Pistes ignasianes 25

Anotacions: Seguim en la nostra “quarta setmana”, així que mantenim el mateix humor, perquè ens unim a Jesucrist en la seva missió cada vegada més: no hi ha res que pugui detenir-nos en el nostre camí vers la llibertat i la felicitat eterna en l’amor de Déu. No oblidem la “pregària introductòria” ni el col·loqui final, al final de la pregària i durant el dia. I visquem l’alegria de la Resurrecció de Crist! Les cançons, la llum, les flors, l’aigua i els amics són benvinguts! De nou, la pista ignasiana d’aquest dia ens convida a fer com Ignasi: comprem roba nova, calçat nou, que reflecteixi el canvi interior que hem anat experimentant en el nostre pelegrinatge.

Petició: Prego a Déu poder alegrar-me profundament amb Crist Ressuscitat, ara que he estat enviat al món, servint a la seva missió. Prego que sigui capaç de reconèixer la seva presència transfigurada en la meva vida, acompanyant-lo en la seva missió de reconciliar i donar la vida a la humanitat.

Reflexions: Jesús necessita les nostres mans per acollir els homes i les dones que necessiten atenció, reconciliació, Amor i Vida. Jesús necessita les nostres voluntats, els nostres desitjos d’avançar i construir, per poder seguir creant el Regne entre nosaltres. Jesús Ressuscitat ens crida a seguir-lo i a participar amb Ell de la transformació que ja s’ha iniciat en el Món. En els Evangelis, Jesús crida vàries persones explícitament pel seu nom. Contemplant avui els misteris proposats, escoltem el nostre propi nom i descobrim que el nostre interior es remou: què sento quan sóc cridat avui, com Zaqueu? Què sento en  ser cridat per pujar a la muntanya del Tabor amb Jesús? Què significa per a mi sentir-me al costat de Jesús?

El relat de la transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor, resulta un anuncio de la Veritat culta en la nostra pròpia humanitat, tantes vegades massa opaca. La Llum és en nosaltres. L’Essència Divina ens habita i és perceptible des del mateix moment de la nostra encarnació. Certament, la nostra condició humana representa un “filtre opac” a aquesta Llum Divina. De vegades ens arribem a transformar més en “forats negres” que en “estels de llum”. El patiment, la injustícia, l’absurd que sovint ens envolta… fan que el “filtre” de la nostra materialitat ens apagui fins la més petita guspira de Llum. Però en Jesús Ressuscitat hem descobert que, malgrat tots els absurds que ens toquen de viure, la Llum segueix cremant en nosaltres, i aquesta experiència ens transfigura. Res no ens podrà separar de l’Amor de Déu. Tot pot ser transfigurat en el seu Amor.

Jesús Ressuscitat és la Vida de Déu amb nosaltres. Qui comunica aquest missatge amb la seva vida, no fallarà. Què ha de ser transfigurar en la nostra vida? Què no deixa passar la llum divina a través nostre?

Textos:

Lluc 19,1-10. Jesús crida Zaqueu i li demana que baixi de les seves preocupacions i del seu estil de vida: si desitges veure Jesús, baixa dels “muntatges” que t’has fet. Si desitges trobar Jesús en la teva vida, vés a casa teva, que Ell t’hi està esperant. I deixa’t dur per Ell: que la vostra trobada sigui generosa i transfiguradora.

Romans 8,31-39. Res no ens pot separar de l’Amor de Déu.

Mateu 17,1-13. Jesús crida als seus deixebles i ele demana que l’acompanyin  en la seva transfiguració. Jo també necessito pujar amb Ell a la muntanya. El dolor i les dificultats poden minvar la nostra fe i la nostra decisió, però si creiem en la Resurrecció, creiem que la Vida no té final, que res no pot amagar la Llum en nosaltres, que res no pot fer callar la Paraula en nosaltres.

Mateu 17,14-21. Cridats a servir Jesucrist i a col·laborar en la missió, la  nostra fe no pot ser dèbil. Si creiem en Ell, no fallarem. Si creiem en nosaltres i les nostres possibilitats, encara que duem el Seu nom, no aconseguirem nada.

Col·loqui final: En aquesta etapa del nostre pelegrinatge interior, ja estem acostumats a caminar amb el nostre amic i Senyor Jesucrist, parlant-hi lliurement com un amigo fa amb l’altre. Honestament, si sents la força i la gràcia interior, no perdis l’ocasió de demanar-li que t’accepti sota la seva bandera per tal de construir el Regne de Déu al seu costat. Acaba amb el “Parenostre”.