Una altra etapa per gaudir del paisatge, dels arbres i els camps. Si es pelegrina a la primavera, la profusió de roselles i margarides cobreixen el verd de l’herba. I si teniu la sort de caminar en un dia de sol, el cel blau és l’acompanyant espiritual perfecte. El terreny no és tan pla com a l’etapa anterior, així que avui se sua una mica més que ahir, amb pujades no gaire costerudes, però que costen una mica en anar amb la motxilla carregada. No cal comptar amb trobar fonts, així que és millor omplir les ampolles en passar pels pobles. La visita al Santuari de la Mare de Déu del Sorgo és un moment de pau interior que s’agraeix.

Sortim des de la Porta Romana, al costat de la Biblioteca Comunale, i ens dirigim cap a la Strada Provinciale 10a, que ens treu de Campagnano. A 1,4 km deixem la carretera i seguim per una altra que comença a la nostra dreta, a tocar d’un camp d’esports i comencem amb la primera pujada. Un sender marcat com a Via Francigena ens permet caminar fora de la carretera asfaltada, però només per uns minuts, perquè de nou en uns metres som a l’asfalt.

La pujada és força forta, però curta. A 500 m girem a la dreta, seguint els senyals i després, en arribar al punt més alt, prenem un camí a l’esquerra, que baixa en direcció al Santuari del Sorbo. Seguim sempre a la mateixa carretera asfaltada, gaudint de les vistes i de la baixada, atents als senyals que ens indiquen el Santuari del Sorbo. A 4,5 km estem al santuari que se situa al final d’una curta pujada. Després de visitar-lo, reprenem la carretera asfaltada i seguim baixant cap a un bonic camp que, a la primavera, sol tenir cavalls i vaques pasturant. Som al parc de Veio. Aquí trobem un senyal de Via Francigena que ens diu que ja som a la Comune di Roma, i a només 36 km de Roma.

Continuem pujant per la carretera i ja trobem les primeres zones residencials de la vila de Formello. Després de passar un pàrquing a la nostra dreta, a 1 km arribem a una plaça amb una font i des d’on es contempla Formello a la vall. Baixem cap al centre de la vila i, seguint els senyals de la Via Francigena, arribem a la plaça de Donato Palmieri. Entrem a la part més antiga de Formello, creuant l’arc de la muralla, passant pel costat del palau Chigi i per l’estret carrer del XX Settembre anem descendint cap al final del poble. Precioses cases de pedra, petits carrers empedrats i terrasses amb flors donen testimoni de la noblesa d’aquesta vila. Baixem per una escalinata, que és la sortida a peu del poble, girant a la dreta en arribar a la carretera i després agafant a l’esquerra un camí que va cap a Fontana Rutola. El camí està ben marcat com a Via Francigena.

A 1,5 km seguim el camí de terra que gira a l’esquerra i anem caminant entre camps, amb una mica d’ombra. A 1,2 km tornem a l’asfalt i girem a l’esquerra. Seguim l´asfalt 800 m i tornem a girar a la dreta per una altra carretera asfaltada. A 1 km girem una altra vegada a la dreta i a 100 m ens desviem a l’esquerra, seguint la carretera asfaltada que ens portarà fins a un pont sobre l’autopista. El creuem i en 500 m girem a 90 graus a la dreta per un camí de terra. Al final del camí de terra i d’un extens camp, arribem a una cruïlla de camins i girem a l’esquerra. Les marques de Via Francigena ens indiquen la direcció. La carretera asfaltada es transforma en camí de terra i després en sender que ens introdueix al parc regional del Veio. Paratges impressionants a la primavera que alegren la vista dels pelegrins i animen les seves cansades cames a les successives pujades i baixades dels turons propers a La Storta. Fins al final de l´etapa haurem d´acceptar les pujades. Coves i tombes etrusques se situen en aquesta part del parc.

