Una etapa interessant: creuant la Via Cassia diverses vegades, aconseguim arribar a Roma travessant un bonic i salvatge parc, que ens eleva fins a un dels 7 turons de la ciutat. Des d’allà seguim la via del tren que ens porta pràcticament fins a la ciutat del Vaticà, punt final de l’etapa. Amb força pujades i baixades, l’etapa no es fa llarga, perquè el desig d’arribar-hi ja és gran.

Sortim de La Storta per la Via Cassia, deixant la capella a la nostra esquena. Després d’1 km per la Via Cassia, creuem la carretera per agafar un carril que entra a l’autopista per la nostra dreta. Ens mantenim a la vorera de vianants i en 600 m deixem l’autopista, girant 90 graus a la dreta. Els senyals de Via Francigena ens guien. Passem sota un pont del tren cap a Roma i girem a l’esquerra. Baixem per una avinguda. A la nostra esquerra es veu una imponent torre castell: Torre delle Spizzichino. Al final del passeig girem a la dreta i seguim les indicacions de la Via Francigena. En pocs metres, a la bifurcació, prenem el camí de l’esquerra i seguim per la carretera asfaltada que porta a una bonica granja anomenada La Castelluccia, amb una inscripció en llatí, a la façana de la casa, que diu: “Ad Quietem Laboribus Meritam” (“Cap al descans merescut pels treballs”). Just després de la casa, girem 90 graus cap a l’esquerra, baixant entre oliveres cap a una zona ben arbrada, que amaga a la nostra dreta el Castell de Castelluccia. Pugem de nou i ens trobem amb un reixat tancat, que teòricament s’ha d’obrir en sentir la presència de cotxes o caminants.

Superat l’obstacle, passem per sota les vies del tren i girem a la dreta. Només 200 m girem 90 graus a l’esquerra. Baixem i després tornem a pujar pel mateix carrer per assolir una vegada més la Via Cassia, que seguim a la nostra dreta durant 1,2 km. Passem davant de l’Institut Saint Dominique i seguim per la Via Cassia. Després de passar pel pont sobre l´autopista, girem 90 graus a la dreta i baixem per un camí asfaltat que ens porta a la reserva natural d´Insugherata. És força gran, i al principi el camí està ben traçat, però al cap d’un temps es torna força salvatge i les herbes i acumulacions d’aigua poden dificultar força el pas dels pelegrins. Són 4 km de senders de terra que, a la primavera, estan coberts de flors i abundant herba. És sorprenent estar tan a prop de la ciutat de Roma i tenir tanta naturalesa.

Seguim els senyals de la Via Francigena, i després d’un prat obert força llarg, girem a l’esquerra al costat d’un plafó indicador d’adreces. Just després del panell informatiu, comença un corriol mig ocult pels arbustos, que ens fa sortir del camí de terra que estàvem seguint. La Via Francigena segueix pel camí de terra, però nosaltres prenem el corriol que puja cap al turó, amb un pendent força fort. Els responsables del parc han posat unes cordes per ajudar els caminants a pujar per aquest corriol. Si seguim pel camí de terra, aviat arribem als carrers de Roma. Si seguim pel corriol, es continua caminant pel parc durant 1,3 km més, evitant 1,5 km de carrers romans. Tots els camins porten a Roma, es diu. Així que l’elecció queda a les mans de qui pelegrina.

Nosaltres seguim pel corriol que ens puja a la Muntanya Mario i un cop acaba el corriol de terra, arribem a l’asfalt del primer carrer de Roma. El prenem a l’esquerra i seguim el carrer de Giulio Salvadori fins arribar al mercat de la plaça Pietro Thouar. Seguim recte i baixem pel carrer Ottavio Gigli i en arribar al final, girem a la dreta, per baixar a la Via Trionfale. Creuem i girem a la dreta. En 100 metres comença un carril bici i de vianants, marcat en vermell, que va al costat de la vida del tren. Girem 90 graus a la nostra esquerra per agafar aquest carril al costat de la via, que seguirem pels propers 4,4 km. Anem passant estacions del tren regional i deixem a la nostra esquerra el gran hospital Gemelli. Finalment arribem a l’estació d’Appiano Proba Petronia i deixem el carril de vianants per girar a la nostra esquerra al carrer Proba Petronia. L’estació del tren és subterrània, així que hem d’anar amb atenció i en arribar a un edifici que ens bloqueja el pas i ens obliga a travessar el carrer Proba Petronia, fer el gir que ens allunya del carril de vianants sobre el tren que hem seguit els darrers 4 km.

