Diem adéu a Cervera anant a buscar la carretera N-II. Les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume indiquen una altra sortida seguint el carrer Major, però obliga a refer 2,5 km extres, que preferim estalviar-nos en una etapa tan llarga com aquesta. Així, doncs, des de l’entrada de la Paeria baixem pel carrer de Santa Maria i més endavant girem a l’esquerra pel carrer de la Muralla apropant-nos a la porta de sortida de la ciutat i baixem a l’esquerra, seguint la muralla.

Arribem a l’abeurador de Sant Francesc i girem a la dreta per seguir el camí del riu Ondara. Passem per unes zones de descans i un vell molí d’aigua. Els pals indicadors ens indiquen el camí de Vergós.

Quan hàgim arribat al centre de Vergós, agafem la dreta, passant per davant de l’església de Sant Salvador. Seguim la carretera sortint del poble fins arribar a la N-II. A la nostra esquerra veiem un túnel que creuem i seguim la carretera a la nostra dreta, amb paral·lel a l’autovia A-2. Anem sempre en paral·lel. Trobem un altre túnel que no transitem. A uns 700 metres el nostre camí gira a l’esquerra allunyant-nos de la A-2.

El camí fa un ample revolt a la dreta i ens porta de nou a l’A-2. Deixem a la nostra esquerra una fàbrica de ciment tradicional. Creuem per sota de l’autovia A-2. Arribem a una rotonda que travessem  recte i així ens dirigim a les cases de Sant Pere dels Arquells. Entrant a la població (si encara hi són) ens sorprendrà veure a l’esquerra uns avions a reacció «aparcats» enmig d’un petit camp. Continuem endavant fins a la font de Sant Pere. En aquest punt girem a l’esquera en angle recte.

A uns 200 m de la font, ja sortint a camp obert, el camí es bifurca. El nostre és el de l’esquerra. El seguim sinuosament, però sempre endavant. A 1,6 km trobem la carretera L-203, que prenem a l’esquerra. Ens apropem a la N-II. Just abans d’entrar a la carretera, prenem el carrer que surt a la dreta en angle recte i ens endinsem a Sant Antolí i Vilanova.

Travessem el poble de punta a punta, i en sortim per la mateixa carretera per on hi hem entrat. Més endavant trobem el poble de Pallerols. Travessem la població pel mateix carrer per on hi hem entrat, i seguim la carretera sempre endavant.

Atenció en aquest punt!! La carretera fa un gir de 90° a l’esquerra i en 100 m torna a girar a la dreta. Seguim 150 m més i prenem el camí que surt en un angle aproximat de 90° a l’esquerra. Passem al costat d’una zona arbrada que ens queda a la dreta. Continuem endavant, sense deixar el camí ample, que és el nostre. Passem a través de zones arbrades, sense prendre els camins que se separen del nostre. Després de fer 1,7 km arribem a l’àrea de servei de la Panadella.

Ens apropem a la carretera N-II. Passem pel davant de les gasolineres i restaurants de la Panadella, i anem cap a la rotonda, que creuem per prendre la baixada, seguint sempre la carretera N-II. Després de 5 km de baixada per la N-II veiem el poble de Porquerisses, una mica enfonsat a la dreta.

No tenim més remei que seguir la N-II, el camí ral d’Ignasi de Loiola i de tants i tants altres que l’han trepitjat com ara ho fem nosaltres. Seguint-la arribarem fins a Santa Maria del Camí.

Seguim la N-II i un pont ens ajuda a creuar l’autovia A-2. En 600 m, de nou creuem l’A-2, però ara per sota. Paral·lels a l’A-2 passem pel davant d’una benzinera. Continuem recte fins a una rotonda. Anem a la dreta, seguint la carretera N-II.

