Etapa 2. Zumárraga - Arantzazu (21,4 km)

Hem d’esforçar-nos molt més en disciplinar l’home interior que l’exterior; costa més de dominar l’esperit que els ossos

Bicicletes amb dificultat extrema. La pujada és molt empinada i gairebé tota l’estona cal anar arrossegant la bicicleta. Pot ser una bona alternativa arribar a Arántzazu per la carretera d’Oñate: és més llarg en kilometratge, però puja més fàcilment. Tampoc queda clar que les bicicletes tinguin autorització per passar pel Parc Natural. Els vehicles a motor no n’estan autoritzats. Pels que van a peu, a l’hivern cap prendre moltes precaucions i no és aconsellable anar-hi amb neu.

Zumárraga: Km 0. Iglesia de Legazpi: Km 5,1. Telleriarte: 8,3. Brinkola: Km 9,7. Embasament: Km 11,2. Port de Biezkòrnia: Km 16,6. Aràntzazu: Km 21,4.

Ens aixequem amb ganes de pujar muntanya, i sortim a partir de l’estació del tren. Mirant la façana principal de l’edifici, tirarem  a la nostra dreta, per buscar la carretera GI-3771 o carrer de Ipeñarrieta. Anem seguint aquest carrer fins a la sortida del poble. Passem per sota el pont que creua sobre les vies del tren. Nosaltres sempre en paral·lel amb les vies del tren, que ens queden a l’esquerra.

Passem un pont sobre el riu Urola. Seguim al costat de les vies del tren. Al cap d’1,5 km el nostre camí asfaltat resta tallat;  tirem a la nostra dreta, en angle recte, per dirigir-nos a la carretera GI-2630. En arribar-hi, girem a l’esquerra per entrar a la vila de Legazpi. Seguim sempre pel mateix carrer, ple de fàbriques, i de cases amb jardí més endavant. Arribem a una bifurcació, que hem de prendre a la dreta, pel carrer Nagúsia i en direcció a l’església parroquial de Legazpi.

Seguim cap el carrer Aizkorri i sortim del poble. Trobem el camp de futbol i pistes esportives a la nostra dreta. Arribem a una rotonda que creuem i agafem el camí asfaltat que segueix paral·lel a les vies, sempre a l’esquerra. El nostre camí va entre el riu i les vies del tren. Anem passant fàbriques i cases. Seguim sempre tot dret, sense creuar el riu en els ponts que trobem.

Arribem a una zona esportiva, amb un bonic “Frontó” per jugar a la “pilota basca”. El frontó és peculiar perquè té les parets de ferro. Som al parc de Mirandaola, on diu la tradició que els treballadors del ferro se’ls va fondre el material que estaven treballant per convertir-se en una creu. Aquest miraculós esdeveniment va succeir el 1580 i es celebra cada 3 de maig. Un pal indicatiu ens indica el camí a Telleriarte, a la nostra esquerra.   El camí ens porta fins a la carretera GI-2630; però no l’agafem, sinó que seguim el camí asfaltat que comença a la nostra esquerra i ens mena ​a l’interior de la petita població de Telleriarte.

Sempre de cara, anem seguint la carretera asfaltada que va paral.lela a les vies del tren i ens porta a Brinkola. Passem per sota el pont que duu a l’estació del tren. Seguim tot dret i travessem la població pel mateix carrer, fins a desembocar a la carretera GI-3511; Un pal indicatiu GR-120 ens indica com pujar fins a l’embassament de Barrendiola (Barrendiola – Aizkorri).

Un cop a l‘embassament, el creuem. A l’altre costat, seguim un camí de terra que voreja l’embassament. El camí està marcat pels senyals blancs i vermells del GR-120. Arribem a una bifurcació; prenem el camí lde la dreta, que  puja cap a una zona arbrada. El camí es refugia entre els arbres del bosc. Seguim sempre els senyals del GR-120. Arribem a unes cabanes per ovelles que deixem a la nostra dreta. Seguim pujant, seguint els senyals que ens porten a fer ziga-zaga (Z) per a superar la costa. L’arbreda ja s’ha acabat. Segurament que  a l’hivern, hi trobarem neu.

Arribem al port de Biozkòrnia i la muntanya Arriurdin (1.273 m) ens saluda. Li agraïm el bon repetjó que ens ha ofert. Un pal ens indica la direcció d’Aràntzazu. Seguim sempre els senyals, que a l’hivern i amb la neu poden ser una mica difícils de trobar. El camí està desdibuixat, com és habitual en l’alta muntanya. Passat el port, una mica de descans i comencem el descens cap al santuari. Topem amb un refugi de muntanya de forma cilíndrica.

