Sortim de Tudela. Agafem el carrer “Camino Caritat” cap a la nostra esquerra per dirigir-nos al pont sobre les vies del tren. Ben a prop del pont hi ha un petit camí que ens ajuda a pujar-lo i creuar-lo. En aquestes hores primerenques, prenem la ruta del Sol, que neix sobre la Mediterrània llunyana.
Passem la via del tren creuant el pont i, just en acabar la baixada, prenem un camí a la dreta que fa una corba cap enrere i ens porta cap a l’estació transformadora d’electricitat. El nostre camí segueix recte i ampli, sense dificultat. Anem deixant enrere granges i masos. Sempre pel camí ample, arribem fins a la carretera, que passem per sota aprofitant el pont sobre la via, fent un llarg meandre. Un cop deixat enrere el pont, ens trobem amb una cruïlla, prenem el camí de la dreta, que ens acosta a les vies. Després d’un quilòmetre aproximadament, la pista apareix asfaltada. La via del tren sempre a la nostra dreta, ens acompanya fins acostar-nos al camí d’entrada de la gran finca “El Carrizal”.
El nostre camí segueix pla, ampli i sense bifurcacions. Poc després, ens trobem amb una carretera que prenem a l’esquerra. Així ens acostem al Canal Imperial, que ens acompanyarà avui al llarg del camí. La carretera discorre entre les aigües del canal a la nostra esquerra i la via del tren a la nostra dreta. Si la situació del marge del canal ho permet, és molt millor caminar al costat de l’aigua.
Arribem al pont de “Formigales” i, just després de creuar-lo, agafem el camí de la dreta, un camí ampli que deixa a la nostra esquena les construccions d’ “El Bocal”. Caminem seguint el curs de l’aigua, que sempre ens acompanya a la nostra dreta. Si fins ara no havíem usat el barret, ara recomanem de fer-ho: no hi ha molts arbres en aquesta part del recorregut, i ens falten encara 5 quilòmetres!
Prenem a la nostra dreta el primer pont que creua el canal. Deixant el canal darrere de nosaltres, entrem a Ribaforadada. El mateix carrer per on entrem ens condueix directament fins a la via del tren, travessant el centre del poble. En trobar la via del tren, tirem per la nostra esquerra, sense travessar les vies. Com un company amable de viatge, el “camí de ferro” ens portarà a uns 10 quilòmetres fins a Corts: sempre a la nostra dreta, el tren és la guia. Als 2 quilòmetres o així, el camí fa un gir de 90 º i es comença a allunyar de les vies. No té pèrdua, perquè hi ha una gran fàbrica, i a uns 200 metres es veu un pont. Es pot seguir pel costat de les vies just fins després del pont, on torna aparèixer el camí paral·lel a les vies.
Després d’un altre parell de quilòmetres llargs, el camí torna allunyar-se de la via. Els pelegrins que van a peu han d’estar molt atents en aquest punt: es pot seguir pel costat de la via, sempre recte, encara que el camí s’ha “perdut” en un tram de 200 m. Passat aquest tram, sempre al costat de la via, torna a començar el camí de terra que ens manté paral·lels al tren. Els peregrins en bicicleta millor que segueixin el camí de terra. En aquest cas, cal deixar que el camí ens allunyi de la via gairebé un quilòmetre, fins a veure un trencall a la dreta molt nítid que ens retorna per un altre camí ample a la mateixa via. Seguim deixant la via a la dreta. Finalment el nostre camí s’obre en angle i se separa de la via del tren, allunyant-nos-en progressivament i portant-nos cap a les primeres granges que indiquen la proximitat de la vila de Corts. El nostre camí agrícola segueix recte fins a trobar una gran rotonda, ja a les portes de Corts. Tombem a la nostra dreta a la rotonda.
Per fi, entrem a la vila i anem seguint el carrer principal, girant lleugerament a la dreta, fins arribar a un carrer estret que apareix a la nostra esquerra i que ens condueix fins al Castell i l’Església de Sant Joan Baptista. Seguim recte pel mateix carrer fins a desembocar a un altre carrer que hem de seguir a la nostra dreta. Hem de mantenir-nos en el carrer de Sant Miquel, en direcció a l’estació de tren. En arribar a l’altura de les vies, el carrer hi passa per sota i nosaltres també.
Seguim el nostre camí trencant cap a la dreta, seguint una llarga recta de carretera asfaltada que ens condueix a una rotonda que ens permet passar per sota de la carretera N-232. Seguim recte, creuant una segona rotonda i enfilant la recta davant nostre, que ens fa entrar a Mallén.
En arribar a una plaça enjardinada triangular a la nostra esquerra, ens fiquem a l’esquerra, vorejant la plaça. Aquest carrer desemboca a la plaça de l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Prenem l’avinguda Saragossa i a 100 m. girem a la nostra esquerra per un carrer que baixa en direcció a la carretera N-232. La creuem en direcció al polígon industrial de Mallén. Seguim recte pel carrer que creua el polígon i quan arribem al final agafem el camí de la dreta i a la primera bifurcació, a tan sols 50 m. agafem el camí de l’esquerra.
Creuem el túnel de les vies del tren i en 300 m arribem al Canal Imperial. L’agafem a la dreta i el creuarem pel pont que veiem molt a prop nostre. Creuem i seguim el Canal pel seu marge esquerra fins arribar a Gallur. Tenim 7 km de Canal davant nostre per caminar.
Sempre junt al canal, entrem a Gallur. Un pont de color blau creua el Canal Imperial. Hi pugem i passem a l’altre costat, on es troben les piscines municipals. Just davant nostre hi ha l’estació de tren i a l’edifici del costat hi trobem l’alberg de peregrins i el seu restaurant. Fi d’etapa.

