Quatre Setmanes

Oferim una possible distribució de les etapes del Camí Ignasià, aplicades al procés de les “Quatre Setmanes” dels Exercicis. El pelegrí coneix els seus processos personals i les limitacions de temps que té. Per aquest motiu deixem a la llibertat de cadascú l’adaptació de la nostra proposta a la necessitat personal. El procés normal comença a la “Primera Setmana”, així que qui fa solament una setmana, seria bo que comenci per les meditacions corresponents i no per les últimes. Però que cadascú apliqui el seu millor criteri. I, sens dubte, segurament trobarà algun bon consell en algú que ja hagi experimentat els Exercicis en la seva pròpia vida.

Primera setmana de pelegrinatge: Loiola – Logronyo.

Prenem aquest enfocament de Cándido de Dalmases, sj. citat en el llibre “Place me with your son” (Georgetown Univ. Press, 1986) «Des dels dies de la seva convalescència a Loiola, la cerca constant d’Ignasi era posar ordre en la seva vida. Ara s’adonava que la primera cosa necessària era conèixer la finalitat per a la que havia estat creat. El que més li importava era que es complís el designi de Déu per a ell. Però per fer la voluntat de Déu calia, abans de res, descobrir-la. L’obstacle es trobava en els “afectes desordenats” que enfosqueixen els ulls de la ment i arrosseguen la voluntat vers el mal. Ell hauria de lluitar contra aquestes afeccions desordenades, i, per fer-ho, hauria de superar-se a ell mateix. Aquest seria l’objectiu final al qual els Exercicis ajudarien, i el títol del llibre resumeix tot el seu contingut: “EXERCICIS ESPIRITUALS PER VÉNCER-SE I ORDENAR LA PRÒPIA VIDA, SENSE DETERMINAR-SE PER CAP AFECCIÓ QUE SIGUI DESORDENADA”.» 

Aquest és el primer pas per al pelegrí: sentir una gran necessitat de posar-se en una dinàmica de descobriment (la voluntat de Déu i els afectes desordenats) que pugui portar una mica de llum en la seva cerca de pau, llibertat i felicitat. Ignasi va entrar en aquest camí amb «gran coratge i generositat envers el seu Creador i Senyor». Aquesta mateixa disposició interior és la que ha de tenir el pelegrí modern en el Camí Ignasià. 

Al llarg d’aquesta primera setmana dels Exercicis Espirituals, el pelegrí és convidat a seguir l’experiència d’Ignasi: «Iñigo va repassar en la seva ment el curs de la seva vida, recordant els pecats comesos d’any en any, les cases on havia viscut, les seves relacions amb els altres, els càrrecs que havia exercit. Dos sentiments van dominar la seva ànima, la vergonya i la tristesa: la vergonya de la repugnància dels seus pecats, el dolor d’haver ofès Déu. Però el resultat no va ser la desesperació.» Ignasi es troba davant la Creu de l’Amor de Déu i, en descobrir la seva gran compassió, es demana: “Què he fet per Crist? Què estic fent per Crist? Què haig de fer per Crist?”. La vida d’Iñigo serà una resposta a aquesta interrogació.

Convidem els pelegrins a començar la seva primera setmana caminant amb  Ignasi i que es preguntin, com ell: Què he fet en la meva vida? Quina és la meva orientació? Què hi té a veure la voluntat de Déu amb la meva vida? I els meus afectes desordenats? No hem de tenir pressa en donar resposta, sinó més aviat hem de deixar que les respostes apareguin en las meditacions i les passejades.

Segona setmana: Logronyo – Saragossa.

