Bicicletes: Dificultat mitjana, atès que cal salvar desnivells, però gairebé sempre per camins de terra o asfaltats. En l’última pujada a Collserola, no es pot pujar pel sender de muntanya, així que caldrà baixar a la carretera pel camí de l’esquerra i després prendre a la dreta la carretera de Cerdanyola a Barcelona.

Encarem l’última de les etapes abans d’arribar al Mediterrani. El camí sortint de Terrassa està sembrat de barris que pugen pel vessant dels turons que envolten la ciutat. És relativament agradable, perquè ofereix carrers asfaltats i l’ombra dels arbres. Acabades les cases, entrem en una zona boscosa, entre zona residencial i zona rural, que ens va conduint per camins de terra fins a la ciutat de Sant Cugat, a on ens aturarem per a contemplar el seu preciós monestir. Sortim de Sant Cugat amb la mirada posada a la serra de Collserola, l’últim obstacle que hem de pujar abans d’arribar a la ciutat de Barcelona. Probablement Íñigo prendria la ruta que envolta la muntanya i que entra a Barcelona pel costat del riu Besòs. Per a nosaltres aquesta és una ruta completament tancada per l’enorme quantitat de vies, autovies i autopistes, que avui entren a la ciutat. En canvi, optem per submergir-nos de nou en la naturalesa per, pujant sota la frondosa vegetació d’aquest pulmó de la ciutat que és la muntanya del Tibidabo, entrar a Barcelona des de dalt de la muntanya. Així veiem tota l’extensió de la ciutat, banyada de cap a cap per les aigües de la Mediterrània, que s’allunya a l’horitzó blau, entre cel i mar.

Sortim de Terrassa. A partir de la Catedral, busquem el carrer de la Rutlla i baixem tot recte pel mateix carrer, que canvia el nom a carrer del Pare Font, fins arribar a la carretera de Rubí, que anem a prendre a la nostra dreta per passar per sota el pont de la carretera N-150. Arribem a una rotonda i la creuem per anar a l’altre costat de la carretera BP-1503, que creuem per anar a trobar un camí de terra que ens porta cap a les hortes de la riera de Palau. Seguim sempre recte pel mateix camí, passant per sota del pont de la carretera C-58 i després al costat de les fàbriques d’un polígon industrial. A meitat de polígon, creuem el pont a la dreta i girem a l’esquerra per agafar el Camí Ral que va de Terrassa a Rubí. Caminem amb la riera a la nostra esquerra i passem per sota d’un altre pont. Ens acostem a l’estació de tren de Les Fonts i el camí arriba a un altre pont, que ens serveix per passar sobre la riera i passar al costat d’un edifici en forma de castell. Seguim recte per aquest carrer, per anar a creuar la carretera BP-1503, al costat del club de Tennis Les Fonts.

Un cop creuada la carretera, pugem per l’aparcament fins al carrer de la Mare de Déu de Fàtima i, a la rotonda, agafem el primer carrer a la dreta, el carrer camí de Can Corbera. Hem d’estar atents perquè a l’arribar al Carrer Rossinyol, entre unes cases, hem de prendre un camí a la nostra esquerra. El camí baixa entre els pins i ens porta al torrent de Can Corbera. Girem a la dreta i comencem la pujada per un camí ample de terra. Sempre pel mateix camí fins arribar a una cruïlla de camins: agafem el de la nostra esquerra i mantenim el nivell d’alçada. Un camí s’ajunta per l’esquerra, però nosaltres seguim pel mateix que portem, que és el Camí dels Monjos, que connecta el monestir de Sant Llorenç de Munt amb el de Sant Cugat. Ens mantenim sempre en el camí principal, descartant altres secundaris que baixen per una banda i un altre. Per fi baixem a trobar-nos amb la carretera C-1413ª: no té molt de trànsit, però cal anar amb compte perquè és una corba amb poca visibilitat. Seguim recte i pujant pel Camí dels Monjos. Deixem enrere les cases de Can Barata i en 600 m hem de girar 90 graus a la dreta, continuant pel Camí dels Monjos. Seguim per aquest camí, en direcció al Club d’Aeromodelisme de Sant Cugat: es veu la pista d’aterratge dels avions a la nostra dreta. Poc després arribem a un carrer asfaltat, al costat del Col·legi Japonès de Barcelona, i seguim recte de front pel Camí de Can Graells, passant per l’entrada de la fàbrica de HP i arribant a una gran rotonda, al costat de l’autopista AP-7.

