Pistes ignasianes 8

Anotacions: Seguim en la consideració de la presència del mal en nostres vides, però avui d’unaltra manera totalment diferent: avui ens obrim a  la misericòrdia del nostre Pare. Ignasi ens convida  a experimentar la sorpresa que ens produeix el fet de  trobar-nos  de cara amb la misericòrdia infinita de Déu en la nostra pròpia realitat de pecat. Avui la nostra actitud en el Camí és la del pecador penedit, però sobretot la del pecador immensamente estimat.

Petició: Estimat Pare, et demano el do de conèixer internament el meu pecat i així  poder experimentar també el teu profund amor, un desig creixent  de conversió i un entusiasme renovat per seguir  Jesús.

Reflexions: Hem reflexionat sobre la realitat del pecat humà i  el nostre propi pecat. Avui  reflexionem sobre la increïble presència de la misericòrdia de Déu: som estimats  i perdonats completament. “Penediu-vos i creieu en la Bona Nova.” Els dos van de la mà, és  a dir, primer acceptar la realitat del nostre pecat, el penedir-se veritablement d’haver introduït la discòrdia i el desordre en la nostra vida i en el món. I després rebre la bona notícia: Déu  és misericordiós, sempre ho ha sigut i  sempre ho será. El que importa no és  la nostra fidelitat a Déu (ningú de nosaltres és capaç de tenir una plena fidelitat), sino la fidelitat de Déu vers nosaltres. És el mateix Déu que ens acompanya: en els moments de més orgull quan  tots ens aplaudeixen i en els  moments més vergonyosos quan sabem que tots ens recriminen amb raó. Nosaltres no podem guanyar l’amor de Déu: i no ho hem de fer! L’amor de Déu es dóna lliurement, tan lliurement que ens sembla impossible! El pare de la paràbola, malgrat tenir  totes les raons per estar enrabiat, no conserva cap  ressentiment: el fill ha ofès el pare i ha malgastat el que ell havia acumulat treballant molt durament. Es gairebé impossible per  nosaltres els éssers humans acceptar la seva rebuda. De fet, el fill gran no pot aceptar la bondat del pare.

En la  nostra vida de pecat, no estem sols. Som perdonats. Som estimats. I això és el que ens porta al penediment, a la voluntat de corregir-nos. Però hem de demanar la gràcia de Déu per proposar-nos les correccions adequades: no es tracta de triar sols la manera correcta. Demanem-la a Jesús. Preguem demanant voler acceptar plenament el que Déu ens ofereix amb tanta llibertat: el perdó. Molts de nosaltres pasem per la vida carregant  amb culpes que ens paralitzen. Déu ens demana que caminem en  el seu Amor i que experimentem la llibertat que ens ofereix.

Textos:

Lluc 15: 11-32. Aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut l’he retrobat.

Lluc 5: 17-26. En veure Jesús la fe que tenia li va dir: “Home,  els teus pecats et són perdonats.”

Joan 8: 2-11. I Jesús va dir : “Tampoc jo et condemno. Vés, i no pequis més.”

Romans 5: 1-8. Déu mostra  el seu amor per  nosaltres en què essent encara pecadors, Crist va morir per nosaltres.

Col·loqui final: Parlant amb Jesús com un amic ho fa amb unaltre, experimentar amb creixent afecte la meravella d’estar viu en aquest moment, de sentir-se viu en un món  cridat a  salvar-se en l’Amor de Déu. En  contemplar la creació i la història, després de meditar sobre la destrucció del pecat, parlar amb Jesús sobre la gràcia del perdó rebuda. És un col·loqui de misericòrdia, raonant i donant gràcies a Déu nostre Senyor perquè ens  ha donat vida fins ara, proposant-nos esmena d’ara endavant amb la seva gràcia. Acabar amb  un sincer Parenostre.