Ens deixem portar pel descens. Si seguim el camí de terra a partir del refugi, arribarem a Aràntzazu. De tota manera, si volem estalviar-nos una volta bastant llarga, en arribar a una corba de 90 graus a la nostra dreta, hem de seguir tot recte i prendre el sender (senyals GR) que surt en direcció a una massa arbrada  i a unes poques cases al seu darrera. Arribats a les cases, seguim per  la dreta on trobarem altres cases, a uns 150 m i, un cop allí, enfilarem els camins que aniran sortint a la nostra esquerra. Anem baixant cap a Aràntzazu, situat, ara, a un 1 km de distància. Seguim sempre les senyals del GR-120

Altimetria foto: 
Cartografia: 
Mapa ciudad salida: 

Allotjaments

Aranzazu

Hostal “Goiko Benta Ostatua” . Tel: 943 781 305
Hotel Santuario de Arantzazu*** . Tel: 943 781 313
Hotel Sindika* . Tel: 943 781 303
Oficina de Turismo . Tel.: 943718911 / 943796463 turismo@debagoiena.eus
Refugio de Peregrinos . (56 camas) Tel: 943 780 500 / 656 743 148

LEGAZPI

Hotel Mauleon** . C/ Nafarroa, 16. Tel: 943 730 870
Oficina de Turismo del Alto Urola (Lenbur) . Tel: 943 730 428 Ayuntamiento Tel: 943 737030
Taxis . Tel: 943 73 00 21

Telleriarte

Casa rural Pastain . Tel: 943 730 672 (capacidad 12 personas)

Zumarraga

Taxi Ivan Molina . Tel: 620 511 533
Taxi X. Gaztañaga . 679 443 483 / 943 725 912

Comentaris

Comentar de esta etapa la belleza de sus bosques, con àrboles altos y rectos, un trayecto que da para observar i meditar.. sólo con el silencio del caminar, del respirar.. Mucha subida para llegar a Brinkola, impresionante llegar a la cima.. Y después hacia Arantzazu. La tarde, para visitar el templo, la Virgen, i poco más ya que llovió por la tarde. Todo bien señalizado. En el albergue, nuevo de pocos dias, nos atendió Joseba, muy correcto y servicial, lo que le agradecemos sinceramente.

En esta etapa hay información muy interesante a añadir. La ruta atraviesa el Parque de Mirandaola, donde se encuentra uno de los elementos patrimoniales más importantes de Gipuzkoa, la Ferrería de Mirandaola y la Ermita de la Santa Cruz de Hierro, que conmemora el famoso milagro. En el parque también está la Oficina de Turismo, un bar restaurante, Fuentes, merendero, etc...para más información consultar en www.lenbur.com

Hemos ido en bici desde Loyola a Arantzazu por Oñate y son los mismos kilometros que por Biozkorna. Eso si, guardar energía para los últimos 9 kms de la subida a Arantzazu; y el alto de Udana se hace fácil; a rebufo de Purito Pastor.

Es dia 9 de Abril.Despues de pasar noche en el Caserio Pastain al borde del Urola, en Telleriarte,donde fuimos atendidos magnificamente por la simpática y hospitalaria Juanita,salimos al camino con lluvia desde el principio.A la altura del pantano ya arrecia. Brutal la subida a Biozkornia,de las más duras que hecho con 1 mochila petada a la espalda.Breve parada en los corrales abandonados para comer algo(de pie)y descansar de la lluvia que no nos da tregua .Parece que nunca se acaba.Rampas de más del 20% que hay que atacar zigzagueando.En el ultimo tramo,ya por la roca pelada,la nieve nos llega por los tobillos;buscamos las marcas desenterrándolas mientras el agua-nieve nos azota racheado.Empezamos a preocuparnos.Judith expresa lo que yo llevo rato pensando:"Ahora sé porqué nos hemos encontrado".El Barranco a la izquierda,en esas condiciones,asusta.Por fin la cima.La bajada al Santuario nos trae nuevos peligros:las caidas.El agua de lluvia (y del deshielo) lo embarra todo.Yo me la pego 2 veces y Judith 1;hay suerte,salvo el orgullo nada queda tocado.La llegada a Arantzazú nos alegra el corazón y nos hace olvidarnos de todo.

Afegir nou comentari