Sortim pel camí de terra que comença darrera de les cases al costat de l’ajuntament. El primer encreuament  girem a l’esquerra i seguim sempre recte fins arribar a San Vicente. Prestem especial atenció al gran ‘tronc’ plantat que hi ha en un parc a l’entrada del poble. Es tracta del ‘mayo de San Vicente’. Ens dirigim  a la font del poble i a l’església de finals del segle XVI.

Ens dirigim a la font del poble i a l’església, de finals del s. XVI. Sortim del poble pel carrer Uriondo, just darrere de l’església, prenent a la dreta, seguint les marques vermelles i blanques del GR 282.

Aquí se separen les dues opcions d’avui: el pelegrí ha de triar la millor per a si mateix. Una ens porta a Santa Creu passant pel poble de Oteo i Antoñana i l’altra ens fa passar per Orbiso. El destí final és el mateix. Per anar per Antoñana seguim el carrer Uriondo i prenem el primer camí a la dreta, just en acabar les cases del poble. L’altra opció segueix recte pel mateix carrer Uriondo i l’explicarem més endavant.

El camí de Oteo i Antoñana està poc traçat, però està ben marcat per ser el GR 282. Seguim els senyals vermelles i blanques. Anem passant a través dels camps fins a trobar un camí de terra una mica més clar. Anem pujant cap a la nostra dreta fins trobar-nos amb la carretera A-2128, que queda per sota de nosaltres. Seguim sempre pel mateix camí, en paral·lel amb la carretera. Arribem a un punt de baixada que ens porta a la carretera asfaltada i la travessem. Seguim les indicacions del GR 1cap a Oteo.

El camí segueix paral·lel a la carretera, però per sota d’ella i deixant-la a l’esquerra. A la vista del poble de Oteo creuem a l’altra banda per dirigir-nos directament al poble. Travessem Oteo pel Carrer de Baix i sortim per un camí de terra que s’eleva a l’horitzó. Seguim les marques vermelles i blanques del GR.

Aviat una primera bifurcació que prenem a la dreta, seguint amb el camí que portem. Un camí s’uneix al nostre per la dreta, però nosaltres seguim sempre recte. El nostre camí està ben traçat i no prenem cap desviació fins que arribem a la vista Antoñana. En aquest moment prenem una desviació a la dreta que ens porta al centre del poble. Passem per darrere de l’església i girem a la dreta per apropar-nos a la carretera A-132.

Arribats a la carretera, hem de girar a la dreta per pujar al pont de vianants que ens porta fins a l’antiga estació del tren Basc – Navarro, restaurada fa poc. Uns vagons ens recorden que fins arribar a Santa Cruz de Campezo anirem pel traçat de l’antic tren. Passada l’estació del tren que deixem a la nostra dreta, ens dirigim a la carretera asfaltada A-3136 que prenem a l’esquerra. Seguim sempre de front i a 500 m agafem un camí de terra a l’esquerra que porta a un petit pont. Està senyalitzat, però en direcció contrària a la nostra. Per aquest camí arribarem a Santa Cruz de Campezo.

Sempre recte pel mateix camí arribem a un pont que creua la carretera A-132. Seguim de front, ara amb la carretera a la dreta. Arribem a un encreuament de carreteres: aquí coincidim amb els pelegrins que van prendre l’opció d’anar per Orbiso. Entrarem junts a Santa Cruz pel carrer del Raval.

El camí que va per Orbiso, també anomenat Camí dels Alavesos, segueix recte per la carretera asfaltada que surt de Sant Vicenç de Arana. Aquesta alternativa està marcada per fletxes taronja i senyals de cicloturisme BTT. Un camí s’uneix per l’esquerra, però nosaltres seguim de front en direcció als camps. Deixem una granja agrícola a la nostra esquerra i anem pujant pel camí ben traçat. Quan el camí acaba, prenem un altre a l’esquerra que s’endinsa al bosc. Seguim les marques d’un circuit de bicicletes de muntanya (BTT-13 www.paisvascoturismo.net) que es dirigeix ​​a Orbiso.