GALLUR

Albergue de peregrinos . (32 plazas. Junto a la estación de tren). Tel: 876 150 145.

Ayuntamiento . Tel.: 976 864 073. Entrada gratuita en las piscinas municipales presentando la credencial del peregrino.

Hostal El Colono . (precio especial peregrinos) 976 864 275.

MALLÉN

Albergue Peregrinos . Paradero 3, Tel: 976 850 374 // 618 998 839

Ayuntamiento . Tel.: 976 850 005. En las piscinas municipales la entrada es gratis para los peregrinos con credencial.

Hostal Pinocho . c/ Tudela, 4. Tel.: 976 850 225.

RIBAFORADA

Ayuntamiento . : 948 864 005.

TUDELA

Taxi Aranguren . Tel: 948 821 199

Taxis de Tudela . Tel: 948 822 027

EL BOCAL: És l’origen del Canal Imperial d’Aragó, d’aquí el denominatiu “Bocal Real”. El Canal Imperial va ser projectat en 1528 per l’emperador Carles V i finalitzat al s. XVIII de la mà de don Ramón de Pignatelli, el qual morirà després d’haver aconseguit  portar el canal fins al dellà de Saragossa, però sense assolir el seu gran somni de prolongar-lo fins al mar. A prop se situa el Palau de l’Emperador, amb el roure més vell que té Navarra als seus jardins. Travessant El Bocal, s’arriba a la Casa de les Comportes, amb la nova presa construïda el 1790. “El Bocal” bé mereix una visita per la seva tranquil·litat i la bellesa del paratge. Podem contemplar la Presa Vella i el Palau de trets mudèjars. Els jardins que envolten l’edifici són del segle passat.

RIBAFORADA: Vila d’uns 3.000 habitants. Va ser fundada sota el regnat de Sanç el Savi de Navarra pels cavallers templers en 1157, fet que cal vincular-ho a la funció de protegir els pelegrins cristians de camí cap a Santiago. El 1313 van prendre’n el relleu els religiosos Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. Destaca l’església de Sant Blai, de maó i maçoneria, del segle XII amb modificacions del XVI i XVII. A la mateixa plaça podem veure els escuts templers a la façana dels edificis. En el seu municipi es troba l’Ermita de la Mare de Déu de la Devesa. Ofereix serveis de restaurant, farmàcia, centre de salut, supermercats i bancs.

