Autobiografia 23

Avui no parlem d’Ignasi, sinó d’un jesuïta català, patró de la Companyia de Jesús a Catalunya. L’extraordinària figura de Sant Pere Claver la podem resumir al voltant de tres frases:

1.- Fou batejat el 26 de juny del 1580, segons consta en el llibre registre de baptismes que es conserva a l’Arxiu Parroquial. El bon rector va acabar la inscripció amb aquestes paraules “Déu lo faça un bon cristià”. I així va ser.

Volia ser sacerdot i se’n va anar a Barcelona amb 17 anys, on conegué els jesuïtes, a l’Estudi que tenien a la Rambla. Va entrar a la Companyia als 22 anys. Posteriorment va passar tres anys al Col•legi de Palma de Mallorca. El porter, amb fama de santedat va ser per a ell un mestre i amic, que va marcar profundament la seva vida i l’animà a treballar als territoris d’Amèrica, descoberts un segle abans. Pere salpà de Sevilla el 15 d’abril del 1610 i fondejà a Cartagena d’Índies, a l’actual Colòmbia

2.- La vida de Pere Claver ens endinsa en una època fosca de la història ennegrida per l’esclavitud. El 3 d’abril del 1622 va fer el seu compromís solemne, que rubricà amb aquestes paraules: “Esclau dels esclaus per sempre”. Ho va signar i ho va complir.

Oferí l’exemple inequívoc d’un amor humà i evangèlic envers els seus estimats negres esclaus. Els considerà sempre com un ésser humà digna de tota atenció. Anava al port quan arribava un vaixell negrer i els acollia amb el cor obert i el somriure als llavis, mentre els distribuïa roba, menjar, beguda i dolços. Ell mateix escriu en una carta que els parlava, no amb la llengua, sinó amb les mans i les obres. Era endebades parlar-los d’una altra manera. S’agenollava al costat dels malalts i els rentava i procurava amanyagar-los amb tantes mostres d’afecte com pot fer la naturalesa humana per alegrar un malalt. Realitzava el seu treball des de l’amor i respecte a la dignitat de la persona humana. Tenia cura material dels negres, els instruïa en la fe i els batejava. Sempre des del convenciment de servidor, “esclau dels esclaus”.

3.- El Papa Lleó XIII que el canonitzà, va dir que “després de la vida de Crist cap altra l’havia commogut tan profundament com la de Pere Claver”.

Visqué lliure i pobre sobre la terra fins els 74 anys, sofrent amb els sofrents, blanc entre els negres, sempre com esclau dels esclaus. Fou un català curt de paraules i pròdig d’heroisme.