Dades d’interès

EL BOCAL: És l’origen del Canal Imperial d’Aragó, d’aquí el denominatiu “Bocal Real”. El Canal Imperial va ser projectat en 1528 per l’emperador Carles V i finalitzat al s. XVIII de la mà de don Ramón de Pignatelli, el qual morirà després d’haver aconseguit  portar el canal fins al dellà de Saragossa, però sense asssolir el seu gran somni de prolongar-lo fins al mar. A prop se situa el Palau de l’Emperador, amb el roure més vell que té Navarra als seus jardins. Travessant El Bocal, s’arriba a la Casa de les Comportes, amb la nova presa construïda el 1790. “El Bocal” bé mereix una visita per la seva tranquil·litat i la bellesa del paratge. Podem contemplar la Presa Vella i el Palau de trets mudèjars. Els jardins que envolten l’edifici són del segle passat.

RIBAFORADA: Vila d’uns 3.000 habitants. Va ser fundada sota el regnat de Sanç el Savi de Navarra pels cavallers templers en 1157, fet que cal vincular-ho a la funció de protegir els pelegrins cristians de camí cap a Santiago. El 1313 van prendre’n el relleu els religiosos Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. Destaca l’església de Sant Blai, de maó i maçoneria, del segle XII amb modificacions del XVI i XVII. A la mateixa plaça podem veure els escuts templers a la façana dels edificis. En el seu municipi es troba l’Ermita de la Mare de Déu de la Devesa. Ofereix serveis de restaurant, farmàcia, centre de salut, supermercats i bancs.

CORTES: Al centre del poble destaca el castell i la seva torre del segle XII, reformats al segle XVI. L’església de Sant Joan Baptista, gòtico-renaixentista, amb la seva torre mudèjar. 3.000 habitants, ofereix serveis de restaurant, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

MALLA: Pertany ja a la Comunitat Autònoma d’Aragó. En realitat, es tractava d’una “marca” del camí que unia Aragó amb Navarra. Té orígens celtíbers.  Els romans van situar aquí la calçada que unia Tarraco amb Asturica. L’orde dels Hospitalaris de Sant Joan van erigir l’església de la Mare de Déu dels Àngels, en la qual es distingeixen tres estils: el romànic (XII), el gòtic (XIII) i el barroc tardà (XVIII). Fins al segle XVI va comptar amb una capella dedicada a l’apòstol Sant Jaume. Població petita però que ofereix serveis de taller de bicicletes, restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats i bancs.

GALLUR: Ha tingut des d’època neolítica diversos assentaments humans en les seves rodalies, que es van incrementar amb l’ocupació romana de la vall de l’Ebre; assentaments coneguts com a pagus, donant per derivació d’un d’ells origen a l’actual topònim de la vila, en ser conegut l‘assentament com a pagus gallorum (assentament dels gals), per ser els seus habitants originaris de la Gal·lia. De forta presència musulmana, en 1119 les tropes aragoneses de Jaume I van transformar la vila en una localitat mossàrab, poblada per aragonesos i andalusos. D’origen galo-romana, l’església de Sant Pere destaca a la part alta de la població. En el seu conjunt és un edifici neoclàssic (s. XVIII) i la torre és del segle XX. Un antic castell, erigit per Alfons I (segle XII) estava situat en l’emplaçament actual de l’església. Mereix un passeig el pont de ferro sobre el riu Ebre, que rep aquí un afluent: el riu Barba. Amb els seus més de 3.000 habitants, ofereix serveis de taller de bicicletes, restaurants, farmàcies, centre de salut, supermercats, bancs i oficina de turisme.