CORTES: Al centre del poble destaca el castell i la seva torre del segle XII, reformats al segle XVI. L’església de Sant Joan Baptista, gòtic-renaixentista, amb la seva torre mudèjar. 3.000 habitants, ofereix serveis de restaurant, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

MALLA: Pertany ja a la Comunitat Autònoma d’Aragó. En realitat, es tractava d’una “marca” del camí que unia Aragó amb Navarra. Té orígens celtibers.  Els romans van situar aquí la calçada que unia Tarraco amb Asturica. L’orde dels Hospitalaris de Sant Joan van erigir l’església de la Mare de Déu dels Àngels, en la qual es distingeixen tres estils: el romànic (XII), el gòtic (XIII) i el barroc tardà (XVIII). Fins al segle XVI va comptar amb una capella dedicada a l’apòstol Sant Jaume. Població petita però que ofereix serveis de taller de bicicletes, restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

GALLUR: Ha tingut des d’època neolítica diversos assentaments humans en les seves rodalies, que es van incrementar amb l’ocupació romana de la vall de l’Ebre; assentaments coneguts com a pagus, donant per derivació d’un d’ells origen a l’actual topònim de la vila, en ser conegut l‘assentament com a pagus gallorum (assentament dels gals), per ser els seus habitants originaris de la Gal·lia. De forta presència musulmana, en 1119 les tropes aragoneses de Jaume I van transformar la vila en una localitat mossàrab, poblada per aragonesos i andalusos. D’origen galo-romana, l’església de Sant Pere destaca a la part alta de la població. En el seu conjunt és un edifici neoclàssic (s. XVIII) i la torre és del segle XX. Un antic castell, erigit per Alfons I (segle XII) estava situat en l’emplaçament actual de l’església. Mereix un passeig el pont de ferro sobre el riu Ebre, que rep aquí un afluent: el riu Barba. Amb els seus més de 3.000 habitants, ofereix serveis de taller de bicicletes, restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats, bancs i oficina de turisme.

Anotacions: seguim constants en “l’oració preparatòria”. Avui entrem en una consideració molt típica dels Exercicis Espirituals: la meditació de Banderes [136-148]. Sant Ignasi ens ofereix un exercici de contrast per a poder veure cap a on es decanta la nostra vida en aquest seguiment de Jesús. Durant el dia podem anar considerant i demanant obtenir la gràcia d’aquest exercici i sentir que Jesús ens vol fent camí amb Ell. El “Triple Col·loqui” que apunta Sant Ignasi en els exercicis pot ser fet tal com està al llibre o bé adaptant-lo a la manera com ens digui el cor, segons la disposició del pelegrinatge que estem fent.

Petició: com a amic de Jesús, li demano a Déu que em concedeixi el do de ser capaç de reconèixer els enganys del mal i poder així protegir-me’n, i li demano també un veritable coneixement de Jesucrist, el meu veritable líder i Senyor, i la gràcia d’imitar-lo.

Reflexions: durant els propers dies reflexionarem sobre el ministeri terrenal de Jesús, la seva manera de viure i treballar els valors del Regne. Avui ens apropem a una meditació molt coneguda com la de les “dues banderes”. Podem imaginar Jesús preparant-se a emprendre el seu propi viatge, aturat en una cruïlla crítica en el camí. Jesús no té dubtes de quina direcció seguirà, i ens demana que ens unim a Ell. Els valors de Jesús “el Camí” ens conviden a la senzillesa (fins i tot la pobresa), cosa que porta moltes vegades al descrèdit i a la humilitat. En altres paraules, viure com ho fan les persones que comparteixen la seva vida amb Déu i ho esperen tot d’Ell en confiança. L’altre “camí” és l’elecció del món de riqueses, que segueix amb més honors i amb un orgull ben inflat: en altres paraules, posseir les coses i buscar només el prestigi que ens faci sentir i ser importants en el món, i així convertir-nos en els deus de la nostra pròpia vida. A l’inici d’aquest pelegrinatge espiritual, Ignasi ens convida a prendre una decisió bàsica: ser fidels al nostre Principi i Fonament. Ara no toca fer una nova elecció, sinó més aviat un recordatori: podem tenir una visió més clara del camí de Jesús, i posem a prova el nostre desig, elegint un camí que és fonamentalment diferent als camins del món. Qui som: som les nostres possessions i la nostra reputació? O ens sentim criatures estimades de Déu? Per què som importants: per allò que els altres saben de nosaltres? O perquè Déu ens ha elegit? Jesús ens convida a alleugerir la nostra càrrega, a ser capaços de caminar al seu costat lliurement en aquest pelegrinatge espiritual a través de la vida.