Creuem la rotonda i creuem el pont sobre l’autopista. Creuem la següent rotonda i ens mantenim en la mateixa Avinguda de la Clota durant uns 700 m. A l’arribar a una petita rotonda, prenem la primera avinguda a la nostra esquerra per passar per sobre del túnel al costat del parc i entrar a l’Avinguda de Graells. Quan arribem a l’Avinguda de Rius i Taulet, girem a l’esquerra i la seguim creuant les vies del tren i baixant cap al centre de la ciutat. A l’arribar a la Plaça Quatre Cantons, girem a l’esquerra per agafar el carrer de Santiago Rusiñol que ens porta directes a la plaça i al Monestir de Sant Cugat. Aquí es important fer una parada i entrar a la magnífica església o bé descansar en els seus jardins.

Seguim el nostre camí cap a Barcelona. Sortim de la plaça, al costat del lateral del mur del monestir, fins arribar al Passeig de Francesc Macià, que prenem a la dreta per baixar cap a la Rambla del Celler. Girem a l’esquerra per aquesta Rambla i a 400 m girem a la dreta pel Passeig de Domènech i Montaner. Arribem a l’Avinguda del Pla del Vinyet i girem a l’esquerra. Passem davant del Casal Arrupe, allotjament que pertany als Jesuïtes, i de l’European International School, i arribem a una rotonda que marca el final de la ciutat. Baixem pel camí de terra en direcció al Pi d’en Xandri. El camí és ample i molt transitat per ciclistes i caminants. Passem al costat del gran pi d’en Xandri i seguim en direcció a l’ermita de Sant Medir. El camí passa pel costat de camps i zones arbrades. Arribem al restaurant Can Borrell i passem per darrere de les cases, per seguir en direcció a Sant Medir. 2 km més endavant arribem a l’ermita i comencem 3 km de forta pujada fins al cim de la Serra de Collserola. Primer és camí de terra, per la Pista Forestal B10, després pel carrer de l’Enfiladissa i després pel carrer Saüc. Després d’un revolt molt tancat, el carrer Saüc s’acaba i comencen dos camins que se separen a banda i banda de la muntanya: nosaltres no prenem cap i entrem recte en un sender de muntanya, just entre els dos camins, pujant per la muntanya, entre els arbres, i marcat per un cartell que prohibeix el pas de bicicletes. Seguint per aquest camí, arribem al punt més alt i poc després d’iniciar la baixada, veiem la ciutat de Barcelona.

Baixem fins a arribar al camí de terra, que prenem a l’esquerra, per uns 300 m, i després sortim del camí per prendre un altre que baixa cap a la ciutat a la nostra dreta. En 200 m prenem un camí de terra a la nostra dreta que ens porta cap a una torre d’electricitat. Seguim, passant una altra torre d’electricitat i ja baixem directes per un sender mal traçat, que ens porta a un camí que condueix a un edifici amb un mur de protecció bastant alt. Per aquest carrer, baixem cap a Barcelona, arribant a les instal·lacions esportives del Velòdrom d’Horta. Arribats al Velòdrom, el voregem per la nostra dreta i baixem pels jardins cap a la carretera Ronda de Dalt. Quan arribem a la carretera, girem a la dreta i en 100 m hi ha l’entrada del metro de Barcelona, línia 3, parada Mundet. El pelegrí pot seguir caminant altres 9 km per la ciutat de Barcelona fins arribar al centre, però potser, al capdavall, el metro és una ajuda a no desestimar. La parada del centre ciutat de la línia 3 és Plaça Catalunya. I amb això, arribem a la fi d’aquesta darrera etapa.

