Desnivell acumulat pujant: 896 m. Desnivell acumulat baixant: 555 m.
Zumárraga: Km 0. Iglesia de Legazpi: Km 4,3. Telleriarte: 7,4. Brinkola: Km 8,7. Embasament: Km 10. Port de Biezkòrnia: Km 15,9. Aràntzazu: Km 19,2.
Ens aixequem amb ganes de pujar muntanya, i sortim a partir de l’estació del tren. Mirant la façana principal de l’edifici, tirarem a la nostra dreta, per buscar la carretera GI-3771 o carrer de Ipeñarrieta. Anem seguint aquest carrer fins a la sortida del poble. Passem per sota el pont que creua sobre les vies del tren. Nosaltres sempre en paral·lel amb les vies del tren, que ens queden a l’esquerra.
Passem un pont sobre el riu Urola. Seguim al costat de les vies del tren. Al cap d’1,5 km el nostre camí asfaltat resta tallat; tirem a la nostra dreta, en angle recte, per dirigir-nos a la carretera GI-2630. En arribar-hi, girem a l’esquerra per entrar a la vila de Legazpi. Seguim sempre pel mateix carrer, ple de fàbriques, i de cases amb jardí més endavant. Arribem a una bifurcació, que hem de prendre a la dreta, pel carrer Nagúsia i en direcció a l’església parroquial de Legazpi.
Seguim de dret pel carrer Aizkorri i sortim del poble. Trobem el camp de futbol i pistes esportives a la nostra dreta. Arribem a una rotonda que creuem per dirigir-nos a les vies del tren. Agafem el camí asfaltat que segueix paral·lel a les vies, sempre a l’esquerra. El nostre camí va entre el riu i les vies del tren. Anem passant fàbriques i cases. Seguim sempre tot dret, sense creuar el riu en els ponts que trobem.
Arribem a una zona esportiva, amb un bonic “Frontó” per jugar a la “pilota basca”. Les parets de metall de ferro oxidat ens amaguen darrera el camí que hem de seguir. Hem de buscar el camí asfaltat que ens atansa de nou a les vies del tren; camí que seguirem sempre paral.lelament. El camí ens porta fins a la carretera GI-2630; però no la prenem, sinó que seguim el camí asfaltat que comença a la nostra esquerra i ens mena a l’interior de la petita població de Telleriarte.
Sempre de cara, anem seguint la carretera asfaltada que va paral.lela a les vies del tren i ens porta a Brinkola. Passem per sota el pont que duu a l’estació del tren. Seguim tot dret i travessem la població pel mateix carrer, fins a desembocar a la carretera GI-3511; la prenem a la nostra esquerra, per pujar fins l’embassament de Barrendiola (Barrendiola – Aizkorri).
Un cop a l‘embassament, el creuem per la nostra dreta. A l’altre costat, seguim un camí de terra que voreja l’embassament. El camí està marcat pels senyals blancs i vermells del GR-120. Arribem a una bifurcació; prenem el camí lde la dreta, que puja cap a una zona arbrada. El camí es refugia entre els arbres del bosc. Seguim sempre els senyals del GR-120. Arribem a una petita granja rural (Jandoain) i la deixem a la nostra dreta. Seguim pujant, seguint els senyals que ens porten a fer ziga-zaga (Z) per a superar la costa. L’arbreda ja s’ha acabat. Segurament que a l’hivern, hi trobarem neu.
Arribem al port de Biezkòrnia i la muntanya Arriurdin (1.273 m) ens saluda. Li agraïm el bon repetjó que ens ha ofert. Un pal ens indica la direcció d’Aràntzazu. Seguim sempre els senyals, que a l’hivern i amb la neu poden ser una mica difícils de trobar. El camí està desdibuixat, com és habitual en l’alta muntanya. Passat el port, una mica de descans i comencem el descens cap al santuari. Topem amb un refugi de muntanya, de forma semicircular, semblant a un iglú.
Ens deixem portar pel descens. Si seguim el camí de terra a partir del refugi, arribarem a Aràntzazu. De tota manera, si volem estalviar-nos una volta bastant llarga, en arribar a una corba de 90 graus a la nostra dreta, hem de seguir tot recte i prendre el sender (senyals GR) que surt en direcció a una massa arbrada i a unes poques cases al seu darrera. Arribats a les cases, seguim per la dreta on trobarem altres cases, a uns 150 m i, un cop allí, enfilarem els camins que aniran sortint a la nostra esquerra. Anem baixant cap a Aràntzazu, situat, ara, a un 1 km de distància.


Castellano
English
Euskara
Français

Aupa Gente!!!… Este mismo fin de semana he comenzado el camino en bicicleta junto a un buen amigo, y únicamente decir (después de sufrir en Biezkornia arrastrando como burros la bici con las alforjas llenas durante un par de horas…): BICIGRINOS, SUBID POR UDANA jejeje… Por cierto, la subida al refugio de Urbía, también tiene lo suyo… pero la bajada hasta Araia es un gran premio jejeje…
17.05.2010
Hoy se ha marcado con la flecha naranja, distintivo del Camino Ignaciano,esta etapa.
Muy dura para quien está acostumbrsdo a andar por el monte en esta zona. Durísima para quien no está acostumbrado.
La alternaniva para los segundos es seguir por la carretera desde Telleriarte a Oñati pasando por Udana. Desde Oñati por la carretera a Aranzazu. Mas largo el recorrido pero más descansado. Varios handesistido de segruir el Camino después de esta etapa.
Etapa con una dura subida. La pedrera desde Katabera hasta el collado de Biozkornia. Máxima dificultad para bicigrinos, por no decir imposible.
La alternativa para estos es dirigirse por carretera desde Ligazpi a Oñati por el puerto de Udana y luego tomar la carretera a Arantzazu.
Aupa:
Quería saber cómo está la subida desde el pantano hasta el puerto de Biezkornia para subir en bicicleta de montaña con niños.
Mila esker; muchas gracias; moltes gracies.
Pues nno está nada bien: una pendiente muy fuerte que desaconseja subir en bicicleta, a no ser que seas una persona habituada al esfuerzo. Hasta el pantano no hay problema y después el camino bordea tranquilamente un rato; pero cuando empieza a subir, hay que pensar en bajar de la bicicleta y empujar la mayor parte del tiempo. Además llegados a la parte alta de la montaña, no hay camino sino sendero y con piedra suelta. No recomendado.