Seleccionem aquí alguns episodis de la seva vida en aquestes terres, que ell mateix va explicar, recollits a la seva Autobiografia.

I embarcant en una nau gran, va passar la tempesta de la qual s’ha fet esment més amunt, quan es va dir que el pelegrí va estar tres cops a punt de mort. Arribat a Gènova, va emprendre el camí cap a Bolonya, i en ell va patir molt, màxim una vegada que va perdre el camí i va començar a caminar al costat d’un riu, el qual estava a baix i el camí enlaire, i aquest camí, com més caminava, s’anava fent més estret; i va arribar a estrènyer-se tant, que no podia seguir endavant, ni tornar enrere, de manera que va començar a caminar a gates, i així va caminar un gran tros amb gran por, perquè cada vegada que es movia creia que queia al riu. I aquesta va ser la més gran fatiga i penalitat corporal que mai va tenir; però per fi va sortir del compromís. I volent entrar a Bolonya havent de travessar un pontet de fusta, va caure a baix del pont; i així, aixecant-se carregat de fang i d’aigua, va fer riure molts que es van trobar presents. I entrant a Bolonya, va començar a demanar almoina, i no va trobar ni tan sols un quatrin, encara que la va recórrer tota. Va estar a Bolonya algun temps malalt; després se’n va anar a Venècia sempre de la mateixa manera.

A Venècia per aquell temps s’exercitava a fer els exercicis i en altres converses espirituals. Les persones més assenyalades a qui els va donar són Mro. Pedro Contarini i Mro. Gaspar de Doctis, i un espanyol anomenat per nom Rozas. I també hi era un altre espanyol, que es deia el batxiller Hoces, el qual tractava molt amb el pelegrí i també amb el bisbe de Cette, i encara que tenia algun desig de fer els exercicis, amb tot no ho posava en execució. Per fi va resoldre fer-los; i després que els va fer, al cap de tres o quatre dies, va exposar la seva intenció al pelegrí, dient-li que tenia por no fos que li ensenyés en els exercicis alguna doctrina dolenta, per les coses que li havia dit un tal. I per això havia portat certs llibres per recórrer-hi en el cas que volgués enganyar-lo. Aquest Hoces es va ajudar molt notablement en els exercicis, i per fi es va resoldre a seguir el camí del pelegrí. Va ser també el primer dels companys que va morir.

A Venècia també va tenir el pelegrí una altra persecució, doncs, n’hi havia molts que deien que havia estat cremada la seva estàtua a Espanya i a París. I va passar això tan endavant, que es va fer procés, i va ser donada sentència a favor del pelegrí. Els nou companys van arribar a Venècia a principi del 1537. Allà es van dividir per servir a diversos hospitals. Després de dos o tres mesos tots se’n van anar a Roma per prendre la benedicció per passar a Jerusalem. El pelegrí no va ser per causa del doctor Ortiz, i també del nou cardenal Teatino. Els companys van tornar de Roma amb pòlisses de 200 o 300 escuts, els quals li van ser donats d’almoina per passar a Jerusalem, i ells no els van voler prendre més que en pòlisses. Aquests escuts, després, no podent anar a Jerusalem, els van tornar a aquells que els hi havien donat. Els companys van tornar a Venècia de la mateixa manera que havien anat, és a dir, a peu i pidolant, però dividits en tres grups, i de manera que sempre eren de diferents nacions. A Venècia es van ordenar de missa els que no estaven ordenats, i els va donar llicència el nunci que estava llavors a Venècia, el qual després es va anomenar el cardenal Verallo. S’ordenaren a títol de pobresa, fent tots vots de castedat i pobresa.

Aquell any no hi havia naus que anessin a Llevant, perquè havien trencat amb els turcs. I així ells, veient que s’allunyava l’esperança de passar a Jerusalem, es van dividir pel Vènet amb intenció d’esperar l’any que havien determinat, i si després no havia passatge, se n’anirien a Roma. Al pelegrí va tocar anar amb Fabro i Laínez a Vicenza. Allà van trobar una certa casa fora de la ciutat, que no tenia ni portes ni finestres, on dormien sobre una mica de palla que havien portat. Dos sempre anaven a demanar almoina a la ciutat dues vegades al dia, i era tan poc el que portaven, que gairebé no es podien sustentar. Ordinàriament menjaven una mica de pa cuit, quan el tenien, i cuidava de coure’l el que quedava a casa. D’aquesta manera van passar quaranta dies, només atenent la pregària.

Passats els quaranta dies, va arribar el Mro. Juan Coduri, i tots quatre van decidir començar a predicar, i dirigint-se tots quatre a diverses places, el mateix dia i a la mateixa hora van començar el seu sermó, cridant primer fort i cridant a la gent amb el bonet. Amb aquests sermons es va fer molt soroll a la ciutat, i moltes persones es van moure a devoció, i ells tenien amb més abundància les coses necessàries per a la vida. En el temps que va estar a Vicenza va tenir moltes visions espirituals, i moltes, gairebé ordinàries, consolacions; i el contrari el va succeir a París. Principalment, quan va començar a preparar-se per ser sacerdot a Venècia, i quan es preparava per dir la missa, durant tots aquells viatges va tenir grans visitacions sobrenaturals d’aquelles que solia tenir quan era a Manresa. També estant a Vicenza va saber que un dels companys, que era a Bassano, es trobava malalt i a punt de morir, i ell es trobava també en aquell mateix temps malalt de febre. Tot i així, es va posar en camí, i estava tan fort, que Fabro, el seu company, no el podia seguir. I en aquest viatge va tenir certesa de Déu, i ho va dir a Fabre, que el company no moriria d’aquella malaltia. I arribant a Bassano, el malalt es va consolar molt i va sanar aviat. Després van tornar tots a Vicenza, i van estar allà per algun temps els deu, i alguns demanarien almoina pels pobles propers.