A 3,5 km des de l’anterior encreuament de camins, arribem a una porta que ens comunica amb un nou camí de terra, que seguim a la nostra dreta, però només 200 m, perquè a la bifurcació ens dirigim a l’esquerra per endinsar-nos als camps. A la nostra esquerra ja es veuen les cases de La Storta. A 1 km arribem a una cascada natural i a un antic molí que utilitzava l’aigua com a força motriu. Creuem el pont sobre la cascada i seguim recte, pujant cap a les cases de La Storta. Després de 600 m de pujada, girem a la dreta i seguim pujant cap a La Storta, pels carrers de la zona residencial. En 1,5 km de pujada moderada, però que se sent a les cansades cames, arribem a una cruïlla i deixem la Via dell’Isola Farnese per seguir recte per la Via Sem Benelli i dirigir-nos per aquest carrer de poc trànsit (està tallat al final) cap a la Via Cassia, on hi ha una de les possibilitats d’allotjament a l’etapa d’avui, la Casa Nostra Signora d’Exercicis Espirituals. Passem per davant de l’entrada i seguim per la Via Cassia, tot recte, en direcció a la Cappella della Visione de Sant Ignasi, prop de la parròquia del Sagrat Cor de Jesús i Maria. Entre la Casa de Nostra Signora i la Cappella della Visione tenim 1,7 km caminant sempre per la Via Cassia.

FORMELLO

Il palazzetto sulla francigena – Via Nazario Sauro, 30 – Tel: +39 3337895953 – ilpalazzetto30@gmail.com

Il Rosciolo sulla Francigena – Via del Rosciolo 3 – Tel: +39 3337895953 – Ilrosciolo3@gmail.com

Ristorante La Cantina – Via XX Settembre 17 – Tel: +39 3804790990 – info.ristorantelacantina@gmail.com

ISOLA FARNESE – LA STORTA

Ostello di Apollo – loc. La Storta, P.za della Colonnetta, 8 – Tel: +39 0630890595 – info@tempiodiapollo.com  Sotto al Castello – Via dell’Isola Farnese 175 – Tel: +39 3336727228 – silva.sgalippa50@gmail.com

I Casali del Pino – Via Giacomo Andreassi, 30 – Tel: +39 0698263700 – info@icasalidelpino.it

Base Scout La Valletta – Via della Storta, 783 – info@basescoutlavalletta.it

Casa Nostra Signora. Via Cassia 1826. Tel: +39 06 3089 0863 // +39 338 6052 781 // info@casanostrasignora.it

Transport d’equipatges a la Via Francigena Viterbo Roma

Bags Free https://www.bb-booking.com/book/ Booking Bags Free booking@bags-free.com

Associazione Mediterraid Cammina. francigena@mediterraid.it 

Francigena Taxi (en italiano: +39 338 2868402; en inglés +39 331 6004 982)

www.viafrancigena-viterbo-roma.it

FORMELLO

Està situat a la regió del Laci, a la província de Roma. Amb una població de 13.000 habitants, Formello combina la tranquil·litat d´un petit poble amb la rica història i cultura de la regió. La història de Formello es remunta a l’època etrusca, i, també com els altres pobles de la zona, durant l’Edat Mitjana el poble va adquirir importància com una parada a la Via Francígena. Formello també va ser dominat per diverses famílies nobles, incloent els Orsini, que van deixar una marca significativa en la seva arquitectura i desenvolupament urbà. El nom “Formello” deriva del llatí “forma”, que fa referència als canals que els etruscs van construir per drenar l’aigua del terreny. Formello és conegut per la seva tradició eqüestre i organitza anualment esdeveniments relacionats amb cavalls i equitació. Com a llocs d’interès destaquen:

1. Palazzo Chigi: Aquest palau renaixentista, construït al segle XVI, és un dels monuments més importants de Formello. Alberga el Museu Palazzo Chigi, que exhibeix art i artefactes de la història local.
2. Chiesa di San Lorenzo Martire: Una església històrica amb una arquitectura impressionant i bonics frescos. És un testimoniatge de la fe i l’art religiós de la regió.
3. Centre Històric: Passejar pels carrers empedrats del centre històric de Formello és com retrocedir en el temps. Amb les seves encantadores places, edificis antics i una atmosfera autèntica, és un lloc perfecte per descobrir.