SANT CUGAT DEL VALLÉS

Hotel Venture Sant Cugat, Carrer de Vic, 19. Tel: 935 890 605

B&B Inés, Carrer Mercè Capsir, 6. Tel: 606 700 501

Qgat Restaurant, Events & Hotel, Av. de la Via Augusta, 51. Tel: 935 441 922

Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallés. Tel: 935 657 000

TAXIS:

SANT CUGAT DEL VALLÉS

Taxi Sant Cugat. Tel: 935 894 422

Area Taxi. Tel: 666 763 111

SANT CUGAT DEL VALLÉS

Aquesta ciutat de 91.000 habitants va ser fundada pels romans, creant una fortalesa a la cruïlla de la via Augusta (dels Pirineus fins a Cadis) amb la via d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona). Segons la tradició, va ser en aquesta fortificació romana en la qual Sant Cugat (Sant Cucufato) va morir màrtir el 313. Poc després es va edificar una petita església perquè els fidels vinguessin a retre culte als màrtirs. En 785 es funda la primera comunitat de monjos benedictins. Els segles X i XI el monestir es va engrandir adquirint moltes propietats, guiats per l’abat Ot, que es va comportar com un autèntic senyor feudal. El monestir es va fer més poderós al segle XII a l’adquirir en propietat altres monestirs, com el de Santa Cecília de Montserrat, i pot disposar de les seves hisendes per a ús comú. La nova església es va construir al segle XIII i XIV en ple estil gòtic. A la fi del segle XIV comença la decadència del monestir: l’excessiu poder i riquesa havia creat enemics i controvèrsies, conflictes de poder provoquen que els monjos perdin la seva independència i sense capacitat real de gestió, perden la seva influència. Quan Íñigo passà per aquí en 1523 encara era un monestir important, però totalment controlat pel rei. La Llei Mendizabal de 1836, obligant als monjos a abandonar les seves propietats, va acabar amb la vida monàstica. L’edifici va ser saquejat, usat com a magatzem, com a caserna militar, com a escola … fins que després de la Guerra Civil es va iniciar la reconstrucció i ara és església parroquial. Quan entrem a l’església, la percepció de grandesa ens inunda: tot i que en aquest moment l’ornamentació és molt senzilla, al pelegrí no se li escapa la vivència espiritual que ha existit i impregnat les parets d’aquest lloc durant molts segles.

A la ciutat els jesuïtes són presents al Casal Borja, antiga facultat de Filosofia i Teologia. A la capella de la casa de formació se celebren les eucaristies dominicals. Sant Cugat ofereix tots els serveis necessaris per als pelegrins. Oficina de turisme Plaça d’Octavià, 10, tel: 936 759 952.

BARCELONA

Com es pot imaginar, la visita a la Barcelona Ignasiana és un atractiu especial per al pelegrí. A les descripcions de la pestanya de la AUTOBIOGRAFIA es pot trobar una guia completa.

Molt cal dir de la gran ciutat, amb més de 1,6 milions d’habitants. A les oficines de turisme de la ciutat la informació és abundant. El pelegrí haurà sentit parlar de l’art modernista a la ciutat, amb les obres d’Antoni Gaudí († 1926), de Domènech i Montaner († 1923) o de Puig i Cadafalch († 1956). De la imprescindible visita a la Fundació Miró o al Museu Picasso. Del museu de la ciutat romana i medieval o de les restes de barri de Born, atacat per les tropes borbòniques el 1714. La catedral gòtica de Barcelona, amb l’estàtua de Santa Elena a la part alta que protegeix a la ciutat, com ho va fer amb el seu fill l’emperador romà Constantí. I les platges, recuperades per a la ciutat des que va ser seu olímpica el 1992, els restaurants i bars que s’ofereixen generosament per tots els carrers i rambles de la ciutat, amb els coneguts mercats de la Boqueria o de Santa Caterina, al nucli antic. En fi, no val la pena seguir parlant: el pelegrí trobarà molta més informació pel seu propi compte, visitant pàgines web i oficines de turisme. Cultura i lleure permeten al visitant passar molts dies en aquesta ciutat cabdal.

Una bona manera d’acabar la visita ignasiana a la ciutat és anar a dinar o sopar al Restaurant Núria, molt a prop de la Plaça Catalunya: tenen un menú especial per als pelegrins, de paella de marisc, que val la pena. Cal presentar la credencial del pelegrí i demanar que posin un segell. Restaurant Nuria, Rambla de Canaletes, 133, tel: 933 023 847. Oficina de turisme, Plaça de Sant Jaume, Carrer de la Ciutat, 2, tel: 932 853 834. Oficina de turisme, la Rambla, 120, tel: 663 654 994.