Seguim paral·lels a l’A-2. Arribem a una rotonda elevada, sobre l’A-2. Entrem a la rotonda i passada l’A-2, prenem la sortida que connecta amb la N-II, sense canviar de direcció. Arribem a Jorba per la N-II. Travessem la població al costat de la N-II i just quan el poble s’acaba, prenem una carretera asfaltada que surt a la dreta. Es tracta d’una carretera vella, bastant paral·lela a la N-II, que ens descansa de tants quilòmetres d’asfalt i circulació. Deixem un camp de futbol a la dreta. No deixem la carretera, que ens condueix a les cases de Sant Genís, que ens queden també a la dreta.

Entrem al poble i el travessem pel carrer Major. Seguim per la mateixa carretera, en direcció a Igualada, que s’apropa a l’A-2 i la creua per un pont. A l’altre costat de l’A-2 trobem una rotonda. La travessem en direcció a Santa Maria de Montbui i ens encarem ja a la ciutat d’Igualada per entrar-hi.

Som a la carretera de Sant Jaume Sesoliveres, la B-222. Continuem recte, sempre per la carretera, baixant a Igualada. Passem a prop d’una rotonda i ens trobem a l’avinguda d’Àngel Guimerà. L’ermita de Sant Jaume Sesoliveres queda a la nostra esquerra. Ens apartem de l’Av. d’Angel Guimerà per entrar pel carrer Felicia Matheu, i així evitem seguir per la carretera. Tot recte pel carrer de Sant Jaume Serras i després seguim, girnat en Z a la dreta i a l’esquerra, pel carrer de les Alzines. Continuem fins a una altra rotonda, just després del pont sobre el riu Anoia. Seguim recte per la mateixa avinguda, fins a una gasolinera a la dreta. Girem a la dreta per el carrer de Prat de la Riba, que fa un revolt cap a l’esquerra (atenció: en aquest mateix carrer, però girant a l’esquerra, a uns 200 m, hi ha el refugi de pelegrins a l’interior del recinte d’una antiga fàbrica). Creuem el carrer que talla el nostre i enfilem el carrer de Sant Ignasi. Si el seguim recte, el carrer canvia de nom (passa a dir-se de Sant Domènec). Arribem a la plaça de la Creu. D’aquesta plaça en surt el carrer de l’Argent, que ens duu a l’església de Santa Maria.

Aquesta opció per fer l’etapa des de Cervera fins Igualada passant per Sant Guim de Freixenet, es una alternativa amb menys asfalt que l’opció de la Vall del riu Ondara. Te el desavantatge de trobar menys pobles al llarg del recorregut, pel que caldrà carregar amb una mica més d’aigua. L’avantatge es tenir més temps de bosc. A Sant Guim hi ha refugi de pelegrins, així que es pot tallar l’etapa, com també es podria fer a La Panadella, per exemple. Totes dues opcions es retroben abans d’arribar a Santa María del Camí, així que a partir d’aquell moment els dos camins segueixen junts fins a Igualada. Les dues opcions no representen cap problema per a les bicicletes.