A mesura que entrem en la segona etapa dels nostres Exercicis Espirituals, ja disposem d’alguna experiència dels primers fruits de les nostres “exercitacions”: el nostre cor s’emplena de la pau i l’amor de Jesucrist, després d’haver experimentat la seva compassió i l’abraçada càlida del Pare que ens demana que entrem de nou a Casa Seva. Després d’aquesta experiència el pelegrí no solament desitja no ofendre Jesús mai més, sinó que també voldria seguir-lo. Com ens diu C. Dalmases, Crist es presenta davant del peregrí com un Rei, a qui ha de servir «amb major fidelitat que la que ha mostrat als senyors del món. Jesús crida els pelegrins a una gran empresa, la restauració de la humanitat perduda.» Per a Ignasi la santedat significa la participació en la conquesta d’un regne. Ignasi coneixia molt bé els enemics de Crist por la seva pròpia experiència del món. Així doncs, «Ignasi decideix participar en aquesta campanya amb la màxima generositat. Ell només ha de seguir l’exemple de Jesús, que camina davant seu. El seu desig fervent serà el de conèixer a Crist íntimament per tal d’estimar-lo més i seguir-lo» millor, el més de prop possible. Meditant sobre les escenes de l’Evangeli, Ignasi busca «penetrar profundament en les “intencions” del Mestre diví, és a dir, en el seu esperit i els seus principis, diametralment oposats als del món: la pobresa i la humilitat contra la cobdícia i l’orgull. S’ho trobarà tot resumit en el Sermó de la Muntanya, en el que Jesús va ensenyar les seves benaurances al món. Iñigo abraçarà la pobresa i les humiliacions a fi d’imitar a Crist pobre i humiliat, i així ser acceptat sota la Seva senyera.» En aquesta setmana, el pelegrí és convidat a caminar amb Jesús al llarg de l’Evangeli i a entrar també al servei de Jesucrist sota la seva bandera, pelegrinant en el Camí Ignasià. Descobrirem el “camí de Crist” i el pelegrí descobrirà si se sent atret per Ell com ho fou Ignasi. 

Tercera setmana: Saragossa – Fraga. 

En els Exercicis Espirituals, aquesta etapa és el moment de la confrontació: tots els bons propòsits que han anat apareixent en l’etapa anterior, han de ser purificats en l’experiència de la mort en creu. Ignasi ens guia en el misteri de la passió del Senyor i la seva mort incomprensible. El pelegrí és convidat a entrar amb cor i ànima en aquests misteris dolorosos. Els primers deixebles de Jesús recorden aquests esdeveniments amb molt de detall i sembla que aquests van ser els primers fets que van ser escrits per assegurar-ne una bona memòria. Aquesta experiència trasbalsadora va canviar el seu món i el nostre món. El Mestre fou abandonat de tots, fins del Pare. Però Jesús tenia la força de la Fe, l’esperit d’Amor i una enorme Esperança en que Déu obrés per al bé de la humanitat. Ignasi ens convida a compartir aquests moments, observant y resant amb Ell en la seva agonia, conscients també que la seva passió s’escenifica a diari en el cos de la seva gent, en la pobresa i el sofriment. 

Aquesta setmana, el pelegrí es convidat a meditar en la Creu de Jesús, present sota múltiples formes, tant en la seva vida com en el món. Sentirem empatia pels crucificats del nostre món i meditarem sobre els nostres bons propòsits: Estem preparats per a seguir el nostre Rei fins al final? 

Quarta setmana: Fraga – Manresa. 

Ignasi ens porta a un món nou en la nostra quarta setmana, i l’última: la resurrecció ens crida a un nou començament, treballant de nou pel Regne. El consol, l’alegria, la nova onada de vida que Crist ressuscitat dóna als seus seguidors des del matí de Pasqua fins al dia d’avui és el regal que demanem en la quarta setmana. Hem viscut amb Ell el pas de la Creu i ara compartim el seu goig: «És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós.» (2 Corintis 1,5). En totes les contemplacions evangèliques proposades aquesta setmana, s’observa com el Senyor ressuscitat es manifesta com el veritable esplendor de la divinitat, a través del consol i l’enfortiment d’aquells a qui el Pare estima. 

A mesura que ens acostem al final del nostre Camí Ignasià, ja podem sentir l’alegria de la realització d’un somni: caminar amb Ignasi i Crist Jesús, en el camí espiritual que va transformar aquell “cavaller vanitós” fa 500 anys. Siguem agraïts amb el nostre Déu i caminem feliços per aquesta quarta setmana. La contemplació de l’Amor de Déu ens ajudarà a refermar bé els fruits del nostre pelegrinatge.