El carrer Proba Petronia acaba aviat i en 100 m entrem al carrer Lucio Apuleio que seguirem tot recte fins arribar al parc del Monte Ciocci. Seguim recte dins del parc, i en 500 m arribem a l’extrem del turó, des d’on ja es pot veure la cúpula de la basílica del Vaticà. Roma als nostres peus. Som a Monte Ciocci-Belvedere.

Agafem el camí que baixa de la muntanya per apropar-nos al Vaticà. Arribem a la Via Anastasi II, que seguim a la nostra esquerra, fins arribar en 300 m a un passeig que prenem a la dreta, baixant: Via degli Ammiragli. Les muralles del Vaticà estan just al davant. Creuem a l’altra banda de la Via Angelo Emo, per trobar un carrer estret anomenat Clivo delle Mura Vaticane, que puja en fort pendent per conduir-nos fins al peu de la muralla vaticana. Unes escales ens ajuden a pujar fins al Viale Vaticà, que prenem a l’esquerra. Ara ja només cal seguir la muralla durant 1,6 km, baixant fins arribar a la plaça del Vaticà. Passem per l’entrada del Museu Vaticà i girem a la dreta per seguir vorejant la muralla fins a la plaça porxada, amb les columnes i les estàtues de Bernini. I fi d’etapa.

ROMA

Spedale Divina Provvidenza di S.Giacomo e S.Benedetto Labre – Via dei Genovesi, 11B, Trastevere – Tel: +39 3272319312 – info@pellegriniaroma.it

Ostello Marello – Via Urbana, 50 – Tel: +39 064882120, +39 064825361 – hostelmarello@yahoo.it

Casa per ferie Centro Pellegrini S.Teresa Courdec – V. Ambrosio 9/11 – Tel: +39 0635401142,- reservation@cenacolopellegrini.it

Cobragor – Via Giuseppe Barellai, 60 – Tel: +39 063386271 – cobragor@gmail.com

Domusaura 1974 – Via Baldo degli Ubaldi 15- Tel: +39 348682648- domusaurea1974@gmail.com

Monterotondo – B&B “ Sa di…” – Via Nazario Sauro 17 –  www.bbsadi.it  – info@bbsadi.it

Dal Centurione – Via Cassia, 1081 – Tel: +39 3493661144 – dalcenturinoe@gmail.com

B.R.A.V.E. Bike Apartments – Via Ascoli Piceno, 50 – Tel: +39 3389869646 – bravebikeapartments@gmail.com  

126 Gracchi Suites– Via Dei Gracchi, 126- Tel: +39 3273653923 +39 3292629815 – gracchi126suites@gmail.com

Vatican Relais Rome Suite – Borgo Angelico 22 – Tel: +39 066868153 – +39 0668139289 – + 39 3407454089 – framagesthousesrls@mail.com

Casa Per Ferie Vergine del Pilar – Via Alessandro Poerio 51 D – Tel: +39 0658331508 – +39 327 3637770 -info@casavirgendelpilar.com

Casa Per Ferie Giovanni Paolo II – Via della Camilluccia, 120 – Tel: +39 06 3540 4774

Villa Aurelia – Via Leone XIII 459 – Tel: +39 0699665000 – info@villaaureliaroma.com

Foresteria S. Lucia Filippini. Tel: +39 06 6791612. https://www.romacasaperferie.it/en.html

Casa di Accoglienza Paolo VI. Via della Cava Aurelia, 82. Tel: +39 06 3936 6455

Casa per Ferie Santa Sofia. Piazza Madonna dei Monti, 3. Tel: +39 06 488 4434

Fraterna Domus. Via Monte Brianzo, 62. Tel: +39 06 687 2563

Casa di Accoglienza Santa Lucia Filippini. Via delle Fornaci, 161. Tel: +39 06 3936 7456

Casa del Pellegrino. Via di Porta Cavalleggeri, 107. Tel: +39 06 3936 7545

Foresteria Orsa Maggiore. Via della Lungara, 19. Tel: +39 06 686 8353

Casa per Ferie Don Orione. Via della Camilluccia, 112/120. Tel: +39 06 329 6372

Ostello Bello Roma Colosseo. Via Angelo Poliziano, 75. Tel: +39 06 4543 6990

Domus Carmelitana. Via Alberico II, 44. Tel: +39 06 684 019

Casa per Ferie Suore Carmelitane Missionarie di Santa Teresa del Bambin Gesù. Via Giovanni Lanza, 138. Tel: +39 06 474 1699