La referencia del camí des de Cervera fins a Sant Guim de Freixenet serà sempre la via del tren. Des de la Plaça Major, anem tot recte en direcció a la plaça de la Universitat i després cap a la plaça de l’Estació del tren i prenem a la dreta l’avinguda de Manresa per sortir de la ciutat. Deixem el gran edifici del Sindicat de Cervera i la via del tren a la nostra esquerra. Veiem la comissaria dels Mossos també a l’esquerra. Creuem la carretera i veiem un indicador on diu Deixalleria. Seguim per una pista asfaltada paral·lela a la via del tren sense desviar-nos. A uns pocs metres travessem per sobre l’Autovia A-2 i continuem recte durant uns 2 km per un camí de terra. Continuem recte i, més enllà, creuem la via del tren pel pont. Continuem per l’altre costat de la via, que ens queda a la dreta. A uns 3 Km trobem les runes de Mas Suau, que deixem a l’esquerra. Agafem el camí de la dreta i veiem al davant una torre aïllada al mig d’un camp. Travessem la via per sota i anem pel camí de l’esquerra. Continuem endavant fins a trobar un segon pont per creuar la via per sobre. El camí que va tot recte porta a Montpalau, però nosaltres girem pel primer camí que trobem a la dreta, que va cap al poblet de la Rabassa. Creuem un pont sobre la via del tren que passa en trinxera. Seguim pel camí principal i deixem el camí de la dreta. Veiem Sant Guim al fons i el paisatge de generadors de vent. El camí puja fins a les primeres cases de la Rabassa. En arribar al poble deixem un camí a la dreta i travessem el poble. Deixem una petita església a la dreta. Seguim per la carretera LV1007 que surt del poble, i caminem per ella durant 2 km cap a Sant Guim de la Rabassa. Un cop arribats a les primeres cases de Sant Guim de la Rabassa, deixem la carretera girant a l’esquerra i ens dirigim cap a les cases. Prenem el primer camí cap a la dreta i baixem fins la primera bifurcació, que prenem a l’esquerra, per passar per sota de les vies del tren, per un túnel estret. Passat el túnel, veiem unes cases a la nostra dreta: es l’antic col·legi dels jesuïtes, construït al segle XVII i que va durar fins el 1767 quan els jesuïtes van ser expulsats d’Espanya. Després ja no van poder tornar mai més. Des d’aquest costat del túnel es pot pujar a la plaça per veure de més a prop l’edifici del Convent-Col·legi dels Jesuïtes, el campanar de la capella i les arcades del que eren els estables pels cavalls i animals. Retornats al camí, continuem recte i a uns 150 metres agafem el camí de la dreta, que va pujant fins arribar a un punt on anem paral·lels a la via del tren que ens queda a la dreta. Veiem a l’esquerra la fàbrica del Pastoret i a la dreta la fàbrica del Yak. Anem recte fins arribar a un pont que ens queda a la dreta però continuem recte sense creuar-lo.  Entrem a Sant Guim de Freixenet i a l’esquerra veiem l’emblemàtic edifici del Sindicat, obra de César Martorell, deixeble de Gaudi. Seguim pel carrer Major, i a dins, en una plaça a l’esquerra veiem l’Església parroquial dedicada al Sagrat Cor de Jesús. Al costat esquerra de l’esglèsia hi ha l’Hostatgeria Casa i Colla, el refugi de pelegrins.

Sortint de la Plaça Dr. Perelló retornem cap al carrer Major, i girem cap a la nostra dreta per anar enrere cap a l’entrada del poble, fins al pas a nivell, per on podem creuar les vies del tren (no hi ha un altre pas possible). Estem a la carretera B-100 o carretera de Santa Coloma. Seguim fins arribar a una rotonda. Prenem la carretera a la dreta, per dirigir-nos cap a la Panadella. Seguim tot recte fins arribar a les piscines del poble i continuem tot recte per la carretera per passar tot el polígon industrial. Passem per la vorera al costat del polígon. Trobem una altra rotonda i la creuem tot recte. Un cop creuada agafem un camí a l’esquerra que comença allà mateix: es el Camí de les Planes. A uns 300 m agafem el camí de la dreta. A uns 500 m més enllà trobem un creuament de camins: agafem el de l’esquerra i anem continuant recte, en direcció als generadors elèctrics de vent. Tenim al davant un dipòsit d’aigua de color groc. Trobem un altre creuament i agafem el camí de la dreta. Passem a prop del primer molí de vent i després del segon, però seguim recte en el nostre camí. Seguint per aquest camí, veiem a la nostra esquerra un punt geodèsic i una molt bonica panoràmica d’on en sobresurt la bella muntanya de Montserrat. Hi ha un camí a l’esquerra que porta als molins del parc eòlic que no agafem. Seguim sempre en el mateix camí sense prendre cap altre. Passem molt a la vora d’un molí generador i en aquest punt un camí comença a la nostra esquerra, i que ja mostra que es comença la baixada, al costat d’uns arbres. Agafem aquest camí i anem baixant tota l’estona pel mateix camí durant 1 km. Anem baixant i la pendent es fa més pronunciada. Arribem a una confluència de camins i veiem una cabana: prenem el camí a la nostra dreta i passem la cabana que ens queda a l’esquerra. A uns 100 metres arribem a una bifurcació i agafem el camí de l’esquerra. Baixem pel nostre camí força ample i no prenem cap més camí a dreta o esquerre: sempre recte. La pendent baixa forta i fent corbes, i podem ja veure i sentir l’autovia A-2, cap a on ens dirigim. Arribem al Cementiri de Porquerisses on també s’hi poden veure les restes d’una ermita. Seguim tot recte per arribar al túnel per on travessem l’autovia. A l’altre cantó del túnel, trobem la carretera N-II. Prenem cap a la nostra esquerra la carretera N-II, sense gens de tràfic, i seguim tot recte fins arribar a Santa María del Camí i després Jorba i Igualada.

