Ens posem en camí a partir del centre de Alagón, baixant pel carrer Chacón en direcció al carrer de l’Estació, perquè ens dirigim a un pont, on passen les vies, ja als afores del poble. Seguim cap al segon pont a creuar, aquest cop el de l’autopista AP-68.

En pic passem l’autopista, prenem a la nostra dreta un camí a l’inici asfaltat, però després es converteix en pista. Aquest camí va paral·lel a l’autopista, que ens segueix a la nostra dreta un bon tram. Arribem a un pont sobre l’autopista, que no hem de creuar, però que ens serveix de referència per prendre el camí que apareix a la nostra esquerra i que ens allunya en gairebé angle recte de l’autopista.

Acaba la terra i comença l’asfalt que marca el nostre camí. Seguim tot recte i ens trobem a la dreta el riu Jalón. 80 m més endavant prenem un camí a la dreta. Ens acostem al riu Xaló i el seguim a l’esquerra. Creuem el riu i, poc després, el camí ens n’allunya en un revolt tancat a la dreta. Seguim sempre recte pel camí asfaltat fins arribar a Torres de Berrellén.

Entrem pel carrer Garfilán i ens dirigim a l’Ajuntament. Visitem l’església al carrer Alagón i, finalment, sortim del poble pel carrer de Cervantes i el Camí de Sobradiel, pel qual sortim a camp obert. A uns 600 m creuem un canal de reg i seguim el camí. Molts dels canals actuals daten del període musulmà. Dos quilòmetres més endavant arribem a un punt on el camí es divideix en dos per deixar que un canal de reg passi pel seu mig. Prenem el camí de l’esquerra, el que deixa el canal a la dreta, i el seguim paral·lels fins a desembocar al petit poble de Sobradiel.

Busquem l’església, en el parc, i seguim deixant-la a la nostra esquerra. El carrer del Pi ens porta a la sortida del poble. Seguim sempre per la pista asfaltada que, després de 1,6 km ens dóna un gir en angle recte a la dreta i ens encara a un pont per passar novament l’autopista AP-68. La creuem i ens trobem amb una rotonda. Prenem la segona entrada, la qual ens enfila drets cap a dins del polígon industrial. Després d’uns 100 metres, prenem una pista asfaltada (després deixarà de ser-ho) enganxada al mur de l’última empresa. L’estació de tren de Casetas queda a la nostra dreta. Es veu a uns 200 metres la fàbrica Magris, que deixarem a la dreta. Després d’uns dos quilòmetres, aquesta pista ens portarà a Utebo, sense haver creuat en cap moment les vies i sense haver entrat de fet al poble de Casetas. Veiem Utebo a la distància i ens dirigim cap a la seva església.

Girem en angle recte a la nostra esquerra al carrer de Joaquín Costa. Després es transforma en carrer de Miguel Hernández. Ens dirigim al centre del poble. Passem la plaça i en un jardí girem a la nostra dreta, per entrar al carrer d’Antonio Machado, que ens fa sortir del poble i, després d un quilòmetre, ens porta a creuar l’autopista per un pont.

Un cop hem baixat al pont, seguim recte, paral·lels a un canal de reg que segueix a la nostra dreta i que creuem poc més endavant, per seguir acompanyant-lo, però a la nostra esquerra. El camí “salta” d’un canal a un altre, que ara queda a la nostra dreta. El seguim tan sols 100 metres i continuem recte per la nostra pista, fins arribar a desembocar a un carrer que ens mostra ja el següent poble: Monzalbarba. Tombant a la nostra esquerra entrem pel carrer de la Mare de Déu la Sagrada (una antiga calçada romana) i travessem el poble tot recte.

