Pistes ignasianes 6

Anotacions: Avui entrem  en la consideració de la presència del mal en les nostres vides. Estem cridats  a sentir el dolor de la nostra manera pecaminosa d’actuar. Es tracta d’experimentar un “dia trist”, en descobrir aquesta realitat en el nostre món. Ignasi ens convida a estar en aquest estat d’ànim afligit durant la meditació, en el nostre  caminar, en el nostre dia, per ajudar-nos a entrar millor en aquesta consideració del mal. El pecat no ens és aliè. Els jesuïtes es van definir així: «Què significa ser jesuïta? És saber que un és pecador, però cridat a ser company  de Jesús com ho va ser Ignasi…Què és ser avui un company  de Jesús? És comprometre’s a participar, sota l’estendard de la Creu, en la lluita  crucial del nostre temps: La lluita per la fe i la lluita per  la justícia que aquella inclou» (Congregació General 32:11-12).

Petició: Conscient del fi pel qual vaig ser creat i de la vocació a la que Déu em convida, et prego, Senyor Jesús, em concedeixis comprendre en profunditat la presència en mi del pecat i de les tendències desordenades en la meva vida, perquè sentint vergonya i confusió, pugui jo així obtenir el guariment i el perdó.

Reflexions: Hem estat reflexionant sobre el pla de Déu per a  la humanitat, l’armonia que es produeix quan les nostres relacions ambamb altres  persones i el món estan en bon estat. Avui reflexionem sobre la realitat del pecat, és  a dir, sobre el greu desordre en el nostre món. El pecat no és el mateix que un accident o un error. Més aviat, el pecat és l’esser humà que  està triant  conscientement causar el desordre i el caos en les vides d’altres  (i la seva) mogut pels seus desitjos  desorientats del veritable fi : el venedor que enganya als clients per  enriquir-se ell mateix, el proxeneta que ven nens per a  l’esclavitud sexual, el funcionari del govern que roba diners i permet que els ciutadans visquin en la  misèria, el cónyuge els fills del qual no reben l’amor que es mereixen. Avui  meditarem no tant la nostra pròpia historia personal com a pecadors (això serà demà), sino en la realitat dura i cruel del pecat en el nostre món i el desordre, el dolor i el caos que provoca. El pecat té conseqüències. Meditarem també en la imatge de Crist clavat a la creu, una imatge a la qual ens  confrontem cada vegada que entrem en una església catòlica. Crist va entrar a la història i va patir les conseqüències  de la pecaminositat humana. Crist va  optar per redimir els éssers humans i convertir el nostre camí de mal en un camí de bé. Meditarem sobre el que avui en dia potser la nostra  cultura ha perdut: la consciència de la realitat del pecat. Proposem anar  passant a través de les imatges del món que pateix a causa de la injustícia que se està construint  en tots els intercanvis mundials. Repassar les  imatges de la  crisi econòmica mundial, de les revolucions frustrades i las causes de les mateixes. Anar passant per les situacions que ens  mostren les arrels del pecat i l’egoisme al món. En caminar per aquest món que pateix, pregar per tenir una visió clara del pecat que està actuant sense cap tipus de vergonya a les nostres vides. I pregar que poguem sentir la vergonya de tant desordre en  el nostre interior.

Textos:

Jeremies 18,1-10. La peça de terrissa que treballava es va fer malbé en mans del terrisser, i en va fer unaltra tal  com ell la volia.

1 Carta de Joan 1,05-2,02. Si diem: “Som lliures de la culpa del pecat”, ens enganyem i la veritat no es troba en nosaltres. Però si confesem els nostres pecats, podem confiar en Aquell que és el Just per perdonar els nostres pecats  i netejar-nos de tota maldat.

Col·loqui final: «Imaginant a Crist nostre Senyor davant penjat a la creu, fer un col·loqui; com de  Creador és vingut a fer-se home,i de vida eterna a mort  temporal, i així a morir pels meus pecats. També mirant-me a mi mateix, el que he fet per Crist , el que faig per  Crist, el que he de fer per  Crist; i així veient-lo, penjat a la creu, estar atent al que se li ofereixi. El col·loqui es fa parlant, com un amic parla a unaltre, o un servent al seu Senyor; demanant alguna gràcia, culpant-se per una cosa mal feta, o comunicant les seves coses,i demanant consell en elles; dir un Parenostre.»