A partir d’aquest punt de la carretera N-II seguim la mateixa ruta que els altres pelegrins que venen de la Vall del riu Ondara, fins Jorba i Igualada. Des de Cervera hem fet 23 km i ens queden 9 km fins a Jorba i encara 6 km més fins a Igualada. La distancia final des de Cervera a Igualada per un cantó o per l’altre, és la mateixa. A cada pelegrí discernir allò que li convé més.

SANT GUIM DE FREIXENET

Casa y Colla, Enric Granados, 5. Tel: 660 912 105

Ayuntamiento, Pl. Dr. Perelló, 4. Tel: 973 556 035

Parroquia i acollida de pelegrins, Pl. Dr. Perelló.

CERVERA

Auto Taxi Sala 24h . Tel: 608 608 130Taxi Agramunt . Tel: 973 923 327

IGUALADA

Ayuntamiento . Tel: 938 031 950.

Hotel América*** . Av. Mestre Montaner, 44-45. Tel: 938 031 000.

Pensión Canaletas . Av. Mestre Montaner, 60. Tel: 938 032 750

Refugio de peregrinos . Cal Maco, Albergue y Oficina de Turismo. Plaça de la Creu, 18, Igualada. https://albergcalmaco.com   info@albergcalmaco.com Tel: 93 516 40 16

Alberg Mare de Déu de la Mercè. c / Mare de Déu de la Mercè, nº 1. Tel: 627429773. Obert: de juliol a octubre.

Taxi Enric Subirana . 630 538 033

Taxi Marcial . 938 045 503

Taxiradio Igualada . Tel: 938 070 308

Taxis Igualada . 609 478 219

JORBA

Albergue de peregrinos . Ofrecen servicio de comidas. Plaza de la Fuente, 3, tel. 93 809 41 01

LA PANADELLA

Hostal Bayona . (con precio especial para los peregrinos, si se pide). Tel: 938 092 011. 

SANTA MARIA DEL CAMÍ

Hostal Can Llobet. Restaurant. Tel: 722 753 994

SANT GUIM DE FREIXENET

El poble pertany a la comarca de la Segarra, a les cotes altes de l’Altiplà Central Català. És un nucli de població originat a finals del segle XIX al costat de l’estació de ferrocarril. La població està estimada en prop de 1000 habitants. Abans d’arribar al poble hem passat l’antic convent dels Jesuïtes, que té ara el nom de Sant Guim de la Rabassa tancat des de finals de segle XVIII. A inicis de segle XX el poble no tenia església, així que es va construir una el 1934, dedicada al Sagrat Cor. Encara que petit, el poble ofereix bar-restaurants, farmàcia, supermercat i banc.

Taxis:

Servei de Taxi (Ayuntamiento). Tel: 973 551 671 / 666 417 371

Tonicars. Tel: 610 550 881

Mariano Puig Alsinella. Tel: 659 264 080

Una etapa molt llarga, i com ja ens ha passat altres vegades, amb certes dificultats d’allotjament al llarg del camí.

VERGÓS: Podem  imaginar que, com  tants altres pelegrins Ignasi va visitar la petita església de Sant Salvador s. XII que es trobava en el camí ral. Hi ha un bar al poble.

