Pistes ignasianes 13

Anotacions: seguim constants en “l’oració preparatòria”. Avui entrem en una consideració molt típica dels Exercicis Espirituals: la meditació de Banderes [136-148]. Sant Ignasi ens ofereix un exercici de contrast per a poder veure cap a on es decanta la nostra vida en aquest seguiment de Jesús. Durant el dia podem anar considerant i demanant obtenir la gràcia d’aquest exercici i sentir que Jesús ens vol fent camí amb Ell. El “Triple Col·loqui” que apunta Sant Ignasi en els exercicis pot ser fet tal com està al llibre o bé adaptant-lo a la manera com ens digui el cor, segons la disposició del pelegrinatge que estem fent.

Petició: com a amic de Jesús, li demano a Déu que em concedeixi el do de ser capaç de reconèixer els enganys del mal i poder així protegir-me’n, i li demano també un veritable coneixement de Jesucrist, el meu veritable líder i Senyor, i la gràcia d’imitar-lo.

Reflexions: durant els propers dies reflexionarem sobre el ministeri terrenal de Jesús, la seva manera de viure i treballar els valors del Regne. Avui ens apropem a una meditació molt coneguda com la de les “dues banderes”. Podem imaginar Jesús preparant-se a emprendre el seu propi viatge, aturat en una cruïlla crítica en el camí. Jesús no té dubtes de quina direcció seguirà, i ens demana que ens unim a Ell. Els valors de Jesús “el Camí” ens conviden a la senzillesa (fins i tot la pobresa), cosa que porta moltes vegades al descrèdit i a la humilitat. En altres paraules, viure com ho fan les persones que comparteixen la seva vida amb Déu i ho esperen tot d’Ell en confiança. L’altre “camí” és l’elecció del món de riqueses, que segueix amb més honors i amb un orgull ben inflat: en altres paraules, posseir les coses i buscar només el prestigi que ens faci sentir i ser importants en el món, i així convertir-nos en els deus de la nostra pròpia vida. A l’inici d’aquest pelegrinatge espiritual, Ignasi ens convida a prendre una decisió bàsica: ser fidels al nostre Principi i Fonament. Ara no toca fer una nova elecció, sinó més aviat un recordatori: podem tenir una visió més clara del camí de Jesús, i posem a prova el nostre desig, elegint un camí que és fonamentalment diferent als camins del món. Qui som: som les nostres possessions i la nostra reputació? O ens sentim criatures estimades de Déu? Per què som importants: per allò que els altres saben de nosaltres? O perquè Déu ens ha elegit? Jesús ens convida a alleugerir la nostra càrrega, a ser capaços de caminar al seu costat lliurement en aquest pelegrinatge espiritual a través de la vida.

El propòsit d’aquesta meditació és prendre consciència de les “estratègies” de Jesús i del mal, perquè puguem discernir amb precisió aquests “esperits” que experimentem amb freqüència a l’hora de prendre decisions: cap a on vaig? Amb Jesús? Com diu Ignasi: “En el primer exercici següent veurem la intenció de Crist nostre Senyor i, al contrari, la de l’enemic de la natura humana…”; “imaginar com si s’assegués el cabdill de tots els enemics en aquell gran camp de Babilònia…”; “considerar com fa crida d’innombrables dimonis…”; “i com els amonesta per tirar filats i cadenes, que primer hagin de temptar la cobdícia de riqueses, com sol fer-ho en la majoria per tal que més fàcilment arribin a va honor del món, i després a crescuda supèrbia”. A partir d’aquí els desastres al món tenen lloc segur.

Però, al mateix temps, posar la mirada de la imaginació en el líder suprem i veritable, que és Crist que també reuneix els seus: “i els envia per tot el món…”; “encomanant-los que vulguin ajudar tothom a portar-los a summa pobresa espiritual i, si sa divina majestat n’és servida i els vol elegir, no menys a la pobresa actual; segon, a desig d’oprobis i menyspreus, perquè d’aquestes dues coses se’n segueix la humilitat…”. I d’aquí s’indueixin a totes les altres virtuts… Hem de considerar aquestes dues banderes i fer una elecció des del cor: he d’anar on Jesús? Ho sento veritablement així? Ho desitjo?

Textos:

1Timoteu 6,6-10. Aquells que només desitgin enriquir-se cauen en la temptació, en una trampa, en moltes cobdícies sense cap ni peus que enfonsen els homes en la ruïna i la destrucció.

Gal·lates 5,16-25. Prego poder saber el que és estar “amb” i “sense” l’Esperit.

Efesis 6,10-20. La guerra espiritual

Un Triple Col·loqui final: “Primer un col·loqui a nostra Senyora, perquè m’aconsegueixi gràcia del seu Fill i Senyor, per tal que jo sigui rebut sota la seva bandera, i primer en summa pobresa espiritual, i si sa divina majestat n’és servida i em vol elegir i rebre, no menys en la pobresa actual; segon, a passar oprobis i injúries per més imitar-lo en elles, segons que les pugui passar sense pecat de cap persona ni desplaer de sa divina majestat, i amb això una avemaria. Segon col·loqui. Demanar el mateix al Fill, per tal que m’ho aconsegueixi del Pare, i amb això dir “Ànima de Crist”. Tercer col·loqui. Demanar el mateix al Pare, per tal que ell m’ho concedeixi, i dir un parenostre”.

Pregària de l’Ànima de Crist. És una pregària que té el seu origen al s. XIV. Encara avui és àmpliament utilitzada després de rebre el Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist en el moment de la Comunió. Certament, sant Ignasi va pregar amb ella molt sovint i per això la recull en els seus Exercicis Espirituals.

Ànima de Crist, santifiqueu-me.
Cos de Crist, salveu-me.
Sang de Crist, embriagueu-me.
Aigua del costat de Crist, renteu-me.
Passió de Crist, conforteu-me.
O bon Jesús, oïu-me!
Dins les vostres ferides, amagueu-me.
No permeteu que em separi de Vós.
De l’enemic maligne, defenseu-me.
A l’hora de la mort, crideu-me.
I feu-me anar a Vós
perquè amb els vostres sants us lloï
pels segles dels segles. Amén.