4. Santuari della Madonna del Sorbo: Santuari situat en un turó que ofereix vistes panoràmiques i un entorn serè per a la meditació i la pregària. El lloc va estar habitat des de l’Edat Mitjana, però les primeres notícies es remunten a l’any 996 quan se l’esmenta com a castellum, potser sorgit com a conseqüència de les invasions sarraïnes del segle X. El castell durant els segles XI-XIV va pertànyer primer al Monestir de Sant Pau i després a la família Orsini. El 1427, però, ja estaria abandonat, i va ser llavors quan el Papa Martí V va permetre als Frares del Carmel erigir un monestir a la primitiva església dedicada a Beatae Mariae Castri Sorbi, que es va convertir en un santuari de peregrinació dedicat a la Verge . El culte marià probablement va ser dinamitzat a través de la llegenda que parla d’un guardià sense mans que es cuidava dels porcs que pasturaven a la Vall del Sorbo. Un dia, mentre buscava una de les truges que s’havien allunyat, la va trobar al costat d’un arbust, on se li va aparèixer la Verge. La Verge, estenent-li la mà al jove, li va dir: “Vés i convenç els teus habitants perquè construeixin un santuari en aquest turó. Qui vingui aquí en processó tindrà la meva gràcia. Si no et creuen, mostra’ls la mà”. Miraculosament, les mans del pastor havien aparegut als seus braços mancs. El Santuari és format pel monestir, amb reformes fins al segle XVIII, i l’església, que data del segle XV. De 1682 daten dos altars segons projecte de Carlo Fontana. De valor és la pintura de la Verge amb el Nen (segles XI-XIII), avui conservada al Museu Parroquial de Campagnano.

LA STORTA

És una petita fracció del municipi de Roma. Amb una població aproximada de 10.000 habitants, La Storta es troba a uns 15 quilòmetres al nord-oest del centre de Roma, oferint un ambient tranquil i residencial, proper a la vibrant capital italiana. La història de La Storta està estretament vinculada a la seva posició estratègica a l’antiga Via Cassia, una de les principals vies romanes que connectava Roma amb el nord d’Itàlia. Durant l’Edat Mitjana, La Storta es va desenvolupar com una parada important per als viatgers i pelegrins en el camí cap a Roma. La proximitat a la ciutat eterna ha influït en el creixement i el desenvolupament al llarg dels segles. El nom “La Storta” es deriva de l’italià “storta”, que significa “tort” o “corbat”, probablement en referència a una corba notable a l’antiga Via Cassia. Destaquem un indret d’interès, la Chiesa della Visione di Sant’Ignazio. Aquesta petita capella commemora la visió de Sant Ignasi de Loiola i és un lloc de pelegrinatge per a aquells interessats en la història jesuïta i espiritualitat ignasiana. A la propera església parroquial del Sacri Cuori di Gesù i Maria tenen les claus de la capella.

Punt de Peregrinació: La Storta és coneguda per la seva connexió amb Sant Ignasi de Loiola i la seva experiència mística en el camí a Roma. El novembre de 1537, Sant Ignasi de Loiola, abans de fundar la Companyia de Jesús, va tenir una experiència mística significativa a La Storta. Mentre viatjava cap a Roma amb dos companys, el P. Laínez i el P. Fabro, el P. Ignasi es va aturar a La Storta, on va tenir una visió en què va veure Crist amb la creu i va escoltar les paraules: “Et seré propici a Roma”. Aquesta experiència va confirmar la seva missió i la fundació de la Companyia de Jesús, marcant un moment crucial a la seva vida i a la història de l’ordre jesuïta.

Seguint l’esquema de les etapes del Camí Ignasià a Espanya, oferim aquí uns breus apunts de pregària per centrar el dia en la presència del Senyor Jesús, camí cap a Roma.

Anotacions: Iniciem la nostra meditació centrant-nos en l’objectiu del nostre pelegrinatge amb la pregària d’inici: «Que totes les meves intencions, operacions i accions s’ordenin a mostrar la glòria de Déu i la meva vida s’orienti només cap a la lloança i el servei del meu Senyor». Desitgem orientació, volem ordenar-nos al millor bé.

Petició: Demanar rebre la gràcia de poder servir Déu cada dia de la nostra vida, en allò quotidià i senzill, així com en les decisions i accions més elevades.