SANT PERE DELS ARQUELLS: Una imatge gens habitual: uns avions a recció “aparcats” en un solar a l’entrada del poble. També el detall que cada casa té el seu nom rotulat amb rajoles de ceràmica i amb el dibuix de cada ofici al que es dedicava la casa. No ofereix serveis.

SANT ANTOLÍ I VILANOVA: Ens ofereix restaurant, supermercat i farmàcia.

PALLEROLS: Som al camí de Sant Jaume, i per això no ens ha d’estranyar trobar-hi una església del segle XII. Les petxines de Sant Jaume es poden observar en diferents punts. Un testimoni més de la tradició jacobea d’aquest camí ral. No hi ha, però, serveis per als pelegrins.

LA PANADELLA: Lloc tradicional de parada i fonda al costat de l’antiga carretera nacional. Ens ofereix restaurant i supermercat.

SANTA MARIA DEL CAMÍ: Església romànica del segle XII. Molt probablement servia com a refugi de pelegrins i viatgers. No hi ha serveis per als pelegrins del segle XXI.

JORBA: El seu castell (en ruïnes, però encara visible al capdamunt del poble) és del segle X. Ens ofereix restaurant i supermercat.

SANT GENÍS: No hi trobarem serveis.

IGUALADA: Ciutat important, capital de la comarca de l’Anoia. Diu la tradició que sant Ignasi hi va comprar «ropa de tela recia» que pensava vestir en endavant. Al cap ja hi té fer la vetlla de pregària a Montserrat. L’església de Santa Maria és del segle XI, encara que la darrera remodelació és del XVII. Hi trobem restaurants, supermercats, farmàcies, centre de salut, bancs, taller de bicicletes i oficina d’informació (tel. 938 051 585).

Anotacions: Seguim en la nostra “quarta setmana”, així que mantenim el mateix humor, perquè ens unim a Jesucrist en la seva missió cada vegada més: no hi ha res que pugui detenir-nos en el nostre camí vers la llibertat i la felicitat eterna en l’amor de Déu. No oblidem la “pregària introductòria” ni el col·loqui final, al final de la pregària i durant el dia. I visquem l’alegria de la Resurrecció de Crist! Les cançons, la llum, les flors, l’aigua i els amics són benvinguts! De nou, la pista ignasiana d’aquest dia ens convida a fer com Ignasi: comprem roba nova, calçat nou, que reflecteixi el canvi interior que hem anat experimentant en el nostre pelegrinatge.

Petició: Prego a Déu poder alegrar-me profundament amb Crist Ressuscitat, ara que he estat enviat al món, servint a la seva missió. Prego que sigui capaç de reconèixer la seva presència transfigurada en la meva vida, acompanyant-lo en la seva missió de reconciliar i donar la vida a la humanitat.

Reflexions: Jesús necessita les nostres mans per acollir els homes i les dones que necessiten atenció, reconciliació, Amor i Vida. Jesús necessita les nostres voluntats, els nostres desitjos d’avançar i construir, per poder seguir creant el Regne entre nosaltres. Jesús Ressuscitat ens crida a seguir-lo i a participar amb Ell de la transformació que ja s’ha iniciat en el Món. En els Evangelis, Jesús crida vàries persones explícitament pel seu nom. Contemplant avui els misteris proposats, escoltem el nostre propi nom i descobrim que el nostre interior es remou: què sento quan sóc cridat avui, com Zaqueu? Què sento en  ser cridat per pujar a la muntanya del Tabor amb Jesús? Què significa per a mi sentir-me al costat de Jesús?