Seguim sempre de front el mateix camí sense prendre altres camins que el creuen. Ens dirigim directament a Orbiso. Travessem el poble pel Carrer Major i al final girem a la dreta i després a l’esquerra per agafar la carretera de sortida cap a Santa Cruz de Campezo.

A 200 m del poble, deixem la carretera per agafar un camí asfaltat que comença a la dreta. A la primera bifurcació prenem a l’esquerra. Deixem una granja agrícola a la dreta i seguim de front sempre pel mateix camí. Després d’unes cases, ens apropem a la carretera A-2128. Prenem a l’esquerra i ens dirigim a la rotonda d’entrada a Santa Creu. Aquí ens trobem amb els pelegrins que venen d’Antoñana.

Entrem a Santa Cruz de Campezo pel Raval que ens porta fins a la plaça Major, a prop de l’església de l’Assumpció i del carrer Yoar. Es aconsellable preguntar per la ‘Senda de la Torca’, un camí de terra que agafarem cap a Genevilla. Un pal indicador del GR i les típiques senyals vermelles i blanques ens indiquen la direcció a prendre. A uns 200  m de Santa Cruz abandonem aquest ample camí i entrem en un altre menys clar que comença  a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua les senyals GR passant pel bosc. A quatre kilòmetres i mig aproximadament i cap a la dreta ens incorporem a la carretera NA-743 que ens portarà fins a Genevilla.

ALDA

Taxi Juan Francisco Gonzalez Flores (Agurain) . Tel: 945 301 113
Taxi Carlos Pérez (en San Vicente de Arana). 686 391 355 / 659 641 183

GENEVILLA

Ayuntamiento . Tel: 948 444 130.
Casa Rural El Encinedo . (8 plazas). C/ Norte, 2. Tel: 948 444 016
Casa Rural Usategieta . (10% descuento para los peregrinos). Tel: 649.851.602 / 948.378.926.
Taxi . 931 780 030

ORBISO

Agroturismo Mariví . Calle Herrería, 7-9. Orbiso Tel: 945 415 030.

SAN VICENTE DE ARANA

Ayuntamiento de San Vicente de Arana . Telf.: 945 406 006. Han abierto un refugio para peregrinos.
Restaurante Obenkun 945406123 Bar Vito Etxea 945406065
Taxi Juan Pérez . 945 406 064 / 659 641 183

SANTA CRUZ DE CAMPEZO

Ayuntamiento . Tel. 945 405 443

Casa rural Ibernalo . En la ermita de Nuestra Señora de Ibernalo (a 1.5 km del pueblo) se encuentra la casa rural Ibernalo (capacidad para 19 personas), pero no tiene restaurante abierto todo el tiempo, así que hay que subirse la cena y el desayuno. Ctra. Ermita de Ibernalo, s/n. Tel: 945 102 271 / 647 911 484.

Hostal de peregrinos. Kampezu Aterpea. Calle Arrabal 97, 945 212 051 / 683 776 164  / 657360839 [email protected]

Taxi . 661 830 677

Després del descens fins a San Vicente de Arana, la possibilitat de seguir la carretera a Santa Cruz és una opció molt àgil i ràpida. Hi ha trossos en què es pot anar per camins paral·lels a la carretera. En arribar a la cruïlla d’entrada a Santa Cruz hi ha la possibilitat de seguir el camí per a bicicletes i anar a prendre un bany a les piscines fluvials (a 2 km d’aquest punt). A partir de Santa Cruz i fins a Genevilla fem la Senda de la Torca, un camí de terra molt ben marcat en vermell i blanc (compartit amb blanc-groc). La població de Orbiso ofereix allotjament d’agroturisme.

SAN VICENTE DE ARANA: Petita població. Des del 3 de maig i fins al setembre, al parc que hi ha a l’entrada del poble s’hi erigeix un ‘arbre protector’ dels camps. Baixant des de la part alta de la  muntanya, els homes del poble compleixen amb el ritual de posar un panell que dirigeix els vents i unes tisores clavades al tronc desafiant els núvols que amenacin pedra o temporals sobre les collites. Una creu de cera incrustada simbolitza l’esforç i el treball dels seus habitants. Per augmentar el poder de l’arbre simbòlic, s’hi lliga el corporal que s’utilitza a la celebració del Dijous Sant l’última Setmana Santa. L’encarregat de dirigir el ritual, don Vicente, assegura que els últims 70 anys no s’ha donat cap desgràcia per culpa del mal temps. L’església té un impressionant retaule renaixentista. Ens ofereix bar-restaurant i botiga.