Just a la sortida del poble, pel camí de Monzalbarba, trobem l’ermita de la Mare de Déu la Sagrada. La carretera fa angle de 90 º a la dreta, però nosaltres seguim tot recte per la pista asfaltada. Estem al camí de la Almozara. Seguim uns kilòmetres. Deixem a la nostra dreta una carretera que porta a un pont sobre l’autovia. Nosaltres seguim recte fins que trobem un altre pont per on creuarem l’autovia. Després baixem per passar el túnel i l’últim pont, la qual cosa ens fa salvar el nus d’autopistes i ens anuncia la nostra arribada a Saragossa. Seguim tot recte, fins arribar al marge del riu Ebre. Girem en angle recte cap a la nostra dreta, i caminem al costat del riu pel passeig.

Seguim pel camí que queda sempre al costat del riu, que queda a la nostra esquerra. El que se’ns apareix al davant és el que va ser la ExpoZaragoza – 2008, gran manifestació internacional sobre el tema de l’aigua. Entrem a Saragossa, on tots els camins són bons sempre que ens mantinguem a prop del riu Ebre. El centre antic i la plaça del Pilar es troben al costat del riu (sempre el portem a la nostra esquerra), passat el Pont de Sant Jaume i abans del Pont de Pedra.

ALAGÓN

Autotaxi Ferruz . Tel: 976 854 063

Taxi Aguilar . Tel: 653 706 707

Taxi Angel . Tel: 657 529 269

MONZALBARBA

Ayuntamiento . Tel.: 976 462 315

TORRES DE BERRELLÉN

Albergue de peregrinos . (8 plazas).

Ayuntamiento: 976 653 101. En el Café Aroa (Avenida Goya, 8) también tienen las llaves del albergue. Tel: 976 653 287.

UTEBO

Ayuntamiento . Tel.: 976 770 111.

Hotel El Águila*** . Ctra. Logroño, km 13,4. Tel.: 976 771 100

Hotel Europa . Ciudad de Ponce 4, Tel.: 976 792 900

Hotel Las Ventas*** . Ctra. Logroño, km 10,5. Tel.: 976 770 482.

Pensión Arade . , Las Parras 4, Tel.: 616 997 358

Pensión Don Juan . San Lamberto 14, Tel.: 650 770 575

Pensión Silvano . Cuenca, 2. Tel.: 976 770 584 – 679 232 122

ZARAGOZA

Albergue Juvenil Baltasar Gracián . C/ Franco y López, 4. Tel.: 976 306 690

Albergue Juvenil de Zaragoza . C/ Predicadores, 70. Tel.: 976 282 043.

Hostal San Jorge* . Calle Mayor, 4. Tel.: 976 397 462.

Hotel Las Torres*** . Plaza del Pilar, 11. Tel.: 976 394 250.

Hotel Sauce . Calle Espoz y Mina, 33, Tel: 976 205 050 / 900102146

Pensión Iglesias . c/ Verónica, 14. Tel.: 976 293 161

Pensión Manifestación . Tel.: 976 295 821 / 666 114 096.

TORRES DE BERRELLÉN: L’ermita de la Mare de Déu de Castellar, del segle XI, va ser restaurada al s. XX. Les ruïnes d’un castell ens parlen de les terres reconquerides als musulmans per Sanç Ramírez i Pedro I al  s. XI. Ens ofereix serveis de restaurant, farmàcia, centre de salut, supermercat i banc.

SOBRADIEL: Des  del 1140 en què Ramon Berenguer, Príncep d’Aragó i Comte de Barcelona, ​​va donar el castell i vila de Sobradiel, amb els seus veïns i termes, al seu vassall Artal fins al 1945; els habitants d’aquest poble van ser arrendataris dels Comtes de Sobradiel. A partir de 1945 els camperols van poder comprar i ser propietaris de les terres que treballaven. Al costat del palau dels Comtes de Sobradiel (avui seu de la Casa Consistorial), hi ha l’església barroca de finals del segle XVII, en maó roig, dedicada a l’apòstol Sant Jaume. Ofereix serveis de restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

UTEBO: No us perdeu el sorprenent campanar mudèjar de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció (la part gòtic-mudèjar del segle XVI i el barroc del segle XVIII). El campanar es transforma d’una planta quadrada en una altra octogonal de forma majestuosa. La decoració de rajoles no té preu. Farà bo de fer una passejada pels carrers d’aquesta població de 13.000 habitants, visitant les cases i palaus dels segles XVI i XVII. Ceràmiques i mosaics ens recorden les seves arrels romanes, que la situen en la marca 8 de la via que uneix Cesaraugusta (Saragossa) amb Asturica (la vila d’Astorga, al nord-oest de la península). Ens ofereix serveis de restaurant, farmàcia, centre de salut, supermercat, banc i taller de bicicletes.

