Pistes ignasianes 4

Anotacions: Insistim en dedicar una bona estona a meditar sobre l’oració preparatòria. Recordem que ens diu Ignasi  que “saber i gaudir interiorment” és més important que saber molt, per tant no hem de tenir pressa. Avui seguim en la consideració del nostre Principi i Fonament.

Petició: Et prego, Senyor, que totes les meves accions siguin inspirades per Tu, i portades a terme amb l’ajut de la teva gràcia, que totes les meves intencions sempre tinguin en Tu el seu començament i per Tu acabin feliçment.

Reflexions: Les meditacions anteriors ens  han recordat on ha estat i el que Déu ha sigut i continuarà essent: una presència Fidel en el camí de la nostra vida. Avui la nostra atenció es desplaça cap al panorama general, un quadre  més gran, més ampli, sobre el sentit del “camí de la vida” de  la nostra humanitat: Quin és el pla de Déu per a nosaltres els éssers humans? Quin és el propòsit del nostre pereginar en aquest món? En els Exercicis Espirituals, Ignasi respon a aquestes preguntes amb  una resposta senzilla però profunda: “Déu ens ha creat per lloar, fer reverència i servir Déu i d’aquesta manera per salvar les nostres ànimes. Déu va crear tota la resta de la creació perquè ens ajudi a aconseguir el propòsit per al qual Déu ens va crear”

Aquesta declaració és simple però profunda. Déu ens va crear per a unir-nos a Ell (“salvar les nostres ànimes”, com diu Ignasi). En aquesta  vida terrenal, ens apropem a Déu per la lloança i la gratitud per les meravelles d’aquest planeta, per la reverència que mostrem en el profund respecte vers la humanitat i vers els dons que Déu ha creat, i per servir Déu servint els altres.”

Posseixo la veritable libertat espiritual quan estic captivat tan completament per l’amor de Déu que tots els desitjos del meu cor i totes les accions, afectes, pensaments  que procedeixen d’ells es dirigeixen  tan sols  a Déu, el meu Pare/Mare i al seu servei i lloança.

Comencem a reflexionar per nosaltres mateixos: sabem per a què serveix una cafetera; per a què són els éssers humans?

Textos:

Salm 104. El Déu que em crida és el Déu que em va crear, i que va fer totes les altres coses, perquè m’estimava.

Gènesi 22:1-18. El text de la fe d’Abraham qüestiona la llibertat de la meva pròpia fe i la meva pròpia llibertat.

Marc 12:28-34. El meu Principi i Fonament és l’Amor de Déu.

Col·loqui final: Fer un resum del que he meditat a l’estona de pregària, parlant amb  Jesús com un amic ho fa amb unaltre. Sincerar-se amb Ell sobre els punts trobats en aquesta estona de camí fet.