Pistes ignasianes 21

Anotacions: Estem entrant en l’última etapa del nostre pelegrinatge: la “quarta setmana” dels Exercicis Espirituals. Canviem d’ànim, perquè ara entren en la contemplació de la Vida de Déu en la seva plenitud, sentint amb Jesús i els deixebles que l’última porta s’ha obert, i ja no hi ha res que ens pugui detenir en el nostre camí vers la llibertat i la felicitat eterna, en l’amor de Déu. L’última setmana, plena de gràcia i plena de llum. Ens alegrarem en cada petita flor, l’ocell, el somriure, la mà estesa. No oblidem l’oració introductòria abans d’entrar en la contemplació i també al llarg de tot el dia. Recordem el col·loqui final: ens acostem a aquell coneixement intern de Jesús ressuscitat, que ens ajuda a complir el nostre compromís amb la vida per sempre. Ho discutim amb el nostre “amic” en el col·loqui al final de la pregària i durant el dia.

Petició: Demanem al Pare aquest do: ser capaç d’entrar en l’alegria del Ressuscitat i el Crist victoriós. Ser capaç de contemplar la Vida Plena que Jesús ens ha aconseguit. Alegrar-me profundament amb Crist, Maria i tots els seus deixebles.

Reflexions: Avui i en els dies que segueixen, Ignasi ens convida a “demanar la gràcia de ser feliç i alegrar-me intensament per la gran glòria i l’alegria de Crist nostre Senyor,” que ha ressuscitat d’entre els morts. Ningú no podia imaginar el que havia de passar, tot i que el profeta Isaïes ja havia anunciat que “el meu servent tindrà èxit, serà elevat a l’honor, alt i sublim.” Però els últims dies de Jesús eren tan difícils de suportar i la seva mort era tan incomprensible que pensar que Déu estava amb nosaltres, era impossible. Tothom estava perplex i desmoralitzat. Més d’una vegada. a la Bíblia, increïblement una dona estèril i d’edat avançada havia engendrat un nadó, malgrat tot. Les Escriptures ens recorden que “per a Déu no hi ha res impossible”, però, així i tot, encara és difícil creure. Tan impossible que, malgrat que els guàrdies ho van explicar als principals sacerdots i els ancians, ningú no ho va acceptar. Però avui creiem que la resurrecció és la veritat última de l’extraordinari poder i bondat de Déu. Déu té el poder d’alliberar-nos de la mort, de tot tipus de mort.

Alguns cops la nostra fe és molt dèbil: el Déu que transfigura Jesús de la mort a la vida sens dubte ens pot transfigurar, però sovint ens sentim temptats pel desànim i ens sentim sense esperança, davant dels nostres problemes, dels nostres temors, del pecat que hi ha en nosaltres, o del dolor que s’apodera de nosaltres. Jesús ressuscitat viu transfigurat per sempre, i nosaltres mateixos, per la mateixa obra de Jesús, hem estat interiorment transfigurats. Tenim la llavor de la Resurrecció en nosaltres. Jesús està viu i per sempre és amb nosaltres, tot i que de vegades ens costi creure. Els deixebles d’Emaús reben aquest missatge.

També és aquesta l’experiència de Maria, la mare de Crist. Ella va tenir el coneixement interior que Jesús estava viu des del principi, com ens diu Ignasi: sens dubte ella va ser la primera de rebre l’experiència de la Resurrecció. I des d’aquell mateix moment s’acostarà als deixebles per ajudar-los a superar la seva tristesa i decepció. El Senyor ressuscitat està amb nosaltres tal com ho va prometre, per consolar-nos i oferir-nos els seus dons, perquè nosaltres puguem consolar els qui pateixen en el món.

Quan les dones es van acostar a la tomba buida, incapaces de creure en la possibilitat que Jesús hagués ressuscitat, el “vigilant” els diu senzillament: “Per què busqueu a qui és la vida entre los morts?” El mateix ens diu a nosaltres avui: massa freqüentment ens costa de creure les bones notícies sobre nosaltres mateixos o el nostre món. Una vegada més, Jesús confon les nostres expectatives en molts sentits, però hem de remarcar el fet que no es mostra primer als privilegiats apòstols, com Pere, Mateu o Joan, sinó a les dones, les més valentes i fidels entre els deixebles.

Usem la pregària de contemplació, sentint-nos dintre de l’escena i vivint l’experiència de la gràcia de la resurrecció de la mort. Escolto, observo, parlo, prego, toco… Jo sóc dintre de la història. Preguem per la resurrecció de cada mort en nosaltres i en totes les persones que estimem. Avui Maria ens entén molt bé!

Textos:

Isaïes 52,13-53,12. “Qui hagués cregut el que havien sentit?”

Mateu 28,1-15. “No tingueu por, perquè jo sé que busqueu Jesús el crucificat. Ell no és aquí, ha ressuscitat.”

Lluc 24,13-35. Jesús, el meu company al llarg del pelegrinatge m’ensenya com Ell ha estat part de la meva història i de la meva prehistòria. Consolat interiorment desitjo anunciar a tothom: “El Senyor ha ressuscitat!”, com ho van fer els deixebles d’Emaús.

Col·loqui final: En aquesta etapa del nostre pelegrinatge interior, ja estem acostumats a caminar amb el nostre amic i Senyor Jesucrist, parlant  lliurement com un amic ho fa amb un altres. Honestament, si sents la força i la gràcia interior, no perdis l’ocasió de demanar-li que t’accepti sota la seva bandera per construir el Regne de Déu al seu costat. Acaba amb el “Parenostre”.