MONZALBARBA: La impressionant torre mudèjar de l’antiga església parroquial ens saluda en el nostre Camí. Igual que ella, les altres edificacions que l’envolten són del segle XVI. La influència musulmana és molt forta en aquesta part del recorregut, com hem observat. A l’origen, va ser un assentament berber musulmà fundat per Abdul Jabbar en situar el seu campament a l’illa fluvial de Santa Catalina. El nom del poble “menzil-barbar” significa assentament bereber. Trobarem restaurant, centre de salut, supermercats i bancs.

SARAGOSSA: Imponent ciutat, amb la Basílica del Pilar talment far del Camí. En el nostre espai limitat és impossible reunir al mínim la visita d’aquesta ciutat bimil·lenària (any 13 aC). Es fa imprescindible la visita a la Verge del Pilar, que recorda el pas llegendari de l’apòstol Sant Jaume per terres espanyoles. La basílica ocupa el lloc del primer centre de culte marià de la cristiandat. Els múltiples hospitals de pelegrins donen fe de la tradició jacobea d’aquest Camí Reial, en el seu pas per Saragossa. Paga la pena perdre’s pel nucli antic i visitar el Palau de l’Aljafería, seu del Govern Autonòmic. Ofereix serveis de taller de bicicletes, restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats, bancs i oficina de turisme (al costat de la basílica. Tel: 902 142 008 / 976 201 200).

Pares Jesuïtes: en el Centre Pignatelli podem trobar els pares jesuïtes que treballen en aquest centre d’espiritualitat i que amablement ens segellaran la credencial, sempre que arribem en hores de recepció. Passeig de la Constitució, 6 Tel: 976.217.221.

Anotacions: seguim caminant amb Jesús, per a veure’l més clarament, estimar-lo més profundament i així seguir-lo més de prop. No oblidem “l’oració preparatòria”, sempre abans d’entrar en pregària i també durant el dia. Recordem que el col·loqui final cada vegada és més important: anem entrant en aquest coneixement intern de Jesús que ha de donar força al nostre compromís de vida. D’això parlem amb el nostre “amic” en el col·loqui final de la pregària i també durant el dia.

Petició: Demanaré al Pare tres coses que necessito i que només Ell pot concedir: un coneixement més íntim de Jesús, que s’ha convertit en un de nosaltres; una experiència més personal del seu amor per mi perquè l’estimi amb més tendresa, i una més estreta unió amb Jesús en la seva missió de portar a la humanitat la seva salvació.

Reflexions: Després de veure Jesús curant, una altra imatge a admirar és la de predicador: va ser un veritable innovador! I un home lliure de veritat! Admirem la claredat i la puresa del missatge de Jesús, i el seu coratge de proclamar el Regne, Encara que era molt conscient del perill que el rondava, Jesús manté insubornable el seu compromís en la justícia del Regne de Déu. Ell no accepta la hipocresia ni el doble joc. Rebutja les posicions legalistes o rituals que reivindiquen la lletra de la llei per sobre del seu veritable esperit.

Jesús promulga la nova aliança, el seu pla de vida, el seu pla d’acció al qual ens convida. Ens demana que ajudem a restablir el món que Déu havia somniat per als éssers humans, un món on tothom es tracti amb amor. L’anomenat “sermó de la muntanya” o el “Manifest del Regne” és pronunciat als inicis del ministeri de Jesús. Hem escoltat aquestes paraules abans, però no deixem que la seva familiaritat vagi en detriment de la seva crida radical. Que l’escolta respectuosa d’aquest discurs permeti que la llavor de la Paraula de Jesús faci estada en nosaltres i pugui arrelar. Imaginem-nos asseguts enmig de la gent senzilla i humil que es va reunir en un turó per a escoltar com Jesús exposava el seu “camí”. Llavors, com ara, el seu camí és molt a contracorrent: ens convida a ser i a viure els valors exactament contraris a aquells que defensa la cultura contemporània a través de l’oferta de publicitat consumista. En el seu temps, Jesús també va entrar en contradicció amb el seu món.