Transport d’equipatges a la Via Francigena Viterbo Roma

Bags Free https://www.bb-booking.com/book/ Booking Bags Free booking@bags-free.com

Associazione Mediterraid Cammina. francigena@mediterraid.it 

Francigena Taxi (en italiano: +39 338 2868402; en inglés +39 331 6004 982)

www.viafrancigena-viterbo-roma.it

ROMA: La Ciutat Eterna

Impossible resumir en quatre línies el que és Roma. Certament és una de les ciutats més antigues i culturalment riques del món. Amb una població de 2,8 milions d’habitants, Roma és una destinació turística clau, famosa per la seva impressionant història, arquitectura i art. Fundada, segons la llegenda, l’any 753 aC. per Ròmul i Rem, Roma va ser inicialment un petit assentament a la península itàlica. Va créixer fins a convertir-se a la capital del vast Imperi Romà, dominant gran part del món conegut durant segles. Després de la caiguda de l’imperi al segle V dC, Roma va continuar sent un centre de poder religiós com a seu del Papat, cosa que la va convertir en el cor del Cristianisme. Al llarg dels segles, Roma ha estat un epicentre de desenvolupament cultural i artístic, especialment durant el Renaixement, quan figures com Miquel Àngel i Rafael van contribuir a la seva esplendor. Avui dia Roma és un testimoni vivent de múltiples capes d’història i cultura. Roma es va fundar sobre set turons: Palatino, Aventino, Capitolino, Quirinal, Viminal, Esquilino i Celio. Roma acull la Ciutat del Vaticà, l’estat més petit del món i la seu de l’Església Catòlica. Una curiositat: Roma té més de 2.000 fonts, incloent-hi la famosa Fontana di Trevi. Alguns llocs interessants a visitar:

1. Coliseu: Aquest antic amfiteatre romà és un dels monuments més emblemàtics del món, utilitzat en el seu temps per a espectacles de gladiadors i esdeveniments públics.
2. Vaticà i la Basílica de Sant Pere: La seu del Papa i un dels llocs més sagrats del Cristianisme, amb la impressionant Capella Sixtina pintada per Miquel Àngel.
3. Fòrum Romà: El cor de l’antiga Roma, aquest conjunt de ruïnes inclou temples, arcs de triomf i mercats.
4. Panteó: Un antic temple romà convertit en església, famós per la seva cúpula i òcul central.
5. Fontana di Trevi: Una de les fonts més famoses del món, coneguda per la tradició de llançar monedes per assegurar el retorn a Roma.
6. Piazza Navona: Una de les places més belles de Roma, amb la Font dels Quatre Rius de Bernini.
7. Castel Sant’Angelo: Originalment construït com a mausoleu per a l’emperador Adrià, més tard utilitzat com a fortalesa papal.

Seguint l’esquema de les etapes del Camí Ignasià a Espanya, oferim aquí uns breus apunts de pregària per centrar el dia en la presència del Senyor Jesús, camí cap a Roma.

Anotacions: Iniciem la nostra meditació centrant-nos en l’objectiu del nostre pelegrinatge amb la pregària d’inici: «Que totes les meves intencions, operacions i accions s’ordenin a mostrar la glòria de Déu i la meva vida s’orienti només cap a la lloança i el servei del meu Senyor». Desitgem orientació, volem ordenar-nos al millor bé.

Petició: Desitjo, Senyor, rebre la gràcia de poder destriar la presència del vostre esperit en la meva vida, per poder enfrontar-me a la injustícia i a la persecució amb bon ànim, construint sempre el Regne de Déu.

Reflexió: Roma és lloc de missió per al pelegrí. Tota l’experiència acumulada a força de quilòmetres, dies d’esforç i nits fora del confort quotidià, de menjars senzills i de vegades poc abundants, de trobades i moments de compartir, tota la vida que s’ha anat teixint a l’interior del pelegrí, ara surt a la llum en actes de solidaritat (amb els orfes, els malalts, les prostitutes, els catecúmens…), en predicacions i acompanyaments personalitzats donant recessos i exercicis espirituals. Ja no es camina cada dia, ja no se segueix la rutina habitual, però la vida del pelegrí continua plena d’activitat i de presència de l’Esperit de Déu, que treballa en nosaltres, amb nosaltres i per als altres. Per no defallir i continuar construint, comptem amb la presència del Senyor, la nostra fe i l’esperança que, malgrat ser rebutjats, la veritat és en nosaltres i que podem superar les contradiccions. Què puc jo fer a la meva vida per millor i més construir el Regne? Com puc aplicar l’experiència del pelegrinatge a la meva vida concreta? Com continuar sent pelegrí al meu poble o ciutat?