El relat de la transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor, resulta un anuncio de la Veritat culta en la nostra pròpia humanitat, tantes vegades massa opaca. La Llum és en nosaltres. L’Essència Divina ens habita i és perceptible des del mateix moment de la nostra encarnació. Certament, la nostra condició humana representa un “filtre opac” a aquesta Llum Divina. De vegades ens arribem a transformar més en “forats negres” que en “estels de llum”. El patiment, la injustícia, l’absurd que sovint ens envolta… fan que el “filtre” de la nostra materialitat ens apagui fins la més petita guspira de Llum. Però en Jesús Ressuscitat hem descobert que, malgrat tots els absurds que ens toquen de viure, la Llum segueix cremant en nosaltres, i aquesta experiència ens transfigura. Res no ens podrà separar de l’Amor de Déu. Tot pot ser transfigurat en el seu Amor.

Jesús Ressuscitat és la Vida de Déu amb nosaltres. Qui comunica aquest missatge amb la seva vida, no fallarà. Què ha de ser transfigurar en la nostra vida? Què no deixa passar la llum divina a través nostre?

Textos:

Lluc 19,1-10. Jesús crida Zaqueu i li demana que baixi de les seves preocupacions i del seu estil de vida: si desitges veure Jesús, baixa dels “muntatges” que t’has fet. Si desitges trobar Jesús en la teva vida, vés a casa teva, que Ell t’hi està esperant. I deixa’t dur per Ell: que la vostra trobada sigui generosa i transfiguradora.

Romans 8,31-39. Res no ens pot separar de l’Amor de Déu.

Mateu 17,1-13. Jesús crida als seus deixebles i ele demana que l’acompanyin  en la seva transfiguració. Jo també necessito pujar amb Ell a la muntanya. El dolor i les dificultats poden minvar la nostra fe i la nostra decisió, però si creiem en la Resurrecció, creiem que la Vida no té final, que res no pot amagar la Llum en nosaltres, que res no pot fer callar la Paraula en nosaltres.

Mateu 17,14-21. Cridats a servir Jesucrist i a col·laborar en la missió, la  nostra fe no pot ser dèbil. Si creiem en Ell, no fallarem. Si creiem en nosaltres i les nostres possibilitats, encara que duem el Seu nom, no aconseguirem nada.

Col·loqui final: En aquesta etapa del nostre pelegrinatge interior, ja estem acostumats a caminar amb el nostre amic i Senyor Jesucrist, parlant-hi lliurement com un amigo fa amb l’altre. Honestament, si sents la força i la gràcia interior, no perdis l’ocasió de demanar-li que t’accepti sota la seva bandera per tal de construir el Regne de Déu al seu costat. Acaba amb el “Parenostre”.

Sembla ser que aquesta població d’Igualada és el lloc on Ignasi va decidir de comprar el seu futur vestit de pelegrí, tal com ho descriuria anys més tard:

«I en arribar a un poble gran abans de Montserrat, decidí de comprar-hi el vestit que tenia intenció de portar, amb el qual pensava anar a Jerusalem. Així, doncs, va comprar tela de la que serveix per a fer sacs, teixida bastament i plena de pues, i se’n féu un vestit llarg fins als peus. Acabat, comprà un bastò de pelegrí i una carbasseta i ho posà tot a l’arçó de la mula. [També va comprar unes espardenyes, encara que només se’n posava una i no pas per cerimònia, sinó perquè una cama la tenia tota embenada i un xic maltractada; tant que, fins i tot anant a cavall, cada nit la trobava inflada. Aquest peu creia que l’havia de portar calçat.]»

Aprofitem-nos del lloc i del moment … Tal vegada seria bo de fer una reflexió sobre tot allò “que duem amb nosaltres” i que ens és una càrrega: quins són aquests “vestits de bon veure” i d’altres “joies” que potser podríem “descarregar-los” als peus de la Mare de Déu de Montserrat. No anem a adoptar d’ara endavant un estil de vida més d’acord amb el pelegrinatge que anem fent? Quins són avui dia per a mi l’equivalent d’un teixit de sac i unes sandàlies de pelegrí? Què deixem i què no volem desprendre’ns? Ben segur que el Camí ens ha fet relativitzar força coses i posar en qüestió d’altres. Què pensem deixar per sempre davant la Mare de Déu? No mers accessoris, sinó allò que ens impedeix de seguir Jesús més de prop, oi?