ANTOÑANA: Petita població que pertany al municipi de Campezo. En els seus boscos es recull i conrea la tòfona. Va ser fundat el 1182 pel rei Sancho el Savi de Navarra com a vila fortificada. La seva estructura urbana manté la presència històrica de palaus en pedra, com la Casa-Torre al carrer Arquillos de baix, adossada a l’antiga muralla, i que data del s. XIII. L’església parroquial de Sant Vicent Màrtir es va construir en substitució d’una altra església-fortalesa anterior. El pòrtic i la portada són del s. XVIII i la torre d’estil neoclàssic. A la sortida del poble es troba el Museu del Tren Basc-Navarro, que unia la vila d’Estella amb Vitòria. Avui és una via verda de prop de 25 km molt transitada pels ciclistes.

ORBISO: Poble petit amb una època d’esplendor al segle XVI. Casa palau amb l’escut d’armes dels Ochoa d’Arana (1790) a prop de l’església. A l’entrada magnífic safareig públic (1806) amb una bona font d’aigua potable. La seva església parroquial és en honor a Sant Andreu i posseeix una bonica torre barroca, de dos cossos, rematada per cúpula ovoide i llanterna cilíndrica, que procedeix de la segona meitat del segle XVIII. El temple, de planta quadrada va ser realitzat al segle XVI, i posseeix en el seu interior un retaule dedicat a Sant Jaume, el que ens pot indicar el pas de pelegrins que comuniquessin la seva devoció. Pocs serveis per als pelegrins encara que sí hi ha allotjament.

SANTA CRUZ DE CAMPEZO: Cap de municipis que agrupa 5 veïnats. Les terres de Campezo ja estaven habitades l’any divuit abans de Crist per la tribu dels vàrduls. L’any 823 el general àrab Abd-al-Karín va arrasar la vall de Campezo, destruint els llogarets i cremant les collites. La vall va ser reconstruïda durant el regnat d’Alfons VI de Castella. Al segle XII la vila era una fortalesa i estava emmurallada. Per la seva situació estratègica, la vila va ser molt disputada pels regnes de Navarra i Castella. Va estar sota domini de la corona de Navarra fins al 1200, en què va ser conquerida per Alfons VII per al regne de Castella. Al 1368 va ser retornada al regne de Navarra, però al 1377 va tornar a Castella. A la plaça, hi ha algunes restes de les seves fortificacions, però gairebé tot es va enderrocat en les guerres d’independència i carlines. Destaca l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu, declarada Monument Històric d’Euskadi. Tot i que el temple és gòtic (s. XVII), la seva construcció primera data del s. XIII (portada amb relleus de la Pietat). La porta principal és del segle XVI, que recull en els seus capitells els relleus del Sant Joan i la Verge Maria, en l’enterrament de Jesús. El cor de l’església és renaixentista gòtic del s. XVI. El poble ens ofereix restaurants, supermercat, banc i centre de salut. Servei de taxi: 661 830 677

GENEVILLA: Poble petit però amb una bonica església dedicada a Sant Esteve. Va ser construïda al s. XII i posteriorment modificada al s. XVI, amb elements arquitectònics propis del gòtic-renaixentista. A l’interior hi ha un magnífic retaule a l’altar major, considerat un dels dos millors retaules de Navarra en el seu estil. El Duc de Nájera va aportar el capital necessari l’any 1549 per poder construir aquest magnífic retaule i, molt probablement d’altres, com el de Lapoblación. Amb una mica de sort, a Genevilla es pot gaudir d’unes mongetes blanques exquisides, plat típic d’aquesta vila, preparat de forma tradicional pels seus veïns. Tot i així, atenció perquè en el poble no hi ha cap bar-restaurant ni botiga, pel que caldrà portar-se el menjar (dinar, sopar i esmorzar) des de Santa Cruz o bé arribar-s’hi amb taxi. 