Anotacions: Arribant a Barcelona, ​​seguim demanant la pregària preparatòria: que tot a la nostra vida, totes les nostres accions, intencions i operacions, s’ordenin a l’Amor i al Servei de totes les persones i la natura. Mantenim el mateix ànim alegre dels darrers dies, perquè cada cop més ens unim a Jesucrist en el seu propi pelegrinatge, ara pel món.

Petició: Prego a Déu poder alegrar-me profundament amb Crist ressuscitat, ara que ens unim als deixebles per servir la seva missió. Demano a Crist que em faci capaç de reconèixer-lo en la meva vida, i d’acompanyar-lo en la seva missió de reconciliació i amor.

Reflexions: La gran ciutat. Arribem a Barcelona creuant la serra de Collcerola, amb la muntanya del Tibidabo com a punt més alt. Tibidabo significa “Tot t’ho donaré”, que són les paraules que el temptador diu a Jesús. Els ídols del món estan en la quotidianitat: idolatrar els diners, idolatrar la seguretat, idolatrar la vida confortable, idolatrar la tecnologia, idolatrar la salut, idolatrar el gimnàs… “Si m’adores – ens diuen els anuncis de la televisió – et concediré ho que estàs desitjant”. Un món fals, de temptacions.

Caminem cap a una ciutat de quasi dos milions d’habitants. Un món que ens pot semblar inhòspit. Una realitat que no coincideix amb la vida que ja fa setmanes que hem intentat viure. Potser ara afloren temptacions d’oblit, de creure que tot ha estat només una experiència bonica, però que ara cal posar els peus a terra i viure la vida. Potser arribem a la gran ciutat cansats i afeblits, amb ganes d’acabar i, per tant, sense bona disposició interior. Hem de romandre alerta, perquè el temptador és aquesta veu que no calla al nostre interior i que sempre vol sortir amb la seva, portant-nos al terreny del còmode egoisme en què ens sembla que els sacrificis són inútils. Potser al nostre interior sorgeixen novament aquestes veus crítiques que ens disminueixen o que prejutgen els altres i que ens porten a desconfiar.

Com em disposo al meu retorn a la vida rutinària, quan acabi el meu pelegrinatge? Què hi ha a la vida quotidiana, a les relacions, als hàbits adquirits… que potser seria bo canviar? Què crec que trobaré a la meva tornada a casa?

Textos:

Lluc 4,1-14. La temptació de Jesús al desert ens ensenya la importància de la resistència i la fidelitat a Déu. Després de 40 dies de peregrinació al desert, tot i estar físicament feble, Jesús no va cedir a les temptacions del temptador, mostrant que la fortalesa espiritual i la confiança en la paraula de Déu són essencials per superar les proves. Com em mantindré jo a prop de Jesús?

Jaume 1,12-14. La temptació no prové de Déu, sinó dels nostres desitjos, i hem de ser conscients de les nostres debilitats. La temptació és bona, perquè posa a prova la nostra fe i la perseverança. Aquells que resisteixen la temptació coneixen la vida eterna.

1 Corintis 10,12-14. Necessitem viure amb atenció, perquè el temptador ens convida a la idolatria, de tota mena. No estem sols a les nostres temptacions; altres han enfrontat i superat desafiaments similars. Déu és fidel i no permetrà que siguem temptats més enllà de les nostres capacitats, sempre proporcionant una sortida perquè puguem resistir.

Gènesi 3,1-6. La història d’Adam i Eva ens ensenya sobre les conseqüències d’allunyar-se de Déu, d’ocultar-se davant d’Ell. La serp representa la temptació que pot semblar atractiva, però porta a la perdició: desitjar ser déus – com diu el text – menjant una poma o prenent una pastilla o autoproclamant-nos déus, no pot acabar sinó en dictadura i opressió del feble, que no ha pogut autoproclamar-se déu. Subratlla la importància de no deixar-se enganyar per les aparences.

Salm 119,11. Aquest versicle destaca la importància d’internalitzar la paraula de Déu –en els nostres cors– per resistir la temptació. Guardar les dites de Déu al nostre cor ens ajuda a mantenir-nos fermes en la nostra fe.

Col·loqui final: Caminem i parlem amb el nostre amic i senyor Jesucrist. Parlem confiadament amb Ell, que va conèixer bé les temptacions. Demana que t’acompanyi també a la tornada a casa, vencent totes les temptacions, per així construir el Regne de Déu. Acabar amb el Pare Nostre.