El propòsit d’aquesta meditació és prendre consciència de les “estratègies” de Jesús i del mal, perquè puguem discernir amb precisió aquests “esperits” que experimentem amb freqüència a l’hora de prendre decisions: cap a on vaig? Amb Jesús? Com diu Ignasi: “En el primer exercici següent veurem la intenció de Crist nostre Senyor i, al contrari, la de l’enemic de la natura humana…”; “imaginar com si s’assegués el cabdill de tots els enemics en aquell gran camp de Babilònia…”; “considerar com fa crida d’innombrables dimonis…”; “i com els amonesta per tirar filats i cadenes, que primer hagin de temptar la cobdícia de riqueses, com sol fer-ho en la majoria per tal que més fàcilment arribin a va honor del món, i després a crescuda supèrbia”. A partir d’aquí els desastres al món tenen lloc segur.

Però, al mateix temps, posar la mirada de la imaginació en el líder suprem i veritable, que és Crist que també reuneix els seus: “i els envia per tot el món…”; “encomanant-los que vulguin ajudar tothom a portar-los a summa pobresa espiritual i, si sa divina majestat n’és servida i els vol elegir, no menys a la pobresa actual; segon, a desig d’oprobis i menyspreus, perquè d’aquestes dues coses se’n segueix la humilitat…”. I d’aquí s’indueixin a totes les altres virtuts… Hem de considerar aquestes dues banderes i fer una elecció des del cor: he d’anar on Jesús? Ho sento veritablement així? Ho desitjo?

Textos:

Timoteu 6,6-10. Aquells que només desitgin enriquir-se cauen en la temptació, en una trampa, en moltes cobdícies sense cap ni peus que enfonsen els homes en la ruïna i la destrucció.

Gal·lates 5,16-25. Prego poder saber el que és estar “amb” i “sense” l’Esperit.

Efesis 6,10-20. La guerra espiritual

Un Triple Col·loqui final: “Primer un col·loqui a nostra Senyora, perquè m’aconsegueixi gràcia del seu Fill i Senyor, per tal que jo sigui rebut sota la seva bandera, i primer en summa pobresa espiritual, i si sa divina majestat n’és servida i em vol elegir i rebre, no menys en la pobresa actual; segon, a passar oprobis i injúries per més imitar-lo en elles, segons que les pugui passar sense pecat de cap persona ni desplaer de sa divina majestat, i amb això una avemaria. Segon col·loqui. Demanar el mateix al Fill, per tal que m’ho aconsegueixi del Pare, i amb això dir “Ànima de Crist”. Tercer col·loqui. Demanar el mateix al Pare, per tal que ell m’ho concedeixi, i dir un parenostre”.

Pregària de l’Ànima de Crist. És una pregària que té el seu origen al s. XIV. Encara avui és àmpliament utilitzada després de rebre el Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist en el moment de la Comunió. Certament, sant Ignasi va pregar amb ella molt sovint i per això la recull en els seus Exercicis Espirituals.

Ànima de Crist, santifiqueu-me.
Cos de Crist, salveu-me.
Sang de Crist, embriagueu-me.
Aigua del costat de Crist, renteu-me.
Passió de Crist, conforteu-me.
O bon Jesús, oïu-me!
Dins les vostres ferides, amagueu-me.
No permeteu que em separi de Vós.
De l’enemic maligne, defenseu-me.
A l’hora de la mort, crideu-me.
I feu-me anar a Vós
perquè amb els vostres sants us lloï
pels segles dels segles. Amén.