Textos:

Marc 14,22-26. A l’últim sopar, Jesús s’acomiada dels seus deixebles oferint la seva vida per ells, deixant el símbol sacramental de l’Eucaristia, el pa i el vi, com a energia espiritual per no defallir al Camí que hem de recórrer fins al Regne.

Mateu 5,13-16. Jesús ens convida a ser llum i sal per a la humanitat. El nostre pelegrinatge s’ha convertit en missatge de llum, sal que ha incrementat el gust per viure.

Lluc 10, 1-12: Jesús ens envia de dos en dos a anunciar el Regne, sabent que hi haurà problemes, però no per això hem de deixar de continuar anunciant. De poble a poble, de nació a nació.

Col·loqui final: Ignasi ens convida a aprofundir l’amistat amb Jesús. Com que un amic parla amb un altre, comenta amb Jesús els dubtes, pors i dificultats que sents al teu interior. També agraeix i mostra la teva alegria per tot allò que ara veus i comprens. Acabar amb un Parenostre.

Seguim amb el nostre pelegrinatge ignasià, ara amb Sant Ignasi vivint a Roma. Seleccionem aquí alguns episodis de la seva vida, que ell mateix va explicar, recollits a la seva Autobiografia.

Després, venint a Roma, va dir als companys que veia les finestres tancades, volent dir que hi havien de tenir moltes contradiccions. I va dir també: -Hem d’estar molt sobre nosaltres mateixos i no entaular conversa amb dones, si no fossin il·lustres-. I a aquest propòsit, després a Roma, Mre. Francesc confessava una dona i la visitava alguna vegada per tractar de coses espirituals, i aquesta dona va ser trobada després encinta; però el Senyor va voler que es descobrís el que havia fet el mal. Una cosa semblant va succeir a Juan Coduri amb una filla espiritual seva, que va ser trobada amb un home.

Des de Roma va ser el pelegrí a Montecasino per donar els exercicis al doctor Ortiz, i va romandre allà quaranta dies, en els quals va veure una vegada el batxiller Hoces que entrava al cel, i en això va tenir grans llàgrimes i gran consolació espiritual; i això ho va veure tan clarament, que si digués el contrari li semblaria que deia mentida. I de Montecasino va portar amb si Francisco Estrada. Tornant a Roma, s’exercitava en ajuda de les ànimes, i estaven encara a la vinya, i donava els exercicis espirituals alhora a diversos; dels quals un era a Santa Maria la Major i l’altre al costat del Pont Sixt. Van començar després les persecucions, i va començar Miguel a molestar i parlar malament del pelegrí, el qual el va fer trucar en presència del governador, mostrant abans a aquest una carta de Miguel en què lloava molt al pelegrí. El governador va examinar Miguel i la conclusió va ser expulsar-lo de Roma. Després van començar a perseguir Mudarra i Barreda, dient que el pelegrí i els companys eren fugitius d’Espanya, París i Venècia. Per fi, en presència del governador i del que llavors era llegat de Roma, tots dos van confessar que no tenien res dolent a dir contra ells ni en els costums ni en la doctrina. El llegat va fer que s’imposés silenci en tota aquella causa, però el pelegrí no ho va acceptar, dient que volia la sentència final. No agrada això al llegat ni al governador, ni tan sols a aquells que afavorien abans el pelegrí; però per fi, després d’alguns mesos, va venir el Papa a Roma. El pelegrí va anar a Frascati per parlar amb ell, i li va representar algunes raons, i el papa se’n va fer càrrec i va enviar es donés sentència, la qual es va donar a favor seu, etc. Es van fer a Roma amb ajuda del pelegrí i dels companys algunes obres pies, com són els catecúmens, Santa Marta [acollida de prostitutes que desitjaven deixar aquesta vida], els Orfes, etc. Les altres coses les podrà explicar el Mre. Nadal.

Vaig preguntar [Gonzalo de Cambra] al pelegrí sobre els Exercicis i les Constitucions, desitjant saber com les havia fet. Ell em va dir que els Exercicis no els havia fet tots d’una sola vegada, sinó que algunes coses que observava a la seva ànima i les trobava útils, li semblava que podrien ser útils també a altres, i així les posava per escrit, per exemple, de examinar la consciència amb aquella manera de les línies, etc. Les eleccions em va dir especialment que les havia tret d’aquella varietat d’esperits i pensaments que tenia quan era a Loiola, encara que estava malalt d’una cama.