Anotacions: Ja sabem que és molt  important reflexionar sobre l’oració introductòria. Recordem  també que no devem tenir pressa mentre meditem. Avui volem  considerar tots els “mitjans” que utilitza el nostre Déu per a comunicar-nos el seu amor,i l’ús que se n’ha de fer d’aquests mitjans.

Petició: Et prego, Senyor, que totes les meves accions siguin inspirades per Tu, i portades a terme amb l’ajut de la teva gràcia, que totes les meves intencions sempre tinguin en Tu el seu començament i per Tu acabin feliçment.

Reflexions: Avui reflexionem sobre el propòsit de la vida humana, mitjançant una reflexió més profunda sobre aquesta  frase de Ignasi en els Exercicis: «les altres coses sobre la terra han estat creades per a l’home , i perquè l’ajudin en la prossecució del fi per al qual ha estat creat” » I el matexi Ignasi ens desxifra algunes de les difícils implicacions d’aquesta  frase: «D’on es deduiex, que l’home tant ha de servir-se d’elles, quant l’ajuden per al seu fi i tant ha d’allunyar-se’n, quant li ho impedeixen. Per tant és necessari fer-nos indiferents a totes les coses creades… de tal manera, que no volguem de part nostra més salut que malaltia, riquesa que pobresa,honor que deshonor, vida llarga que curta, i en conseqüència en totes les altres coses,desitjant i escollint únicament  el que més ens condueix al fi per al qual hem estat creats”.

Ser “indiferents”, en paraules d’Ignasi, significa ser “lliure”, és  a dir que hem de sentir-nos lliures d’estar aferrats, addictes, esclavitzats, o embruixats per alguna cosa merament “creada” o humana, que tantes vegades s’interposa en el camí de viure el nostre veritable fi. És  a dir, ser indiferentes és el no voler arribar a existir obsessionats en viure una vida bonica, de tal manera que la nostra vida es converteixi en un servei a nosaltres mateixos i que ja no serveixi al pla de Déu. Volem  ser lliures de qualsevol cosa que pugui  impedir-nos  ser lliures per al nostre veritable propòsit. Volem posar l’amor de Déu per sobre de qualsevol simple afecció humana. Devem viure una vida equilibrada, ordenada a la vida; és  a dir, tenir una relació adequada amb les altres persones, amb els diners, i amb les coses, que no ens converteixin en esclaus, que no visquem aferrats al món. Mentre que les coses terrenals poden ajudar-nos a assolir el nostre propòsit, tambén poden distreure’ns del nostre objectiu si vivim concentrats i obsessionats amb elles més que en el nostre propòsit més important. No devem confondre  les coses creades amb  el propòsit de la vida i  fer d’elles el nostre Déu.

Podem fer una llista de persones a les quals admirem en aquest aspecte. Què és el que més admirem en ells? Potser podem pensar en persones que han destacat per la seva santedat en el passat, o en persones que coneixem ara i que semblen viure en un sa, equilibrat, i lliure estil  de vida. Ara no és el moment de jutjar-nos nosaltres mateixos i prendre consciència de les nostres faltes. De moment, estem tractant de desenvolupar un sentit clar del nostre principi i fonament i un sentit clar dels ideals  als quals volem aspirar a la nostra vida.

Textos:

Salm 8. Què és un fràgil ésser humà per que Tu siguis tan conscient d’ell?

Romans 8,5-6.12-18. Tots els que són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. Els  que viuen segons l’Esperit, posen la ment en les coses de l’Esperit.

Filipencs 1:21-26; 3:7-16; 4:10-13. Aquí i ara, fins a quin punt em puc identificar amb l’actitud de Sant Pau?

Col·loqui final: Fer un resum del que he meditat a l’estona de pregària, parlant amb  Jesús com un amic ho fa amb unaltre. Sincerar-se amb Ell sobre els punts trobats en aquesta estona de camí fet.