IÑIGO A BARCELONA

Anem ja acabant el nostre caminar pel Camí Ignasià. Per concloure amb la Barcelona Ignasiana, just és oferir al pelegrí una succinta guia de la visita ignasiana, perquè pugui seguir amb cert detall i al seu propi aire un recorregut pel barri d’Ignasi a Barcelona. Anem per punts, descrivint un itinerari breu per la ciutat. Es pot consultar la visita a San Ignacio en Barcelona.

Barcelona té considerable importància en la vida de sant Ignasi. Després de la seva llarga estada a Manresa, va passar unes setmanes a Barcelona per preparar la continuació del seu viatge cap a Terra Santa. L’odissea d’Ignasi no s’interromp aquí: va salpar de Barcelona camí de Roma i de Terra Santa. Quan els frares franciscans, que supervisaven els pelegrins a Terra Santa, li van fer tornar al cap de tan sols tres setmanes, Ignasi es va trobar de retorn a Barcelona, on va realitzar dos anys d’estudis bàsics de gramàtica llatina. En conjunt, Ignasi va visitar Barcelona en cinc ocasions, i en la ciutat va fer molts amics i va trobar famílies benefactores que el van ajudar abundosament en els seus anys d’estudi i en els inicis de la Companyia de Jesús. Per això escrivia: «Em sembla, i no dubto, que més càrrec i deute tinc a aquesta població de Barcelona que a cap altre poble d’aquesta vida».

Hi ha molts llocs ignasians a Barcelona. En la visita hem de tenir present que la Barcelona d’Ignasi tenia un nombre d’habitants que rondava els trenta-cinc mil, en comptes del milió sis-cents mil d’avui. La ciutat tenia el seu centre en el que avui s’anomena Barri Gòtic. Ja que va passar més de dos anys a Barcelona, podem donar per fet que Ignasi recorreria la major part dels carrers de l’antiga ciutat. Caminant pel barri de la Ribera, un centre econòmic de la ciutat en el seu temps, al costat de Santa Maria del Mar, o pel barri Gòtic, ens podem amarar de l’atmosfera del lloc, que manté molts dels edificis i carrers del 1500. La porta d’accés a l’emmurallada ciutat medieval era a la plaça de Sant Agustí Vell, on desemboca el carrer del Portal Nou. Ignasi segurament s’aturaria a la capella d’en Marcús (del segle XII, a la confluència dels carrers dels Carders i de Montcada), en la qual els viatgers veneraven una imatge de la Mare de Déu de la Guia.

En paral·lel a la via Laietana transcorre un carrer petit i curt, anomenat carrer de Sant Ignasi. En temps de Ignasi, Agnès Pascual, la seva gran amiga i benefactora manresana, vivia en una casa que s’alçava allà on el carrer de Sant Ignasi queda tallada pel carrer Princesa. La casa va ser derruïda al construir el nou carrer. Ignasi va estudiar llatí amb un mestre anomenat Jeroni Ardèvol, qui vivia al districte de la Ribera, al carrer dels Mirallers. La basílica de Santa Maria del Mar (segle XIV) és un altre important lloc ignasià. Al costat de la porta lateral esquerra hi ha una capella dedicada a sant Ignasi i, allà mateix, una placa que recorda el lloc on el sant solia demanar almoina. Una altra església important és la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, on a Ignasi li agradava seure, sovint en companyia de nens, a escoltar els sermons dels franciscans. En aquesta basílica, la seva devoció va atreure l’atenció d’Isabel Roser, qui amb el temps es va convertir en una bona amiga i important benefactora. La seva casa estava davant de la basílica, a l’edifici que té motius florals a la façana. Altres llocs ignasians poden assenyalar-se en la ciutat, però destaquem tan sols un més. Al carrer Casp, 27, es troba l’església jesuïta del Sagrat Cor. A l’altar dedicat a sant Ignasi es pot veure l’espasa que Ignasi va oferir a la Moreneta al santuari de Montserrat.

Els pelegrins poden continuar posant segells en la seva credencial en molts d’aquests llocs ignasians. La casa central dels jesuïtes es troba al carrer Roger de Llúria 13. Consultar horaris d’apertura al Tel: 933 012 350.