Fet esdevingut el març de 1522, recollit per Sant Ignasi a la seva Autobiografia(Cap. 2,15-16), relatada al final de la seva vida, per mostrar “com cec encara estava” (Aut14) en les coses de Déu.
[Segons la investigació del P. Plazaola, sj., es va produir aquí, en aquest Camí Reial, a la bifurcació cap al poble de Pedrola].
Íñigo acabava d’iniciar la seva vida de pelegrí i fent el camí entre Azpeitia-Loyola i Manresa, es va trobar amb un musulmà. Van començar a parlar sobre la virginitat de Maria. Si bé el musulmà –com tots els musulmans- creia que ho era abans del part, posava dificultats al fet que Maria continués sent verge després d’ell. Íñigo va intentar convèncer-lo. La conversa s’acalorava i sentint l’actitud agressiva d’Íñigo, el musulmà es va desviar cap a Pedrola. El Pelegrí va quedar amb el dubte de si no havia defensat prou l’honor de Maria, i es preguntava si no havia de “donar-li punyalades” (Aut 15). Va refer el camí i en arribar a la bifurcació, va contenir la seva ira, deixant que fos Déu, a través de la mula, qui decidís sobre la sort del musulmà. Amb les regnes soltes, la mula no va agafar el camí de la bifurcació, encara que era més ample, sinó que va seguir pel camí ral. La decisió de la mula va salvar la vida del musulmà i a Íñigo de la seva pròpia indignació. ¡Quant havia d’aprendre encara el Pelegrí per deposar les seves armes i quant de camí ens queda a tots per no exterminar els que no pensen o no creuen com nosaltres!
2022, 500 anys del Camí Ignasià.