Reflexió: Ja prop del final d’aquest pelegrinatge, aconseguint gairebé la Ciutat Eterna, podem sentir una mica de vertigen pensant en la tornada a la vida quotidiana, lluny de la rutina que el pelegrinatge ha imprès als nostres cors. Com serà la nostra vida? Què ens espera? Com reaccionarem? A La Storta, Ignasi confessa aquests temors a Déu, sentint la incertesa del que espera a Roma. La resposta de Déu el tranquil·litza: “Jo et seré favorable”. Ignasi sent que el Senyor no l’abandonarà i que ajudarà d’alguna manera els companys. Encara que tot sembli complicació i obstacle, la gràcia de Déu no ha de faltar. Jesús compta amb nosaltres i ens envia al món, a servir en missió i Ell ens acompanya. A la nostra debilitat, l’amor i la presència del Senyor ens conforta i anima, passi el que passi. Com afrontaré el meu futur?

Textos:

Joan 8,1-11: Jesús ens coneix, sap de les nostres debilitats, del nostre pecat, i tot i així no ens condemna. Jesús sempre ens és favorable. Jesús no abandona ningú, sinó que s’uneix al nostre camí.

Marc 7, 31-37: És Jesús qui ens obre els ulls i les orelles perquè puguem proclamar la seva paraula. Amb Jesús tot és possible.

Mateu 7, 7-11: Demaneu i se us donarà. Déu ens escolta i desitja ajudar els qui construeixen el bé.

Col·loqui final: Ignasi ens convida a aprofundir l’amistat amb Jesús. Com que un amic parla amb un altre, comenta amb Jesús els dubtes, pors i dificultats que sents al teu interior. També agraeix i mostra la teva alegria per tot allò que ara veus i comprens. Acabar amb un Parenostre.

Seguim amb el nostre pelegrinatge ignasià. Aquí seleccionem tres textos, un de l’Autobiografia i un altre de la Vida del P. Ignasi segons un dels primers companys, el P. Gonzalo de Câmara sj, i un altre del P. Pedro Arrupe sj.

Autobiografia: «Després, acabat l’any, i no trobant-se passatge, van decidir anar a Roma, i també va voler anar el pelegrí, perquè l’altra vegada, quan van anar a Roma els companys, aquells dos dels quals dubtava, es van mostrar molt benèvols . Es van dirigir a Roma, dividits en tres o quatre grups, i el pelegrí amb Fabro i Laínez; i en aquest viatge va ser molt especialment visitat del Senyor. Havia determinat, després que fos capellà, estar un any sense dir missa, preparant-se i pregant a la Mare de Déu que li volgués posar amb el seu Fill. I estant un dia, algunes milles abans d’arribar a Roma, en una església, i fent pregària, va sentir tal mutació a la seva ànima i va veure tan clarament que Déu Pare el posava amb Crist, el seu Fill, que no tindria ànim per dubtar-ho, sinó que Déu Pare el posava amb el seu Fill.»

Gonzalo de Câmara sj: «Quan al Pelegrí li van dir que Laynez havia relatat altres detalls, va respondre: «Tot el que Laynez va dir sobre l’assumpte és veritat. Per part meva, no recordo els detalls; però –va afegir– sé amb certesa que quan vaig explicar el que va passar no vaig dir res més que la veritat». Aquestes van ser les paraules sobre la visió. Em va referir a Laynez perquè verifiqués el que ell va narrar.»

Pedro Arrupe sj: «A la Storta Ignasi sent profundament que la seva vocació és la de ser company de Jesús i que la Trinitat ho accepta per servir com a servent de Jesús. És el mateix Pare Etern qui imprimeix aquesta acceptació a l’ànima d’Ignasi i li promet la seva especial protecció dient-li aquelles paraules que guardava Laínez: “Jo et seré propici a Roma”, o l’expressió, encara més forta i significativa, que llegim al P. Nadal i el P. Canisio (altres dos primers companys): “Jo estaré amb tu”. Després dirigint-se a Jesucrist, que es mostra carregat amb la creu, el Pare Etern diu assenyalant Ignasi: “Vull que rebis aquest com a servent teu”, a la qual cosa Jesús respon mirant a Ignasi: “Vull que ens serveixis”.»