Textos:

Mateu 23,11-12, 23-24. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.

Mateu 5,1-48. En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué i se li acostaren els deixebles.  Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient…

Joan 12,44-50. Em despullo de mi mateix per a escoltar Jesús: en el seu missatge escolto la veu del Pare.

Col·loqui final: fer un resum del que hem meditat durant l’estona de pregària, parlant amb Jesús com un amic parla amb una altre. Sincerar-se amb ell sobre allò que la pregària ens ha suggerit. Si així ens sentim inclinats, podem demanar-li ser acceptats sota la seva bandera. Acabar amb el parenostre.

San José de Pignatelli, jesuïta

En el nostre recorregut pel casc antic de la ciutat de Saragossa, descobrim les petjades del pas per aquesta ciutat d’una figura, poc coneguda, però d’exemplar transcendència: sant Josep Pignatelli, jesuïta i sisè fill de la noble família dels comtes de Fuentes.

La Companyia de Jesús és suprimida pel papa Climent XIV el 1773. Josep Pignatelli mor a Roma el 15 de novembre de 1811; no arriba a conèixer la restauració de la Companyia de Jesús-serà el 1814 – per la qual tant ha lluitat, però sí que ha pogut renovar els seus vots el 1797 amb la resta de la Companyia que s’ha mantingut viva a Rússia. La vida de Josep Pignatelli ha estat un llarg teixit d’aventures i sofriment.

Poc pensava el nen que neix a Saragossa el dia 27 des 1737 les dificultats que la vida li reservava. La mort de la mare als seus quatre anys d’edat obliga al trasllat de la família a Nàpols, on cinc anys després morirà el seu pare. De nou trasllat familiar a Saragossa amb el seu germà gran. A partir d’aquest moment, estudis a l’escola de la Companyia de Jesús, de la qual anys més tard decidirà formar part, acompanyat del seu germà petit Nicolau.

Des de la seva entrada al noviciat el 1753, viurà anys de formació, estudis i apostolat que es va truncar amb l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya el 1767. La incautació de l’escola-residència de la Immaculada pels soldats el dia 3 abril 1767 trencarà el ritme de la seva vida per començar una etapa molt diferent. Després de passar un dia tancats al refectori de la casa seran expulsats de la ciutat, sense res, es dirigiran a Tarragona, des d’on embarcaran camí dels estats pontificis. Però se’ls nega l’asil en els estats pontificis i així comença un dur pelegrinatge en vaixell, buscant algun lloc on siguin rebuts. No serà fins a set mesos més tard, a l’octubre, que aquest calvari acabarà al port de Ferrara.

És a partir de l’expulsió d’Espanya quan els biògrafs assenyalen que Josep, un jesuïta jove que encara no ha fet la seva professió, es converteix en el consol, suport i ajuda als seus germans jesuïtes, en els moments de dificultat va a prendre les regnes -fins i tot el superior provincial el posarà jurídicament al capdavant dels seus companys-, per poder acompanyar, acomodar, alimentar i assistir  aquests homes que pateixen l’expulsió, l’amuntegament, la manca de menjar i, sobretot,  no voler ser rebuts en cap lloc, anant d’un costat a un altre, sentint-se avorrits i rebutjats.

La seva família, el seu germà, li suggerirà camins més còmodes, però ell mantindrà el seu lliurament a la Companyia fins al final, unit als seus companys en aquests moments difícils. A Bolonya, i com a sacerdot diocesà, es va dedicar a lluitar per la restauració total de la Companyia, que no va arribar a veure.