Reflexiones: Avui reprenem la mateixa meditació d’ahir, però ens centrem en el pelegrinatge que hem acabat: tot el Camí Ignasià ha estat una experiència de l’Amor de Déu en múltiples manifestacions. Avui dediquem el nostre temps de meditació a repassar totes les etapes del nostre Camí des d’aquesta contemplació de l’Amor. Donem gràcies a Déu i ens preparem per tornar al nostre món quotidià.

CONTEMPLACIÓ PER ASSOLIR AMOR

Primer, convé adonar-se de dues coses:

La primera és que l’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules.

La segona, que l’amor consisteix en comunicació de les dues parts, és a dir, en donar i comunicar l’amant a l’amat el que té o del que té i pot, i així, també al contrari, l’amat a l’amant; de manera que si l’un té saviesa, la dóna al qui no la té, o honors, o riqueses, i així sempre entre ells.

Després: torno a la pregària introductòria i demano que tot sigui ordenat a la voluntat de Déu.

A continuació, em situo en la contemplació que faré. Imagino que estic davant de Déu Pare, de Jesús el Fill, i de l’Esperit d’Amor que m’ha creat en la meva humanitat.

Segueixo fent conscient el desig d’avui: Demano a Déu que em doni un coneixement intern dels molts dons rebuts, i que ple de gratitud per tots ells, pugui en tot estimar i servir a la Divina Majestat.

I començo la contemplació. El primer punt és fer memòria dels beneficis rebuts de part de Déu, al llarg de tot el pelegrinatge, tant els que em van semblar bons des del principi com els que ara descobreixo que no eren tan dolents. I amb això reflexionar sobre mi mateix, considerant amb molta raó i justícia el que jo haig d’oferir de mi i donar a sa divina Majestat, és a dir, totes les meves coses i a mi mateix amb elles.

A més, si ho desitjo, podria considerar que aquell que desitgi ser més conseqüent farà l’oferiment següent: Preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la meva memòria, el meu enteniment i tota la meva voluntat, tot el meu haver i el meu posseir; Vós m’ho donàreu, a Vós, Senyor, us ho torno; tot és vostre, disposeu-ho a tota la vostra voluntat; doneu-me el vostre amor i la vostra gràcia, que aquesta em basta.

Acabat el primer punt, Ignasi ens proposa un segon: mirar com Déu era present en cadascuna de les trobades, en les coses, en el que m’envoltava, dintre meu; igualment, pensant en mi mateix, la manera com habito en allò que faig i al servei de qui ho poso. En acabar aquest punt, tornar a l’oferiment del punt anterior: Preneu, Seny i rebeu…

El tercer consisteix en considerar com Déu treballa i malda per mi en totes les coses i éssers que he descobert en el Camí. Després pensar en mi mateix i en el que jo puc fer a canvi d’aquest amor. Acabar també aquest punt tornant a l’oferiment del punt anterior: Preneu. Senyor, i rebeu…

El quart: mirar com tots els béns i dons rebuts al llarg del meu pelegrinatge han descendit de dalt, així com les meves forces provenien del poder infinit de Déu, i així també la justícia, la bondat, la pietat, la misericòrdia, i totes les altres coses bones que sóc capaç de percebre en mi, tal i com del sol descendeixen els raigs, de la font les aigües, etc. Després de considerar l’origen de tots els béns, acabar pensant en mi mateix, la forma com jo retorno tot el que he rebut en el pelegrinatge. Acabar aquest punt tornant a l’oferiment del punt anterior: Preneu, Senyor, i rebeu…

Acabar amb l’habitual col·loqui i un Parenostre. Col·loqui final: Fer un resum del meditat en l’estona de pregària, parlant amb Jesús com un amic ho fa amb un altre. Sincerar-se amb ell sobre els punts trobats en aquest temps de pregària. Acabar amb el Parenostre.